90. CONTES-CANÇÓ D’ANIMALS (El Pot Petit)

Publicat el 6 d'octubre de 2026 per M.INMACULADA VILLEGAS ALBA

CONTES-CANÇÓ D’ANIMALS

LA GALLINA TICA

El Pot Petit

Sóc la gallina Tica,
xica, mica, camacurta i ballarica.
Avui he post un ou,
per mi això és molt nou.
No sé com ho he de fer,
no sé si ho faré bé.
Surto del galliner,
i ajuda trobaré.

-Hola tortuga, em podries ajudar?
He post un ou i no sé com m’hi he de posar.
-Eh, hola gallina!
Les tortugues enterrem els ous a la sorra de la platja,
i diria que les gallines això no ho heu de fer pas.
-Ai no!
-Però no et desanimis, que segur que una solució trobaràs.

Sóc la gallina Tica,
xica, mica, camacurta i ballarica.
Avui he post un ou.
per mi això és molt nou.
No sé com ho he de fer,
no sé si ho faré bé.
Surto del galliner.
i ajuda trobaré.

-Oh! Oi, ai un peix pallasso!
Hola peix pallasso, que em podries ajudar?
He post un ou i no sé com m’hi he de posar.
-Hola gallina!
Els peixos posem els ous a dins del mar,
i tu això no ho has de fer pas.
-Ai no!
-Però no et desanimis, que alguna una solució trobaràs.

Sóc la gallina Tica,
xica, mica, camacurta i ballarica.
Avui he post un ou,
per mi això és molt nou.
No sé com ho he de fer,
no sé si ho faré bé.
Surto del galliner,
i ajuda trobaré.

-Hola vaca, em podries ajudar?
He post un ou i no sé com m’hi he de posar.
-Hola gallina, ui, les vaques no em ponem pas d’ous,
així que jo no et puc pas ajudar.
Però no et desanimis, que segur que una solució trobaràs.

Sóc la gallina Tica,
xica, mica, camacurta i ballarica.
Avui he post un ou,
per mi això és molt nou.
No sé com ho he de fer,
no sé si ho faré bé.
Surto del galliner,
i ajuda trobaré.

-Hola oroneta, que em podries ajudar?
He post un ou i no sé com m’hi he de posar.
-Hola gallina, i tant, mira has de fer com jo:
covar l’ou, li has de donar molta escalforeta,
i quan tot estigui ben preparat, sortirà un pollet.
-Oh, és clar, moltes gràcies, oroneta!
-De res
-Ah, qué bé!

Sóc la gallina Tica,
xica, mica, camacurta i ballarica.
Avui he post un ou.
per mi això és molt nou.
Ara sé què he de fer,
segur que ho faré bé.
Torno al galliner,
i el meu ou covaré.

Compositors: Siddartha Vargas Martinez / Josep Rovira Juarez / Helena Bagué Vila

EL LLEÓ VERGONYÓS

EL POT PETIT

Hi ha un lleó molt vergonyós,
que ni surt quan es fa fosc.
Va tot el dia mirant al terra,
i té les galtes ben vermelles.

Ja no fa els seus rugits,
no vol moure ni un sol dit.
La vergonya l’ha ensopit,
i té ben preocupats els seus amics.

Tigres i cavalls,
hipopòtams i algun gall,
tots reunits amb el lleó,
busquen una solució.

Tigres i cavalls.
hipopòtams i algun gall,
tots reunits amb el lleó,
busquen una solució.

-Jo soc el tigre,
i crec que el lleó
ha d’ensenyar les urpes,
per estar molt millor.

Ensenya les urpes:
-Graaa, graaa!
I això no ha funcionat!

Tigres i cavall,
hipopòtams i algun gall,
tots reunits amb el lleó,
busquen una solució.

Tigres i cavalls,
hipopòtams i algun gall,
tots reunits amb el lleó,
busquen una solució.

-Jo soc el cavall,
i crec que el lleó
ha de fer tres salts,
per estar molt millor.

Fa tres salts endavant:
-Un, dos, tres!
Ensenya les urpes:
-Graaa, graaa
I això no ha funcionat!

Tigres i cavalls,
hipopòtams i algun gall,
tots reunits amb el lleó,
busquen una solució.

-Jo soc l’hipopòtam,
i crec que el lleó
ha de refrescar-se,
per estar molt millor.

Comença a nedar:
-Xip xip xip xip xip xap!
Fa tres salts endavant:
-Un, dos, tres!
Ensenya les urpes:
-Graaa, graaa!
I això no ha funcionat!

