EL REEMPLAÇAMENT DELS ESPIRITUALS PEL GOSPEL
El cant espiritual va ser reemplaçat pel gospel. Si el missatge dels espirituals és que la resistència a les proves d’aquesta vida serà recompensat per la vida després de la mort, el missatge del gospel és més immediat. Encara que els temes solen ser similars, i moltes cançons gospel són poc més que espirituals amb un ritme modern, el seu esperit és infinitament més optimista. Les cançons gospel porten la “bona nova” i, segons alguns predicadors, s’anomenen així perquè afirmen la “veritat de l’evangeli”. La promesa d’una vida millor posterior encara impregna aquestes cançons, però el seu caràcter alegre i extravertit suggereix la felicitat aconseguida en aquesta vida en preparació a la següent.
Així doncs, la cançó gospel és un tipus de música religiosa folk o popular, els orígens de la qual estan units al desenvolupament del Fonamentalisme[1] en les comunitats rurals del sud dels EUA després de la Guerra Civil. Encara que era cantada tant per solistes afroamericans com per blancs, va trobar la seva màxima expressió a les esglésies i comunitats negres. Mentre que els compositors blancs de gospel suprimien els espasmes emocionals i el cant apassionat, el gospel negre aconseguia un caràcter propi. Encara que els cors de formació acadèmica com els Fisk Jubilee Singers i els Utica Jubilee Singers seguien interpretant espirituals i adoptaven temes gospel nous de compositors blancs, les seves tècniques no eren les de la música popular. Utilitzaven les harmonies convencionals, escales diatòniques, i tons vocals purs.
Els Fisk Jubilee Singers, el 1872[2] |
[1] El Fonamentalisme cristià, és el moviment ultraconservador sorgit entre los cristians evangèlics protestants en els Estats Units, a finals del segle XIX como a conseqüència de las teories de l’ Alta Crítica Alemanya i el liberalisme teològic. Es caracteritzen per: la infal·libilitat de la Bíblia i la seva historicitat plena, la creença de la creació en una setmana literal (rebuig de l’Evolucionisme), la independència de la Església de l’Estat i el naixement virginal de Jesús.
[2] BOLCOM, W (1990), p.231, Op.cit.