ELS PRINCIPALS INTÈRPRETS DEL ROCK AND ROLL
Bill Haley i el seu Rock around the clock
van ser el llumí que va fer estellar la bomba del rock and roll, però la ona expansiva del mateix hit del primer intèrpret del rock and roll va portar-li la pròpia desaparició. Va ser desplaçat per nous intèrprets capaços de reflectir millor que ell les inquietuds dels teenagers americans. Haley procedia del circuit de varietats, tenia gairebé trenta-tres anys i no estava en contacte directe amb el públic. Elvis Presley, en canvi, era el somni americà en persona. Un jove arrogant, guapo, sensual i d’extracció social humil que va arribar a la fama a través del rock and roll.
| Bill Haley – Rock Around The Clock (1956) | [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/F5fsqYctXgM" width="425" height="350" wmode="transparent" /] |
Com tot gènere fortament codificat, el rock and roll pot ser reproduït amb facilitat i es reconegut d’immediat. Això, unit a l’èxit econòmic que aconsegueixen els seus intèrprets, propicia la proliferació de noms durant els primers anys. Les emissores comencen a intercalar música blanca amb música negra en les seves emissions. Chuck Berry, Little Richard, Fats Domino, Jerry Lee Lewis, Gene Vincent o Eddie Cochran col·loquen en les llistes petits himnes que recreen el caràcter del teenager i la seva necessitat de trobar un llenguatge propi.
| Fats Domino – I’m in Love Again | [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/PAEhPVueOiE" width="425" height="350" wmode="transparent" /] |
Elvis encarna gran part de les claus fonamentals dels primers anys del rock. El seu èxit espectacular va fer comprendre a la societat capitalista que, al cap i a la fi, el rock and roll podia servir-li per obtenir impensables rendiments econòmics, cosa que va fer que els segells discogràfics obrissin les seves portes a altres artistes.
|
|
| Bill Haley, a dalt de tot a la dreta, i “els seus estels”[1]. |
