35.EL LLIBRE DE LA JUNGLA
Rudyard Kipling
Adapt. Imma Villegas
Sobre la taula hi ha una petita pantalla de cartró i paper vegetal amb un focus al darrera, com a decorat un paisatge de la selva i el títol del conte.
*Música 1: “El Carnaval dels animals”
(de Saint Säens)
“Una vegada, a la Jungla, hi havia una parella de llops que vivien al seu cau, amb els seus quatre lloparrons nascuts feia pocs mesos. Compare Llop vigilava a la porta del coval, mentre Comare Lloba donava de mamar als seus petits.”
S’encén el focus i apareix de fons i en negre la forma d’una balma o cova, dins es veu la silueta de dos llops i quatre lloparrons: la mare està ajaguda amb els fills al voltant, mentre que el pare està dret a la boca de la balma vigilant. La música para i se sent un soroll com de trepitjar fulles seques, el llop fa un bot però torna a caure al mateix lloc. Tot seguit apareix per la boca de la balma una silueta d’un infant petit que amb prou feines s’aguanta dret i camina tot fent tentines.
-Què és això? -pregunta Comare Lloba des del seu racó.
-Ostres! És un cadell d’home! -crida Compare Llop tot sorprès-. La criatura més indefensa que et pots trobar enmig de la Jungla, i jo per poc l’esclafo pensant que seria qui sap què.
-Un cadell d’home dius? No n’he vist mai cap, porta-me’l!
Compare Llop agafa l’infant pel coll com si fos un dels seus cadells, el porta cap al fons de la cova i el deixa delicadament al costat de Comare Lloba, que se’l mira amb curiositat.
-Oh, que petitó i indefens! Tot nuet talment una granoteta! -exclama Comare Lloba-. Ens està mirant i no té por! Mira, s’ha fet lloc entre els meus fills i ara mama com els altres!
-Te’l vols quedar, Comare, tanmateix!
-Ha vingut tot solet, ben despulladet, i no té cap por. I tant que me’l quedaré! Li diré Mowgli, que vol dir granota, i creixerà entre els meus com un fill més.
En aquell moment se sent un soroll terrible, el rugir d’un tigre molt enfadat, i apareix per la boca de la balma la silueta del cap d’un tigre.
-Quin honor! -exclama Compare Llop amb ironia-. Shere Khan ens fa una visita!
-Aaaaag! -el rugit del tigre ressona dins la cova com un tro-. Doneu-me el cadell d’home, és meu, la meva presa que se m’ha escapat! Els seus pares han fugit en veure’m, i ell s’ha escapat! Doneu-me’l!
-Fora d’aquí, carnisser coix! -crida Comare Lloba des del fons del coval-. Ha arribat a casa nostra tot sol i despullat, tan indefens i sense cap por! El cadell d’home creixerà entre els nostres i ningú li farà cap mal, perquè així ho volem! I escolta’m bé, mata-cadells nus, quan sigui gran serà el més fort i savi de tots, i aleshores para compte! Ja et dic jo que, quan arribi el moment, serà ell qui et matarà a tu! I ara, surt de casa nostra, caçador de pacotilla!
-Està bé, de moment! -crida el tigre entre enrabiat i resignat alhora-. Però ja veurem què en diu la ramada, d’això de criar cadells d’home! -i se’n va tot ple de fúria, fent un gran rugit.
-Té raó! -Compare Llop es mira a la seva companya tot desconcertat i admirat alhora- Caldrà presentar-lo al ramat per a la seva aprovació i protecció!
Torna a sonar la música 1 i el llum s’apaga.
*Música 1: El Carnaval dels animals
En tornar-se a obrir el llum, de fons es veu la silueta negra d’un penyal amb un camí que hi puja, un arbre en un cantó i la lluna plena entre els núvols a l’altre. Apareixen siluetes de molts llops sota el penyal, un dels quals s’asseu a dalt de tot de la roca. A baix, la resta dels llops se situen en rotllana i al mig s’hi mouen tot de lloparrons entre els quals hi ha en Mowgli.
-Mireu bé, llops! Mireu bé! -crida Akela des del seu lloc de comandament-. Ja sabeu la Llei: tots els lloparrons tenen el dret de ser protegits per tots els llops del ramat, i ningú els pot fer mal mentre siguin menuts i no puguin defensar-se sols. Mireu bé, Llops! Assegureu-vos bé de reconèixe’ls en qualsevol lloc.
-Què n’ha de fer el nostre Poble d’un cadell d’home?- se sent una veu que crida-.
-Sí, què n’hem de fer d’un cadell d’home? -sonen altres veus disconformes.
-El cadell d’home és meu! -se sent la veu del tigre des d’un cantó-. Doneu-me’l!