Tigres i cavalls,
hipopòtams i algun gall,
tots reunits amb el lleó,
busquen una solució.

-Jo soc el gall,
i crec que el lleó
ha de moure el cul,
per estar molt millor.

Mou el cul, tot remenant:
-Cul, cul, cul, cul!
Comença a nedar:
-Xip xip xip xip xip xip xap!

Fa tres salts endavant:
-Un, dos, tres!
Ensenya les urpes:
-Graaa, graaa!

I això sí que ha funcionat:
La vergonya li ha marxat!
I això sí que ha funcionat:
La vergonya li ha marxat!
La vergonya li ha marxat!

-Graaa, moltes gràcies, amics!

Compositors: Marc Bertran / Jbc Music S C / U98 Music S L / Siddartha Martinez / Helena Vila / Josep Juarez

LA CACATUA

EL POT PETIT

-Pst, Pst! Eiii! Hola amic lleó!
Hola girafa! Com estàs?
Escolta, escolta… has
vist aquell arbre tan bonic
on hi viuen tot d’ocells?

-Ah! Sí, sí! Es veu que
hi ha hagut un gran boom
de naixements i han sortit
pollets ben diferents.

-Exacte! Però hi ha una
cacatua dins el niu que no diu ni piu.
-Perquè veu que tothom
ja vola, però ella encara no
i s’ha de quedar al niu.

La cacatua no pot volar,
la cacatua com s’ho farà?
La cacatua vol aventura,
veu que no vola,
com s’ho farà?

S’acosten els amics
volant, volant!
La venen a ajudar,
a tothom li pot passar.
El teu dia arribarà,
és clar, és clar!
Tu estigues ben tranquil·la,
no t’has de preocupar.

La cacatua no pot volar,
la cacatua com s’ho farà?
La cacatua vol aventura,
veu que no vola,
com s’ho farà?

I arriba el papagai,
carai, carai!
Es posen a ballar,
i tot arribarà.
Li pregunta el tucà:
com va, com va?
Es posen a saltar,
i tot arribarà.

La cacatua no pot volar,
la cacatua com s’ho farà?
La cacatua vol aventura,
veu que no vola,
com s’ho farà?

I arriba el colibrí,
que sí, que sí!
Es posen a jugar,
i tot arribarà.
I ara tot ballant,
saltant i jugant!
Bat les ales i a l’instant,
pel cel ja va volant!

La cacatua ja sap volar,
la cacatua que bé que ho fa.
La cacatua vol aventura,
ara ja vola, a on anirà?

Amb el tucà, al Canadà.
I el papagai, cap a Hawaii.
Amb la cotorra, cap a Andorra.
Amb el pardal, cap al Nepal.
I el guacamai, a l’Uruguai.
Amb el falcó, cap al Japó.
Amb la gavina, a la Xina.
I el quetzal,al Senegal.

Compositors: Siddartha Vargas Martinez / Josep Rovira Juarez / Helena Bague Vila / Pau Oliver Bover / Daniel Lopez Pradas

PROPOSTA DIDÀCTICA-90

CONTE: Contes-cançó d’animals (El Pot Petit): La gallina Tica, El lleó vergonyós, La cacatua no pot volar

EDAT: Menuts (fins a 5 anys)

TIPUS: Contes de repeticions

RECURSOS: Cançons, imatges, titelles de pal, la veu

ACTIVITATS:

Conte/ Vocabulari / Conversa

Llenguatge Verbal
Descoberta d’Un Mateix
Descoberta de l’Entorn
Llenguatge Musical

Cançons del Pot Petit: La gallina Tica, El lleó vergonyós, La cacatua no pot volar/Cançó-embarbussament (Popular): Músic de carrer
- Llenguatge Musical
- Llenguatge Verbal
- Descoberta d’Un Mateix
- Descoberta de l’entorn
La Recerca: El Pot Petit / Embarbussaments, cacofonies i contes de repeticions
- Descoberta de l’Entorn
- Llenguatge Verbal
Activitat: Juguem amb les paraules: Embarbussaments, cacofonies i contes de repeticions
- Llenguatge Verbal
- Descoberta d’Un mateix
Racó de l’escriptor: Busca o inventa’t un embarbussament, cacofonia o conte de repeticions, explica-ho per escrit i fes un dibuix
- Llenguatge Verbal
- Descoberta d’Un Mateix
- Llenguatge plàstic
El Repte: No t’entrebanquis!
- Llenguatge Verbal
- Descoberta d’Un mateix
Taller: Construcció de titelles de pal i dramatització del conte
- Llenguatge Plàstic
- Llenguatge Verbal
- Descoberta d’Un mateix

a) Objectius:

