29.ELS MINAIRONS DEL PIRINEU,
I ALTRES FOLLETS DE LA NIT DE SANT JOAN
Llegenda popular Catalana
Adapt. Imma Villegas
Als boscos del Pirineu, envoltats de faigs i avets, i prop de rierols d’aigües claríssimes, viuen els Minairons. No són cargols ni bolets, sinó més aviat dimoniets, entremaliats follets que no es deixen veure pas així com així. Si els vols conèixer, has de saber que neixen de l’herba menaironera, estranya falguera que creix en profundes coves del Pirineu, i floreix tan sols amb la lluna plena de la nit de sant Joan. Són tan remenuts, que n’hi caben a milers dins d’un senzill canut d’agulles, però quan aquest s’obre, volent o per descuit, surten com esperitats i no paren de moure’s amb molt de desfici, talment les flames del foc. Si te’ls
trobes, recorda que, a més d’entremaliats, són també molt treballadors, per això no paren de dir tots alhora: -“Què farem, què direm?”, tot fent un brunzit semblant al d’un eixam d’abelles. És la seva manera de demanar feina, i no t’entretinguis a demanar-los alguna cosa tot seguit, o són capaços de donar-te una bona pallissa, d’aquelles que de segur no en surts gaire ben parat. 
Moltes masies del Pirineu han tingut alguns d’aquests valuosos canuts, i gràcies a la bona feina d’aquests incansables treballadors sense sou, alguns pagesos murris es van fer rics, mentre d’altres no tan encertats se’n sortien com podien fent-los fer coses estúpides com muntanyes de rocs i tarteres impossibles, que encara ara es poden veure per a aquelles contrades. També n’hi havia que els feien servir per a tenir cura de la canalla, doncs són molt bons inventant i explicant històries als més menuts, que resten embadalits tot escoltant i contemplant aquests diminuts éssers fantàstics, que ho envolten tot amb la seva màgia, fins arribar al final de la tasca encomanada. En altres indrets són també coneguts amb els noms de Manairons, Diablorins o Familians.
Els Fameliars són els cosins de les illes d’Eivissa, Formentera i les Pitiüses. En aquest cas, els trobarem a sota el pont vell del riu de Santa Eulària, construït pel mateix diable, ja que surten d’una petita herba que es cull també la nit de Sant Joan o en aquest cas també la de Cap d’Any. El Fameliar és un nan horrorós de boca espantosa,
amb uns braços molts llargs i prims. Cal posar-lo de seguida dins d’una ampolla negra, on s’hi està fins que són de menester els seus serveis per alguna tasca especialment complicada per a les persones, com pot ser segar el camp o fer una paret en una sola nit. Quan obris l’ampolla el Fameliar en sortirà molt nerviós, cosa que no és d’estranyar si se’l té sempre allà tancat, tot dient: -“Som es Fameliar, vull feina o menjar!”. Si no teniu feina per donar-li, també li podeu donar menjar, s’ho menja tot, però sobretot li agrada molt el pa amb formatge. En el fons és un bon Jan, ja que no és tan entremaliat com els seus parents els Minairons del Pirineu, i sempre acaba la feina encomanada, cosa que no passa amb els cosins de Menorca, els Diables Boets.
El Boet de Menorca és un esperit diabòlic al servei dels seu amo, a qui confereix propietats màgiques com fugir o desaparèixer. Tenen la mida d’un escarabat, i se solen dur en una bossa o sarró; Ah! i igual que els seu cosins ja esmentats, es recullen la nit de Sant Joan d’una falguera i es posen dins d’un canut de plata. Diuen d’ells que són una autèntica Guerra Civil, perquè constantment estan demanant coses a fer tot cridant: -“Feina, feina!”, i si no els en donen fan les entremaliadures més diverses com ara:
trencar plats, amagar la sal, plomar les gallines o canviar els rellotges d’hora; també fan desaparèixer mòbils, amaguen claus del cotxe o es mengen tot el que hi ha a la nevera! Com podeu veure aquests follets es porten l’oli, o sigui que a entremaliats no els guanya ningú. Ah! i a diferència dels seus cosins del Pirineu, els Minairons, els diables Boets no acaben mai cap de les tasques que se’ls encomanen! L’única cosa que podeu fer per aconseguir que deixin de tocar la pera, o més ben dit d’emprenyar, és demanar-los que netegin la pell d’un xai negre fins que es torni blanca, o bé que resin el Parenostre al revés. Sembla que aquesta va ser la solució que va trobar sa Madona, o sigui la Mare de Déu, per aconseguir tornar a la tranquil·litat, una vegada que va topar amb un d’ells. Per acabar heu de saber, que en la jerarquia diabòlica els Boets es troben en penúltima posició, darrera del Dimoni Gros i els dimonis Cucarells, i davant dels dimonions.