-Qui parla en favor d’aquest cadell d’home? -respon Akela amb veu ferma-. La Llei diu que, per ser acceptat per la ramada, han de parlar a favor seu dos membres que no siguin el pare ni la mare del cadell en discòrdia. Qui parla en favor d’aquest cadell d’home?
Es fa un silenci que dura uns segons, però que als pares se’ls fa eterns, finalment trencat per una veu ronca i profunda.
-El cadell d’home? -és Baloo, l’ós bru que fa de mestre als cadells dels llops-. Quin mal ens pot fer un cadell d’home? I quan sigui gran serà savi i ens podrà ajudar! Jo responc per ell! Li ensenyaré TOTA la Llei de la Jungla, i no només la que fa referència als llops!
-Està bé! -respon Akela- Ja ho heu sentit: ha parlat Baloo, el mestre dels nostres cadells. Ara ens falta un altre que també parli a favor seu.
Se sent un soroll com si caigués un pes mort, i una silueta d’un animal potes enlaire cau al mig de la rotllana. Des de dalt la branca d’un arbre crida la pantera negra:
-Poble dels Llops! És Bagheera, la pantera negra, qui us parla! Ja sé que jo no formo part del vostre ramat, però aquí teniu aquest bou que he caçat fa un moment, us sembla un preu just a canvi del vostre cadell d’home?
-Porta el bou, Bagheera! -criden els llops tots a una-. El cadell d’home és teu!
S’apaga el llum i sona la música 2.
*Música 2: Cançó “El més fonamental”
(De la pel·lícula El Llibre de la Jungla de Disney)
Apareixen dos personatges amb barrets d’animals: una pantera i un ós bru. L’ós Baloo i la pantera Bagheera canten la cançó mentre tots piquem de mans i cantem la tornada. En acabat, Bagheera diu:
-Em sembla que ja és hora que portem Mowgli al poble dels homes, perquè, ara que s’ha fet gran, a la Jungla hi ha molts perills per a ell. Al cap i a la fi, només és un Home-cadell tot nu, i tard o d’hora haurà de tornar amb el seu ramat. Tu què creus, Baloo?
-Nooooo! Encara és un infant, i aquí a la Jungla hi està segur, perquè jo li he ensenyat tot el que cal saber per viure bé aquí a la Jungla. Als homes no els coneix ni el coneixen a ell, vés a saber si el voldran.
Llavors, els dos personatges es giren cap al públic i els pregunten a ells què en pensen, si Mowgli s’ha de quedar a la Jungla o ha de marxar al poble dels homes, i per què. Podem establir un diàleg en què cadascú hi pot dir la seva, si els sembla bé que es quedi a viure per sempre a la Jungla i per què, o bé és millor que vagi al poblat dels homes.
*Música 1
Sona la música i s’encén el llum del teatret d’ombres. Es veu de fons la silueta del Penyal dels llops, però el lloc està buit. Akela, que s’ha fet vell, jeu al costat de la roca de comandament, i a baix els llops udolen i fan molt de soroll. També hi ha Mowgli (que s’ha fet gran i és un noiet d’uns deu o dotze anys) amb el pares (ja vellets) i els germans (que també s’han fet grans) al seu costat, i Bagheera i Baloo a l’altre. Per l’altre cantó de la pantalla apareix la silueta ratllada del tigre.
-Ja ho veieu! -diu Akela amb veu trista-. M’he fet vell i ja no tinc forces per caçar! El lloc de comandament és buit, qui és que vol enfrontar-se amb mi per ocupar-lo?
-Bah! -crida Shere Khan- No li feu cas, ja no ens pot fer cap mal! El que jo vull és el cadell d’home: és meu! La meva presa, recordeu? -continua parlant mentre tots l’escolten-. Què n’ha de fer el ramat dels Llops d’un home-cadell? Doneu-me’l!
-Què n’ha de fer el ramat dels Llops d’un home-cadell? -criden els llops-. Nosaltres no el volem pas! Emporta-te’l!
Llavors Mowgli, que porta una branca de foc a les mans, puja dalt la roca de comandament.
-Què n’hem de fer, el ramat dels Llops, d’un tigre coix? -crida Mowgli tot enlairant el foc sobre el seu cap-. Fora d’aquí, carnisser coix! Si no vols que et faci tastar la meva Flor Roja. -el tigre fuig espantat pel foc, i Mowgli continua dirigint-se als llops-. I vosaltres, que jo estimava com a germans: jo us he tret les punxes de les potes, jo us mirat als ulls com a iguals, hem jugat junts i hem compartir el menjar i el beure… Està bé, ja me’n vaig! La Jungla s’ha clos per a mi avui! Perquè ara sé que no em voleu ni m’heu volgut mai! Tan sols vaig ser una moneda de canvi, a canvi d’un bou que us deuria ben aprofitar. Sí, me’n vaig! Me’n torno amb els meus, els homes! I jo que em pensava que éreu vosaltres els meus!
