27.SANDY: UNA CIUTAT
EN ESTAT D’EMERGÈNCIA!
New York, Octubre 2012
Com ja sabeu, aquests dies hem rebut la visita de l’huracà anomenat Sandy. No era una visita inesperada, afortunadament, ja que venia del tròpic destruint pobles i ciutats al seu pas. Sabíem que tocaria terra en arribar al veí Estat de New Jersey, i que ens hi trobaríem inevitablement al mig d’una manera o d’una altra. Així és que diumenge a la tarda la ciutat es va començar a preparar amb tots els ets i uts. Diuen que feia 50 anys que no tenien una emergència d’aquest tipus i s’han pres tota mena de precaucions.
Ja el dissabte, en anar al súper com de costum, vem notar que estava inusualment més ple que altres caps de setmana, i el menjar de les prestatgeries més remenat i començava a escassejar. Com en altres ocasions, les autoritats havien aconsellat que tinguéssim provisions a casa, sobretot aigua per si es rebentaven les canyeries, i llanternes o espelmes per si se n’anava el llum. Diumenge es va ordenar l’evaquació de la gent que viu a les zones anomenades A, i que bàsicament són les que donen a la costa del mar o rius, calia fer l’evaquació abans de les 7 del vespre, hora en què el metro deixaria de funcionar, i se’ls oferien hotels i refugis segurs en zones allunyades de l’aigua. També van demanar a la resta de la població que no sortíssim de casa i sobretot que no agaféssim el cotxe. Però malauradament les coses no són tan fàcils, i és que la gent no sempre fa cas, i incomprensiblement molts no van voler de cap manera abandonar casa seva per més a prop de l’aigua que es trobés; i d’estar-se a casa res de res, que la curiositat pot més que la seguretat, i al vespre la platja era plena de gent passejant i fent fotografies malgrat l’elevat risc, tant que va haver de sortir un bomber per la tele a demanar que la gent fes el favor de no acostar-se a la platja! Per què la gent no fa cas? Per què cal esperar alguna desgràcia per lamentar-se’n? Durant tota la nit molts missatges al mòbil ens recordaven que estàvem en estat d’emergència i que calia de totes-totes que ens quedéssim a casa (però ni així!). Ja n’hi ha prou de desgràcies naturals sense que hi poguem fer res, només falta haver de solucionar els problemes dels que no volen fer cas! Fins i tot el President Obama va abandonar la seva campanya electoral per demanar que féssim cas a les autoritats, que no anava de broma, que la situació era molt greu!, mentre elogiava la tasca dels bombers i altres treballadors de l’equip d’emergències.
Nosaltres, molt disciplinats, vem fer cas i ens vem quedar a casa mirant per la tele el què passava a la resta de la ciutat. I puntualment, tal com s’esperava, la nit de diumenge a dilluns va arribar la Sandy. Tota la nit va anar plovent, sense pressa però sense pausa, i el vent anava bufant cada cop amb més força, algunes ràfagues feien por de debò!…
Al matí de dilluns la ciutat estava totalment paralitzada, com un monstre que hiverna dins del seu cau! Sí, New York s’havia preparat per rebre l’huracà Sandy, que s’esperava que podia ser més fort que el seu predecessor Irene. Van tancar les escoles, biblioteques, Universitats, mercats, i els teatres de Broadway, el metro no funcionava, ni els autobusos, ni els avions, i poc a poc van anar tancant també els ponts i els túnels que comuniquen les diferents illes entre si. La ciutat estava totalment parada i aïllada, la gent no podia anar a treballar, fins i tot la Borsa de Wall Street va haver de tancar per falta de llum (sembla que des de feia 27 anys no havia tancat mai), i també un hospital es va haver de desallotjar per falta de llum. En algunes zones havien tallat el suministrament elèctric per precaució, mentre que en d’altres el corrent havia fallat perquè el fort vent havia fet caure les torres deixant els cables elèctrics per terra, i per la tele avisaven que no els toquessin ni amb les mans ni amb cap eina, i que en cas de no tenir llum s’apaguessin els aparells elèctrics en previsió d’una possible pujada de tensió.
Al nostre barri, i en barris ajardinats com el nostre, les destrosses són tan sols d’arbres i branques caiguts i algun mobiliari urbà trencat o tombat com ara papereres, bústies o testos. Ens alerten que no anem a passejar pels parcs i boscos fins que no es facin les neteges, ja que poden caure branques o arbres que han quedat mal apuntalats. Hem de donar gràcies a Déu perquè despres de tot el què ha passat a prop nostre, els de casa estem tots sans i estalvis, no ens ha passat res! Altres no han tingut tanta sort! Al barri de Flushing (Queens) ha mort una persona jove perquè li ha caigut un arbre a sobre la casa; en un altre barri també de Queens s’han cremat 50 cases en incendiar-se un generador emmig de la inundació, i l’incendi es va propagar ràpidament amb els forts vents i la proximitat de les cases que majoritàriament eren fetes de fusta; al mig-Manhattan el vent ha trencat una grua d’obres on estaven construint un gratacels, ha quedat penjant a 70 pisos d’alçada, i han hagut de tallar el carrer perquè amenaçava de caure.
Però el pitjor de tot ha estat la pujada de la marea, que tal com s’esperava ha inundat les zones properes al mar. La lluna plena i la Sandy, com dues bruixes de Halloween, s’han aliat i han sumat els seus poders fins a aconseguir que les sempre tan tranquil.les aigües del mar en aquests paratges, pugessin fins a cobrir carrers i baixos dels edificis, els cotxes i les barques suraven tots apilats inusualment els uns al costat dels altres. Tot el baix-Manhattan inundat, la costa d’Staten Island (també l’obra del Pep), el barri dels Rocaways a la platja de Queens, i també la platja de Coney Island, on sembla que el parc d’atraccions ha quedat força danyat, així com la passarel.la sobre el mar; s’han inundat túnels fins dalt de tot i també el metro, on l’aigua ha fet sortir tota la merda acumulada durant anys i panys per tots els racons! El resultat: 18 morts en total a la ciutat de New York, i sembla que New Jersey s’ha emportat la pitjor part!
Avui dimecres l’immens gegant es desperta del seu malson, i poc a poc intenta començar a moure els seus múltiples braços, fent esforços titànics per retornar com abans millor a la normalitat. Però no serà fàcil, ni tampoc immediat! El metro encara no funciona i diuen que en tenen per tres o quatre dies perquè es veu que ha quedat molt malament i s’ha de fer una bona neteja, els autobusos han començat a funcionar a mig gas i de franc, els aeroports han reobert les seves portes però els costarà recol.locar la gent que s’ha quedat sense poder volar quan els tocava. Els ponts s’han anat obrint a mesura que s’ha vist factible, mentre que els túnels són plens d’aigua i caldrà esperar que els buidin i netegin per poder tornar-los a utilitzar. A moltes escoles encara no fan classes, i la gent no pot anar a la feina per manca de transport públic. Depenent de la zona afectada, diuen que la llum tardarà a tornar entre 4 i 10 dies, o fins i tot pot tardar setmanes en els casos on l’avaria és més greu. S’ha suspès la rua de disfresses que cada any es fa a Manhattan per Halloween, i no sabem si demà podrà començar la lliga de bàsquet de la NBA. Les autoritats demanen voluntaris per ajudar a fer les tasques de neteja i desenrunament el més aviat possible, mentre la gent que s’ha quedat sense casa o sense algun ésser estimat, ploren i s’abracen per fer, entre tots, més suportable el dolor d’haver-ho perdut tot!