69. LA BRUIXA DE LA PINTA D’OR I ALTRES LLEGENDES DE BRUIXES

LA BRUIXA DE LA PINTA D’OR

I ALTRES LLEGENDES DE BRUIXES

Recollides per: 

Àngel Rodríguez Vilagran

Ivet Eroles Palacios, i Altres

Adaptació: Imma Villegas

Dedicat a les dones de la meva família,

especialment a la Tieta Anna que ens ha deixat fa poc,

i també a la meva mare Teresa, la iaia Maria, la tieta Cinteta,

i moltes d’altres que no vaig conèixer.

Ara sé que tinc una mica de cadascuna dintre meu!

          Hola, soc na Margarida! I sí, soc bruixa, però una bruixa bona, eh! I és que les bruixes no sempre són dolentes, de fet moltes som bones. Tot això que diuen que són amigues del Dimoni, no us ho cregueu pas, només ho diuen per fer por. Voleu saber com és que em vaig fer bruixa? Escolteu bé:

Jo vivia amb els meus pares en una granja, teníem animals, sobretot vaques i vedells. A mi m’agradava molt tenir cura de les vaques, els donava menjar, les curava quan es feien mal, les vigilava quan sortien a pasturar perquè no es perdessin, però el que més m’agradava era munyir-les, o sigui treure’ls la llet de les mamelles! Veureu: les vaques, com tots els mamífers, fan llet per alimentar els seus fillets, els vedells. El què passa és que les vaques fan molta més llet de la que necessiten, i se’ls ha de treure la que els sobre perquè no els faci mal, se’n diu munyir, i és molt divertit! El dia de mercat els pares baixaven al poble a vendre la llet de les vaques. Al poble hi havia un noiet que m’agradava força, i érem molt amics, però els pares deien que no ens podíem casar perquè érem massa joves. De vegades, de tornada cap a casa els pares portaven el meu promès perquè em pogués visitar, i com que estàvem una mica lluny del poble, es quedava a dormir a casa i l’endemà, quan es feia de dia, tornava cap a casa seva. Bé doncs, un dia quan els meus pares tornaven del poble cap a casa amb ell, es va desfermar una terrible tempesta. Plovia a bots i a barrals, i el vent bufava molt fort, la riera baixava amb tanta força que se’n duia tot el que es trobava per davant, també els meus pares i el meu promès, que no van poder fer res per evitar-ho. De la nit al dia em vaig quedar sola i sense ànims per tirar endavant la granja! Per això vaig repartir tot el que tenia entre la gent del poble, la casa i els animals, i me’n vaig anar a viure amb una tieta que era una mica bruixa.

          Hola, soc la tieta Cebriana, i no soc una mica sinó molt bruixa, però de les bones, eh! M’agrada fer pocions màgiques i encanteris que vaig aprendre dels meus avantpassats, per poder ajudar els que ho necessiten. Si estan malalts o ferits, si tenen mals d’amor o enyorança, el que calgui per fer feliços als altres. El problema és que no sempre me’n surto, i de vegades, sense voler, alguna cosa no surt bé, i llavors em donen la culpa de les seves desgràcies i em diuen que soc una bruixa dolenta, que tinc tractes amb el Diable, i altres coses pitjors!

          Com us podeu imaginar, la tieta Cebriana em va senyar tot el que sabia, també a ser bruixa, i quan vaig ser prou gran me’n vaig anar a viure a una casa al mig del bosc. Llavors, la tieta Cebriana em va regalar una pinta d’or que quan em pentino plou i fa sol tot alhora. Amb aquesta pinta màgica, puc controlar les tempestes, bona cosa després del què m’ha passat! La gent del poble confien amb mi, perquè quan hi ha una època de molta sequera, com ara mateix, amb la meva pinta d’or crido les nuvolades i faig que plogui, en canvi si falta poc per recollir els camps, escampo els núvols per fer fora les calamarsades que farien malbé la collita.

