GRANS INTÈRPRETS DEL BLUES
Pel que fa als milers de músics de blues que existeixen i han existit, els més rellevants són els següents: Blind Lemon Jefferson, Charley Patton, Eddie Son House, Tommy Johnson, Tampa Red, Blind Bake i Bo Carter, en el country blues d’abans de la Primera Guerra mundial; Mamie i Bessie Smith, Ma Rainey i Victoria Spivey, les veus més belles del blues clàssic de Chicago; Tampa Red, Big Bill Broonzy, Leroy Carr, les veus masculines més populars del blues urbà; Son House, Robert Johnson i Charley Patton, entre el blues rural i l’urbà; J.T Brown, Elmore James i J.B Henoir amb les seves respectives bandes, i B.B King, en el blues de la postguerra de Chicago i Detroit, i en el blues del 1960 al 1970, John Lee Hooker, Muddy Waters i grups com John Mayall and the bluesbreakers.
| Bessie Smith | [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/iQ7S2w6v2No" width="425" height="350" wmode="transparent" /] |
| Eddie Son House[1] |  |
| Bessie Smith[2] |  |
| Robert Johnson | [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/u4Yy1qZBlnc" width="425" height="350" wmode="transparent" /] |
| John Lee Hooker | [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/zYrVwGxlcFA" width="425" height="350" wmode="transparent" /] |
Les bandes de corda, de jug i de washboard[3], el blues pianístic barrelhouse[4] així com el Cotton Club[5], les house rent parties[6] i les jam sessions[7] de Harlem també han tingut un paper molt important en el desenvolupament del blues.
| Washboard. Keep it Clean – Jug Band – Main Street Memphis |
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/2uXV-dLwQi0" width="425" height="350" wmode="transparent" /] |
| Barrelhouse. Barrelhouse Boogie – Albert Ammons & Pete Johnson |
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/SaoCVWtMDPM" width="425" height="350" wmode="transparent" /] |
Les cases discogràfiques més importants del blues han estat l’American Record Corporation, l’Okeh Records i Paramount.
[1] BOLCOM, W (1990), p.231. Op.cit.
[2] BOLCOM, W: Gospel, blues i jazz (1990), p.231.
[3] Una jug and washboard band és una banda formada per una mescla d’instruments tradicionals i instruments fabricats a casa, que acostumen a ser objectes quotidians adaptats o modificats per fer so. Uns exemples són el jug, gerro que s’utilitzava com a instrument de percussió al bufar endins, el washtub, on la tina de metall s’utilitza com a ressonador per a un baix, el washboard, culleres, raspalls…Pel que fa a l’origen d’aquestes bandes se situa a Nova Orleans, a principis del segle XX, i se’l relaciona amb el col·lectiu afroamericà.
[4] S’anomena barrelhouse tot aquell estil pianístic que segueix la base del boogie-woogie i és tocat en una taberna. En la dècada del 1920, durant la Llei seca, va ser la música d’acompanyament dels locals on venien alcohol de manera il·legal.
[5] El Cotton Club va ser un dels clubs de nit més famosos de Nova York durant la Llei seca. Van actuar-hi els millors músics de jazz i de blues clàssic. Malgrat que molts d’aquests fossin afroamericans, la població negra tenien prohibit l’accés com a públic.
[6] Les house-rent parties del barri de Harlem de Nova York, on es va agrupar la majoria de població afroamericana de la ciutat, eren les festes que organitzaven els seus veïns per a arreplegar diners per a poder pagar el lloguer de les seves vivendes. Van aconseguir una gran popularitat, però a causa de l’arribada de la Llei seca es van deixar de celebrar per por a possibles problemes.
[7] Una jam session és una reunió informal de músics que toquen pel seu propi gust música no escrita ni assajada prèviament.