39. EL CARGOL I L’HERBA DE PONIOL

EL CARGOL I L’HERBA DE PONIOL

Conte popular català

 Adaptació Imma Villegas

Hi havia una vegada un cargol:

-Hola!- que volia anar a veure el forat d’on surt el sol- Vull anar a veure el forat d’on surt el sol!

I es va posar a caminar cap al sol, i camina que caminaràs, va agafar mal de panxa, i va pensar:

-Arrencaré una mica d’herbeta de poniol per fer-me una tisana,  com feia la meva àvia, i així poder-me fer passar el mal de panxa.

I el cargol es va posar a arrencar amb tota la seva força l’herbeta de poniol, però no podia arrencar-la.

-No puc! -va dir.

Llavors, va passar per allà una marieta i, en veure el cargol li va dir:

-Hola! Què fas?

-Vull arrencar l’herba de poniol per fer-me una tisana, m’ha agafat un mal de panxa anant a veure d’on surt el sol, i no puc!

-No et preocupis, que jo t’ajudaré! -li diu la marieta, i agafa el cargol per la closca, que agafa l’herba de poniol, i tots dos es posen a estirar ben fort:

“Ajudem al cargol

a arrencar l’herba, a arrencar l‘herba,

ajudem el cargol

a arrencar l’herba de poniol.”

         Però l’herba estava molt forta, i ni la marieta ni el cargol tots sols no podien arrencar-la:

-No puc! -va dir la marieta.

-No puc! -va dir el cargol.

         Llavors va passar per allà una granota, se’ls va mirar i va dir:

-Què feu?

-Ajudo al cargol a arrencar l’herba de poniol -va dir la marieta-, li ha agafat un mal de panxa anant a veure d’on surt el sol. I no puc!

-I no puc! -diu el cargol.

-No us preocupeu -diu la granota-, que jo us ajudaré! -I es va agafar a la marieta, que s’agafava al cargol, que agafava l’herba de poniol, i tots tres es van posar a estirar molt fort:

“Ajudem al cargol

a arrencar l’herba, a arrencar l‘herba,

ajudem el cargol

a arrencar l’herba de poniol.”

-No puc! -va dir la granota decebuda.

-No puc! -va repetir la marieta.

-No  puc! -va exclamar el cargol, fent un esforç.

Llavors va passar per allà un esquirol, se’ls va mirar i els va dir:

-Hola! Què feu?

         -Ajudo a la marieta -diu la granota-, que ajuda al cargol, a arrencar l’herba de poniol. I no puc!

-No puc! -diu la marieta, tota trista.

-No puc! -diu el cargol, fent  un gran esforç.

        -No us preocupeu -diu l’esquirol-, que jo sóc molt fort i us ajudaré! -I es va agafar a la granota, que s’agafava a la marieta, que s’agafava al cargol, que agafava l’herba de poniol, i tots es van posar a estirar molt fort:

“Ajudem al cargol

a arrencar l’herba, a arrencar l‘herba,

ajudem el cargol

a arrencar l’herba de poniol.”

-No puc! -va dir l’esquirol, tot desil·lusionat.

-No puc! -va dir la granota molt i molt decebuda.

-No puc! -va dir la marieta encara més trista.

-No puc! -va dir el cargol, desesperat.

         Llavors va passar per allà una tortuga, se’ls va mirar i els va dir:

-Hola! Què feu?

         -Ajudo a la granota -va dir l’esquirol-, que ajuda a la marieta, que ajuda al cargol a arrencar l’herba de poniol. Li ha agafat un mal de panxa anant a veure d’on surt el sol. I no puc!

-No puc! -va dir la granota.

-No puc! -va dir la marieta.

-No puc! -va dir el cargol!

        -No us preocupeu que jo us  ajudaré! -va dir la tortuga, i es va agafar a l’esquirol, que s’agafava a la granota, que s’agafava a la marieta, que s’agafava al cargol, que agafava l’herba de poniol, i tots es van posar a estirar molt fort:

“Ajudem al cargol

a arrencar l’herba, a arrencar l‘herba,

ajudem el cargol

a arrencar l’herba de poniol.”

-No puc! -va dir la tortuga.

-No puc! -va dir l’esquirol.

-No puc! -va dir la granota.

-No puc! -va dir la marieta.

-No puc! -va dir el cargol.

         Llavors va passar per allà un conill, se’ls va mirar i els va dir:

-Hola! Què feu?

