49.HISTÒRIA DE TABALET
Conte popular
Adapt. Marta Mata / Imma Villegas
Una vegada hi havia un conillet tot cobert de pèl gris. Vivia en un niu calentó, sota terra, al fons d’un cau, amb la seva mare. Es deia Tabalet, i la seva mare Marieta Cuacurta. Cada matí, quan la Marieta Cuacurta sortia a buscar l’esmorzar, deia al seu fill:
-Ara, Tabalet, queda’t ben quietó i no et moguis del cau. Vegis el que vegis i sentis el que sentis, no et moguis pas. Mira que ets un conillet de bolquers…
I Tabalet contestava:
-Sí, mare.
I quan la seva mare ja era fora ell s’estava molt quietó amb el morro enfonsat a l’herba verda.
Una vegada un ocell molt gros s’havia aturat dalt una branca, cridant:
-Lladre! Lladre!
Però Tabalet no bellugà peu ni cama; va quedar-se ben quietó.
Una altra vegada una marieta de set taques es passejava per damunt d’una herba, però pesava tant que quan va arribar a la punta va caure de tomballons daltabaix. Tabalet es moria de riure, però no va bellugar peu ni cama; va quedar-se ben quietó.
Un dia el sol escalfava molt i tot semblava adormit. Tot d’una Tabalet va sentir un soroll lluny… lluny, com si algú fes “xt! xt! xt!” molt baixet. Va escoltar. Era un sorollet molt estrany: “xt! xt! xt!”; de vegades semblava lluny, de vegades a la vora. El soroll s’anava fent més fort. Aquesta vegada Tabalet va oblidar-se dels avisos de la seva mare i va posar-se dret damunt les potes del darrere. El soroll va parar.
-Bah! – es va dir Tabalet-, ja no sóc cap criatura. Ja tinc tres setmanes i
vull saber què és això.
Va treure el cap fora del cau i va veure davant seu… els ulls d’una serp esgarrifosa!
-Ma…re, ma…re! – va cridar Tabalet-. Ai, ai! Ma…!
I no va poder acabar perquè la serpota l’havia agafat per una orella i ja se li cargolava pel voltant del cos. Pobre Tabalet!
Però la seva mare l’havia sentit. Va saltar damunt les argelagues, va rodolar per les pedres, va travessar herbes i mates corrent com el vent. No era gens poruga, ara, Marieta Cuacurta; era una mare que corria a salvar el seu fill!
Quan va veure que la serp s’emportava Tabalet va fer un bot, up!, up!, i saltà a l’esquena d’aquella serp esgarrifosa i l’esgarrapà i la mossegà. La serp va xiular rabiosa però no va deixar anar a Tabalet. Up! Up! Cuacurta saltà de nou sobre la serp i aquesta vegada li arrencà un tros de pell amb les ungles. Tant la va mossegar i esgarrapar que la serp, per defensar-se, no va tenir altre remei que deixar anar a Tabalet. El conillet va rodolar com una pilota i va arrencar a córrer, cames ajudeu-me!
-Corre, corre!- li cridava la seva mare
Marieta Cuacurta corria davant d’ell i li ensenyava el camí. Tabalet no havia de fer més que seguir la taqueta blanca que la seva mare tenia a la punta de la cua.
El va dur lluny, molt lluny, on la serp no pogués trobar-los mai més. Allí, Marieta Cuacurta es va fer un altre cau per a ella i Tabalet.
ve’t aquí un gos, ve’t aquí un gat,
aquest conte s’ha acabat!
