CONCLUSIÓ

En un primer moment, vaig plantejar el treball dins d’un àmbit molt extens; la meva primera hipòtesi va ser: és la música negra la màxima influència del rock de tota l’última meitat del segle XX? Malauradament, el seu context era massa ampli per a poder-ne fer una recerca, síntesi i anàlisi correctes, així que la meva tutora va encaminar-me a simplificar-lo. Així doncs, la hipòtesi final va ser: és la música negra la màxima influència del rock and roll? L’espai temporal va passar de mig segle -la segona meitat del segle XX- a uns anys concrets de la dècada dels 50. A més a més, si tenim en compte que el rock and roll és pare directe del rock, puc considerar que la meva hipòtesi inicial no ha quedat tant al marge.

Pel que fa als resultats de la meva recerca, han complert amb les meves expectatives. És ben cert que la música dels afroamericans va influir en el rock and roll. Elvis Presley n’és un gran exemple: els seus gestos picarescos, la seva veu aspra de blues i, a la vegada, poderosa i tendra a l’hora d’interpretar gospel… Però, encara que la música d’arrels africanes va ser la gran responsable del sorgiment del rock and roll, s’ha de tenir en compte que la seva aparició no hagués estat possible sense la realitat social de l’Amèrica del nord d’aleshores. Una gran part dels joves, tan negres com blancs, aspiraven a quelcom nou i trencador. Els joves negres volien desmarcar-se de la pobresa i, per tant, deixar al marge per un temps la seva música tradicional. En realitat, volien gaudir del mateix oci teenager dels blancs, mentre que els mateixos blancs volien apropiar-se de la vitalitat negra, especialment de la seva sexualitat sense tabús, però no per això obscena. En resum, els dos col·lectius es beneficiaven de la seva unió i un dels mitjans pels quals va manifestar-se va ser a través de la música: el rock and roll.

El que és clar és que l’elaboració d’aquest treball m’ha resolt moltes incògnites sobre la música del segle XX. De fet, he assolit un coneixement de les músiques tradicionals afroamericanes -el blues, el jazz i el gospel- que m’ha permès gaudir encara més del món de la música. Saber les bases del rock and roll no només significa entendre la realitat musical dels anys 50 a Amèrica sinó que també significa comprendre el rock posterior.
Així per exemple, vaig poder comprovar que l’estrofa de la famosa cançó Satisfaction dels Rolling Stones seguia la progressió blues, com també Can’t Buy Me Love dels The Beatles .

En conclusió, aquest treball m’ha estat d’una gran utilitat. A part de tots els coneixements musicals que he adquirit, també he aprés una metodologia de treball que em serà molt eficaç en un futur. En aquest punt final del treball, vull agrair també l’ajuda de la meva tutora i el suport constant dels meus pares.