36.SUPERBOWL: FESTA DELS SÚPERS A L’AMERICANA
New York, febrer 2014
Aquest cap de setmana hem tingut la final de la “Superbowl”, la competició més sonada dels Estats Units. Es tracta de la lliga de futbol americà, l’esport més popular d’aquest país, i com no podia ser d’altra manera, la seva final constitueix tot un esdeveniment de punta a punta del continent. Enguany l’efemèride ha tingut lloc a New York, bé , de fet el camp dels “Giants”, l’equip de la ciutat, es troba situat a New Jersei (que ve a ser com Cornellà respecte de Barcelona). La ciutat fa més d’una setmana que ja ho està festejant, i per això dissabte al migdia, sortint de les meves classes de català, ens vem plantar al centre de Manhattan per tal de copsar-li el pols a l’entremeliada ciutat. Times Square i els seus carrers adjacents bullien de gent i d’eufòria, especialment la teatral Broadway, tallada al tràfic i convertida per a l’ocasió en Boulevard del Futbol americà. Al bell mig del passeig hi havien muntat tendes i paradetes amb tota mena d’activitats lúdiques forςa originals relacionades amb aquest esport (o no), pensades sobretot per als infant però també per als adults que sense complexos treuen a passejar el nen que porten a dins. Així, per exemple, podies fer-te una fotografia posant el teu cap en una mena de maniquí escapςat que lluϊa l’uniforme del teu equip preferit, o bé podies retratar-te amb una immensa fotografia del camp al darrera, talment com si estiguessis al bell mig de la gespa com un jugador més, o xutar una pilota en forma de meló amb l’esperanςa d’encertar una mena de forquilla gegant, i amb una mica de sort potser podies aconseguir que la teva figura preferida d’aquest esport et signés una pilota, samarreta o gorra portada per a tal fi. Tot això, és clar, fent la súper-cua corresponent! Entre altres activitats podies també participar en un “Karaoke”, o baixar per un llarguíssim tobogan sobre una petita catifa que permetia fer-te relliscar per la superfície, i com que aquell dia no nevava (cosa estranya últimament), s’encarregaven de fer-ho els canons de neu artificial. No podien faltar les parades de menjar típicament americà (que no de beguda, i menys alcohòlica), mentre uns personatges disfressats de tall de pizza, haburguesa o “hotdog”, s’encarregaven de recordar-te la necessitat d’alimentar-te en algun moment o altre del recurregut. També vem poder veure com preparaven el plató per a realitzar les notícies de la televisió, i potser interviuar algun expert en la qüestió. Molta de la gent anava vestida per a l’ocasió lluint flamants samarretes amb els colors del seu equip preferit, bufandes, gorres, o inclús peludes botes neu del color desitjat (encara que aquell dia de neu no n’hi havia). Fins i tot hi havia qui havia triat divertides disfresses per viure la festa amb més intensitat, encara que no lliguessin del tot amb el tema de la mateixa (pallasso, margarida…). El recurregut era forςa entretingut, però cada cop es feia més difícil obrir-se pas entre l’acolorida multitud, vinguda d’arreu de la geografia americana, rebent empentes a tort i a dret que no tothom sap encaixar. Per això, quan la circulació es va fer del tot impracticable (i abans d’acabar amb un ull de vellut per culpa d’algú sense paciència), vem obtar per abandonar l’esbojarrada xerinola i buscar un lloc tranquil on poder fer un dinar “com il fo”
L’esperada competició tenia lloc diumenge a la tarda, entre els de Seatle, vestits amb colors mariners (o sigui blau marí i blanc), i els de Denver, de bombona de butà (o sigui taronja), i la podies seguir còmodament en directe per televisió des del sofà de casa teva (inusulament els carrers eren ben buits!). Primera part amb prepotència dels marinerets de Seatle, que curiosament tenen un falcó com a mascota, segona part sense emoció mentre els citats falcons donaven una pallissa (esportivament parlant) als “butaneros” de Denver, i entremig l’esperat espectacle de la mitja part. Enrera queda la provocadora Madonna de fa un parell d’anys, i fins i tot l’espatarrant noieta de l’any passat, el roquer “trasnotxat” amb americana daurada i corbata negra, no aconseguia omplir la immensitat del camp encara que es rodegés d’histèriques fans botant incansablement al seu voltant, o de guaperes mig-despullats cridaners plens de tatuatges, ni que incendiessin l’estadi amb espectaculars però inacabables focs atificials.