Els llops se’n van espantats per les branques del foc, i Mowgli es queda sol amb els pares i germans, Baloo i Bahgeera. Llavors s’asseu i es posa a plorar.
-Oh! Què és això que em passa? No me’n vull anar de la Jungla!
-Només són llàgrimes, Mowgli -li diu Bagheera amb veu dolça i suau-. Llàgrimes com les dels homes. Deixa-les córrer, Mowgli, deixa-les córrer! Plorar no et farà cap mal!
S’apaga el llum i sona la música 3.
*Música 3: “En un mercat Persa”
(Ketelbey)
Quan es torna a encendre el llum es veu de fons un poblat, i la silueta de Mowgli que s’acomiada dels seus germans.
-Germans! -els diu- Per a mi sempre sereu els meus germans! No m’oblideu! Si us plau, no m’oblideu!
-No t’oblidarem! -li diuen-. Mentre puguem seguir-te el rastre, no t’oblidarem, Germanet!
Els germans desapareixen i Mowgli es queda sol enmig del poble. Apareix una dona amb tot collarets i polseres, i un home gras vestit amb una túnica que diu:
-Messua, no era com aquest el fill que se’t va endur el tigre? -i continua amb aplom-. El que la Jungla et va prendre, ara t’ho torna! Pren aquest infant a casa teva, i cuida’l com si fos el teu fill. I recorda’t d’aquest pobre sacerdot que t’aconsella!
La dona no diu res, però agafa Mowgli de la mà i se l’enduu a la seva cabana. Sona la música altra vegada i s’apaga el llum. Quan es torna a encendre apareix un grup de nens i nenes que porten un ramat de brúfols, entre ells hi va en Mowgli assegut a sobre d’un dels animals. Quan para la música Mowgli els diu:
-Quedeu-vos aquí i no us separeu, que jo he de fer una cosa important.
Els nens desapareixen i apareix la silueta dels germans de Mowgli.
-Shere Khan ha vingut per a matar-te! Nosaltres som aquí per ajudar-te!
-Gràcies, Germanets! Ha menjat i begut, o bé va en dejú? -pregunta Mowgli.
-Ha jurat que aquesta nit et vindria a buscar al poble, però ha ben menjat i begut, i ara fa la migdiada al fons del barranc.
-Bé! Deixem-lo dormir de moment! -exclama Mowgli- Ja el despertaré jo quan estiguem a punt.
-Digues, què hem de fer? -pregunten els llops.
-Amb la vostra ajuda farem anar els brúfols cap allà, i quan se n’adoni ja no serà a temps a fugir. Les parets del barranc són massa altes perquè les escali un tigre, i menys si té l’estómac pesant.
Se senten uns údols de llop i tot seguit un soroll eixordador d’animals embogits.
-Shere Khan, prepara’t que vinc per tu! -crida Mowgli de dalt del brúfol.
Se sent un crit espantós de tigre i el soroll dels brúfols que segueix fins que s’apaga el llum.
Sona la música 3 i s’encén el llum. Es veu el poblat de fons i Mowgli que arriba amb els brúfols. Al poble hi ha molta gent i també els nens, que expliquen el què ha fet Mowgli.
-És un home-llop! -crida la gent del poble- S’ha convertit en llop i ha matat el tigre! Ha enfurismat els brúfols i els ha llançat contra ell! altres llops l‘ajudaven! -van cridant mentre comencen a tirar-li pedres.
-Què és això? -es pregunta Mowgli- Ara em tiren pedres? Però com pot ser? Em van treure del ramat dels llops, i ara em treuen del dels homes? -i segueix cridant a la gent- Aquí teniu els vostres brúfols! Compteu-los, que no us en falti cap! Adéu-siau, homes! Adéu-siau!
Mowgli desapareix i els brúfols van corrents cap al poble mentre la gent fuig cap a l’altra banda. Llavors, s’apaga el llum del teatret i reapareixen els dos personatges, Bagheera i Baloo, que conviden el públic a aixecar-se i ballar al ritme de la cançó “Voldria ser com tu”. La història de fet no acaba, sinó que queda suspesa en un interrogant que cadascú haurà de resoldre pel seu compte: home o llop? Mowgli ha de tornar a viure a la jungla, però ja no serà més l’home-cadell, perquè ara és respectat i admirat, per les seves gestes i per la seva saviesa, i també envejat i odiat alhora. És l’Amo de la Jungla!
Música 4: Cançó “Vodria ser com tu”
(de la pel·lícula El Llibre de la jungla de Disney)
PROPOSTA DIDÀCTICA-35
- CONTE: El llibre de la Jungla (Rudyard Kipling/Adaptació Imma Villegas)
- EDAT: Més de 6 anys
- TIPUS: Paràbola de la natura
- ACTIVITATS:
- Conte amb audició de músiques, cançons i danses (Llenguatge Verbal, Musical, Descoberta d’Un mateix i de l’Entorn)
- Conversa sobre l’adopció i l’acolliment (Descoberta de l’Entorn i d’Un mateix, Llenguatge Verbal)
- Biografia de l’autor i entorn històric i social del llibre (Descoberta de l’Entorn Social, Llengua i cultura anglesa)
- Observació i classificació d’imatges d’animals salvatges (Descoberta de l’Entorn Natural)
- Poemes: “Cançó de ruta dels Bandar-log”, “Toomai dels elefants” (Rudyard Kipling, de “El llibre de la jungla) (Llenguatge Verbal)
- Juguem amb les paraules: sinònims i antònims (Llenguatge verbal)
- Joc de taula: “El viatge de Mowgli per la Jungla” (Llenguatge Matemàtic, i Verbal, Descoberta de l’entorn)
- Construcció de màscares d’animals salvatges i dramatització (Llenguatge Plàstic i Verbal)
- Objectius:
- Escoltar un conte, fer l’audició de les músiques que surten a l’obra, escoltar i aprendre una cançó, ballar una dansa
- Pensar i expressar els propis sentiments relacionats amb el tema de l’adopció i l’acolliment
- Llegir i conèixer aspectes relacionats amb la vida de l’autor i l’entorn social i històric de la història
- Observar imatges i conèixer alguns animals de la jungla: com es diuen, on viuen, què mengen…
- Escoltar i aprendre una poesia
- Buscar sinònims i antònims als textos
- Resoldre uns mots encreuats amb els noms dels personatges del conte
- Jugar al joc de taula “El viatge de Mowgli per la Jungla”
- Construir màscares d’animals i fer la dramatització del conte
B. Desenvolupament de les activitats
1.El conte:
Els infants seuen a terra en catifes i coixins, en rotllana o de manera que tots em puguin veure i sentir bé, a mi i també al teatret d’ombres. Expliquem el conte amb l’ajuda de música i d’ombres xineses. Les siluetes fosques van apareixent entre la pantalla de paper vegetal i el focus que l’il·lumina, mentre els donem vida amb l’ajuda de veus diferents i sorolls. Una música separa l’espai entre escenes mentre es canvia el decorat i les siluetes. Després de la segona escena, és a dir, un cop el ramat de llops ha acceptat Mowgli com un d’ells amb el vot favorable de Baloo, el mestre dels lloparrons, i el pagament d’un bou mort per part de Bagheera, la pantera negra, s’apaga el llum del teatret d’ombres i apareixen uns personatges que representen la Bagheera i el Baloo. Comencen cantant la cançó “El més fonamental”, i a continuació estableixen un diàleg amb el públic tot demanant-los la seva opinió sobre el fet que Mowgli, un cadell d’home, visqui entre els llops, i la conveniència o no de retornar-lo al poblat dels homes. Es pretén fer reflexionar els infants, i que expressin les seves opinions sobre el tema. Acabada la discussió, i un cop decidit que cal que torni al poblat dels homes, s’encén el llum del teatret d’ombres i continua la història fins que Mowgli, amb l’ajuda dels germans llops i els brúfols que pastura, mata Shere Khan i és fet fora del poblat a cops de pedres per part dels altres homes. S’apaga el llum del teatret d’ombre, i acabem tots ballant la cançó “Voldria ser com tu”. Potser molts dels infants que han escoltat el conte, o fins i tot nosaltres mateixos, en aquell moment sentirem el desig de ser com ell… o no?
2. Converses:
- Conversa-1: quins animals de la selva coneixes?, quins animals de la selva surten al conte?, quins no?, qui és en Mowgli?, quina família d’animals acull a Mowgli?, per què ho fa?, com ho fa?, què faries tu?, t’agradaria viure a la selva?, per què?, quins animals t’agradaria que t’acollissin?, quins no?, per què?, què hi faries si et perdessis per la selva?, de quins animals series amic?, de quins no?, per què?, si tu fossis un animal, quin animal t’agradaria ser?, per què?, quin no?, per què?
- Conversa-2: quines diferències hi ha entre Mowgli i els seus companys de la jungla?, per què no pot ser com ells?, què li envegen els animals a Mowgli?, què els hi enveja ell?, què li demana el rei Louis a Mowgli?, per què creus que ho vol?, el rei Louis està content amb el que és?, quin animal li agradaria ser al rei Louis?, per què?, i tu estàs content amb el què ets?, per què?, si haguessis de ser un animal a tu quin animal t’agradaria ser?, per què?
- Conversa 3: Quin o quins animals ajuden a en Mowgli a aprendre el què necessita saber i fer per créixer i fer-se gran a la jungla?, t’agraden les lliçons que Baloo li dóna al Mowgli?, per què?, creus que en Baloo és un bon mestre per a en Mowgli?, per què?, t’agradaria tenir en Baloo com a mestre?, per què?, t’agradaria ser el mestre de la jungla?, què o com ensenyaries?, per què?, qui diu la cançó que ens dóna les coses bàsiques i vitals?, estàs d’acord amb el consell?, per què?