Escoltar embarbussaments, cacofonies i contes de repeticions
Escoltar i respectar les intervencions dels companys
Expressar les pròpies vivències i opinions sobre viure en comunitat i ajudar als altres
Llegir i/o escoltar contes-cançó d’animals
Buscar informació sobre El Pot Petit / Embarbussaments, cacofonies, i contes de repeticions
Conversar sobre demanar ajuda, ajudar i deixar-se ajudar
Buscar o inventar-se embarbussaments, cacofonies o contes de repeticions, escriure-ho i fer-ne un dibuix
Dir en veu alta embarbussaments, cacofonies i contes de repeticions sense entrebancar-se
Fer-se titelles de pal amb els personatges i dramatitzar els contes

b) Desenvolupament de les activitats

1.CONTE / VOCABULARI / CONVERSA

A. El conte

Explico els contes tot cantant les cançons i fent diferents veus en cada personatge, ajudant-me d’imatges i titelles de pal amb els personatges.

C.Vocabulari

LA GALLINA TICA

gallina: Són aus naturalment gregàries, que han perdut la facultat del vol degut a la selecció artificial de l’ésser humà.El gall vermell salvatge només vola cap a un lloc més elevat per a posar-se fora de perill o per fugir de possibles depredadors. Els galls domèstics poden arribar a ser territorials i violents en algunes races, encara que normalment són bons animals, fàcils de domesticar mitjançant alimentació a mà. Posseeixen un sistema social característic amb un ordre jeràrquic que es comença a desenvolupar a la primera setmana de vida, i que a les set setmanes ja està completament establert. Hi ha un mascle dominant, que domina sobre tots els altres, i un mascle sotmès a tots. Les gallines tenen un ordre jeràrquic independent i no entren en la dominància dels mascles. Les gallines ponen un ou aldia durant diversos dies (entre 8 i 10), en el qual es desenvolupa l’embrió, i els incuben fins que neixen els pollets, donant-los calor i canviant-los de posició. Es coneix com a lloca o cloca la gallina que deixa de pondre ous i es limita a covar-los i protegir-los.
xic/xica: (Adjectiu) Petit.
he post /pondre: (Verb transitiu) Fer els ous una femella d’animal ovípar, especialment d’ocell.
galliner: (masculí) Cort per a la gallina i, en general, per a l’aviram. Lloc o cobert que serveix de jòc de les gallines.
tortuga: Les tortugues (Testudines), dites igualment testudins o quelonis, són un ordre de rèptils que tenen el tronc tancat en una closca formada a partir de costelles soldades a altres estructures. Tenen el tronc ample i curt. Es coneixen 353 espècies de tortugues. N’hi ha d’hàbitats terrestres i n’hi ha d’aquàtiques, marines o d’aigua dolça. Les d’hàbitat terrestre presenten dits lliures, mentre que les aquàtiques tenen les extremitats transformades en aletes o bé els dits units per una membrana.

Igual que tots els rèptils actuals, les tortugues són animals ectoterms, el que significa que la seva activitat metabòlica depèn de la temperatura externa o ambiental. El metabolisme de les tortugues és molt lent i les espècies aquàtiques poden romandre sense respirar durant molt de temps. En climes temperats totes les espècies hibernen regularment.

La reproducció és ovípara i la incubació va a càrrec de la radiació solar. La incubació es realitza en nius que elles mateixes excaven en la sorra de la platja, on la calor necessària és aportada per irradiació solar. Quan les cries neixen a pocs metres de la mar moltes vegades hi ha depredadors esperant-les.

És proverbial l’extrema longevitat de les tortugues; diverses espècies poden viure 100 anys o més. Una de les tortugues que es coneix que va viure més temps és la de Charles Darwin anomenada Harriet, una tortuga gegant de les Galàpagos que va néixer el 1830 i va morir el 25 de juny de 2006 (va viure 176 anys).

La majoria de les tortugues terrestres són herbívores: el 80% de la dieta es basa en fulles verdes i herbes silvestres com dent de lleó, trèvol i enciams; fruita en poca quantitat i només de manera ocasional; eviten la pastanaga, els espinacs o el plàtan en grans quantitats. Les tortugues d’aigua dolça són animals omnívors: mengen peixos petits, moluscs i insectes aquàtics.

peix pallasso: El peix pallasso (Amphiprion ocellaris) és una espècie de peix de la família dels pomacèntrids i de l’ordre dels perciformes. És una espècie força popular en aquariofília i és criat artificialment a Florida (Estats Units) per al comerç de peixos d’aquari. En estat natural habita des de l’est de l’oceà Índic (incloent-hi les illes Andaman i Nicobar, Tailàndia, Malàisia i el nord-oest d’Austràlia) fins a Singapur, Indonèsia, les Filipines, Taiwan i les illes Ryukyu. Viu en zones de clima tropical (46°N-17°S, 92°E-147°E), associat als esculls de corall, a 1-15 m de fondària i en simbiosi amb les anemones Heteractis magnifica, Stichodactyla gigantea i Stichodactyla mertensii.

Els mascles poden assolir 11 cm de llargària. Les femelles són més grosses que els mascles d’aquesta espècie. Normalment doblen la seva grandària. És hermafrodita i monògam. La reproducció del peix pallasso és complexa. Diversos individus hermafrodites facultatius, viuen junts en la mateixa anemone. L’individu més gran és sempre una femella i el segon en jerarquia, per ordre de grandària, és sempre el mascle reproductor. Tots els altres peixos són mascles en estats diferents de maduresa (fenomen conegut com a protàndria). Si mor la femella, el mascle més agressiu i gran del grup canvia el seu sexe a femella, i el segon peix pallasso més gran i agressiu, es converteix en el mascle alfa o reproductor. Els peixos pallasso ponen els ous directament a l’aigua del mar, a sobre d’una superfície ferma (com una roca o la base d’una anemone). La femella pon entre 500 i 1.500 ous a la base o a prop de l’anemone amb la qual viuen. El mascle és qui s’encarrega de vigilar-los, netejar-los i ventilar-los fins que neixen. Els pares friccionen els ous contra els tentacles de l’anemone perquè s’impregnin del seu mucus i no rebin picades o verí. Els ous triguen entre 5 i 10 dies a obrir-se, i normalment ho fan a la nit.

vaca: Els bous o vaques (Bos primigenius taurus) són mamífers quadrúpedes remugants criats com a bestiar. Com tots els remugants, els bovins són artiodàctils, o sigui, ungulats amb un nombre parell de dits. L’espècie i el mascle es diuen bou, mentre que la femella s’anomena vaca. El mascle adult sense castrar rep el nom de toro i si és castrat, se’n diu bou. Quan és no-castrat i d’edat de més d’un any és dit brau. Els individus joves de menys d’un any reben el nom de «vedell» o «vedella » i els d’entre un i dos anys s’anomenen «jònecs». A les Terres de l’Ebre i al País Valencià, el mascle adult sense castrar s’anomena «bou», mentre que el castrat s’anomena «bou manso», «bou mans» o simplement «manso» o «mans».

Els bous són mamífers exclusivament herbívors. Com tots els remugants, tenen un complex aparell digestiu compost de quatre cambres, permetent-los convertir la cel·lulosa de les tiges, fulles i beines de llavors en carbohidrats més senzills.

La reproducció de la vaca és un procés cíclic continu que dura uns 21 dies de mitjana (entre 18 i 24 dies), amb una gestació que s’allarga aproximadament 9 mesos (uns 280-285 dies).

oreneta: L’oreneta comuna o vulgar (Hirundo rustica) és una espècie d’ocell de la família dels hirundínids (Hirundinidae). És una espècie en risc mínim, és a dir, no sembla que hi hagi cap amenaça significativa a la seva supervivència.

Són uns ocells gregaris; això vol dir que tenen una inclinació a formar grans grups. Sovint, fins i tot, nien en colònies. Així, quan volen per a traslladar-se d’un lloc a un altre en l’època de les migracions, volen moltes orenetes juntes, i arriben a formar grups de milers d’individus. Als Països Catalans, arriben els primers individus cap al març, però el gruix de la població sol arribar a l’abril o el maig, i retorna cap a l’Àfrica a l’octubre.

Fan nius de fang arrodonits i més oberts que els de l’oreneta cuablanca, i els situen en llocs arrecerats, sovint en construccions, en porxos, corts o fins i tot en els pous, en forats o sobre les bigues, a diferència de l’oreneta cuablanca que els fa a sota els balcons o sota els ràfecs. Per això la trobem més sovint prop dels pobles i de les cases que en ambients naturals, però ha anat esdevenint més rara a les ciutats grans, entre altres raons perquè els és difícil trobar-hi fang per fer el niu.

Mengen insectes que cacen al vol, i amb ells també alimenten els pollets, que es queden dins el niu fins que poden volar. A vegades, si el niu es troba en una altura considerable, els pollets cauen, i són aliment d’altres animals. Les orenetes, igual que tots els ocells, tenen una olor; si un ésser humà o un altre ésser viu toca la cria, perd l’olor. Si perd l’olor, la mare no la reconeix i ja no la cuida.

La femella pon entre 4 i 5 ous de color blanc cremós amb taques rogenques o marrons. La incubació dura entre 13 i 16 dies, principalment a càrrec de la femella (tot i que el mascle pot suplir-la estones curtes). Poden fer dos postes a l’any (una a la primavera i una segona a principis d’estiu).

Informació obtinguda de:

Diccionari.cat

Vikipèdia

IA de google

EL LLEÓ VERGONYÓS

lleó: El lleó (Panthera leo) és una espècie de mamífer carnívor de la família dels fèlids. Es tracta d’un fèlid musculat i de pit ample, amb el cap curt i arrodonit, el coll petit, orelles rodones i un floc de pèls a la punta de la cua. Els mascles adults tenen una espessa crinera que és característica d’aquesta espècie. Els mascles tenen una allargada de cap a gropa de 184-208 cm, mentre que les femelles fan 160-184 cm. És un animal social que viu en grups que es coneixen com a esbarts i es componen d’uns quants mascles adults juntament amb les seves femelles i les seves cries. Les femelles solen caçar en grup i la seva presa habituals són els ungulats de grans dimensions. Els lleons són depredadors alfa i clau, tot i que alguns mengen carronya quan tenen la oportunitat.

La reproducció dels lleons no té una època de l’any fixa; es pot produir en qualsevol moment, tot i que depèn de la disponibilitat d’aliments i del zel de les femelles. La femella (lleona) entra en zel diverses vegades a l’any. Durant aquest període, pot aparellar-se amb els mascles del grup repetidament, a vegades cada 20 o 30 minuts durant un parell de dies. La gestació dura entre 100 i 119 dies (amb una mitjana d’uns 110 dies). Són animals vivíparos i la femella s’aparta del grup principal per buscar un lloc segur (com un jaç de roques, un sot o entre la vegetació densa) just abans del part. Neixen entre 1 i 6 cries per part (generalment entre 1 i 4). La mare alleta les cries i pot compartir la cura amb altres femelles del grup (alletament compartit). Els cadells comencen a menjar carn cap a les 3 o 4 setmanes i s’integren a la vida del grup al cap de 6 a 8 setmanes.