PROPOSTA DIDÀCTICA-29
CONTE: Els Minairons del Pirineu i altres follets de la nit de Sant Joan
TIPUS: Conte de fades
EDAT: Totes les edats
ACTIVITATS: Gimcana de la Revetlla de Sant Joan (Totes les àrees)
Per fer la gimcana els participants formen equips d’entre 4 i 6 components cadascun, que hauran d’anar superant proves relacionades amb la nit de Sant Joan, per aconseguir arribar a la Revetlla. A cada prova superada amb èxit, aconseguiran una flama del foc, que anirà engrandint la seva pròpia foguera, i al final del joc amb totes les fogueres es farà un mural on hi afegirem, en forma de guspires del foc, els desitjos o coses que volem cremar al foc de Sant Joan. La foguera els hi donarem prèviament retallada en cartolina, i les flames poden ser trossos de paper vermell de cel·lofana o seda, que aniran enganxant a la foguera buida per tal d’anar-la fent més gran cada vegada.
- Nit dels follets:Com hem vist al conte, aquesta nit surten molts
follets d’una falguera o herba menaironera. Per això els oferim paper de crespó, tisores i pega o cel·lo, per tal de fer-se una disfressa de follet (barret, coll de punxes, cinturó, etc.), com vulguin i del color que vulguin, però tots iguals, ja que és el que els diferenciarà dels altres grups. També poden triar un nom per al seu equip, que pot ser inventat o no, perquè a partir d’ara tots seran follets de la nit de Sant Joan. - Nit de Coca: És sabut que durant aquesta nit és costum menjar l’anomenada Coca de Sant Joan, per això els demanem que
facin una coca per compartir durant la Revetlla, amb els ingredients que els proporcionarem, i tot seguint la recepta proposada.
- Ingredients: 2 ous, 1 iogurt natural, oli, sucre, farina, 1 sobre de llevat, 1 llimona o bé aroma d’anís, margarina, pinyons i altres fruits secs o bé cireres i altra fruita confitada a trossos.
- Elaboració: Es peten els ous i es posen sense closca dins d’un vol gran, junt amb el iogurt natural i, utilitzant el pot buit per mesurar la resta d’ingredients, hi afegim un pot de iogurt ple d’oli, dos de sucre i tres de farina, a més de la pols d’un sobre de llevat i la pell d’una llimona ratllada o bé unes gotes d’aroma d’anís. Es barreja bé i es passa pel “mini-pímer” per aconseguir una pasta ben fina sense grumolls. Estenem la pasta en una plata de forn, prèviament ben untada de margarina perquè no se’ns enganxi, i ho posem al forn a coure durant uns 15-20 minuts aproximadament (podem anar punxant la massa amb una forquilla per comprovar si està ben cuita per dins, al mateix temps que vigilem que no se’ns cremi per fora). Podem tenir la coca al forn mentre es van fent les altres proves. Es pot decorar amb sucre i pinyons i altra fruita seca, o bé amb cireres i altra fruita confitada.
- Nit màgica:Una de les característiques d’aquesta nit màgica és
que les herbes remeieres augmenten les seves virtuts, per això una de les activitats que es fan és anar a collir herbes al bosc, que no és pas el que els demanarem, però sí que en reconeguin el nom i les seves propietats màgiques. Per això, es troben amb un cistell d’herbes i uns cartells amb els noms, que hauran d’anar posant a sota de cadascuna. També cal que ens diguin les seves propietats màgiques, amb l’ajuda d’alguns refranys populars que els facilitarem. Finalment, els demanarem que en triïn algunes per fer una tisana d’herbes o “cocktail” de fruites, per acompanyar la coca.
- Per la gola, Farigola.
- Si el ventre dol, menja sopes amb Poniol.
- La Menta, la gana augmenta.
- Si la tos et dóna neguit, Eucaliptus ben bullit.
- Tens mal de queixal, rosega arrels de Panical.
- Fonoll i Ruda, fan la vista aguda
Eucaliptus-farigola-fonoll i ruda-menta-panical-poniol
Joc: Els remeis de l’àvia Remei.
