REACCIÓ D’ALGUNS SECTORS SOCIALS EN CONTRA DEL ROCK AND ROLL

A causa de la seva creixent popularitat i els beneficis que generava a la industria, era impossible eliminar l’Elvis de la llista d’èxits. En canvi, sí era possible treure el seu missatge de contingut perniciós per a la joventut. Els seus incitants moviments de maluc van provocar que en algunes retransmissions televisives aparegués només de cintura cap a dalt, i l’estil arrogant dels seus inicis es va tornar progressivament més melòdic. La indústria, a través de mànagers sense masses escrúpols com el Coronel Parker -que va arribar a cobrar el 50% dels beneficis generats pel Presley- i la societat benpensant, poc decidits a acceptar que els seus menors ballessin desenfrenats juntament amb gent afroamericana, van domesticar a la figura emblemàtica del rock and roll, enviant-lo a realitzar el servei militar i maquillant la seva imatge posterior. Després d’haver escandalitzat als sectors més reaccionaris de la societat, Elvis es va tornar respectable, i gran part del poder revulsiu del rock and roll es va perdre irremissiblement.

En la història del rock fins als nostres dies es produeix un procés repetitiu d’acció/reacció que, no obstant, no ha aconseguit acabar amb el gènere. Darrere d’Elvis hi havia massa energia juvenil i cantants de tot tipus anaven a canalitzar-la convenientment. Gràcies a la popularitat aconseguida pel rock and roll, multitud de músics negres i blancs van veure sortir a la llum les seves composicions i van aconseguir un èxit internacional. Entre els primers destaquen Chuck Berry, Little Richard, fats Domino i Bo Diddley. Jerry Lee Lewis, Buddy Holly, Gene Vincent o Eddie Cochran van ser la següent generació.