ELS SONGSTERS

De fet, tots aquests elements es poden aglutinar en una sola figura, la del songster. Els songsters, avantpassats directes dels bluesmen, eren cantants i músics itinerants que acudien als campaments obrers -construcció de carreteres, vies fèrries o camps forestals-. Podien ser blancs o negres i s’inspiraven en velles cançons angloirlandeses i balades hispàniques. Sovint en conservaven la música, però alteraven la lletra. La segregació racial va dur als songsters negres a crear balades exclusivament sobre aquest tema. Finalment, van substituir progressivament les cançons folklòriques per altres cada vegada més personals, descrivint el mal viure de la comunitat negra. I així és com el songster negre es va convertir en el bluesman, en algú que cantava la misèria per convertir-la en més suportable. Des d’aleshores, el blues no ha deixat de fer-se sentir: des del country blues de pre-guerra -dels comtats del Sud-, passant per les dames del blues dels anys vint, fins al city blues de Chicago.