ESTRETA RELACIÓ ENTRE EL CINEMA I EL ROCK AND ROLL

El recent poder adquisitiu dels joves no passa desapercebut pels càrrecs alts de la indústria de l’entreteniment. Era necessari crear nous ídols amb el que poguessin identificar-se, personatges que adoptessin les actituds d’una nova classe social i en oposició amb la generació anterior. Marlon Brando de The Wild One (Laszlo Benedek, 1954)  o James Dean de Rebel without a cause (NIcholas Ray, 1955) seran models a imitar pels primers addictes del rock and roll. Els teenagers es veuen reflectits i prenen consciència de la seva pròpia existència. En el film, The Blackboard Jungle[1], un grup d’adolescents de totes les races destrueix els discos de jazz de 78 rpm dels seus pares. Aquesta escena plasmava la multitud d’inquietuds  juvenils del moment com la oposició a models musicals anteriors o el desig d’integració racial. Ràpidament, les projeccions de la pel·lícula es van convertir amb rapidesa en un mite cinematogràfic.

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/XxT-UIb597o” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /] Escena de la pel·lícula en què els alumnes surten trencant els vinils.

[1] The Blackboard Jungle, “Semilla de maldad” en la versió espanyola és una pel·lícula d’EUA de Richard Brooks, protagonitzada  per Glenn Ford, Anne Francis, Sidney Poitier i Vic Morrow. El guió va ser escrit pel director sobre una novel·la de Evan Hunter (The Blackboard Jungle). Va ser estrenada el 25 de març del 1955. La pel·lícula es històrica per l’efecte desencadenant que va tenir en la joventut, la aparició en la primera escena de Bill Halley and the Comets interpretant el des d’aleshores l’ultrafamós Rock Arround the Clock (Rock al voltantr del rellotge), portant per primera vegada una cançó de rock and roll a ser la número 1 del país. La data d’estrena es considera un dels dies que va marcar el naixement del rock and roll.