vergonyós: Que té vergonya. La vergonya (o empegueïment) és un sentiment o una pertorbació de l’ànim que una persona experimenta per: una falta comesa, una humiliació rebuda, timidesa o inseguretat.
rugit: El rugit és el crit dels fèlids del gènere Panthera. Aquests fèlids tenen un os a nivell de les estructures vocals, denominat os hioide, que no és completament rígid, sinó que pot vibrar per generar el rugit. En els fèlids petits, l’os és rígid i incapaç de vibrar, de manera que només poden emetre un gemec similar al miol.
tigre: El tigre (Panthera tigris) és una espècie de mamífer carnívor de la família dels fèlids i el representant vivent més gros d’aquest grup. El seu pelatge característic es compon de pèl rogenc (excepte la part interna de les potes i les parts inferiors i frontals del cos, que són blanques) travessat per ratlles verticals negres. Es tracta d’un depredador alfa que s’alimenta principalment de cérvols, senglars i altres ungulats. És un animal territorial i, en general, un depredador solitari però social que requereix un hàbitat extens i contigu que satisfaci les seves necessitats d’aliment i li permeti criar en bones condicions. Després de passar uns dos anys amb la mare, les cries abandonen el territori matern per establir-ne un de propi.
urpes: Plural d’urpa, un apèndix corbat i punxegut situat al final dels dits o de les potes de la majoria de mamífers, ocells i rèptils. Són ungles esmolades i corbades fetes de queratina. Els animals carnívors les fan servir per capturar i retenir preses, i altres espècies per grimpar o excavar.
cavall: El cavall (Equus caballus) és una espècie de mamífer ungulat de la família dels èquids. El cavall ha evolucionat al llarg dels últims 45-55 milions d’anys des d’Eohippus, una petita criatura amb diversos dits, fins a convertir-se en l’animal de grans dimensions i dotat d’un únic dit d’avui en dia. Els éssers humans començaren a domesticar els cavalls cap al 4000 aC i es creu que la seva domesticació ja era estesa el 3000 aC. Malgrat que la majoria de cavalls d’avui en dia estan domesticats, encara hi ha poblacions amenaçades de cavall de Przewalki, l’únic cavall salvatge autèntic que queda, així com cavalls ferals, més comuns, que viuen en llibertat tot i descendir d’avantpassats domesticats. Els cavalls estan dissenyats anatòmicament per utilitzar la seva velocitat per escapar-se dels depredadors, tenen un sentit de l’equilibri ben desenvolupat i un fort instint de lluita o fugida. Presenten una característica inusual relacionada amb aquesta necessitat de fugir dels depredadors en estat salvatge: els cavalls poden dormir tant drets com ajaguts. Les femelles, anomenades egües o eugues, porten la cria al ventre durant aproximadament onze mesos, al final dels quals neix la cria, anomenada poltre, que és capaç de mantenir-se dempeus i córrer poc després de néixer.
hipopòtam: L’hipopòtam (Hippopotamus amphibius) és unmamífer semi aquàtic de grans dimensions i dieta majoritàriament herbívora que viu a l’Àfrica subsahariana. Juntament amb l’hipopòtam nan (Choeropsis liberiensis), és una de les dues espècies vivents de la famíliadels hipopotàmids. L’hipopòtam és el tercer mamífer terrestre més gros després de l’elefant i el rinoceront, que també es troben a l’Àfrica, i és l’artiodàctil vivent de més pes. Malgrat que el seu aspecte recorda els porcs i altres artiodàctils terrestres, els parents més propers dels hipopotàmids són els cetacis (balenes, dofins, marsopes i afins), dels quals divergiren fa uns 55 milions d’anys. Es caracteritzen per tenir el tors amb forma de barril, una boca enorme dotada d’ullals grossos, el cos gairebé totalment mancat de pèls i potes de tipus columnar. Els mascles pesen 1.500 kg de mitjana i les femelles 1.300 kg. Ni la seva corpulència ni les seves potes curtes els impedeixen córrer a velocitats de 30 km/h en distàncies curtes. Habiten rius, llacs i aiguamolls. Els mascles, territorials, dominen zones d’aigua i conviuen amb un grup de cinc a trenta femelles i cries. L’aparellament i el naixement tenen lloc a l’aigua. Durant el dia, els hipopòtams es mantenen frescos quedant-se a l’aigua o el fang i n’emergeixen al capvespre per pasturar als herbassars. El pasturatge és una activitat solitària i els hipopòtams normalment no mostren cap comportament territorial a terra. Els hipopòtams es troben entre els animals més perillosos del món a causa de la seva naturalesa agressiva i imprevisible. Estan amenaçats per la pèrdua d’hàbitat i la caça il·legal per obtenir-ne carn i
gall: El gall (Gallus gallus domesticus) és un ocell domèstic; la femella s’anomena gallina; els mascles capats, capons, i els galls joves, especialment els destinats al consum, pollastres. Probablement deriva del gall de Bankiva, que és considerada l’espècie salvatge que originà l’actual gall domèstic. És un dels animals domèstics més comuns i estesos, amb més de 24.000 milions d’exemplars al món en data de 2003. Els galls són l’espècie d’ocell més nombrosa del món. Els galls són considerats omnívors: en estat lliure graten el terra constantment buscant llavors, insectes o animals més grossos, com alguns rèptils o ratolins El gall és un ocell de corral criat per la seva carn (i pels seus ous en el cas de la femella, la gallina). La gallina es distingeix del mascle perquè és més petita de mida, té la cresta més curta i no té esperons. Es poden classificar les diferents races de gallines en espècies salvatges i espècies domèstiques. Té una esperança de vida d’entre cinc i deu anys.

Informació extreta de:

