EL SO SWING DE LES BIG BANDS DELS ANYS 30
Pel que fa al seu so, molt característic, és fàcil de percebre però alhora difícil de definir. Alguns músics importants d’aquella època l’entenen així:
“un parlar lliure dins la música on el més important és la llibertat
del solista per tocar la tornada com ell ho senti[1]”“el swing és dolç i calent a la vegada i prou extens en la seva
concepció per poder trobar cada repte que en un futur es pot
presentar[2]“
La mateixa paraula ens dóna una altra definició: balanceig -swing traduït al català-. Aquest balanceig s’aconsegueix amb la swung note[3] que s’obté mitjançant triplets. En cada triplet, la nota del mig es deixa de tocar – es substitueix per un silenci de corxera- i de les altres dues restants, la segona es toca amb més durada -aproximadament, tres segons més que la primera-. D’aquesta manera s’aconsegueix aquest efecte de balanceig. L’absència de la nota del mig permet als compositors i als solistes improvisadors d’incloure més triplets a la melodia sense xocar amb el patró rítmic.
Pel que fa els compassos, les obres de swing són de compassos compostos de 6/8, 9/8 i 12/8. L’harmonia està basada en els acords de sèptima, de sèptima i novena disminuïda, menors i de sèptima menors, i també de sisena disminuïda. Normalment, les escales que s’utilitzen són de mode menor com la eòlia i la dòrica, les quals només es diferencien per tenir l’interval de sisena menor i major, respectivament.
Quan a les característiques de les big bands, constaven de dotze a setze músics. Dins la secció rítmica es troben el piano, la guitarra, el contrabaix i la bateria. Dins la melòdica, dues seccions de vent metall -trompetes i trombons- i una secció de vent-fusta -saxofons i, de vegades, clarinets-. Se seguia molt l’estil riff[4] de frases curtes i incisives -desenvolupat a Kansas City- semblant a l’esquema de pregunta i resposta de la música africana. Mentrestant, l’acompanyament de la bateria també accentuava els temps febles com a l’estil Chicago, però amb un ritme més complex on apareixen corxeres amb punt i semicorxeres.
[1]GIOIA, Ted: Historia del jazz (2002), p.243. [Paraules nombrades per Benny Goodman].
[2] GIOIA, Ted (2002), p.243. op.cit
[4] En el món de la música, un riff és una frase que es repeteix molt sovint en una mateixa cançó i és executada, normalment, per la secció d’acompanyament. Un exemple de riff en la música rock, és la introducció de la guitarra de Deep Pirple a Smoke on the water.