- Conversa 4: quin o quins animals de la selva t’agraden més?, quins t’agraden menys o et fan por?, per què?, creus que els animals de la selva són salvatges?, per què?, què vol dir salvatge?, on més trobem animals salvatges?, si tu fossis un animal, on preferiries viure?, què t’agradaria menjar?, què no?, per què?
- Conversa 5: Estàs d’acord amb el final del conte?, com t’agradaria que acabés?, per què?, què faries tu al lloc de Mowgli?, com ho faries?, quin animal t’agradaria ser?, què faries en aquest cas?
3.L’autor:
El 1894 Kipling publicà “El llibre de la jungla”, el seu títol més famós, seguit, al cap d’un any, de “El segon llibre de la Jungla”, tots dos integrats per un conjunt de faules, històries curtes on els protagonistes són animals, la més famosa de les quals és la de Mowgli. El 1907 Rudyard Kipling es convertí en el primer escriptor anglès que rebia el Premi Nobel de Literatura. El nom de Kipling va molt lligat a Anglaterra, però també a l’Índia, escenari d’alguns dels seus llibres més populars, com “Kim” i “El llibre de la Jungla”. De fet, Kipling va néixer el 1865 a la ciutat índia de Bombai. En aquell temps, el subcontinent indi era ocupat per la Gran Bretanya, capdavantera de la industrialització i primera potència mundial, posició que tingué ben bé fins la Primera Guerra Mundial (1914-1918). A cinc anys Rudyard Kipling fou enviat a estudiar a Anglaterra. Hi passà onze anys, fins el 1882, quan tornà al subcontinent indi (a Lahore, a l’actual Paquistan). Allí treballà de periodista i començà a escriure Poemes i contes. Kipling esdevingué la veu de l’imperialisme anglès, per la qual cosa acabà essent criticat. De totes maneres, hom ha remarcat que la seva obra critica determinades pràctiques colonialistes, i que no es pot deslligar de l’època en què fou escrita, una època marcada per la rivalitat de les potències europees pel domini d’una bona part del món.
4.Els animals salvatges:
Què és la selva? La paraula “bosc” significa, bàsicament, una zona amb una gran densitat d’arbres. Quan un bosc té una gran quantitat de diferents espècies de grans arbres, i també moltes altres espècies de plantes i vida silvestre en general, se l’anomena “selva”. La selva necessita temperatures molt elevades i també una gran quantitat de pluja durant l’any, per tant la trobarem sempre en zones molt càlides i molt humides. Hi ha dos tipus de selves: l’anomenada “selva tropical” i la “jungla” o simplement “selva” sense més adjectiu. La selva tropical es caracteritza perquè els arbres tenen les copes molt grans i espesses, cosa que impedeix que els rajos del sol arribin bé a terra, i per tant les herbes baixes i vegetació arran de terra no sol ser gaire abundant. En canvi, a la jungla la llum del sol sí que pot arribar a terra, i això permet créixer molses i herbes fins al punt que és força difícil entrar-hi i obrir-se pas a través d’elles, si no és amb l’ajuda d’un bon ganivet. La paraula “jungla” s’utilitza també com una metàfora de qualsevol lloc de vegetació entremaliada. També es fa servir la paraula “selva” per designar un lloc on hi ha moltes coses diferents i molt desordenades.
Menjar o ser menjat? A la selva hi ha dos grans tipus d’animals: els que mengen altres animals, i els que són menjats per aquests. Entre els primers trobem grans depredadors com el tigre o la pantera negra, però sobretot destaca el lleopard, que és prou àgil per perseguir les seves preses fins i tot per sobre els arbres, o és capaç d’esperar-se silenciosament dalt d’una branca el moment precís de llançar-se d’amunt d’elles. També hi ha els animals que no cacen, sinó que mengen animals ja morts per altres animals o per les circumstàncies que sigui. Aquests s’anomenen carronyaires, com els voltors, que poden esperar tranquil·lament que un animal ferit o malalt s’acabi de morir, o bé que un caçador estigui prou tip i abandoni les restes desestimades. Els que no mengen carn s’anomenen herbívors si s’alimenten només de vegetals, com el gran elefant, que poden ser herbes i fulles, fruits o llavors. També hi ha alguns que poden alternar la dieta vegetal amb petits animals com formigues o peixos. A aquest darrers se’ls diuen omnívors, i és el cas de l’ós bru, a qui també li agrada molt, com és sabut, la mel. Un tipus especial és el xacal, que sent depredador de petites i mitjanes preses, també és alhora carronyaire i fins i tot omnívor.