4. Nit del Solstici: La nit de Sant Joan prové de les antigues festes
paganes del sol, i per això té lloc la nit del Solstici d’Estiu, és a dir el pas de la Primavera a l’Estiu. Així, els demanem que preparin una petita representació per explicar a la resta dels companys en què consisteix el Solstici d’estiu, o altres aspectes de la relació de la terra amb la lluna o el sol, com ara el solstici d’hivern, els equinoccis de primavera i tardor, l’eclipsi de sol i de lluna, etc.
5. Nit dels Éssers Fantàstics: Una altra de les característiques
d’aquesta nit màgica, és que els éssers fantàstics surten a passejar, i es deixen veure per l’ull humà. Per això els presentem unes imatges amb personatges fantàstics, i un llistat de llegendes, per tal que ens diguin el seu nom, a més del tipus d’ésser fantàstic, i si pot ser el seu poder, així com a quina llegenda pertanyen.
- Llegenda d’Aladí i la llàntia meravellosa
- Llegenda de la bruixa de la pinta d’or
- Llegenda del Gegant del Pi
- Llegenda dels Minairons de Sant Joan
- Llegenda del Monstre de Banyoles
- Llegenda de les Nimfes de les Estacions
- Llegenda del Pacte amb el Diable
- Llegenda de Na Ruixa Mantells
- Llegenda de Sant Jordi
- Llegenda de Teseu i el Minotaure
Bruixa-bruixot-dimoni-drac-fada-follet-gegant-geni-monstre-sirena-
Joc: Els personatges fantàstics de les llegendes
- Nit de ball al carrer: A moltes places i carrers engalanats, es
fan balls amb música, danses i cants, que s’allarguen fins a altes hores de la matinada, quan el foc ja està gairebé extingit. Els demanem que s’inventin un ball o dansa amb la música de la cançó que triïn de l’espectacle “La nit de Sant Joan” de Jaume Sisa i Dagoll Dagom, per ballar-la davant els companys dels altres equips durant la Revetlla.
- Nit del foc:És tradicional aquesta nit en molts pobles del
Pirineu, de baixar de la muntanya tot corrent portant torxes enceses, amb les que en arribar al poble encenen una gran foguera. Per això, hauran de fer una cursa de relleus portant torxes (o llumetes) enceses, que s’aniran passant amb els companys al llarg del recorregut, en els punts convinguts.
Un cop superades totes les proves (o no), és el moment de fer el mural amb totes les fogueres, i enganxar-hi els desitjos o coses que volem cremar: mal humor, baralles… Així comencem la 
nostra particular Revetlla, durant la qual cada equip mostra als altres grups el seu treball: els vestits de follet, les danses, les representacions, les llegendes i els seus personatges fantàstics, i tot plegat mentre compartim les coques i els “cocktails”. Per acabar d’arrodonir la festa, els adults poden tirar petards i fonts de colors.
Material:
- Per als vestits de follets: paper de crespó de colors, tisores, pega i tisores.
- Per a la coca: 2 ous, 1 iogurt natural, oli, sucre, farina, 1 sobre de llevat, 1 llimona o bé aroma d’anís, margarina, pinyons i altres fruits secs o bé cireres i altra fruita confitada a trossos, vol gran, mini-pímer, plata de forn, ganivet, cullera grossa, forn.
- Per a la màgia: cistell amb herbes, cartells amb els noms de les herbes, cartonets amb els refranys, olla o vol gran, aigua, gel, ganivet, escorredor de taronges, taronges, llimones i altres fruites, gots, canyes.
- Per al solstici: cartolines, retoladors, tisores, pega.
- Per als éssers fantàstics: imatges dels personatges fantàstics, etiquetes amb els noms, llistat de llegendes.
- Per al ball: músiques amb les cançons de “La nit de Sant Joan” de Sisa.
- Per a la cursa de torxes: torxes i foc o llumetes petites.
- Per a la foguera: cartolines amb la silueta de la foguera retallada, trossos de paper de seda o cel·lofana vermell per a fer les flames, paper i retoladors per a fer les guspires dels desitjos, tisores, i pega, paper d’embalar.
- Altres: petards i fonts de colors.
- Música per al ball:
https://www.youtube.com/watch?v=xOBb5x4uv6Y
https://www.youtube.com/watch?v=eDg2PZx-2FI
https://www.youtube.com/watch?v=YZN6MQi9EEU