        -Ajudo a l‘esquirol -va dir la tortuga-, que ajuda a la granota, que ajuda a la marieta, que ajuda al cargol a arrencar l’herba de poniol. Li ha agafat un mal de panxa anant a veure d’on surt el sol, i no puc! -va exclamar la tortuga.

-No puc! -va repetir l’esquirol.

-No puc! -va repetir la granota.

-No puc! -va repetir la marieta.

-No puc! -repetia el cargol.

        -No us preocupeu -va dir el conill-, que jo sóc molt fort i us ajudaré! -I es va agafar a la tortuga, que agafava a l’esquirol, que agafava a la granota, que agafava a la marieta, que agafava al cargol, que agafava l’herba de poniol, i tots es van posar a estirar molt fort:

“Ajudem al cargol

a arrencar l’herba, a arrencar l‘herba,

ajudem el cargol

a arrencar l’herba de poniol.”

-No puc! -va exclamar el conill capcot.

-No puc! -va dir la tortuga desesperada.

-No puc! -va dir l’esquirol decebut.

-No puc! -va dir la granota desil·lusionada.

-No puc! -va dir la marieta molt i molt trista.

-No puc! -va dir el cargol fet pols.

         Llavors va passar per allà un bou, se’ls va mirar i va dir:

-Hola! Què feu?

         -Ajudo a la tortuga -va dir el conill-, que ajuda a l’esquirol, que ajuda a la granota, que ajuda a la marieta, que ajuda al cargol a arrencar l’herba de poniol. I no puc!

-No puc!

-No puc!

-No puc!

-No puc!

-No puc!

        -No us preocupeu -va dir el bou-, que jo sóc molt i molt fort, de debò, i us ajudaré i ja veureu com entre tots podrem! -I es va agafar al conill, que s’agafava a la tortuga, que s’agafava a l’esquirol, que s’agafava a la granota, que s’agafava a la marieta, que s’agafava al cargol, i tots junts es posar a estirar molt i molt fort:

“Ajudem al cargol

a arrencar l’herba, a arrencar l‘herba,

ajudem el cargol

a arrencar l’herba de poniol.”

         I tan i tan fort van estirar, que a la fi l’herba va sortir de la terra i van anar tots per terra rient com a bojos! El cargol va poder fer la tisana amb l’herbeta de poniol per curar-se el mal de panxa, i com que estava tan i tan agraït als seus amics que l’havien ajudat, els va convidar a berenar. I van acabar tots junts prenent la tisana d’herba de poniol i cantant:

“Ajudem al cargol

a arrencar l’herba, a arrencar l‘herba,

ajudem al cargol

a arrencar l’herba de poniol.

Li ha agafat un mal de panxa

anant a veure, anant a veure,

li ha agafat un mal de panxa

anant a veure d’on surt el sol!”

 

I conte contat, ja s’ha acabat!

I si no és mentida serà veritat!

PROPOSTA DIDÀCTICA-39

CONTE: El cargol i l’herba de poniol

TIPUS: de repeticions

EDAT: de 3 a 4 anys

ACTIVITAT: Quina bona olor!

  • Audició i Dramatització del conte (Descoberta d’Un mateix, Llenguatge Verbal i Musical)
  • Taller Bossetes d’olor (Descoberta de l’Entorn i d’Un mateix, Llenguatge Plàstic)
  • Joc Els remeis de l’àvia Remei (Descoberta de l’Entorn i d’Un mateix, Llenguatge Verbal)
  • Cançó “Una tisana” de Toni Giménez (Llenguatge Musical i Verbal, Descoberta d’Un mateix i de l’Entorn)
  1. Objectius:
  • Escoltar un conte amb titelles de guant i cançó amb gestos
  • Fer la dramatització del conte repetint les frases i moviments
  • Aprendre a cantar i fer els gestos seguint el ritme
  • Fer-se bossetes d’olor amb roba i herbes
  • Tocar, olorar i tastar diferents herbes aromàtiques
  • Conèixer el nom i les propietats d’algunes herbes remeieres
  • Memoritzar refranys sobre herbes
  • Aprendre i cantar una cançó

b.Desenvolupmanet de l’activitat:

  1. El conte         Els infants seuen a terra en catifes i coixins, de manera que em puguin veure bé i sentir bé. Explico el conte amb l’ajuda de titelles de guant, i cada vegada que s’afegeix un animal més a la filera, cantem la cançó tot fent el gest d’estirar amb tot el cos seguint el ritme. Després podem fer la dramatització del conte utilitzant els mateixos titelles o bé medalles amb els dibuixos dels animals. Per tal que puguin sortir tots podem afegir més animals o repetir-ne alguns, és a dir, que hi hagi dues marietes o tres esquirols, per exemple. Cal que els infants assoleixin el paper que els toca fer, tot imitant amb la veu i amb el cos l’animal que representen, i que repeteixin les frases del conte que aquest personatge diu: “Què féu?” o “Ajudo al cargol a arrencar l’herba de poniol” o “No puc!” o “No us preocupeu que jo us ajudaré!” Aniran seient a terra en filera agafant-se per la cintura, com al joc d’arrencar cebes, i cada vagada que s’hi afegeix un nou personatge cantarem la cançó tot inclinant-nos endavant i endarrere seguint el ritme, com si estiréssim. En acabat, quan el cargol arrenca definitivament l’herba, que pot ser un altre nen o un objecte, es deixen anar i es tiren per terra cames enlaire rient. Seria interessant poder fer la tisana de debò, o bé es pot portar feta, per poder-la tastar.
  1. Taller de Bossetes d’olor

        Necessitem: tisores (si són molt petits els hi donarem ja tallat), fil i agulla (si són molt petits es pot substituir per pega o cel.lo o bé cosir-ho l’adult), retalls de roba de diferents colors, cintes o vetes de diferents tipus (puntes, tapapunts, serrells…), herbes aromàtiques seques (farigola, romaní, espígol, menta)… i una mica d’imaginació!

  1. Triem la roba i la retallem en quadrats, posem pols d’herbes aromàtiques al mig de la roba, i ajuntem les puntes tot fent una bosseta que tancarem am
    b l’ajuda d’una cinta o veta amb la que farem un nus o llaç.
  2. Per fer-ho una mica més difícil agafarem dos trossos iguals, els posarem enfrontats un a sobre l’altre, i els cosirem tot al voltant deixant un trosset sense cosir. Llavors ho girem de manera que ens quedi com un coixinet, i l’omplirem amb pols d’herbes aromàtiques. Un cop ben ple, acabem de cosir el tros que falta perquè quedi ben tancat, i hi afegim algun adorn com ara puntes o serrells.
  3. Si ho volem més divertit retallarem la roba amb forma d’objectes o personatges, i ho cosirem i omplirem amb herbes com abans, per acabar decorant-ho amb ulls i boca o altres elements del personatge triat (sol i lluna, drac, pallasso…)
  4. Joc Els remeis de l’àvia Remei

         Els presento un personatge titella de pal que representa una àvia: “Hola! Sóc l’àvia Remei, i m’agrada anar al bosc a collir herbes per després fer tisanes i ungüents que curen petites malures. A veure, digueu-me què us passa?” Els infants participants agafaran altres titelles de pal que mostren persones amb algun problema, com ara mal de queixal o mal de panxa, i faran veure què els passa tot explicant-ho a l’àvia Remei perquè els ajudi. Llavors l’àvia Remei els respon amb un refrany per dir-los el remei que necessiten. Hauran de triar entre unes fotografies d’herbes (o bé al natural), quina és la que necessiten i fer veure que se la preparen. L’àvia Remei els dirà si ho han fet bé, i en aquest cas es podran curar, o bé s’han equivocat d’herba i hauran de tornar a començar (llavors poden canviar de personatge si volen). Es pot jugar en grup reduït, i poden anar canviant de personatge per fer-ho més divertit, o fins i tot algun d’ells pot fer d’àvia Remei (amb l’ajuda de l’adult).

*Els resultats al conte del mes que ve.

  1. Cançó“UnaTisana”

       Escoltem i aprenem a cantar la cançó “Una tisana” (de Toni Giménez), i podem portar el ritme tot picant de mans, o bé fer els gestos del que diu. Ens farem una tisana, tal com diu la cançó, utilitzant les herbes que anomena o unes altres, i ens la prendrem per tal de poder tocar i tastar les herbes. Aquesta activitat es pot fer en gran grup, i llavors és l’adult qui fa la tisana davant dels infants, tot demanant-los que vagin afegint els ingredients o remenant. Però si es fa en petit grup, i sobretot amb infants més grandets, podran fer-ho ells mateixos, amb la supervisió d’un adult.

c.Material:

  • Conte: titelles de guant, olla, flor de roba, medalles per a la dramatització.
  • Taller: tisores, fil i agulla, roba, cintes i puntes, detalls per als ninots, herbes aromàtiques.
  • Joc: titelles de pal amb els personatges, refranys, fotos o herbes, i noms.
  • Cançó: música, olla, cullerot, aigua, herbes, sucre, foc, gots.

*Resultats als reptes del conte del mes passat: La Princesa Ratolina

Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *