13.VOLEM SER AMICS DE TOTS ELS ANIMALS
Imma Villegas
La Roser, la Natàlia i la Marialba han anat a visitar el seu cosí Roger. En Roger viu amb els seus pares i la seva àvia en aquesta casa de pagès. És gran, però no hi viuen pas sols, també hi ha molts animals a la casa. Només arribar, el gall d’indi ha sortit a saludar-les, i la Marialba s’ha espantat una mica.
–L’estem engreixant per a Nadal-, comenta tranquil·lament en Roger.
Els ànecs volen afegir-se a la benvinguda de les desconegudes. Aquest cop són la Roser i la Natàlia les que se sorprenen:
-D’on surten tants animals?-
-Viuen aquí amb nosaltres.- respon en Roger –Veniu, que us els ensenyaré tots! Aquests que fan tanta pudor són els porcs, els agrada anar bruts. La truja no us la ensenyo perquè quan s’enfada té molt mal geni. –
-Ja la sentim!- criden les nenes a una.
-Els vedells pasturen pel prat lliurement, sempre sense separar-se gaire de la seva mare.-
-Aquí teniu la llet assegurada, oi?-
-I que es molt bona! I aquí tenim els cavalls. No us hi acosteu massa que no us donessin una coça!-
-Que bonics que són els cavalls, tan elegants!- exclama la Natàlia, que sempre somnia en muntar-ne un.
Finalment, la curiositat de la Marialba no va poder més:
-I què en feu amb tots aquests animals?
-Quina pregunta!, ens els mengem!
-Tots?
-També en venem perquè d’altre gent se’ls mengi. D’on creieu que vénen els talls de carn que us dóna la mare a casa?-
-Guaiteu quina papallona tant bonica!- Crida de sobte la Natàlia.
–A més del nostre bestiar, el bosc és ple d’animalets que també ens vénen a fer companyia.- Explica en Roger.
-A tancar els ànecs!- Crida l’oncle Joan des del balcó.
–Què vol dir?- La Roser no entén res.
–Que és hora d’anar a dormir, dona!- aclareix en Roger.
Des de l’habitació, la Natàlia, la Roser i la Marialba contemplen com el sol també se’n va a dormir. –I jo que em pensava que en Roger sempre estava sol!,- diu la Marialba, -i resulta que té molts amics.- I decideixen ser amics de tots els animals!
En Roger els diu que ser amic dels animals és molt bonic:
–A mi m’agradaria conèixer tots els animals!
-Ja sé què podem fer!- exclama la Roser –Demanarem als pares que ens portin al zoo, diuen que allà n’hi ha molts.
Avui en Roger, la Marialba, la Natàlia i la Roser han anat al parc zoològic per conèixer més animals. El parc és gran, i ells no saben on mirar. El pare els explica:
-Hi ha animals de molts tipus: aquests tenen plomes i fan llargs viatges volant.
-Guaita, si s’aguanten amb un sol peu!
-Són els flamencs. I aquests també tenen plomes i els agrada molt nedar.
-Que simpàtics!-
-Són ànecs, però no són com els de casa en Roger, aquests vénen de molt lluny.
-Oh, quins ànecs més bonics!- exclama la Natàlia.
–No són ànecs- corregeix el pare –són cignes, i certament són molt elegants. Fixeu-vos!: els pingüins també tenen ales, però no volen, en canvi neden com un peix.
-I per a què els serveixen les plomes si no volen?- Pregunta encertadament la Roser.
–Per abrigar-se: viuen en països molt freds, on a l’hivern tot es cobreix de neu.
-Aquest sí que va ben abrigat!- Exclama en Roger.
–És l’ós polar. Com els pingüins, al seu país també hi fa sempre molt de fred, i s’abriga amb aquesta pell tan gruixuda.-
-En fan abrics, oi?-
-Els goril·les, en canvi, viuen en llocs de molta calor, i no són mai blancs.-
-Però aquest ho és!-
-Sí, i per això li diuen “Floquet de neu”. Les girafes són del mateix país, i sabeu per què tenen el coll tan llarg? Per poder menjar les fulles dels arbres, que són molt alts.-
-Ai!-
-Què passa?-
-Quina bocassa tan grossa!- diu la Marialba tota espantada.
–És l’hipopòtam, i no et farà res si no l’empipes. En canvi, d’aquest sí que heu de tenir por! El tigre es menja els animals més inofensius de la selva, per grossos que siguin. Com per exemple aquesta gasela.
-Quin greu que em sabria, tan bonica que és!- diu la Natàlia.
-On és l’animal que no el veig?- pregunta la Roser.
–Segur que amagada entre els pals hi ha una serp!- respon en Roger.
–La serp és molt perillosa,- explica el pare- quan menys t’ho esperes et cargola i … a més, algunes tenen verí!
-I aquí tenim els cocodrils.-
-Dormen?- pregunta la Natàlia.
–Els cocodrils es passen tot l’hivern dormint perquè, sense sol, no poden escalfar-se i es moririen de fred.- explica el pare.
–Doncs, que manta!- diu en Roger, i tots riuen.
-Ara els nens juguen amb l’elefant de pedra, perquè tots han decidit:
-VOLEM SER AMICS DE TOTS ELS ANIMALS!!!-
CANÇÓ MIMADA DE L’ELEFANT
Gestos
MIREU ALLÀ DALT, (amb el dit tocar l’ull)
EN ELS ESTELS QUÈ HI HA? (amb el dit senyalar el cel)
ÉS UN GROS ANIMAL (amb les mans dibuixar pilota)
QUE EN BICICLETA VA! (fer la bicicleta amb les mans)
ÉS UN ELEFANT, (fer orelles d’elefant amb les mans)
I DONCS QUÈ US PENSEU? (les mans a la cintura en gerro)
TÉ UNA CUA AL DARRERA, (una mà a darrera fent la cua)
I UN ALTRE PER DAVANT! (una mà a davant fent la trompa)
PROPOSTA DIDÀCTICA-13:
- Conte: “Volem ser amics de tots els animals”
- Edat: 3-4 anys
- Activitats: Taller de ritme (Àrea de descoberta de l’Entorn, Psicomotricitat i música)
- Recursos utilitzats: Imatges, música, veu a)Objectius:
- Escoltar un conte a través de la veu de diferents personatges
- Observar fotografies d’animals
- Aprendre diferents aspectes de la vida d’alguns animals
- Aprendre i cantar la cançó amb gestos : “L’elefant”
- Distingir i aprendre a seguir diferents ritmes caminant i amb instruments
- Imitar els moviments i la veu d’alguns animals
- Prendre consciència que els animals són éssers vius i s’han de respectar
b)Desenvolupament de l’activitat:
Llegeixo el conte mentre a la pantalla (o bé a la pissarra amb fotografies impreses) van passant les imatges dels animals que van sortint en el conte, com si estiguéssim a dins del conte, i anéssim passejant pel zoo o la granja tot veient els diferents animals. En acabat, canto la cançó de l’elefant i faig els gestos perquè els nens m’imitin. Si ja la sabem la cantarem junts tot fent els gests, si no la farem un parell de vegades perquè l’aprenguin.
Després d’escoltar el conte, podem tornar a passar les imatges a poc a poc per comentar-les. Parlem de cadascun dels animals que surten, com són, si és de granja o del zoo, què en sabem, quin ens agrada més. També escoltarem el la veu que fa cada animal, i intentarem imitar-la.
A la sala de psicomotricitat (o sala amb prou espai per a moure’s), asseguts a terra en rotllana, començarem recordant el conte i els animals que sortien, tot fent que l’expliquin, ajudant-nos de dibuixos o titelles de pal. Poso música i els demano que imitin els animals fent els gestos i movent-se com ells: ara som un elefant! (si es tracvta de nens i nenes molt petits, jo puc fer-ho amb ells per tal de donar un model). Després, en rotllana un darrera l’altre, els demano que caminin seguint els ritmes dels diferents animals (jo em poso davant perquè m’imitin). Per fer-ho poso música amb diferents cançons que parlen d’animals: L’elefant, l’os, l’esquirol, les formigues, el cavall, el camell. Caminem en rotllana seguint el ritme de la cançó que sona: l’elefant camina a ritme de blanques, el camell de negres, l’ós de rodones, les formigues de corxeres, l’esquirol saltant i el cavall trotant. Si convé ho tornarem a repetir fent que es fixin en com ho faig jo (de primer volen imitar l’animal com en l’exercici anterior, i cal insistir que volem seguir el ritme de la cançó i no imitar l’animal). Asseguts a terra dono a cadascú un instrument de percussió, i tornem a escoltar les cançons dels animals tot fent que portin el ritme de la cançó amb l’instrument (si no disposem de prou instruments també podem fer-ho seguint el ritme tot picant de mans). Jo ho faig amb algun instrument que soni prou fort, com ara el pandero, perquè em segueixin. Podem fer-los adonar que cada cançó té un ritme diferent: unes més ràpid com les formigues que sembla que vagin corrent, i d’altres més lent com l’ós, que sembla que s’estigui adormint o l’elefant, que pesa molt i per això va a poc a poc. Acabem la sessió cantant la cançó mimada de l’elefant.
c) Material:
- Fotografies dels animals del conte
- Dibuixos o titelles dels animals que volem treballar
- Gravació amb la veu dels animals i la cançó
- Música per a l’expressió corporal: “El Carnaval dels animals” (Saint Saëns)
- Cançó amb gestos de l’elefant, i les cançons dels animals per al ritme: “Cançons de les bèsties” (Josep Maria Espinàs)
- Instruments de percussió per a tots (opcional)
Molt maco i molt tendre.
Fas molt bona feina Imma, ho hauries d’expandir més, segur que molts nens estarien encantats de sentir-ho.
Si, gracies!