Diccionari.cat

Vikipèdia

IA de Google

LA CACATUA NO POT VOLAR

cacatua: Cacatua és el nom comú d’un grup d’ocells de la família dels cacatúids (Cacatuidae) o la subfamília dels cacatuins (Cacatuinae). La paraula cacatua data del segle XVII i prové de l’indonesi/malai kakatua. Les cacatues són de mitjans a grans, que poden mesurar 30 – 68 cm, sent Nymphicus hollandicus l’espècie més petita. Són ocells de bec massiu amb una cua més o menys llarga i una llengua musculosa. Tots presenten una cresta erèctil en la part anterior del cap que utilitzen en la comunicació. Aquesta cresta varia de formes, colors i grandària. Comparteixen nombroses característiques amb les altres espècies de l’ordre, com els dits zigodàctils i la forma del bec. Altres, però, són úniques, com la presència de la cresta erèctil, la presència de vesícula biliar i l’absència de determinats pigments al plomatge que els impedeix tenir plomes verdes o blaves. Viuen a medis variats, des del bosc humit fins zones àrides de matolls. Té una distribució restringida, ja que són originaris d’Austràlia i les illes veïnes. Onze espècies són endèmiques d’Austràlia, set ocupen Indonesia, Nova Guinea i altres illes del Pacífic meridional. Tres espècies viuen tant a Austràlia com a Nova Guinea. La major part de les espècies de cacatues viuen en esbarts. Aquesta característica és aprofitada per a la cria en captiveri.
papagai: És un nom comú per a diverses espècies d’ocells conegudes pel seu plomatge sovint acolorit i, en alguns casos, per la capacitat d’imitar sons o la veu humana. Pertanyen a l’ordre Psittaciformesi a la família dels psitàcids (com la subfamília dels arins).

tucà: Els tucans són un grup d’ocells que formen la família dels ramfàstids (Ramphastidae) o bé una subfamília en aquesta, la dels ramfastins (Ramphastinae), depenent de l’autor. Sempre dins l’ordre dels Habiten a les selves de l’àrea Neotropical, però no n’hi ha a les Antilles. Llur element més característic és el gran bec sovint molt acolorit, d’una estructura pràcticament buida, amb una lleugera capa còrnia externa.

colibrí: Els colibrís o picaflors són els ocells que formen la família dels troquílids (Trochilidae). Són originaris exclusivament d’Amèrica i les espècies es troben des del sud d’Alaska i el Canadà a la Patagònia, tot i que són més abundants a les zones tropicals. La família dels troquílids té uns 123 gèneres i gairebé 340 espècies. La mida d’aquests ocells oscil·la entre els 6 i els 22 cm i pesen entre 1,8 i 24 grams. El colibrí d’Anna, capaç de moure’s 400 longituds corporals per segon i de resistir a acceleracions centrípetes de 10 g, és el vertebrat més ràpid del món. Els colibrís necessiten nèctar per alimentar el seu metabolisme tan ràpid i el seu estil de vol estacionari, la coevolució de la forma de les flors i dels becs ha afavorit l’aparició de noves espècies de plantes i colibrís.
cotorra: La cotorreta pitgrisa (Myiopsitta monachus), coneguda també amb el nom de cotorra argentinai a les Balears amb el de cotorra de cap gris, és un ocell que pertany a l’ordre dels psitaciformes, com els lloros, les cacatues o els periquitos. És originari de l’Amèrica del Sud, però ha colonitzat recentment diferents llocs d’Europa i Nord-Amèrica, a partir d’individus escapats de la captivitat, ja que és comuna com a mascota.
pardal: El pardal comú o senzillament pardal, dit també teuladí al País Valencià, teulader al costat de pardal a les Illes Balears, torredà (al País Valencià), tretxe a l’Alguer, (Passer domesticus), és un membre de la família Passeridae, originari d’Europa i Àsia, i introduït en altres continents. Poden arribar a viure 13 anys en captivitat, però en llibertat, pocs arriben a sobrepassar 7 anys. Fa de 14 a 16 cm de llarg i presenta dimorfisme sexual: el mascle és de color terrós, jaspiat en el dors, les ales i la cua. El pili (part superior del cap de les aus) és gris, el bec fosc, la nuca de color castany, el ventre i les galtes blanques, i la gorja porta un pitet negre. La femella, en canvi, és tota de color terrós grisenc sense taques negres o castanyes, el pit i el ventre són més clars que els del mascle. A les ales duu una franja blanca i al pit una de negra en forma de pitet (això darrer només en el mascle).
guacamai: és el nom comú de cadascun dels membres d’un grup d’ocells de colors vius, cua llarga i bec gran i fort, pertanyents a la família dellloro, que viuen en el tròpic americà. Popularment, sovint s’anomenen papagai o papagall en català. La seva mida és molt variable. El guacamai més gran del món fa 1 m, la seva longitud és més de tres vegades superior a la del més petit dels guacamais, de 30 cm. Són aus que pertanyen a la família de psitàcids que correspon a un grup de lloros que habiten les zones tropicals d’Amèrica. El guacamai és una au molt cobejada pel seu plomatge de bell colorit, especialment els vermells, els blaus, els grocs i els verds.
falcó: és el nom comú que s’aplica a la major part de lesespècies del gènere Falco, que són ocells rapinyaires de la família dels falcònids (Falconidae). Amb el nom de falcó també, per extensió, són coneguts altres membres de la família que no pertanyen al gènere Falco, com ara el falcó rialler (Herpetotheres cachinnans) i encara membres de la família dels accipítrids com l’aligot vesper europeu del gènere Pernis, que també és conegut com a “falcó vesper”. Tant el nom comú “falcó” com el científic “Falco“, venen del llatí “falx” (falç), fent referència a la forma de les urpes d’aquests ocells. Moltes de les espècies tenen unes poderoses ales que els permeten arribar a volar a gran velocitat. En vol horitzontal la velocitat és d’uns 96 km/h. S’han registrat en una d’elles, el falcó pelegrí, velocitats d’uns 320 km/h (en picat), convertint-lo en el més ràpid dels animals coneguts.
gavina: Les gavines són ocells marins que pertanyen a la família dels làrids i a l’ordre dels caradriformes i són excel·lents voladors, bé que no volen mai en ple oceà i es limiten a migrar vorejant les costes. Sovint es considera que formen per elles mateixes la subfamília dels larins (Larinae). Cal destacar-ne la gavina vulgar, la gavina capblanca, la gavina corsa o el gavià fosc. Aspecte robust, les ales punxegudes i estretes, i la cua arrodonida i curta. El bec és massís i acabat en ganxo. Els dits estan units per una membrana interdigital, cosa que demostra inequívocament la seva adaptació a la vida aquàtica. Aquesta membrana uneix els tres dits anteriors, mentre que el quart resta en posició posterior i lliure. La major part dels làrids presenten un plomatge gris, blanc i negre, colors que es troben barrejats en proporció variable, mentre que els joves tenen tonalitats terroses variables. No existeix dimorfisme sexual, malgrat que els mascles solen ser més grossos.
quetzal: El quetzal esplèndid (Pharomachrus mocinno) és una espècie d’ocell de la família dels trogònids (Trogonidae). Habita la selva humida i boscos de les muntanyes del sud de Mèxic i Amèrica Central, fins a l’oest de Panamà. Del bec a la cua mesura 35 cm. Presenta un dimorfisme sexual: la femella és fosca, el mascle és de color verd daurat amb el ventre carmesí.