          Els divendres al vespre ens reunim totes les bruixes de la comarca a l’esplanada del turó, per parlar de les nostres coses, passar-nos receptes i donar-nos consells. Ens ho passem molt bé juntes, cada una és diferent però ens entenem molt bé! Les bruixes no sempre són velles i lletges, també n’hi ha  de joves i guapes. Això sí, sempre anem vestides de forma senzilla i humil, i ens agrada viure a la nostra manera, no molestem a ningú, ni volem ser molestades. Cada una té la seva especialitat, n’hi ha que controlen les tempestes com jo, d’altres curen les malalties com la tieta Cebriana… però totes intentem ajudar als altres d’alguna manera, cadascuna amb el què sap fer més bé, i si alguna cosa surt malament, com passa de vegades, ens fem costat l’una a l’altre. Voleu conèixer les meves amigues?

          Hola, soc l’àvia Remei, i soc trementinaire: recullo herbes aromàtiques al bosc, per fer remeis. De vegades, vaig per les cases portant els meus remeis, o bé venen a casa meva a demanar-me ajuda quan tenen algun problema. Sovint he de caminar llargues distàncies molt carregada, i no sempre soc benvinguda!

          Em dic na Francina, i soc llevadora: ajudo a néixer les criatures, i en tinc cura fins que s’espavilen soletes. Em venen a buscar perquè vagi a atendre una dona que va de part, tant de dia com de nit, plogui, nevi o faci fred, jo hi vaig de seguida! De vegades el part es complica, i jo faig tot el que puc, però no sempre me’n surto… llavors em diuen que soc una mala bruixa, i que ho he fet expressament!

          Jo soc na Teresa, pastora de cabres: me les estimo molt les cabres! Les porto al camp a pasturar i vigilo que no es perdin, en tinc cura quan es fan mal, i fins i tot parlo amb elles perquè no tinguin por, les conec a totes pel seu nom, i elles em coneixen a mi. La gent del poble diuen que soc bruixa perquè parlo amb les cabres, però jo soc feliç així!

          El meu nom és Blanca, i soc una Dona d’Aigua: visc en una cova al mig del bosc, i m’encanta banyar-me a l’estanyol les nits de lluna plena. Jo no faig mal a ningú, però la gent pensa que ho faig per fer-me veure i atreure els homes, i per això diuen que soc una bruixa!

          Soc na Joana, i soc bandolera: amb el meu company Serrallonga i els seus homes, robem als rics per donar-ho als pobres! Sí, ja sé que robar està mal fet, però és la nostra manera d’ajudar a compensar les desigualtats, perquè els rics són molt rics i s’aprofiten dels pobres per seguir-ho sent, i els pobres cada cop són més pobres i no poden sortir-se’n tots sols, nosaltres els donem un cop de mà. Hem de viure amagant-nos per les muntanyes perquè els rics no ens atrapin, però els pobres ens agraeixen el què fem per ells, i sovint ens acullen a casa seva, tot i els riscos que això comporta. Jo no tinc por, confio en el meu home i en la gent del poble, i si ens atrapen, diré que en Serrallonga em va obligar anar amb ell!

          Hola, em dic Maria, i soc mainadera: tinc cura dels infants, els pentino, els canto cançons  i els explico contes i històries divertides… Reconec que soc una mica bruixa, utilitzo les cançons i la màgia per fer les feines més agradables, però no soc pas dolenta, jo! La canalla m’estima, i sovint ve a visitar-me a casa meva, junts ens ho passem la mar de bé. Però si algun dels infants li passava alguna cosa, amb mi o no, llavors els pares em donen a mi la culpa de tot!

          Jo soc na Alissèn, i sóc fornera! M’agrada fer menjars i pastissos, galetes o entrepans, tant se val. La cuina no té secrets per a mi, es pot dir que soc una crac en això, hi tinc la mà trencada, vaja. A la gent els agraden els meus àpats, i se’ls mengen molt de gust! Però, ai si algú agafa mal de panxa, té una digestió pesada, o se li posa malament algun menjar! Llavors segur que me’n fan a mi la responsable!