Però… on és el Rei de la selva? Entre els animals de la selva podem trobar algunes de les criatures més grans del món i més inusuals. Per exemple, tots els grans simis excepte l’home, són natius de la selva: goril·les, orangutans, ximpanzés, etc. Els animals salvatges no només viuen a la selva, podem trobar també animals d’aquest tipus a altres ambients com ara la sabana, el desert o al Pol Nord, com l’ós polar. Així, l’anomenat “Rei de la selva”, el lleó, no és en realitat un animal de la selva, ja que viu a la sabana. La sabana és una zona càlida però mancada de pluges. Hi acostuma a haver arbres i arbusts dispersos, però hi domina la vegetació herbàcia.
Després de llegir l’article sobre els animals salvatges, per grups observem fotografies d’animals, els posen el nom corresponent i els classifiquen segons on viuen (jungla, sabana, desert, pol), i segons el tipus d’alimentació (carnívors caçadors, carnívors carronyaires, herbívors, omnívors). Després, i de forma individual, poden respondre si són veritat o mentida les següents afirmacions:
-
VERITAT O MENTIDA?
V M
- Bosc és una zona on de tant en tant hi trobem algun arbre. …….
- La selva necessita temperatures molt elevades i també una
gran quantitat de pluja ……………………………………………………………..
- Hi ha dos tipus de selves: la tropical i la mediterrània. …………..
- Al terra de la jungla hi creixen molses i herbes fins al punt que
és difícil entrar-hi i fer-se camí. ……………………………………………….
- Qualsevol lloc on hi ha molta vegetació i molt entremaliada, pot
ser anomenat jungla. ………………………………………………………………..
- A la selva sempre els animals grans es mengen els animals petits,
és la llei de la jungla. ………………………………………………………………….
- A la selva no tots els animals cacen per a menjar, els que mengen
animals que ja estan morts es diuen carronyaires, com el voltor…..
- Els óssos són animals omnívors perquè a més de vegetals també
mengen peixos i formigues. ……………………………………………………….
- Entre els animals de la selva podem trobar algunes de les criatures
més grans i més inusuals del món. ………………………………………………..
- Els animals salvatges només viuen a la selva, no podem trobar
animals salvatges en cap altre lloc. … ……………………………………………
5. Poemes i cançons:
El llibre de la Jungla conté algunes poesies de les quals n’he seleccionat dues per treballar-les en funció de l’edat o el nivell dels infants: “Cançó de ruta dels Bandar-log” i “Toomai dels elefants”. També he seleccionat dues de les cançons que ens ofereix la pel·lícula “el Llibre de la Jungla” de Disney, en versió catalana: “El més fonamental” i “Voldria ser com tu”.
CANÇÓ DE RUTA DELS BANDAR-LOG
RUDYARD KIPLING
-
(DE “EL LLIBRE DE LA JUNGLA”)
Anem, talment una garlanda bruna,
a mig camí de la gelosa lluna.
No us fem enveja, drets, estols errants?
I no us plauria un nou parell de mans?
¿Tenir cua no us sembla abellidor,
Corbada així, com l’arc de Cupidó?
Potser us ofèn això?… Deixem-ho estar!
Mira’t penjant la cua, germà!
Prou rumiem, damunt les branques closes
el que sabem, meravelloses coses.
Somniem gestes que farem. Oidà!
D’ací a un minut tothom ja les sabrà.
Coses molt bones, grans i nobles.
Tot ho assolirem, només dient un mot.
Ara marxem cap a… però què hi fa? Mira’t penjant la cua, germà!
Vocabulari:
- abellidor: que abelleix, fa bonic.
- assolir: aconseguir
- bru/bruna: de color terrós fosc, amb un matís rogenc, negrós.
- clos/closa: aïllat de l’exterior, tancat.
- Cupido: déu romà de l’amor.
- garlanda: cadena de flors , de fullatge trenat, que hom penja com a adorn.
- mot: paraula
- DE QUINS ANIMALS DE LA SELVA PARLA AQUEST POEMA? ______________
- QUÈ DIU LA POESIA QUE ELS AGRADA FER?
- CANTAR CANÇONS A LA LLUNA
- EXPLICAR AVENTURES MERAVELLOSES
- PENJAR-SE DELS ARBRES
- RES, PASSAR-SE EL DIA DORMINT
- c.T’AGRADARIA JUGAR AMB ELLS A LA SELVA? AMB QUINS ANIMALS T’AGRADARIA JUGA I A QUÈ JUGARIES? ______________________
- Objectius:
POEMA: TOOMAI DELS ELEFANTS
(Rudyard Kipling, De “El llibre de la jungla”)
- Del que vaig ser vull fer memòria: prou de cadenes i fermall!
- Vull recordar la meva força i viure al bosc, sense abrigall.
Per un grapat de canya dolça, l’esquena a l’home no em vendré;
i als meus germans vull tornar a veure i el bosc on tenen llur recer.
Me n’aniré fins a ésser dia, fins que l’albada apuntarà,
cap al bes pur de la ventada i a les moixaines del riu clar.
Esberlaré la meva estaca i aquesta anella que em fan dur:
veuré companys i amors antigues, que no els governa pas ningú.
Vocabulari:
- Esberlar: Trencar alguna cosa en el sentit de les seves fibres, segons una línia de mínima resistència.
- Estaca: Pal amb punta en un extrem per a clavar-lo a terra o en una paret.
- Fermall: Allò amb què es ferma o lliga alguna cosa.
- Moixaina: Carícia que es fa passant la mà per la cara.
- Recer: Lloc on hom és a cobert del vent, de les injúries del temps.
- QUÈ VOL FER L’ELEFANT DE LA POESIA?
- ANAR-SE A BANYAR AL RIU
- ESCAPAR-SE PER VEURE ELS SEUS COMPANYS
- MENJAR MOLTS DOLÇOS
- RES, NOMÉS RECORDAR
- T’AGRADARIA SER AMIC D’UN ELEFANT? Sí NO
- DE QUIN ANIMAL T’AGRADARIA SER AMIC I QUÈ FARIES?____________
Busca el que és més fonamental
(De la pel.lícula “El llibre de la jungla” de W. Disney)
Busca el que és més fonamental,
les coses simples i vitals.
Oblida’t de problemes i inquietuds!
Si busques el més essencial,
a la natura hi trobaràs,
tot el que necessites sempre a punt
I és que vagi on vagi,
sé que lluny d’aquí,
no hi ha res que iguali,
el lloc on jo visc.
L’abella em diu amb un brunzit,
que va fer mel només per mi.
Si mires sota les pedres bé,
hi pot haver un bon formiguer.
Au té, prova-les tu!
Les coses bàsiques,
al món són sempre a punt.
Són sempre a punt.
Busca el que és més fonamental
les coses simples i vitals
mai del treballar n’has d’abusar
Si busques el més essencial,
a la natura hi trobaràs,
Tot el que necessites sempre a punt.
Si vols collir una figa,
has de recordar:
que n’hi ha amb espines
que et fan molt de mal.
No has d’agafar-la mai amb la mà,
per no prendre mal punxa-la amb un pal,
però si és molt grossa deixa el pal,
perquè francament potser ja no et cal.
Les coses bàsiques,
al món són sempre a punt.
Són sempre a punt.
Busca el que és més fonamental,
les coses simples i vitals.
Oblida’t de problemes i inquietuds!
Si busques el més essencial,
a la natura hi trobaràs,
tot el que necessites sempre a punt.
Tot el que necessites sempre a punt.
Sí senyor!
Voldria ser com tu!
(De la pel·lícula “El Llibre de la Jungla” de Disney)
No et facis el ximple, nano: he fet un tracte amb tu!
T’ho he dit fa poc: la flor del foc
desitjo com ningú!
Au: digues què cal fer, nano.
Vinga: digues què he de dur.
Parla, confessa, tinc molta pressa
per ser, per fi, com tu!
Aquí tens el rei del ritme, noi:
un tipus im-por-tant!
És un honor ser superior,
però, com tot, acaba cansant.
Jo vull molt més que això, nano;
vull viure en un poblat.
Vull ser tal com els homes són,
fer el mico ja s’ha acabat!
Oh, ubi dú, voldria ser com tu!
Vull caminar com tu, ser com tu! Tu!
Estic segur que fa per mi
aprendre a ser un humà com tu!
Tu!
Voldria ser com tu!
Jo vull parlar com tu,
ser algú com tu!
Estic segur que fa per mi
aconseguir ser un monarca així.
Aconseguir ser un humà com tu!
Aconseguir ser un monarca així!
6.Juguem amb les paraules: sinònims i antònims
Proposo dos tipus de treball segons l’edat i nivell dels alumnes:
A.JUGUEM AMB LES PARAULES: SINÒNIMS
DUES PARAULES QUE VOLEN DIR MÉS O MENYS EL MATEIX ES DIU QUE SÓN SINÒNIMES. APARELLA LES PARAULES DE LA PRIMERA CAIXA AMB EL SEU SINÒNIM DE LA SEGONA, I RELACIONA CADA PARELLA DE PARAULES AMB LA IMATGE QUE LI CORRESPONGUI.
1 2
ANIMAL BÈSTIA
CASA JUNGLA
CONTE LLAR
INFANT NEN
MESTRE RELAT
SELVA PROFESSOR
B.Sinònims i antònims:
- Dues paraules són sinònimes quan tenen un significat igual o molt similar. Els sinònims són objecte d’estudi de la semántica. Totes les paraules poden tenir un sinònim potencial, si bé les classes obertes (com els noms) tenen més probabilitats de tenir-ne un o d’incorporar-lo. La sinonímia total no existeix gairebé mai, perquè cada paraula aporta un matís nou o tendeix a usar-se en un context propi. Si s’utitlitza una frase o expressió en comptes d’una paraula, s’anomena perífrasi.
- El contrari de sinònim és un antònim, aquell mot que té un significat totalment oposat a un altre. Els antònims es poden formar afegint un prefix negatiu a la paraula (fer-desfer), o canviant totalment el mot (bonic-lleig).
- 1.Busca al text paraules sinònimes a les següents:
- saltant: _______________
- morena: ________________
- despulladet: ______________
- criatura: ______________
- bandada: ____________
- cova: ___________
- cap: __________
- entrada: __________
- brillaven: ___________
- crit: ___________
- animal: ___________
- llit:________
- 2.Canvia aquestes expressions per paraules que vulguin dir el mateix:
- fer memòria: _________________
- vendre’s l’esquena: _______________
- carícia amb la mà a la cara: ____________
- lloc a cobert: _______________
- la Flor Roja: _______________
- fer el mico: _______________
- fa per a mi: ________________
- 3.Aparella cada mot amb el seu antònim:
- dia * estimació
- nena * divertit
- animadversió * llibertat
- ros * vida
- avorrit * nit
- esclavitud * bru
- mort *cadell
- adult * nen
- 4.Forma antònims d’aquestes paraules utilitzant els prefixos següents:
- 1.Busca al text paraules sinònimes a les següents:
ant-anti-des-im-in
- fer: _________________
- simpàtic: _____________
- oblidable: _____________
- potent: ______________
- àrtic: ________________
-LES SOLUCIONS AL PROPER CAPÍTOL-
7. Joc de taula: El viatge de Mowgli per la jungla
- Quan sigui el teu torn, tira el dau i avança tantes caselles com t’indiqui.
- Si caus en una casella amb pregunta, assegura’t de contestar correctament, o t’hauràs d’esperar al següent torn.
- Si caus en una casella amb un personatge que et vol ajudar, segueix-lo fins on et porti.
- Si caus a les runes del Temple, t’hauràs d’esperar un torn sense tirar.
- Si caus al Shere Khan, hauràs de tornar a començar.
- Guanya qui arribi primer al poblat dels homes
8. Màscares d’animals i dramatització:
Com fer divertides màscares d’animals amb:
o bosses de paper
o paper d’embalar
o oueres de cartró
o plats de paper
o caixes de cartró
a) Necessitem:
1. Diferents tipus de paper i cartró: bosses de paper, paper d’embalar, oueres de cartró, plats de paper, caixes de cartró…
2. Tisores i cola
3. Pinzells i pintura de colors
4. Complements: plomes, gomets, paper xarol…
b) Procediment:
Com podeu veure, es tracta d’ una manualitat que comprèn el retallar, pintar, enganxar i crear, que tant agrada als nens. El color i les diferents decoracions amb plomes, cartolines de colors o paper són la base d’aquestes màscares de Carnaval. És important que abans de tallar la ouera dissenyeu el tipus de màscara que voleu. Un cop tallada, el disseny pot ser tan original i especial com es vulgui. Un simple nas pintat de vermell pot transformar-se en un pallasso, o ser el començament d’una màscara d’ocell tropical, afegint-hi plomes o serrells. Les màscares fetes amb oueres poden recordar les caretes del Carnaval de Venècia, o esdevenir originals i espectaculars caretes d’animals de la selva: el mussol, la guineu, el lleó i el mico, o fer el teu propi i original disseny. Per aconseguir màscares tridimensionals dels animals, només cal que retallis i enganxis diverses vegades superposades, la forma a la qual li vols donar volum, com ara el nas, els ulls, o les orelles. Partint d’un mateix plat de paper i amb uns mateixos ulls diferents s’hi va afegint tot allò que identifica cada animal, ja siguin plomes de colors, una melena o simplement unes petites i rodones orelles.
Bona feina !!!
c.Material:
- Per al conte: Teatret d’ombres, siluetes, barrets per als personatges, músiques i cançons
- Textos: ”Rudyard Kipling”, “Els animals salvatges”, “Cançó de ruta dels Bandar-log”, “Toomai dels elefants”, “El més fonamental”, “Voldria ser com tu”
- Fotografies d’animals i cartellets de vocabulari
- Jocs: “Juguem amb les paraules: sinònims i antònims”, “Joc de taula: El viatge de Mowgli per la Jungla”, daus i fitxes
- Per a les màscares: bosses de paper, paper d’embalar, oueres de cartró, plats de paper, caixes de cartró, tisores i pega, cúter i/o punxó, pintura i pinzells, plomes, paper xarol de colors, gomets…
https://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/acolliments_i_adopcions/
http://www.acollimentfamiliar.org