Informació extreta de:

Vikipèdia

IA de Google

C.Conversa

La gallina Tica ha post un ou i no sap què ha de fer, t’ha passat alguna vegada que et trobessis en una situació que no saps què has de fer?, què vas fer?, com et vas sentir?, vas demanar ajuda?, a qui?, com te’n vas sortir?

El lleó vergonyós té tanta vergonya que està ensopit i va sempre mirant a terra, tens o has tingut vergonya alguna vegada?, com et vas sentir?, què vas fer?, algú et va ajudar?, com?, com te’n vas sortir?

La cacatua és al niu i no pot volar i els amics intenten animar-lo, què faries si et trobessis algú en una situació compromesa o estranya?, què li diries?, li intentaries ajudar?, per què?, com creus que et sentiries?

2.LES CANÇONS:

LA GALLINA TICA

EL POT PETIT

Sóc la gallina Tica,
xica, mica, camacurta i ballarica.
Avui he post un ou,
per mi això és molt nou.
No sé com ho he de fer,
no sé si ho faré bé.
Surto del galliner,
i ajuda trobaré.

Sóc la gallina Tica,
xica, mica, camacurta i ballarica.
Avui he post un ou.
per mi això és molt nou.
No sé com ho he de fer,
no sé si ho faré bé.
Surto del galliner.
i ajuda trobaré.

Sóc la gallina Tica,
xica, mica, camacurta i ballarica.
Avui he post un ou,
per mi això és molt nou.
No sé com ho he de fer,
no sé si ho faré bé.
Surto del galliner,
i ajuda trobaré.

-Hola oreneta, que em podries ajudar?
He post un ou i no sé com m’hi he de posar.
-Hola gallina, i tant, mira has de fer com jo:
covar l’ou, li has de donar molta escalforeta,
i quan tot estigui ben preparat, sortirà un pollet.
-Oh, és clar, moltes gràcies, oreneta!
-De res
-Ah, qué bé!

Sóc la gallina Tica,
xica, mica, camacurta i ballarica.
Avui he post un ou.
per mi això és molt nou.
Ara sé què he de fer,
segur que ho faré bé.
Torno al galliner,
i el meu ou covaré.

Compositors: Siddartha Vargas Martinez / Josep Rovira Juarez / Helena Bagué Vila