LA POPULARITAT DELS ESPIRITUALS

La publicació de recopilacions a la dècada del 1860 va fer augmentar l’interès pels espirituals negres. L’aparició dels Jubilee Singers de la universitat de Fisk, Nashville, Tennessee, a partir de 1871, els va fer conèixer al públic internacional. La intenció del grup era recaptar diners per a la universitat. Per altres recopiladors, però, la seva intenció era conservar-los. Molts d’ells eren conscients que els espirituals -com ja he anomenat abans-, en la seva forma anterior a la guerra, ja estaven desapareixent. Els homes alliberats mostraven una lamentable tendència a menysprear-los perquè els consideraven vestigis de l’esclavitud; els que van aprendre-se’ls en els vells temps, quan eren una via de distracció, estaven morint.

També en les dècades del 1860 i 1870, una gran quantitat de produccions teatrals evocaven els ambients de les plantacions amb cantants negres que actuaven com a esclaus i cantaven espirituals. Aquest fet també va permetre que els espirituals arribessin a un públic més gran , però va contribuir a crear un estereotip del gènere i del seu origen. A partir d’una forma popular, els espirituals van entrar ràpidament a formar part del repertori d’artistes de concert, cors de catedrals i, fins i tot, d’orquestres simfòniques. Molts dels compositors que les van popularitzar per tot el món eren blancs: Roland Hayes (1887-1976), Paul Robeson (1898-1976), William Grant Still (1895-1978), James Weldon Johnson (1871-1938).