CANÇÓ DE JAZZ: YOU’RE THE CREAM IN MY COFFEE

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/b085U3yThzI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

La música de You’re the cream in my coffee va ser escrita per Ray Henderson i les lletres per Buddy G. De Sylva i Lew Brown, especialment per la pel·lícula de Broadway Hold Everything. La cançó va ser publicada per primer cop el 1928. Seguidament, en van fer, també, la seva gravació músics com Lew Brown, Nat King Cole, Ted Weems i Ben Selvin amb les seves respectives orquestres.

 

LA LLETRA

El tema de la lletra és l’enamorament, com en la majoria de cançons de l’era del swing. És un amor dolç i perfecte, sense el qual no es pot viure. De fet, la lletra no és gens complexa, per això entusiasmava la gran majoria de la societat nord americana d’aquell moment.

YOU’RE THE CREAM IN MY COFFEE

 

You’re the cream in my coffee, You’re the salt in my stew; You will always be my necessity I’d be lost without you. You’re the starch in my collar, You’re the lace in my shoe; You will always be my necessity I’d be lost without you. Most men tell love tails, And each phrase dovetails. You’ve heard each known way, his way is my own way. You’re the sail of my love boat, You’re the captain and crew; You will always be my necessity I’d be lost without you.

Ets la crema en el meu cafè, Ets la sal en el meu guisat; Sempre seràs la meva necessitat Estaria perdut sense tu. Ets el cotó en el meu coll, Ets el llaç de la meva sabata; Sempre seràs la meva necessitat Estaria perdut sense tu. La major part dels homes parlen d’amor I cada frase encaixa. Ja has sentit això abans La seva manera de fer, és la meva manera de fer. Ets la vela del meu vaixell d’amor, Ets el capità i la tripulació; Sempre seràs la meva necessitat Estaria perdut sense tu.

 

ANÀLISI MUSICAL

You’re the cream in my coffee és una cançó de jazz, concretament de l’era del swing, que està pensada per a ser tocada per una big band. Així doncs, apareixen dues melodies principals, una la que és cantada, i l’altra que és interpretada per la resta d’instruments. També n’hi ha una altra diferenciada pel baix. Tot això, acompanyat de la percussió. Pel que fa al compàs, és simple, de 4/4 i el ritme ha de ser moderat. La tonalitat de tota la cançó és de Mi b Major.

Les melodies principals són més complexes que en les partitures dels altres estils musicals. Encara que en la melodia del cantant, les notes van del do3 fins al fa4, en la melodia dels vents apareixen notes que van del fa3 al si4. A més a més, s’afegeixen sostinguts i bemolls no pertanyents a l’armadura i, fins i tot, algun becaire per contrarestar-los. Per altra banda, ambdós melodies estan formades per les figures següents: rodones, negres amb punt, negres, corxeres, tresets, corxera amb punt i semicorxera, silencis de negra amb punt, silencis de negra i silencis de corxera. També apareixen lligadures. Mentrestant, en la melodia del baix -que de fet, fa un paper més rítmic i harmònic que no pas melòdic- només apareixen negres.

Pel que fa a l’harmonia, els acords també són més complexos. No n’apareix cap de major natural, sinó que apareixen acords majors bemolls i sostinguts que també poden ser de sisena, setena, novena. Inclús alguns de setena i novena tenen també cinquena o sisena disminuïda o augmentada. A més a més, apareixen acords menors de setena o sisena.

Pel que fa a l’estructura de la cançó, està formada per quatre estrofes i una petita introducció. En les dues primeres, la melodia és la mateixa, amb la petita diferència de que l’últim compàs varia. En la tercera estrofa, la melodia canvia, i en la següent, que és l’última, torna a ser la mateixa. Es pot considerar que l’estructura de la cançó és aquesta: A-A’-B-A. Hi ha versions, com la del treball, que contenen una estrofa més. En aquest cas, la seva melodia és la mateixa que la part B. A l’acabar l’última estrofa, es tornaria a repetir la melodia de la tercera però amb una altra lletra i, finalment, s’acabaria la cançó amb la mateixa última estrofa.