CANÇÓ DE COUNTRY: I WALK THE LINE
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/krVACUbciJE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
I Walk the Line és una cançó escrita per Johnny Cash i gravada el 1956. És realment simple i, com la majoria de les seves cançons, la lletra explica una història d’amor i de carretera. La cançó va ser gravada per primer cop el 2 d’abril del 1956 a la Sun Records i va ser publicada l’1 de maig. Va mantenir-se sis setmanes al número 1 de la llista d’exits de country d’EUA. Més endavant, la cançó ha estat gravada quatre cops més: el 1964, en l’àlbum I Walk the Line; el 1969, per l’àlbum At San Quentin; el 1971 a la banda sonora de I Walk the Line -una pel·lícula basada en la història del country, però no en la de Johnny Cash en particular- i, finalment, el 1988 per l’àlbum Classic Cash.
LA LLETRA
El tema és semblant al de Dust my broom, però aquest cop el protagonista de la cançó viu el costat positiu de l’amor. Gràcies a la seva esposa i al seu amor, té forces per continuar amb la seva vida. Tot i així, els temes principals del country són els viatges en ferrocarril, les històries de cowboys i dones que segueixen un mal camí i col·laboren en fets il·legals, i la pobresa d’algunes famílies.
I WALK THE LINE
I keep a close watch on this heart of mine I find it very, very easy to be true As sure as night is dark and day is light You’ve got a way to keep me on your side I keep a close watch on this heart of mine |
Vigilo aquest cor que és meu Ho trobo massa fàcil per a ser veritat Tan segur com la nit és fosca i el dia és clar Has tingut una manera per mantenir-me al teu costat Mantinc una mirada atenta en aquest cor que és meu |
ANÀLISI MUSICAL
La cançó I Walk The Line està formada per cinc estrofes. La melodia està pensada per ser cantada, mentre que la guitarra i el baix s’encarreguen del ritme i l’harmonia.
Pel que fa a l’estructura de la cançó està molt lligada a la línia melòdica que és la mateixa al llarg de tota la cançó, però baixada o pujada de to segons l’estrofa. En la introducció, en la que Johnny Cash encara no canta, el baix toca el que serà la mateixa melodia en tota la cançó, acompanyat dels acords de la guitarra de Cash. Ja en la primera estrofa, Cash canta la melodia i toca els acords, i el baixista toca a mode de baix alternant. I així en la resta de la cançó. La tonalitat en la primera estrofa és de Fa major. En la següent estrofa, en canvi, és de Si b Major perquè la línia melòdica és de quarta inferior. En la tercera, la tonalitat és de Mi b Major -està a un to menor que la melodia principal-. En la quarta estrofa, es torna a la tonalitat de la segona estrofa. Per això, en la partitura apareix el signe da capo ja que, d’aquesta manera, no s’ha de tornar a escriure el mateix. En la cinquena i última estrofa, encara que la tonalitat sigui la mateixa que en la primera, la melodia està a una distància de vuitena inferior a la principal. En conclusió, l’estructura de la cançó la podríem definir com a A-A’-A”-A’-A”’.
Johnny Cash, per facilitar aquest canvi de tonalitats i situar-se, començava els primers compassos de cada estrofa cantant la primera nota a mode de pedal, tot fent “hum”. Una altra curiositat d’aquesta cançó és que Johnny Cash estava encantat amb el so dels tambors, però en aquells temps no s’usaven en la música country. Així doncs, un bon dia va decidir col·locar un paper en les cordes de la seva guitarra i d’aquesta manera crear un so similar al de percussió. Aquest costum de Cash encuriosia molt el públic i és per això que en la majoria de concerts acabava explicant el perquè del full.
La melodia és molt simple i, com ja s’ha anomenat abans, es repeteix en tota la cançó. Les notes en la melodia principal se situen entre do3 i re4. Les figures que hi apareixen són la negra, el silenci de negra, la blanca, la rodona i el silenci de rodona.
Pel que fa al ritme, el porten la guitarra i el baix. El baix toca amb el mode baix alternant tan popular en el món del country; mentre que la guitarra de Cash -en la que en cada compàs apareixen per ordre: un silenci de corxera, un parells de corxeres, un silenci de corxera i un parell de corxeres- toca els acords, el baixista l’acompanya alternant la nota tònica i la dominant (un exemple serien les notes do i sol en l’acord de do).
Quant a l’harmonia, cada parell de corxeres de la guitarra és un acord. La progressió d’acords de I Walk The Line segueix la típica estructura de la balada country. Apareixen els acords tònic, subdominant i dominant respectivament (I,V,VI). En la primera estrofa de la cançó els acords són: F,Do7, F, Do7, F, Bb, F, C7, F. En les altres estrofes es segueix la mateixa progressió però, com que canvia la tonalitat, els acords canvien.