9.BALLANT LA GENT S’ENTÉN:
TALLER DE DANSA A NOVA YORK
EXPERIÈNCIA-9
New York, Setembre 2012
El dissabte al matí, vam assistir als actes institucionals que el Casal Català havia preparat per celebrar la Diada de l’Onze de setembre, col.laborant especialment en l’activitat infantil, com ja havíem tingut oportunitat de fer en altres ocasions. Aquest cop, la Glòria i jo vem intentar portar a terme un taller de dansa, tot ensenyant a ballar el Popular “Ball de Sant Ferriol”, i de passada mostrar alguns detalls del vestit típic i dels instruments tradicionals, a una colla de tímids i vergonyosos marrecs, que en la seva majoria parlaven anglès entre ells. Però no així els joveníssims pares, gràcies als quals el simpàtic taller va poder arribar a bon port, i vem acabar tots pelgats ballant alegrement, i construint acolorides barretines de paper de seda.
En altres ocasions en què disposava de més temps o bé més sessions, i sobretot tractant-se d’infants més grans o adults, començo el taller explicant la llegenda de Sant Ferriol. En aquest cas no em va semblar adequat, i vaig optar per explicar el conte que ens ofereix la lletra de la cançó.
Amb ajuda d’imatges, i moooolt de teatre per part meva, vaig explicar la història d’un pastor que vivia amb les seves tres ovelles a la muntanya, i a l’hivern, com que feia molt de fred, li sortien “pupes a les mans” (penellons). Un dia, quan anava passejant pel prat amb les seves ovelles, es va trobar una pastora molt bonica i va dir (senyalant amb el dit índex) “Mira, una pastora!”. La pastora va contestar (també senyalant amb el dit índex) “Mira, un pastor!” El pastor, que era una mica tímid (com uns que jo sé), de primer no sabia què fer i es va amagar perquè tenia vergonya, però després va pensar que s’ho podien passar molt millor junts que tots sols cadascú per la seva banda, i s’hi va acostar. Quan el pastor i la pastora es van trobar es van donar la mà, “Hola, què tal?”, primer una i després l’altre tot jugant (jo que faig de pastor i la Glòria que fa de pastora juguem a donar-nos les mans dretes i després les esquerres, alternant). El pastor i la pastora es van fer amics, i un dia, el pastor li va fer un regal a la pastora (ofereixo un regal invisible amb els braços estirats endavant), i la pastora també li fa un regal al pastor (la Glòria repeteix el meu gest cap a mí). Com que s’han fet molt amics, el pastor i la pastora se’n van a ballar a la Festa Major del poble, Sant Ferriol, però no podien començar el ball perquè hi havia un músic que havia perdut l’instrument i no podia tocar. Era el del tamborino, que a més de tocar el tamborino (ensenyo el dibuix), també havia de tocar el flabiol (també l’ensenyo). És que tocar dos instruments alhora deu ser una mica difícil! Potser podríem ajudar-lo entre tots! (tots fem veure que toquem el tamborino i el flabiol). Ara que ja sabem la història, escoltem la cançó, tot fent els gestos quan toca, i tocant el flabiol i el tamborino a la tornada.
Per ballar fem dues fileres encarades, els pastors davant de les pastores, i quan ho indico tots els pastors alhora senyalen amb el dit índex la seva pastora, i després les pastores als pastors, i tornen a senyalar els pastors i després les pastores. Ara ens girem d’esquena i ens allunyem fent tres saltirons endavant, inclinem el cap com si volguessim pensar-ho millor, ens girem i anem cap al pastor o pastora fent tres saltirons. Un cop tornem a tenir la parella davant, a la meva indicació ens donarem les mans dretes cada pastor amb la seva pastora, després les esquerres, i un altre cop les dretes i després les esquerres, alternant. Tornem a girar-nos d’esquena i fem tres saltirons endavant allunyant-nos, cop de cap endavant i girem per tornar fent tres saltirons fins a trobar-nos de nou davant de la parella. Ara els pastors tots alhora ofereixen un regal a les pastores estirant els dos braços endavant, i després les pastores alhora ofereixen un regal als pastors, i es torna a repetir el gest tant per part dels pastors com de les pastores, alternativament. Com que ja ens hem fet amics, pastors i pastores s’agafen de la mà, cadascú amb la seva parella, i se’n van saltant al ritme de la música.
Un cop hem après com funciona, i perquè no es faci tan pesat anar repetint sempre el mateix, fem un joc amb la música “Qui té raó”, en el qual amb mímica jo faig veure que tinc un objecte (pilota, globus, pastís…), i al ritme de la música el llanço a la persona que tinc al davant. Aquest, sempre amb mímica i seguint la música, l’agafa i, tot imitant-me els gestos, el passa al company següent, i així fins que em torna a arribar a mi. Cal tenir en compte al moment de la recepció, que no és el mateix si es tracta d’una cosa tova, o dura, o pesant, o que floti… Amb infants una mica més grans, també els proposo que ells mateixos s’inventin la cosa que tenen a les mans, i els gestos que han de fer per descriu-re-la abans de llançar-la.
Tot mirant les imatges ens fixem com van vestits els pastors i les pastores, i anomenem les peces de roba més importants: barretina, faixa, espardenyes… red, bitenes, davantal… (ensenyo una mostra de roba, mentre repetim els noms). Per fer-nos una barretina reparteixo paper de seda de diferents colors i tisores, els pares ajuden als infants a retallar-la i enganxar-la seguint el model. Acabem el taller ballant tots junts el Ball de Sant Ferriol amb la barretina que ens hem fet.
CANÇÓ DEL BALL DE SANT FERRIOL
ERA UN PASTOR, QUE TENIA TRES OVELLES,
ERA UN PASTOR, QUE TENIA UN PENELLÓ.
ARA VE SANT FERRIOL, BALLAREM SI DÉU HO VOL,
EL QUI TOCA EL TAMBORINO, HA PERDUT EL FLABIOL!
JO I EL PASTOR, QUE EN VIVíEM D’AMORETES,
JO I EL PASTOR, QUE EN VIVíEM DE L’AMOR.
ARA VE SANT FERRIOL, BALLAREM SI DÉU HO VOL,
EL QUI TOCA EL TAMBORINO, HA PERDUT EL FLABIOL!
Video: Llegenda de Sant Ferriol