20.EN PATUFET I ELS CARGOLS

20.EN PATUFET I ELS CARGOLS

Conte Popular català

Adaptació: J.M. Espinàs

                Ja veureu que, un dia en Patufet, que feia tres pams bo i dret, va sentir a dir a la seva mare mentre ell feia una torrada:

-Amb la pluja, tots els camps de cargols s’hauran omplert, i el diumenge cargolada podríem fer, Patufet!

-Ah, quan volgueu jo hi aniré, i els cargols us portaré!

-Ai no, no, de cap manera! No ha estat més que una fal.lera! Amb el fred que a fora fa, et podries refredar!

-Bah! Em posaré el tapaboques i no se’m veurà ni el nas!

-Patufet, ves-te’n al llit i no em facis enfadar!

En sentir dir això al seu pare, en Patufet féu mala cara! Però encara es va atrevir a dir:

-M’emportaria el fanal i així no prendria mal.

-Al llit, t’he dit!

-Doncs al llit!, però encara que m’adormi, el son no em farà profit!

Però no va creure al seu pare, no! Enlloc d’anar-se’n a la seva cambra, se’n va anar cap al celler on va agafar el fanal, la coixinera i el paraigua, i posant-se la barretina i els esclops, i aquell tapaboques que havia estat del seu avi, sortí de la masia sense fer ni mica de soroll. Ja tenim el nostre heroi corrent i saltant bo i cantant:

-Cargol treu banya, puja a la muntanya, cargol bové, jo també vindré!

I es veu que la cançó els hi agradà als pobres cargols, ja que tot seguit van començar a sortir d’entre les pedres. I, en veure’ls, en Patufet els anava agafant bo i dient-los-hi:

-Cargolet, bon cargolet, posa’t dintre el cistellet, quan la mare et trobarà, que contenta es posarà!

I a corrua feta els pobrissons s’anaven posant a la coixinera que portava dins del cistell! Quan ho tingué tot ple, emprengué el camí de retorn cantant altra vegada:

-Cargol treu banya, puja a la muntanya, cargol bové, jo també vindré!

Però mentre ell li cantava al cargolí perquè pugés a la muntanya, va ensopegar amb les pedres d’un marge i la baixà d’un plegat, i amb ell coixinera, paraigua i fanal tot va anar per terra! I encara bo que ell portava la cuixinera lligada. Però si els cargols van quedar tots al seu lloc, en canvi el fanal va anar rodolant, trencant-se i apagant-se així la claror que feia. En veure aquella foscor, en Patufet, posant-se a plorar, digué en veu alta:

-He, he, he, he! Què dirà la meva mare quan al llit no em veurà? Ja sento els crits del meu pare! Quants ossos em trencarà?

I vet-ho aquí que a la seva orella va sentir una veu que li deia:

-Patufet, jo puc salvar-te!

-I tu qui ets?

-Un cargol que et pot ajudar si tu te’l vols escoltar.

-I què he de fer?

-Lliberar els meus germans, amb les teves pròpies mans!

-No, no, que la meva mare vol fer la gran cargolada!

-Deslliura’ls i a casa teva, et portarem sense treva! I així et salvarem a tu, i a ta mare, de segur!

-A la mare?

-Que no veus que els cargols som rabiosos, i fem mal a la panxeta quan treiem la rabieta?

-Ah no, no, teniu, ja us llibero jo!

I tot seguit deslligà les vetes de la coixinera i els cargols sortiren cantant:

-Cargol treu banya, puja a la muntanya, cargol bové, jo també  vindré!

-Molt bé! Ara segueix-nos que et guiarem fins a casa teva!

-Però, si no veig el camí!

-Les cuques de llum sortiran, i el camí il.luminaran!

-Ai, si no em puc posar dret, puix tot un blau estic fet!

-Cargol Tercer, el sobirà, a cavall et portarà!

I un cargol gegant es presentà, i sobre la closca en Patufet muntà! I quin goig feia aquella caravana, retornant a casa en Patufet, per un camí tot il.luminat per les cuques de llum, totes posades en renglera per cada costat! En Patufet, sentint-se content, reprengué la cançó, que fou corejada per tota la comitiva:

-Cargol treu banya, puja a la muntanya, cargol bové, jo també vindré!

I el cant resonà per boscos i camps, fins que el vent el féu arribar a les orelles dels pares del menut, la veu dels quals se sentia com cridaven:

-Patufeeeeet, on eeeets?

-Patufeeeeet, on eeeets?

-Ja vinc, mare! Ja vinc, pare! Vaig muntant un gran cargol, que l’han fet per a mi tot sol!

I així arribaren a la porta de casa seva, on la mare el cobria de petons, i el seu pare s’estorava en sentir a parlar el sobirà dels cargols:

-Amb nosaltres has complert, i estem contents, Patufet! Per ta mare deixaré tots aquests cargols bové. Vull que faci una menjada tal com a ella li agrada.

-Això no, de cap manera! Ja m’ha passat la fal.lera!

-És inútil insistir, que els cargols som molt tossuts, per això ens han fet banyuts!

I així fou com, al cap de vuit dies, a  casa d’en Patufet hi va haver un gran banquet! Va ser una gran cargolada, feta a la petarrallada! I de resultes d’això, tornà a sortir la cançó:

-Cargol treu banya, puja a la muntanya, cargol bové, jo també vindré!

 

VE’T AQUÍ UN GAT, VE’T AQUÍ UN GOS,

AQUEST CONTE JA S’HA FOS.

VE’T AQUÍ UN GOS, VE’T AQUÍ UN GAT,

AQUEST CONTE S’HA ACABAT!

PROPOSTA DIDÀCTICA-20

  • Conte: “En Patufet i els cargols”
  • Edat: 3-6 anys
  • Tipus: Parabola de la natura
  • Activitats:
    • Observació i vocabulari d’elements de la tardor: bolets, cargols, castanyes (Llenguatge verbal, Descoberta de l’entorn Natural)
    • Endevinalles de tardor: cargol, bolet, castanya (Llenguatge verbal)
    • Poema-cançó i cançó-dansa: “Les castanyes peten-peten”, “Som boletaires” (Llenguatge verbal i Llenguatge Musical i Corporal)
    • Joc: Qui és el protagonista?” (Llenguatge verbal i descoberta de l’Entorn Social)

a)Objectius:

  • Escoltar un conte amb l’ajuda de titelles i participar amb cançons i danses
  • Observar elements de la tardor al natural i practicar el vocabulari
  • Resoldre i aprendre endevinalles
  • Aprendre i cantar i ballar un poema-cançó i una cançó-dansa
  • Potenciar la conversa i desenvolupar bons hàbits al voltant de les festes

b)Desenvolupament de l’activitat

           Els nens i nenes seuen a terra en coixins o catifes, en rotllana o de manera que puguin veure’m bé  tant a mi com als titelles i la taula on evolucionaran. Per començar, els faig una endevinalla que ens portarà a descobrir el títol del conte: “No és bou i porta banyes, no és paraigua i surt quan plou” (el cargol).

          Explico el conte amb l’ajuda d’un titella de dit (en Patufet), un de guant (mare), i un de guant fet per mi mateixa que representa un cargol gegant. També utilitzo closques de cargols (buides i ben netes), i petites llumetes (amb forma d’espelmes però amb piles), que en el moment adequat repartiré als meus oients perquè participin activament en la història tot fent de cargols i cuques de llum, que acompanyem en Patufet a casa tot donant una volta per la sala mentre cantem la cançó “Cargol treu banya” (que segurament ja saben).

          Una altra endevinalla ens permetrà endevinar el títol de la poesia-cançó: “Té pell com les persones, i és bona per a menjar, surt quan comença el fred, i en dónen per tot l’any” (la castanya). Un cop endevinant el títol, escoltarem el poema-cançó “Les castanyes peten-peten” (de Dàmaris Gelabert). Segurament no la sabran, en aquest cas podem escoltar-la un parell de vegades perquè l’aprenguin i puguin afagir-s’hi al menys en la tornada. Ens servirà, també per parlar de la festa de la Castanyada, i adonar-nos que nosaltres mengem castanyes, mentre que en Patufet feia una cargolada i menjava cargols. És interessant poder observar al natural tant les castanyes com els cargols i veure’n les diferències, i parlar de quin ens agrada més (si és que n’han menjat).

          La tercera endevinalla ens portarà a la dansa: “Una cama i un barret, que s’aguanta dret” (el bolet). Ens imaginem que som boletaires i anem al bosc a collir bolets, com ens diu la cançó, amb un cistell penjat al braç (imaginari). Escoltem la cançó “Som boletaries” (dels Dekrèpits), tot fent veure que busquem bolets remanant el sotabosc amb la mà mentre  amb l’altre portem el cistell, en la tornada ens agafem de les mans i saltem tot fent rotllana, contents perquè ja tenim el cistell ben ple.

          Podem acabar amb el joc “Qui és el protagonista?” (amb imatges plastificades). Els fem adonar que En Patufet feia una cargolada i menjava cargols, nosaltres mengem castanyes a la Castanyada, i els boletaires faran una festa que es diu Boletada on es menjaran els bolets que han collit. Tenim un cistell amb fotografies de festes (cargolada, castanyada, boletada, sardinada, etc.), i un altre amb dibuixos dels protagonistes de les festes (cargol, bolet, castanya, sardina, etc.) Sortiran d’un en un o per parelles i hauran d’aparellar la foto de la festa amb el seu protagonista, tot fent una frase com ara: “Farem una festa de la Castanyada i menjarem castanyes ben torrades!”

c)Material:

  • Titella de guant de la mare, titella de dit d’en Patufet, titella de cargol gegant, complements (bufanda, cuixinera, fanal), cargols, cuques de llum
  • Castanyes, cargols i bolets al natural per fer l’observació (o fotografies)
  • Joc: “Qui és el protagonista?” (fotografies plastificades de festes i dibuixos del què hi mengem)
  • Cançons: “Cargol treu banya” (Popular), “Les castanyes peten, peten” (Dàmaris Gelabert), “Som boletaires” (Els Dekrèpits).

Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *