ELS GRIOTS: L’ESSÈNCIA AFRICANA

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/86lv-uYPORc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

 Griot Lamin Saho – Peace, love and unity between the people. 

Com es pot intuir, reconstruir els orígens del blues, les seves arrels i les seves influències, és força complicat. En la seva progressiva aparició hi van intervenir molts factors. Hi ha elements del blues que, encara que siguin poc perceptibles i molt subtils, s’han d’atribuir als diferents estils de cançons africanes.

Primerament, doncs, ens hem d’endinsar a l’Àfrica, específicament a l’Àfrica nord-occidental. Allà ens trobem amb els importants griots [1], els precursors per excel·lència de la música africana. Quant a la manera de cantar, els cantants de blues utilitzen un to de veu baix que, a més a més, dóna èmfasi als temps més lents, com a les cançons dels griots . Dit d’una altra manera, el cant dels bluesmen és apassionat, amb la veu sorgint del fons de la gola del cantant, de manera aspra i desagradable. Un altre element a tenir en compte és la polirítmia de la música africana, a diferència de la música europea. En les reunions locals que se celebren a l’Àfrica, un percussionista estableix un ritme base; després entren altres percussionistes amb diferents ritmes que es creuen entre ells per crear un complex efecte. En termes més generals, podem dir que els estils musicals africans “floten” mentre que els europeus “marxen”. Aquest efecte es veu reflectit en una de les característiques més acusades del blues, l’anticipació o la postergació de l’entrada de la veu del cantant en una nova frase. Malgrat la regularitat del ritme d’acompanyament, és a dir, de la guitarra que toca els acords, l’entrada de la veu no coincideix mai amb el canvi d’acord. És gairebé impossible de trobar un blues en què la veu no s’anticipi o es retardi al canvi d’acord.

Imatges de l’Àfrica[2] actual que retraten la gran importància de la percussió i la polirítmia en la seva cultura.

 
[1]Un griot és tota aquella persona que exerceix diferents funcions socials relacionades amb la transmissió de la cultura, com ara la del bufó, la de recitador de genealogies i gestes, la de conservador de la literatura oral, la de censor de costums o la de músic professional. La seva condició social és d’herència familiar i el seu nom canvia segons el país on es troba: jeli en les àrees del nord de Mandé, jali en les àrees del Sud de Mandé , guewel en Wolof, gawlo en Pulaar (Fula) i igiiw (o igawen) en Hassaniyya Aràbic. Griot és el terme general per designar aquest tipus de classe social del Nord Occident d’Àfrica.
[2] Imatges de l’Àfrica. Imatge extreta de COHN, Lawrence (1994), p.24. Op.cit.