L’APARICIÓ DEL GOSPEL: LA CONVENCIÓ NACIONAL ANABAPTISTA

Les esglésies negres van començar a separar-se de les esglésies protestants blanques a finals del segle XVIII, quan es va formar a Nova York, el 1976, l’Església Metodista Africana de Sión. A principis del segle XIX, es va fundar l’Església Metodista Episcopal Africana amb quatre-cents mil membres. Un segle més tard, les esglésies metodistes i les anabaptistes es van unir sota el nom de Convenció Nacional Anabaptista. La llibertat de les esglésies anabaptistes per celebrar el culte com la comunitat afroamericana, els va atreure a agrupar-se. Durant els anys vint, molts predicadors anabaptistes eren populars gràcies als seus discos. Un dels més famosos va ser el reverend J.M.Gates, autor d’una quarta part dels set-cents sermons editats en discos race entre 1925 i 1941. Entre les seves gravacions cal destacar: Death’s black train is coming (Victor 20211, 1926), You Midnight ramblers (Okeh 8753, 1929) i Did you spend Christmas day in jail? (Okeh 8753, 1929). Com molts altres predicadors anabaptistes, Gates s’inspirava no només en les històries bíbliques, també en fets de l’època i en esdeveniments profans.

A finals del segle XIX, els anabaptistes es van enfrontar a la poderosa competència de les Esglésies de Pentecostes. Aquestes eren molts apassionades i es coneixien amb el nom de Holly Roller[1]. La majoria van ser fundades pels predicadors anabaptistes insatisfets i van proliferar principalment en els barris de classe baixa. Aquestes confessions van continuar creixent i, juntament amb les anabaptistes, van convertir-se en el bressol del gospel.

[1] El terme americà Holly Roller és emprat per a descriure tots els fidels de l’Església Pentecostal Cristiana, molts dels quals encara roden literalment per terra i tartamudegen de manera descontrolada en les seves pregàries.