LA PROGRESSIÓ D’ACORDS I LA SENSACIÓ DE CRIDA I RESPOSTA ENTRE ELS VERSOS

La posició i la duració correctes dels tres acords dins de l’estructura de la cançó, mitjançant la improvisació melòdica de la segona guitarra, fan que es creï aquesta sensació de crida i resposta, i de tensió entre els versos. En el primer vers, es toquen els quatre compassos amb l’acord tònic. En el següent vers, els dos primers compassos es toquen amb l’acord subdominant i en els altres dos restants es torna a l’acord tònic. Finalment, en l’últim vers, en el primer compàs, apareix l’acord dominant -anticipant el final de l’estrofa -. En el segon compàs, retornem a l’acord subdominant i en els dos últims compassos de la cançó, a l’acord tònic -amb possibilitat d’acabar també amb l’acord dominant per donar tensió per a la següent estrofa-. Per altra banda, tot improvisant, la melodia forjarà les tres frases de la cançó. La primera quedarà en suspens, la següent “contestarà” a la primera però continuarà amb la sensació de suspens i l’última finalitzarà la cançó, acabarà amb la nota amb què ha començat l’escala, amb la tònica, i d’aquesta manera amb la tensió que s’ha format en les frases anteriors.