INICIS 

El blues és un dels gèneres musicals més apassionant i complex. Va néixer a l’Àfrica però va començar a florir a l’Amèrica de finals del segle XIX i principis del XX. No se sap amb precisió on va néixer el blues però és segur que va ser en algun lloc del vast territori[1] que inclou els estats de Georgia, el Nord de Florida i Texas, en el territori del sud posterior a l’època esclavista. El cotó era el rei d’aquesta zona i un gran número d’obrers negres, primerament com esclaus i després com a petits propietaris de les terres, treballaven durament en els camps per plantar-lo, conrear-lo i recol·lectar-lo. De fet, el sistema de plantacions d’Amèrica va aglutinar homes vinguts de tres continents diferents: d’africans comprats al llarg de la costa de l’Àfrica , de Gorée a Zanzíbar; d’indis cherokees i choctaws, i d’alguns irlandesos i escocesos que van arribar a les plantacions contractats pels colons, que eren anglesos, espanyols i francesos. Així doncs, la plantació es va convertir en un ventall de músiques i de tradicions, amb major influència de la comunitat africana, ja que, en algunes regions on el cultiu era molt intens, com en el Delta del Mississippi i el cinturó negre d’Alabama, la població negra oscil·lava entre el vuitanta i el noranta per cent del total. Per tant, el blues és l’herència viva d’aquells que van néixer en la pobresa, la persecució i el treball dur. Gràcies a la seva especial simplicitat, s’obté una gran riquesa d’expressivitat en tota mena de temes: l’amor i la traïció, la santedat i el pecat, el plaer i el desvergonyiment del sexe, la tragèdia, l’ebrietat, la desesperació i la pura alegria.

[1] Aquest territori comprèn el sud i l’est de les muntanyes dels Apalaches, inclou la vall del Mississippi fins al nord i el sud d’Illinois i el Missouri Boothel i avança fins l’oest, passant per les muntanyes d’Ozark fins al sudest de Oklahoma i l’est i el centre de Texas.