          Segur que us esteu preguntant: només hi ha dones bruixes? També hi ha alguns homes, però llavors se’ls hi diu bruixots! Jo soc en Roc, i soc molt bon amic de na Margarida, i de totes les bruixes bones com ella! Tinc molt bon cor, i sempre estic disposat a donar un cop de mà a qui faci falta, encara que sigui arriscant-me jo mateix. Per això, a mi també em diuen que soc un bruixot dolent, però no en soc pas, de dolent!

          Ara que ja ens coneixem, us convidem a venir a les nostres festes de bruixes i bruixots els dissabtes a la nit, sempre que hi hagi lluna plena, i especialment la nit de Cap d’Any i la nit de sant Joan. Us esperem!

FI

PROPOSTA DIDÀCTICA-69

CONTE: La bruixa de la pinta d’or i altres llegendes de bruixes (Recollides per: Àngel Rodríguez Vilagran, Ivet Eroles Palacios, i Altres / Adaptació: Imma Villegas)

EDAT: Totes les edats

TIPUS: Llegenda o narració històrica

ACTIVITATS:

  1. Conte: La bruixa de la pinta d’or i altres llegendes de bruixes (Recollides per: Àngel Rodríguez Vilagran, Ivet Eroles Palacios, i Altres / Adaptació: Imma Villegas)
    • Llenguatge Verbal i Musical, Descoberta de l’Entorn i d’Un Mateix
  2. Cançó / Poema: Plou i fa sol (Popular), Vuit de Març-Bruixa de dol (Maria Mercè Marçal)
  • Llenguatge musical i Verbal, Descoberta de l’Entorn i d’Un mateix
  1. La Recerca: Les bruixes a la mitologia catalana
    • Descoberta de l’Entorn
  2. Activitat: Bruixes de llegenda
    • Llenguatge Verbal i Plàstic, Descoberta de l’Entorn i D’un mateix
  3. Racó de l’escriptor: Imagina’t que ets una bruixa (o bruixot) i explica què faries i per què, il·lustra-ho amb un dibuix
    • Llenguatge Verbal i Plàstic, Descoberta de l’Entorn i d’Un Mateix
  4. Repte: Tipus de relats
    • Llenguatge Verbal, Descoberta de l’Entorn
  5. Taller: Fem remeis amb herbes
    • Llenguatge Verbal i Plàstic, Descoberta de l’Entorn i D’Un Mateix

 

 

a)Objectius:

  • Escoltar el conte “La bruixa de la pinta d’or i altres llegendes de bruixes”
  • Escoltar i respectar les intervencions dels companys
  • Expressar les pròpies vivències i opinions sobre les bruixes
  • Aprendre la cançó “Plou i fa sol” i el Poema “Vuit de Març-Bruixa de dol” (Maria Mercè Marçal)
  • Buscar informació sobre les bruixes en la mitologia catalana
  • Llegir històries de bruixes i pensar per què ho feien i per què les perseguien
  • Fer un dibuix i una representació sobre una història d’una bruixa
  • Imaginar que ets una bruixa o bruixot i explicar-ho per escrit, il·lustrar-ho amb un dibuix
  • Aprendre la diferència entre diferents tipus de relats: Contes o Rondalles, Faules, Llegendes i Mites
  • Aprendre a fer remeis amb herbes i tastar-ho

b)Desenvolupament de les activitats:

 

 

  1. Conte: La bruixa de la pinta d’or i altres llegendes de bruixes (Recollides per: Àngel Rodríguez Vilagran, Ivet Eroles Palacios, i Altres / Adaptació: Imma Villegas)

Explico el conte tot mostrant al mateix temps les imatges, i ajudant-me de titelles de pal amb els diferents personatges. Faig preguntes de comprensió i aclareixo el vocabulari. Parlem de les bruixes, del què en saben i del què volen saber, del què pensen, etc. Deixem que s’expressin lliurement, respectant el torn de paraules, i fent preguntes als companys.

