1.EL CONTE QUÈ I PER QUÈ
Si busquem al diccionari la paraula conte, simplement ens dirà que és una narració d’una història. Tots hem gaudit alguna vegada d’un conte, tots hem tingut un conte que ha estat especial per a nosaltres. Però, per què els contes són tan importants per als infants? Anem a analitzar-ho des del punt de vista psicoanalític amb l’ajuda de Bruno Bettelheim (2).
Segons aquest autor, els contes ofereixen a l’infant la referència ètica i moral que necessita per entendre el món i donar-li sentit, perquè parlen de problemes humans universals. Arriben al conscient passant per l’inconscient, per alliberar les pulsions, se situen en el seu psicològic emocional i l’ajuden a comprendre el món de manera inconscient, donant-li solucions per superar les frustacions i problemes psicològics. Cal entendre també que el conte no és realista, és a dir no pretén descriure la realitat tal com és, sinó que és irreal, i ens parla dels processos interns que tenen lloc dins de l’individu.
Els contes l’ajuden a estructurar la vida sense amagar-li els problemes, oferint també la part més lletja de la vida. O sigui, a través dels contes l’infant rep un missatge que li diu que no ha de fugir dels problemes, sinó enfrontar-s’hi per poder-los vèncer. D’aquesta manera l’ajuden a avançar cap a la maduresa, perquè l’enfronten amb els problemes humans més bàsics.
Per fer-ho, el conte simplifica les situacions, i planteja els personatges ben definits i típics però no únics, o sigui que el que li passa al protagonista li podria passar a un altre, per exemple al mateix nen, i això permet que s’hi pugui identificar. En el conte el bé i el mal es barregen, com en la vida real i també dins de cada persona. Perquè els pugui entendre millor, en els contes els personatges són bons o dolents, no les dues coses a l’hora, i aquesta polarització entre el bo i el dolent l’ajuda a decidir entre l’un i l’altre, les ambivalències ja li arribaran més endavant. L’infant vol ser bo perquè el personatge bo és fantàstic, no perquè és bo, sinó perquè guanya, triomfa, i sempre aconsegueix el que vol.
Els contes es preocupen dels problemes del nen, que aquest només sap expressar amb pors i no pas amb paraules. El conte li ofereix solucions que ell entén, com l’amor a una altra persona, per això sovint acaben dient que “van viure feliços per sempre”. El missatge és que si t’enfrontes als problemes i els guanyes, com el protagonista, seràs feliç al costat d’una persona que t’estima. L’heroi és capaç d’enfrontar-se sol als problemes i sap que quan ho necessiti rebrà ajuda, i podrà trobar una relació estable amb algú, i per tant, ja no estarà sol.
Un mateix conte pot solucionar diferents problemes a diferents edats i en diferents sexes, independentment de l’edat i el sexe del protagonista del la història. No és possible saber a cadascú ni a cada edat quin conte anirà millor, només ens ho pot dir el mateix nen a través de la seva reacció inconscient. Per exemple si ens demana moltes vegades el mateix conte, vol dir que és important per a ell en aquell moment, i més endavant ens en demanarà un altre, quan aquest ja no sigui important per a ell, cosa que voldrà dir que ja ha solucionat aquell problema. Com a adults, hem de ser capaços de seguir l’interès de l’infant en cada moment. I si descobrim el perquè un conte és important per a ell, no li hem de dir, perquè és inconscient, i així ha de ser fins que sigui més madur. És millor esperar que sigui el mateix nen que ho digui, d’alguna manera, quan cregui que ha arribat el moment. Tampoc no és bo fer interpretacions per part de l’adult, perquè trenquen l’encant del conte i aquest ja no serveix, és important que ho faci per si sol.
Però al mateix temps que desenvolupa la personalitat de l’infant, el conte també està fet per divertir. El plaer que ens ofereix no ve del fet que li dóna significat a la vida i l’ajuda a trobar solucions, sinó perquè és una obra d’art en si mateix, una obra d’art que el nen és capç de comprendre. Un conte pot tenir un significat diferent per a cadascú, i fins i tot per a la mateixa persona significats diferents en diferents moments de la seva vida, segons les necessitats i interessos en cada moment. Això també passa amb altres obres d’art, com el fet que al conte hi trobem l’herència cultural, o també referències a la religió.
Com totes les obres d’art, el conte s’ha de gaudir de forma original, és a dir, el conte no ens diu què hem de fer, sinó que s’ha de descobrir per un mateix.
(2) BRUNO BETTELHEIM: Psicoanálisis de los cuentos de Hadas. Ed. Crítica, Grupo Editorial Grijalbo.