PROPOSTA DIDÀCTICA-49
CONTE: Història de Tabalet
EDAT: 3-4 anys
TIPUS: Paràbola de la natura
ACTIVITATS:
- Conte: història de Tabalet ( Conte popular Adaptació Marta Mata / Imma Villegas) -Descoberta d’Un Mateix i l’Entorn, Llenguatge Verbal i Musical
- Cantarelles dels animals: Conillets a amagar, Marieta vola-vola, Volen els ocells, Cançó de la Serp (Populars) -Llenguatge Verbal i Musical
- Conversa sobre els animals del bosc i sobre el què et fa por -Descobert d’Un Mateix i de l’Entorn i Llenguatge Verbal
- Cançó amb gestos: El cervató (Popular) -Llenguatge Verbal i Musical
- Cançó-Dansa: L’esquirol (Popular) -Llenguatge Verbal i Musical, Descoberta d’Un Mateix
- Observació i imitació d’animals: desplaçaments, onomatopeies, … -Descoberta d’Un Mateix i de l’Entorn
- Petits poemes d’animals petits -Descoberta de l’Entorn, Llenguatge Verbal
- Joc: Cadascú a casa seva! -Descoberta de l’Entorn, Llenguatge Verbal
- Dibuix: Dibuixar els bigotis a Tabalet i pintar -Llenguatge Plàstic, Grafisme
- Taller: Conill amb rotlles de paper de wàter. -Llenguatge Plàstic
a)Objectius:
- Escoltar un conte amb titelles i cantarelles, participar cantant o picant de mans
- Conversar i expressar les pròpies idees i preocupacions, escoltar als companys
- Aprendre i cantar cançons i canterelles populars
- Aprendre i ballar una cançó-dansa
- Observar fotografies, vídeos i àudios d’animals del bosc i imitar-los
- Aprendre petits poemes i endevinar de quin animal parlen
- Jugar amb ninots de peluix i imatges a portar els animalets a casa seva i donar-los menjar, aprendre vocabulari al respecte
- Resseguir i dibuixar els bigotis a Tabalet i pintar-lo
- Construir un conill amb diferents materials a partir d’un rotlle de paper de wàter
b)Desenvolupament de les activitats:
- EL CONTE I LES CANÇONS
Asseguts a terra en catifes i coixins, en rotllana o de manera que tots em puguin veure i sentir bé, explico el conte de Tabalet amb l’ajuda d’uns titelles i ninots de peluix que representen els diferents personatges del conte: el conillet i la mare, una marieta, un ocell, i una serp. Cada cop que apareix un personatge nou cantaré una cançó o cantarella, els infants participen cantant o picant de mans seguint el ritme. En acabat, dic que en el nou lloc on van anar a viure, en Tablet es va fer molt amic d’un cervató, i apareix el ninot de peluix corresponent. Llavors canto la cançó amb gestos El cervató, i tots em segueixen procurant imitar els gestos. Aprenem la cançó i acabem tots cantant o fent els gestos.
2.CONVERSA
Faig preguntes de comprensió per veure si han entès el conte, i aclareixo el vocabulari nou. Parlem dels animalets del bosc, i del que li ha passat a Tabalet en el conte, pregunto què en pensen i deixo que expliquin les seves pors i les seves preferències. M’ajudo de preguntes com ara: Quins animals surten al conte?, on viuen tots aquests animals?, quins altres animals del bosc coneixes?, Saps quins sorolls fan?, Saps com es diuen les seves cases?, Saps què mengen?, Quan has anat pel bosc, quins animals t’has trobat?, Quins t’agradaria trobar-te?, Quins no?, per què?, Quin o quins animals et fan por?, Si tu fossis un animal, quin animal t’agradaria ser?, per què?, Tens algun animal a casa o t’agradaria? Com el cuides? Com es diu?
3.OBSERVACIÓ I IMITACIÓ D’ANIMALS DEL BOSC
Observem fotografies, àudios o vídeos d’animals del bosc, i juguem a imitar-los: ens desplacem com ells, imitem el seu so o onomatopeia, etc. Podem jugar a endevinar de quin animal es tracta, o representar el conte entre tots per grups, uns fan de conillets, d’altres de marietes, ocells, serps… Poso uns cèrcols a terra com si fossin els caus o nius dels diferents animals, s’hi posen a dins i jo dic: “Ara surten a passejar les marietes”, i els que són marietes surten del cèrcol i es desplacen imitant el seu animal, igual amb els ocells, conills, serps, etc.
4.DANSA DE L’ESQUIROL
Ens posem en rotllana mirant al mig, ens deixem anar de les mans, i ens ajupim fent que som un esquirol que té gana, seguint la cançó ens anem aixecant a poc a poc tot movent els braços com si ens ajudéssim amb les potetes del davant, i quan estem drets fem un bot quan la cançó diu “Salta l’esquirol” i tornem a ajupir-nos ràpidament. Ho repetim però la segona vegada ens quedem drets i estirem molt els braços enlaire quan la cançó diu “I de pressa puja al tronc”. Ho tornem a repetir tot i en estar drets fem com si volguéssim agafar alguna cosa que està molt a munt quan la cançó diu “Agafa una pinya”. Ens ajupim com si féssim marxa enrere tot movent les potetes del davant, i en ser ajupits fem veure que mengem quan la cançó diu “I se la menja tot sol”.
5.PETITS POEMES D’ANIMALS PETITS
Els recito petits poemes d’animals petits mentre els ensenyo imatges dels animals. Han d’endevinar de quin animal parla cada poema, i aprendre’n algun de memòria.
- _______________ VOLA
PER LA FARIGOLA,
_______________ VOLA
PEL FARIGOLAR.
B. SI VOLS VEURE ___________ VOLAR,
VÉS PEL MAIG A LA MUNTANYA,
SI VOLS VEURE ___________ VOLAR,
VÉS PEL MAIG AL COLOMAR.
C. _____________ FREDOLIC,
QUE DINS LA NIT BRUNA,
DIUS AMB TON RIC-RIC
CANÇONS A LA LLUNA.
.
D. Jo tinc cara de set-ciències
i visc, de dia, ensopit!
totes les meves sentències
les penso, immòbil, de nit.
Josep Carner
E. Tinc banyes que no fereixen,
menjo tant de verd com puc,
i com una joia viva,
porto un estoig al damunt.
Josep Carner
F . Quina feina cordar-se les sabates en llevar-se!
Per pujar tantes escales, més valdria tenir ales.
Estén molts pantalons, i encara més mitjons.
Els simpàtics animals, poden moure molts pedals.
Cirici, M. Balaguer
G. La natura diligent
ens procura una bèstia
per a cada molèstia.
Si a les fosques
ja no piquen les __________,
hi ha els ____________
que treballen de nits.
Pere Quart
H. L’___________ fa mitja
damunt una flor,
la tela que fila
és com si fos d’or.
Les mosques beneites
la miren badant;
no saben que un dia
potser hi moriran!
Bofill, Puig i Serrat
– ABELLA – ARANYA- CARGOL – FORMIGA – GRILL – MILPEUS – MOSQUES I MOSQUITS – MUSSOL – OCELLS
ELS RESULTATS A LA PROPOERA ACTUALITZACIÓ
6. JOC: CADACÚ A CASA SEVA!
Per fer el joc escampo animalets de peluix per tota la sala i els demano que busquin els animalets que s’han perdut pel bosc (també es pot fer amb imatges dels animalets). Sobre la taula hi ha unes imatges aguantades com si fossin porta retrats, on es veuen les cases dels diferents animals i la mare que els espera. També hi ha, al mig i barrejat, el què mengen els diferents animals (poden ser una imatges plastificades o objectes reals). Un a un o per parelles s’acosten a la taula amb l’animalet que han trobat, i primer han de dir com es diu aquell animal (pot dir també altres coses que en sàpiga com ara quin soroll fan o com es desplacen). A continuació li han de donar menjar perquè té molta gana, tot buscant sobre la taula el menjar que necessita aquell animal (per exemple la pastanaga per al conill, mel per a l’osset, etc.). Després busquen on és casa seva (per fer-ho més fàcil hi ha la mare esperant-los), i el col·loca al davant de la imatge corresponent (per exemple el conillet al cau, l’ocel al niu…). També és interessant dir-los el nom de la caseta (cau, niu, cova…), i així aprenem coses dels animals: on viuen, què mengen…
7. DIBUIXAR ELS BIGOTIS A TABALET
En un full hi ha un conillet dibuixat que podria ser en Tabalet. Cadascú, de forma individual, li dibuixa els bigotis al seu conillet i el pinta com vulgui. També podem resseguir els bigotis amb retoladors, pintar-lo amb ceres, i enganxar-li la cua amb una boleta de paper de seda.
8. TALLER: CONILLET A PARTIR D’UN ROTLLE DE PAPER DE WÀTER
A partir d’un rotlle de paper de wàter, cadascú es farà el seu conillet de forma individual. Primer folrem o pintem el rotlle amb paper de colors o roba, després li fem i enganxem les orelles amb cartolina, la cua amb cotó fluix, i el morro amb els bigotis amb un gomet i tiretes de cartolina o bé palets. També podem fer altres animals com ara una rateta, una marieta, un ocell, un cervató, un osset, etc. En aquest cas canviarem la forma de les orelles i la cua, així com el morro, adequant-lo a l’animal que sigui. Podem acabar-lo enganxant-li un davantalet o un vestidet, un llacet o algun complement amb roba.
c) Material:
- Per al conte, cançons i dansa:
- Titelles o animals de peluix amb els personatges del conte: Conillet i mare, marieta, ocell, serp, cervató.
- Música de les cançons i dansa
- Per a la observació i els jocs:
- Fotos, àudios o vídeos d’animals del bosc
- Cèrcols per al joc de psicomotricitat
- Animalets de peluix, imatges plastificades i menjar per al joc Cadascú a Casa seva!
- Poemes d’animals i imatges dels animals
- Per a la feina individual:
- Dibuix del conillet
- Llapis, goma
- Retoladors i ceres o colors
- Paper de seda i pega
- Per al taller:
- rotlles de paper de wc
- papers de colors o pintura
- cartolines de colors
- gomets
- cotó fluix
- tisores i pega
- ulls, llana, roba, bigotis…
RESULTATS ALS REPTES DEL CONTE: POL, EL PINGÜÍ FREDOLIC
1.REFRANY DE L’HIVERN
A QUINA PEÇA DE ROBA ES REFEREIX AQUEST REFRANY?
A L’HIVERN,
EL MILLOR AMIC
ÉS UN BON: __ABRIC__!
2.QUÈ SABEM DELS ESQUIMALS?
- Són pobles indígenes que viuen en les regions més: b) fredes de la Terra, com ara Alaska, Canadà, Dinamarca, Groenlàndia, Terranova, i el Cercle Polar Àrtic, on les temperatures a l’hivern poden arribar a 50 graus centígrads sota zero.
- No pertanyen a cap nació, però són un poble: a) acollidor i pacífic que ha sabut adaptar-se a la perillositat i duresa de les condicions de vida d’aquestes regions, han desenvolupat sistemes de supervivència i són un exemple de societat.
- El seu estil de vida és nòmada, és a dir: a) es desplacen d’un lloc a un altre sobretot als mesos d’estiu perquè segueixen les migracions dels animals que cacen.
- A l’hivern viuen en iglús, que són cases fetes de: b) gel i a l’estiu en tendes festes amb pells dels animals.
- La dieta tradicional es compon de peixos, que pesquen fent un forat al gel, i petits animals mamífers que cacen, com ara: a) balenes, c) foques, d) óssos polars.
- Les formes tradicionals de desplaçament són: a) kaiac i c) trineu de gossos. El lleuger i mariner kaiac és un vaixell de caça, semblant a la canoa, construït sobre una armadura de fusta i totalment recobert amb pell de foca, El trineu, llençat per un conjunt del gossos esquimals ensinistrats, és molt comú.
- La vestimenta tradicional, tant per homes com per dones, està composta per: a) abric ajustat de doble capa amb caputxa, c) botes impermeables, i d) pantalons de doble capa, tot ell fabricat en pell. Una caputxa de major grandària forma un còmode bressol per als nounats.