  1. Cançó / Poema: Plou i fa sol (Popular), Bruixa de dol (Maria Mercè Marçal)

Aprenem a cantar la cançó “Plou i fa sol”, i segons l’edat dels infants podem llegir el poema i aprendre’n algun tros de memòria per recitar-lo, amb l’expressió i entonació adequades.

PLOU I FA SOL

Popular

 

PLOU I FA SOL

LES BRUIXES ES PENTINEN,

PLOU I FA SOL,

LES BRUIXES PORTEN DOL.

Vuit de Març-Bruixa de dol

Maria Mercè Marçal

Amb totes dues mans

alçades a la lluna,

obrim una finestra

en aquest cel tancat.

Hereves de les dones

que cremaren ahir

farem una foguera

amb l’estrall i la por.

Hi acudiran les bruixes

de totes les edats.

Deixaran les escombres

per pastura del foc,

cossis i draps de cuina

el sabó i el blauet,

els pots i les cassoles

el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres

per pastura del foc,

els pots i les cassoles,

el blauet i el sabó.

I la cendra que resti

no la canviarem

ni per l’or ni pel ferro

per ceptres ni punyals.

Sorgida de la flama

sols tindrem ja la vida

per arma i per escut

a totes dues mans.

El fum dibuixarà

l’inici de la història

com una heura de joia

entorn del nostre cos

i plourà i farà sol

i dansarem a l’aire

de les noves cançons

que la terra rebrà.

Vindicarem la nit

i la paraula DONA.

Llavors creixerà l’arbre

de l’alliberament.

3.La Recerca: Les bruixes a la mitologia catalana

Per equips busquem informació sobre les bruixes a la mitologia catalana, i ho presentem als companys amb l’ajuda de cartells, imatges, PowerPoint, etc.

 

LES BRUIXES A LA MITOLOGIA CATALANA

WIQUIPÈDIA

          En la cultura popular catalana, hi ha un gran nombre de llegendes sobre el personatge de la bruixa, moltes d’elles comunes amb altres pobles d’Europa. En l’imaginari popular, la bruixa és una dona que, per mitjà d’un pacte amb el dimoni, ha aconseguit poders sobrenaturals, que utilitza en benefici propi o amb finalitats malèfiques. Durant l’edat mitjana, el poder eclesiàstic va alimentar aquestes creences entre la població, utilitzant les bruixes com a cap de turc de totes les calamitats, o per marginar, empresonar i fins i tot executar les persones, sobretot dones, que no encaixaven en l’ordre social establert.

          Durant l’edat moderna, sobretot a la segona meitat del segle XVI i primera del segle XVII, es va dur a terme una persecució de dones acusades de bruixeria bastant considerable. Es tractava, sobretot, de persecucions promogudes pel mateix poble, davant de les quals sovint la Santa Inquisició va haver d’intervenir per tal de garantir, en molts casos, un procés just, ja que se solien fer els judicis en el mateix poble, amb la presència només de les autoritats locals, les quals solien actuar de forma que el poble quedés content, davant de l’atribució a les bruixes de les calamitats locals, com s’ha dit al paràgraf anterior.

         Avui en dia, les creences sobre bruixes han perdut protagonisme entre la població en general, i molta gent sol veure la bruixa com un personatge popular entranyable, que sol aparèixer en els contes infantils o en actes relacionats amb les festes populars, com l’Aquelarre de Cervera. Fins i tot s’han constituït colles de bruixes, integrades exclusivament per dones, paral·leles i equivalents a les colles de diables.

Context històric

         Entre els anys 1616 i 1622, unes quatre-centes dones d’arreu de Catalunya van ser acusades i ajusticiades pel fet de ser considerades bruixes. Sempre s’ha cregut en l’existència d’individus amb poders sobrenaturals, però va ser al començament del segle XVII quan es va realitzar la majoria de processos, en un context de crisi social, econòmica i religiosa.

         Moltes dones eren acusades de fer pactes amb el dimoni perquè aquest les dotés de poders sobrenaturals. Es reunien en juntes o aplecs, realitzaven el ritual d’iniciació i passaven així a ser bruixes per complir els juraments: renegar de la fe cristiana i fer tot el mal possible.

          Alguns dels delictes eren fer mal a través de conjurs, amb la mirada o amb aliments i objectes embruixats, provocar accidents al camp, als pagesos o al bestiar. Els més temuts per la població eren els relacionats amb els fenòmens meteorològics: fer caure pedra, fortes pluges, glaçades, boira. Potser, per això, quan “plou i fa sol les bruixes es pentinen”.

          A diferència d’altres territoris, a Catalunya no va ser la Inquisició l’encarregada de perseguir, interrogar, torturar i eliminar les bruixes, sinó que van ser els senyors i els tribunals locals. S’encarregava a un professional caçador de bruixes que determinés si una persona ho era o no. Per fer-ho la despullava, li tirava aigua beneïda a l’esquena i si a l’espatlla li sortia un senyal, la marca del dimoni, aquella dona era acusada. Un altre mètode era titllar de bruixes aquelles que no tenien pèl a les aixelles, senyal inequívoc que havien usat ungüents per volar. Als interrogatoris es torturava fins a aconseguir la confessió i el següent pas era la forca.

           Moltes de les dones que van morir penjades eren simplement remeieres o llevadores. No obstant això, la població creia en l’existència de bruixes i en el seu poder per fer mal i se’n protegia amb diferents mètodes: beneïa o perfumava objectes i cases, pintava les finestres de blau, posava creus de palmó a la porta, no deixava mai les masies soles, tenia sempre pa al calaix, rentava la roba interior amb aigua de set fonts diferents, no deixava mai retalls d’ungles ni cabells a terra, es posava la camisa al revés o tocava campanes per evitar tempestes. En canvi, pot ser difícil de creure que les bruixes fessin pactes amb el dimoni, es transformessin en animals o volessin. Potser per això la bruixeria pot ser definida com una barreja entre ficció i realitat.

El pacte amb el dimoni

          Es creia que les bruixes obtenien els seus poders mitjançant un pacte amb el dimoni. Existeixen moltes llegendes sobre els detalls de la cerimònia. A més a més, el dimoni els atorgava els poders i les feia immortals.

La marca del dimoni: Se solia creure que les bruixes tenien una marca característica a la pell, fruit del seu pacte amb el dimoni. Segons les creences populars, aquesta marca podia prendre moltes formes, com una berruga.

Els poders de les bruixes

          Gràcies al seu pacte amb el dimoni, les bruixes tenien poder per fer tota classe de maldats. També era creença popular que podien volar a cavall de forques o d’escombres.

        Dates assenyalades: Hi ha dates assenyalades en què es creia que les bruixes celebraven grans reunions o augmentaven el seu poder. Les més conegudes són la nit de Tots els Sants i la nit de Sant Joan.

Informació obtinguda de: Wikipèdia

  1. Activitat: Bruixes de llegenda

Avui us proposo una activitat per conèixer més a fons les bruixes de les llegendes.

Necessitem:

  • Informació sobre les bruixes que volem conèixer: Nom i cognoms, dates en què va viure i lloc, a què es dedicava, etc.
  • Cartells amb els noms i cognoms de les bruixes
  • Una imatge que ens la recordi, ja que en aquella època no hi havia fotos
  • Llapis i paper, colors o retoladors
  • Una mica d’imaginació

1-Per començar: Llegim la informació de cada bruixa, i ajuntem la imatge amb el cartell del nom.

2-Si ho volem una mica més difícil: Pensem què volien fer en realitat, i de què les acusaven i per què les perseguien, en cada cas. Fem una frase i una il·lustració que ho expliqui, i la posem a continuació del nom i la imatge.

3-Si ho volem una mica més divertit: Per equips, trien una bruixa i fan una representació de la seva història davant dels companys.

He seleccionat 10 dones a tall d’exemple, i us les presento ordenades de la més antiga a la més actual.

La Cacera de Bruixes va tenir lloc a tot Europa entre els segles XV i XVIII, impulsada pel Papa Innocenci VIII. 110.000 persones van ser processades i al menys 60.000 executades. Se les acusava de ser bruixes i de tenir tractes amb el diable. Se les jutjava per un tribunal eclesiàstic format per gent de l’Església, i eren durament torturades fins que confessaven, llavors eren cremades públicament a la foguera. A Catalunya el tribunal solia ser civil format per gent del poble, i la majoria van ser penjades a la forca enlloc de cremades. Hi va haver 400 persones executades arreu de Catalunya, les primeres al 1424 a les Valls d’Àneu (Pallars sobirà), i l’última a Sant Feliu Sasserra (Bages) el 1767.

 

  1. Alissén Blanca

Vilamur (Pallars Sobirà)

Jutjada i cremada el 1512

Fornera, sabia guarir, curava a la gent. Acusada d’haver emmetzinat gent amb els seus menjars.

 

2.Margarida Guitarda

Llagunes (Pallars Sobirà)

Jutjada i penjada el 1516

Llevadora. Acusada d’haver matat gent amb les seves metzines. El marit la va ajudar a fugir, però finalment va ser capturada i penjada.

 

3.Margarida de Rugall “Na Rugalla”

Paüls de Flamisell (Pallars Jussà)

Jutjada i penjada el 1548-49

Metgessa, Llevadora i Remeiera.  Vídua de Bartomeu Peralba. Coneixia molt bé la muntanya i els seus secrets. Perfumava els infants amb herbes aromàtiques i curava la gent. No feia encanteris, sinó que recitava oracions. Sabia fer remeis amb herbes, però no els administrava directament, els oferia d’amagat per por. Acusada de metzinera i matar gent.

 

  1. Cebriana “la Polvorera”

Erinyà (Pallars Jussà)

Jutjada i penjada el 1574

Viuda de Bernat de Cabrot, el polvorer del poble. Acusada d’assassinar el seu marit, que estava molt malalt i va cuidar durant molt temps fins que es va morir.

 

5.Francina Redorta

Menàrguens (la Noguera)

Jutjada i penjada el 1616

Viuda de Miquel Redorta. Coneixia remeis i oracions. Acusada d’infanticidi i emmetzinament.

 

6.Margarida Templat “L’Arnissa”

l’Esquirol (Osona)

Jutjada entre el 1619-21

Va ser perdonada perquè el seu marit va testimoniar que era una bona cristiana i una bona muller.

 

7.Francesca Trèmol “La Bacada”

Viladrau (Osona)

juntament amb ella 14 dones van ser executades i penjades a la forca del 1618 al 1622.

Dirigent de bruixes. Acusades de ser les responsables de les gelades i calamarsades que van arruïnar les collites. En el seu record a Viladrau es fa el Ball de les Bruixes per la Fira de la Castanya.

 

  1. Joana Massissa

Castelló d’Empúries (Alt Empordà)       Nascuda el 1614

Bandolera, robava als rics per donar-ho als pobres. Última dona d’en Serrallonga, bandoler i símbol contra l’opressió. Quan el va trobar només tenia 19 anys i ja era vídua. Va estar amb ell 15 mesos fins que el van empresonar el 1633. A ella no la van empresonar perquè va dir que l’havia segrestat.

 

 

  1. Maria Pujol “La Napa”

St. Feliu Sesserra (Bages)

Jutjada i penjada el 1767

Sembla que era vella i lletja, vivia sola i era independent econòmicament, cosa molt estranya en aquella època. Atreia els infants a casa seva donant-los pipes de carbassa, els feia carícies i els pentinava. Acusada de matar infants clavant-los agulles al cap. Última dona executada com a bruixa a Catalunya. Al seu poble ho recorden cada 1 de novembre amb la Fira de les Bruixes.

 


  1. Teresa Farrús “la Pastora de la Coveta”

Lluçars (la Noguera)

Segle XIX

Ella i el seu marit feien de masovers al mas de la Coveta. Tenia una connexió especial amb les cabres, coneixia el sol i les plantes, sabia elaborar perfums i remeis amb plantes aromàtiques, que donava a les cabres perquè creixessin fortes i sanes. Acusada de parlar amb les cabres, d’haver provocat calamarsades, i de tenir contacte amb el diable en forma de gat negre. Va escapar de la mort però va haver de fugir com ja havien fet altres vegades.

  1. Racó de l’escriptor:

Imagina’t que ets una bruixa (o bruixot) i explica què faries i per què, il·lustra-ho amb un dibuix.

 

 

  1. Repte: Tipus de relats

Com hem vist, les bruixes de les llegendes tenen nom i cognoms, i van viure en unes dates i llocs determinats. A veure si sabeu quina diferència hi ha entre una llegenda, un mite, una faula i un conte o rondalla. A quin d’aquests tipus de relats pertanyen aquestes narracions?

  • Conte o Rondalla
  • Faula
  • Llegenda
  • Mite

 

  • L’espasa de Thor
  • La llebre i la tortuga
  • El Timbaler del Bruc
  • El vestit nou de l’emperador

 

*RESULTATS AL REPTE:

  • Conte o Rondalla: Qualsevol història que expliquem, que ens inventem o s’ha inventat algú. Exemple: El vestit nou de l’Emperador.
  • Faula: Quan els protagonistes són animals molt personificats o humanitzats, té un fort toc moralitzador. Exemple: La llebre i la tortuga
  • Llegenda: Si està basada en fets reals, els personatges han existit i es poden localitzar en un lloc i una època determinats. Exemple: El Timbaler del Bruc
  • Mite: Si apareixen personatges sobrenaturals com ara déus i herois. Exemple: L’espasa de Thor.
  1. Taller: Fer remeis amb herbes

Preguntarem a les àvies o gent gran si saben alguns remeis amb herbes, i intentarem elaborar-ne alguns i tastar-los (compte! poden tenir contraindicacions, cal estar segurs). Us faig algunes propostes:

A.Infusions amb herbes:

Posem un pot d’aigua al foc (o al microones) i quan l’aigua bulli hi tirem l’herba (netegeu-la primer), tapem i ho deixem reposar una estona. Ens ho podem prendre sol o acompanyat amb una mica de sucre o mel.

  • Camamilla: Va bé pel mal de panxa, gasos, espasmes, males digestions i dolors menstruals.
  • Maria Lluïsa: Facilita la digestió, expulsa els gasos, és relaxant.
  • Menta: Digestiva i aperitiva.
  • Til·la: Relaxant, per combatre estats d’excitació nerviosa i insomni continuat.
  • Valeriana: És sedant, ajuda a agafar el son.

B.Basf:

Posem aigua bullint en una palangana o recipient ample, hi tirem les herbes i ho tapem durant uns minuts. En aquest cas no ens ho beurem sinó que inhalarem els vapors amb el nas i la boca tot abocant-nos a sobre. Podem tapar-nos el cap amb una tovallola per respirar més concentrats els vapors que desprenen les herbes.

  • Eucaliptus: Descongestiona les vies respiratòries, va bé pel refredat, tos i bronquitis. Balsàmic i expectorant.

C. Gàrgares:

Ens posem el líquid a la gola però no l’empassem sinó que fem que es passegi per ella durant uns moments al mateix temps que traiem l’aire per la boca tot fent bombolles (cal obrir bé la boca per no empassar-ho). Finalment ho escopim.

  • Llimona i mel: Posem un raig de llimona i una cullerada de mel en un got amb aigua calenta, i remenem bé. Ajuda en irritacions de gola i afonies.

D. Banys:

Primer cal preparar la tisana o infusió, però en aquest cas no ens la prendrem sinó que ens netejarem la part infectada amb ella.

  • Farigola: Antisèptic i cicatritzant. Netegem la ferida infectada o la pell danyada amb una tisana de farigola. És molt útil per ajuda a tancar i sanar ferides i talls a la pell.

Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *