72.CLEO,
LA MEVA PRIMERA MASCOTA
Imma Villegas
Basat en fets reals
Dedicat a la meva iaia Maria,
que em va transmetre l’amor als animals,
i em va ensenyar a cuidar-los i respectar-los.
- -Hola! Soc un peixet daurat, i em diuen Cleo! Sí, sí, Cleo: com el peixet del pare d’en Pinotxo, sabeu?, aquell que va acompanyar-lo a buscar el seu fill que s’havia perdut pel mar, i se’l va empassar una balena… Però això és una altra història, i jo he vingut a explicar-vos la meva, d’història! La voleu conèixer?
- Veureu: Jo vaig néixer en un estany molt gran i molt bonic, ple de peixos de colors, com jo: n’hi havia de grocs, de blaus, verds, liles, negres i fins i tot n’hi havia de transparents! I jo vaig sortir de color taronja i groc, com l’or, per això em diuen peix daurat! Allà a l’estany s’hi estava la mar de bé: no feia mai ni fred ni calor, l’aigua sempre estava molt neta i transparent, i no faltava mai el menjar! Tots plegats ens ho passàvem molt bé, en aquell estany: nedàvem junts entre les plantes i les roques del fons, jugàvem a entortolligar-nos amb les aletes i les cues i fèiem curses a veure qui podia nedar més ràpid,…
- A més de peixos, a l’estany hi havia plantes aquàtiques com algues i molses, que en passar ens fregaven i ens feien pessigolles,… i també altres animalets com tortugues i granotes. De vegades fèiem bromes a les tortugues, que no podien seguir-nos quan anàvem cap al fons, llavors ens amagàvem darrera una roca i… buuu! els donàvem un bon ensurt. I les granotes ens miraven amb aquells ulls grossos que tenen…
- Però el que més m’agradava era fer bombolles! Si, bombolles! Les bombolles eren… buf! de tots els colors: blau, taronja, lila,… algunes de “colorins”! Sabíem com fer-les ben petites-petites, i competíem a veure qui la feia més grossa, grossa-grossa i llavors… plof!, petaven. Però no us espanteu, eh!, no feien cap soroll, només es fonien, desapareixien… Com? Que no sabeu fer bombolles? Jo us ho explico, mireu: heu de posar la boca així rodoneta, i llavors bufar seguit-seguit, però fluixet que si no exploten abans d’hora, eh!… ??? Quèeee?, que no surten?…
- -És clar, és que no son peixos, com tu! Els nens i nenes no poden fer bombolles, com els peixos. Però jo sé fer bombolles amb sabó! Voleu aprendre’n? Per a fer bombolles de sabó NECESSITEM:
- Per començar:
- un potet,
- una mica de sabó líquid,
- i una canya de refresc.
- Si ho voleu una mica més difícil:
- una mica de filferro tou,
- unes alicates o tisores fortes,
- i una palangana o cossi,
- a més del sabó líquid.
- Si ho voleu una mica més divertit:
- dos pals,
- un cordill,
- unes tisores,
- dues bagues o armelles (cargols que tenen una anella enlloc de cap),
- una volandera de fusta,
- un cossi o galleda,
- aigua i sabó líquid,
- i… una mica d’IMAGINACIÓ!
- Per començar: poseu sabó líquid en el pot, remeneu bé amb la canya i després bufeu suaument tot fent que el sabó que ha quedat a dins de la canya passi a través d’ella, i en arribar al final surti en forma de bombolla. Cal bufar seguit-seguit i sobretot suau, perquè si deixeu de bufar massa aviat no arribarà a sortir, i si bufeu massa fort la bombolla petarà de seguida.
- Si ho voleu una mica més difícil: Amb el filferro ens farem unes formes tancades i buides, amb un mànec Per agafar-ho. Després, posem aigua i sabó líquid dins la palangana o cossi, i hi suquem els motlles de filferro a dins tot agafant-los pel mànec. Qualsevol sabó us anirà bé, però el que va millor és el gel de bany. En treure’ls de l’aigua ensabonada hauran agafat sabó a dins i, al bufar o bé moure’ls suaument en l’aire amb el braç, sortiran bombolles amb la forma i la mida del motlle: quadrades, triangles, rodones… fins i tot es poden fer en forma de cor!
- Si ho volem una mica més divertit: Primer cargolem cada baga o armella a la punta de cada pal, per tal de lligar-hi un cordill d’1 metre. Després tallem un tros de cordill una mica més llarg, de metro i mig aproximadament, i també el lliguem a les bagues dels pals, però passant-li la volandera de fusta pel mig. Aleshores, aguantant el cordill amb els pals un amb cada mà, el suquem al cossi o galleda ple d’aigua amb sabó, i en treure’ls haurem de fer moviments molt amplis en l’aire per tal d’aconseguir… bombolles gegants!
6. No sé quant de temps vaig viure en aquell estany, només sé que un dia, no sé com, vaig anar a parar a una petita peixera rectangular on hi estava sol, i ja no vaig veure més ni peixos de colors, ni tortugues i granotes, ni algues i plantes… Havia anat a parar a dins d’una casa! Era una casa petita i acollidora, amb un petit jardí ple de flors de tots colors, que a la primavera omplien l’aire amb tota mena de fragàncies i bones olors. Però no estava pas sol a la casa: hi havia una iaia i una nena. La iaia era una dona alta i grossa amb els cabells blanquinosos moooolt llargs, que es recollia al capdamunt del cap amb un monyo. La nena era cridanera i belluguet, no parava mai quieta, i feia uns xisclets!… em feia molta gràcia perquè tenia el cap ple de rínxols, i…
-A veure què dius, eh!, que soc aquí!
-Ah, ets tu!, és clar!… jijiji!
7. Bé, continuem: Sé que hi havia més gent per la casa, però a mi no em feien gaire cas, ni jo a ells, la veritat. La iaia i la nena dels rínxols passaven moltes estones amb mi, em feien companyia, encara sort perquè si no m’hi hagués trobat molt sol allà dins. M’anomenaven Cleo, com el peix d’en Pinotxo, però això ja ho he dit! Em deien coses, i em cantaven cançons… Hi havia una cançó que m’agradava molt, perquè em feia recordar l’estany on vaig néixer i on jugava amb els companys.
-Sí, ja la recordo, vols que la canti? Feia així:
“Un peixet en el fons de l’estany
vinga fer bombolles, vinga fer bombolles,
un peixet en el fons de l’estany
vinga fer bombolles sense mai parar.
-Què fas tu, bonic peixet groc?
-Compto les bombolles, compto les bombolles…
-Què fas tu, bonic peixet groc?
-Compto les bombolles per anar passant!
-Peix-peixet, les bombolles com són?
-Grogues i verdes, grogues i verdes…
-Peix-peixet, les bombolles com són?
-Grogues i verdes, i de tots colors!”
8. De vegades jugàvem a fet i amagar: la nena posava el ditet suaument sobre el vidre allà on jo estava, i llavors jo me n’anava d’allà nedant de pressa cap a l’altra cantó de la peixera. La nena, mirava dins l’aigua buscant-me amb la mirada i quan em trobava, xisclava d’alegria i de seguida tornava a posar el seu ditet menudet sobre el vidre, davant meu, tot dient-me:
-Ja t’he trobat, Cleo! Ets aquí!- amb la seva veueta cridanera, mentre la iaia reia a cor què vols tota enriolada.
9. Cada dia, sens falta, em donaven de menjar, eren uns flocs rodons i suaus com la neu, però de molts colors, que deixaven anar suaument dins l’aigua transparent de la peixera. Era un moment màgic, perquè tot al meu voltant s’omplia de petites rodonetes de colors que voleiaven flotant per l’aigua, i s’anaven enfonsant lentament fins a dipositar-se al fons de vidre de la peixera. Jo m’afanyava a agafar-ne tants com podia amb la boca, i llavors… aaaah!, se’m fonien deixant un gustet… mmmm!!!…i les que no podria arreplegar al vol, quedaven allà baix, al fons de la peixera, guardades per a mi i només per a mi, fins al moment que jo volgués anar a buscar-les per menjar-me-les. Hi havia un joc que a la nena li feia molta gràcia, i era que enfonsava a dins de l’aigua dos ditets tot aguantant alguns d’aquells flocs de colors tan gustosos, i restava així ben quieta a l’aguait dels meus moviments, tot esperant que jo m’hi acostés a recollir-los d’entre els seus dits. Em sembla que a la nena li costava una mica estar-se quieta esperant, i jo que ho sabia allargava aquell moment expressament, fins que pujava a recollir-li els flocs de colors d’entre els seus ditets. Llavors…ai!…. era fascinat sentir el contacte de la seva pell suau amb els meus llavis molsuts, i em sembla que a la nena també li agradava, perquè feia uns crits que m’eixordaven, mentre enretirava els fins ditets regalimant les gotetes, i m’esquitxava!
10. Hi havia un altre moment especial, que teníem de tant en tant, i que a mi no m’agradava gaire, perquè m’agafen i em posaven en un potet petit-petit on jo en prou feines si hi cabia i gairebé no em podia ni bellugar! No és que durés gaire la broma, però a mi se’m feia llaaaarg com una eternitat!… fins que, per fi, em deixaven de nou a la meva peixera. Llavors sí que fruïa d’allò més, no només perquè recuperava tots els meus moviments, i podia anar de pressa-de pressa d’una banda a l’altra del diminut aquari, tot desplegant àmpliament la meva vistosa cua daurada i les meves belles aletes, sinó també perquè tot feia una agradable olor de net, i l’aigua es veia més clara i transparent que mai.
11. Però els dies passaven, els mesos i els anys, i jo, com animalet que soc, anava creixent a poc a poc i m’anava fent més i més gran, i també més bonica cada cop. El problema era que la meva peixera no creixia, de fet, a mi em semblava que se m’anava fent cada vegada més i més petita. Anava d’una banda a l’altra del diminut aquari amb un no-res, i de dalt la superfície fins al fons en un pensament. Va arribar un dia que ja no sabia on dar-la, m’estava tornant boig i vaig pensar, com pensen els peixos amb el seu cervellet petit-petit:
-A l’altre costat del vidre hi ha molt d’espai per moure’s més i millor, què hi faig doncs, aquí tancat!
I sense pensar-m’ho dues vegades, jo que em dono impuls amb la meva fabulosa cua daurada i…hop-hop!… d’un bot vaig sortir de l’aigua i vaig anar a parar de pet a sobre la superfície freda i llefiscosa del terra. A l’acte vaig notar una forta opressió a tot el cos, no podia desplaçar-me ni gairebé respirar! Vaig pensar:
-Què és això que em passa?… Pobre de mi!… Això serà la meva fi…
De sobte, vaig sentir uns crits esgarrifosos i tot seguit unes mans càlides i fortes que m’agafaven i em depositaven, en un tancar i obrir d’ulls, dins del medi aquàtic on jo, poc a poc, vaig poder tornar a respirar. Lentament, vaig anar reprenent els meus moviments habituals a dins d’aquell líquid transparent, l’aigua, que no havia d’haver abandonat mai!
12. En sortir de l’ensurt, obro els meus bonics ulls per comprovar que em tornava a trobar, sa i estalvi, dins de la meva diminuta peixera, amb la companyia d’uns altres ulls que em miraven des de fora ben astorats, mentre em deien amb veu calmosa i reposada:
-Ja està, Cleo! No passa res, ja està! Només has caigut de l’aigua, però per sort, t’hem trobat a temps i de seguida t’hem pogut rescatar. Una altra vegada, procura no saltar tant alt, eh?
Sí, sí, tenien tota la raó, la iaia i la nena. Però jo soc un peix, i com he dit abans, els peixos tenim el cervellet petit, i malauradament molt poca memòria. Així va ser com, al cap d’uns dies, no sé quants, jo em vaig tornar a sentir tancat allà dins, em faltava espai per nedar, i què vols, jo que em dono impuls amb la cua i… No sé quantes vegades vaig poder repetir aquesta aventura, però sé que va arribar un dia que es va acabar… com el rosari de l’aurora, que diuen! I és que els peixos, com sabeu, només podem respirar dins de l’aigua, i fora, és clar, fora no hi ha vida possible per a nosaltres… I aquí s’acaba la meva història! Que no us agrada el final? Podeu provar de canviar-lo! Però us puc ben assegurar, que així és tal com va passar!
13. -Sí, ja haureu endevinat que jo soc aquella nena belluguet i cridanera, de cabells rinxolats, que ajudava a la meva iaia a tenir cura del nostre peixet daurat: la Cleo! Després de la Cleo, a casa hem tingut molts d’altres peixos de colors, petites tortugues d’aigua, ocells de plomes virolades, un entremaliat hàmster que s’escapava tot sovint de la gàbia, i fins i tot un gat!
Ara, però, prefereixo anar a visitar els animals a casa seva, al mar o al bosc, potser en algun bonic parc, on viuen lliures i on troben tot allò que necessiten. I us vull dir que tenir un animal a casa és una gran responsabilitat, perquè un animal no és una joguina sinó un ésser viu que hem de cuidar, respectar i estimar com un més de la família. Cal procurar sempre i en tot moment pel seu benestar, tenint cura que no li manqui res del què necessita: aliment, neteja, vacunes i medicaments, espai per moure’s lliurement, … i naturalment amor, molt d’amor!
-Adéu-siau, bonica Cleo! El que és jo segur-segur, que no t’oblidaré!
PROPOSTA DIDÀCTICA-72
CONTE: Cleo, la meva primera mascota (Imma Villegas, basat en fets reals)
EDAT: Totes les edats
TIPUS: Llegenda o narració històrica
ACTIVITATS:
- Conte: Cleo, la meva primera mascota /Conversa: Les mascotes
- Llenguatge Verbal, Musical i Plàstic, Descoberta de l’Entorn i d’Un Mateix
- Cançons: Un peixet en el fons de l’estany (Xesco Boix, popularitzada) /El gos Bingo (Popular americana, versió en català: Xesco Boix)
- Llenguatge Musical i Verbal
- La Recerca: Les mascotes
- Descoberta de l’Entorn
- Activitat: Fem Mates amb les mascotes
- Llenguatge Matemàtic
- Racó de l’escriptor: Descriu la teva mascota o la que t’agradaria tenir /Dibuixa-la
- Llenguatge Verbal i Plàstic, Descoberta de l’Entorn i d’Un Mateix
- El Repte: Gossos i gats
- Llenguatge Verbal, Descoberta de l’Entorn
- Taller: Fem bombolles de sabó
- Llenguatge Plàstic, Descoberta D’Un Mateix
a) Objectius:
- Escoltar el conte “Cleo, la meva primera mascota”
- Escoltar i respectar les intervencions dels companys
- Expressar les pròpies vivències i opinions sobre les mascotes
- Aprendre i cantar les cançons “Un peixet en el fons de l’estany” i “El gos Bingo”
- Buscar informació sobre les mascotes
- Classificar, comptar i fer sèries amb mascotes
- Descriure i dibuixar la teva mascota o la que t’agradaria tenir
- Conèixer i distingir diferents races de gossos i gats, de les més utilitzades com a mascotes
- Aprendre i jugar a fer bombolles de sabó
b) Desenvolupament de les activitats:
1. Conte: Cleo, la meva primera mascota / Conversa: Les mascotes
Explico el conte amb l’ajuda d’un titella que representa un peixet daurat, i mostrant imatges i fotografies. Faig preguntes de comprensió i aclareixo el vocabulari. Parlem de les mascotes, què són, per a què es fan servir, quines ens agraden més o menys, si en tenim alguna o quina ens agradaria tenir, què fem o faríem amb ella, com la cuidem o cuidaríem, etc. Deixem que s’expressin lliurement, respectant el torn de paraules, i fent preguntes als companys.
2. Cançons: Un peixet en el fons de l’estany / El gos Bingo
Aprenem a cantar la cançó “Un peixet en fons de l’estany”, i imitem amb gestos com es mouen els peixos i com fan bombolles. Aprenem la cançó “El gos Bingo”, i juguem a anar traient una lletra del nom cada vegada, substituint-la per una picada de mans.
Cançó: Un peixet en el fons de l’estany
Lletra i Música: Xesco Boix (Popularitzada)
(Inspirat en un tema de Pierre Chéne)
Un peixet, en el fons de l’estany,
vinga a fer bombolles, vinga a fer bombolles.
Un peixet, en el fons de l’estany.
vinga a fer bombolles, per anar passant.
Què fas tu, bonic peixet blau?
Compto les bombolles, compto les bombolles.
Què fas tu bonic peixet blau?
Compto les bombolles per anar passant.
Peix, peixet les bombolles com són?
Grogues i verdes, grogues i verdes.
Peix, peixet les bombolles com són?
Grogues i verdes i de tots colors.
Cançó: El gos Bingo
Popular americana,
(Versió en català: Xesco Boix)
Un bon pagès tenia un gos
i Bingo era el seu nom.
Un bon pagès tenia un gos
i Bingo era el seu nom.
B-I-N-G-O, (be, i, “en”, ge, o)
B-I-N-G-O, (be, i, “en”, ge, o)
B-I-N-G-O (be, i, “en”, ge, o)
i Bingo era el seu nom.
3.La Recerca: Les mascotes
Per equips, i en funció de l’edat i els interessos dels participants, busquem informació sobre les mascotes, i ho presentem als companys amb l’ajuda de cartells, imatges, PowerPoint, etc.
El Diccionari ens diu que: “Una mascota és un ésser (sovint un animal) o una cosa que serveix com a símbol o per a portar sort a un grup de persones, una institució, una empresa o un esdeveniment important. També s’empra el terme per a significar animal de companyia. El mot és d’origen recent, i prové de l’occità “mascòta”, que vol dir “sortilegi”.
Segons la Wikipèdia: “Un animal de companyia és un animal domèstic que es cria, reprodueix i conviu amb persones i no pertany a la fauna salvatge, alhora que viu a la llar amb finalitat d’obtenir companyia i altres beneficis per a les persones. Les mascotes no s’utilitzen com un animal de treball, de granja o per experimentació. Sovint es considera que les mascotes tenen aspectes atractius, intel·ligència i personalitats properes, però algunes poden ser acollides de manera altruista, com ara animals perduts en refugis, i acceptats pel propietari amb el compormís de la seva cura i atenció permanent, és a dir una tinença responsable.
Els animals de companyia més populars són els gossos i els gats. El terme tècnic per a un amant de gats és un ailuròfil, i un amant de gossos un cinòfil. Altres animals que es consideren habitualment dins aquesta categoria són: conills, fures, porcs; rosegadors com jerbus, hàmsters, xinxilles, rates, ratolins i conillets d’índies; ocells com ara lloros, passeriformes i ànecs; rèptils com les tortugues, caimans, cocodrils, sargantanes i serps; aquàtiques com peixos, cargols d’aigua dolça, cargols de mar; amfibis com les granotes i les salamandres; i artròpodes com ara taràntules i crancs ermitants.
Les mascotes proporcionen als seus propietaris avantatges tant físics com emocionals. Passejar amb un gos pot proporcionar tant a l’ésser humà com al gos exercici, aire fresc i interacció social. Les mascotes també poden proporcionar acompanyament a persones que viuen soles o en adults d’edat avançada que tenen poques relacions. També ajuden a generar actituds de responsabilitat, recolzament emocional i per compartir activitats d’oci en els infants i joves. Hi ha una classe d’animals que poden ser utilitzats com a teràpia aprovada mèdicament i que es una disciplina reconeguda com a zooteràpia. Són principalment gossos o gats, que es porten a visitar persones confinades, com ara nens a hospitals o ancians a residències geriàtriques, també en centres penitenciaris. La teràpia amb mascotes utilitza animals i ensinistradors per aconseguir objectius físics, socials, cognitius o emocionals específics amb cada pacient.
Les persones solen comprar mascotes per fer-se companyia, per protegir una casa o una propietat, o per la bellesa o l’atractiu que desprenen els animals. Un estudi canadenc del 1994 va trobar que les raons més freqüents per no tenir una mascota eren la manca de capacitat per cuidar-la quan viatjava (34,6%), la manca de temps (28,6%) i la manca d’habitatge adequat (28,3%), amb antipatia davant les mascotes com el motiu menys comú (19,6%). Alguns investigadors, moralistes i organitzacions de defensa dels drets dels animals, han expressat preocupacions sobre la tinença d’animals de companyia a causa de la manca d’autonomia i l’objectivació d’animals no humans.
Una raça de gos o raça canina és un grup de gossos que tenen característiques molt similars o gairebé idèntiques en la seva aparença o comportament, o generalment en ambdós, sobretot perquè venen d’un sistema selecte d’avantpassats que tenien les mateixes característiques. Els gossos han estat criats selectivament per aconseguir característiques específiques durant milers d’anys. La selecció s’hauria centrat inicialment en la domesticació i en comportaments útils com ara habilitats per la caça. Més endavant, els gossos també foren seleccionats per obtenir morfologies atractives i distintives, donant com a resultat una gran varietat de tipus. Com a gos de treball, el gos ha tingut moltes utilitats diferents com per exemple: com a gos de caça, gos d’aigua, gos cobrador, gos llebrer, gos pastor, gos bover, gos policia, gos de trineu, etc. Donant lloc a formes molt diverses com per exemple el gos molós, el mastí, el dog, i com a animal de companyia, creant grups de races com els terriers.
Moltes races tradicionals de gossos reconegudes per les principals associacions de registres canins es denominen races pures. Només els individus dels quals els pares i avantpassats són de raça pura es consideren com a pertanyents a aquesta raça. Aquest concepte ha causat controvèrsia degut a la dificultat de regulació, i a les possibles conseqüències genètiques d’una població limitada. S’han realitzat treballs recents per classificar les diferents races, amb resultats sorprenents respecte a les estimacions de l’edat de la raça i les seves interrelacions. La Federació Cinològica Internacional és l’organisme que s’encarrega de la regulació de les races canines, molt extenses i populars gràcies a les exposicions canines, les curses de llebrers, i més recentment, gràcies a esports com el schutzuhund i l’agility. Als gossos sense una raça definida se’ls coneix popularment amb el nom genèric de petaner, als gossos que tenen com a mínim un pare de raça se’ls anomena mestís de (+ el nom de la raça).
Les races de gossos, gràcies als avenços actuals, han pogut ser analitzades a través de la genètica. Els marcadors genètics han estat analitzats i una mostra representativa de 85 races van ser col·locades en quatre grups, tenint com a criteri avantpassats comuns. El grup 1 es creu que és el més antic, fins i tot pel que fa a gossos d’Àfrica i d’Àsia. Els del grup 2 són del tipus mastins; el grup 3 són gossos de pasturatge, i el grup 4 gossos moderns de caça (en la seva majoria desenvolupats a Europa el segle XIX com els terriers).
- Grup 1 (llinatges antics): Akita o Akita inu, Basenji, Chow-chow, Husky siberià, Llebrer afganès, Llebrer irlandès, Lhasa apso, Malamut d’Alaska, Pequinès, Saluki o Llebrer persa, Samoied, Shar-pei, Shiba inu, Shih-tzu, Terrier tibetà.
- Grup 2 (tipus mastí): Bover de Berna, Bòxer, Bulldog anglès, Bulldog francès, Bullmastiff, Bull terrier o Bull terrier anglès, Gran Bover suís, Llaurador retriever, Mastí anglès o Mastiff, Pastor alemany, Pomerània, Presa canari, Rottweiler, Terranova.
- Grup 3 (pasturatge): Beauceron, Berger picard, Border Collie, Borzoi o Llebrer rus, Briard, Collie, Gos d’atura català, Gos de sant Bernat, Llebrer anglès o Grey hound, Pastor australià, Kelpie australià, Pastor belga, Pastor croata, Pastor d’Anatòlia, Pastor dels Pirineus, Pastor holandès, Pastor de Shetland, Pug o Carlí, Tevuren belga.
- Grup 4 (gossos moderns de caça): American hairless terrier o terrier nu americà, Bobtail o antic gos pastor anglès, Basset hound, Beagle, Bichon fisé, Bloodhound, Ca eivissenc o Coniller eivissenc, Cairn terrier, Canitx, Cavalier King Charles spaniel, Chesapeake Bay retriever, Chihuahua, Clumber spaniel, Cocker spaniel americà, Cocker spaniel anglès, Daschshund o Teckel, Doberman o Doberman pinscher, Elkhound de Noruega, Flat-coated retriever, Fox terrier, Golden retriever, Gos d’aigua americà, Gos d’aigua portuguès, Gran danès o Dog alemany, Llebrer italià, Keeshound, Kerry blue terrier, Komondor, Kuvasz, Papillon spaniel, Pharao hound, Pòinter, Brac alemany de pèl curt, Rhodesian ridgeback, Schipperke, Schnauzer gegant, Schnauzer miniatura, Schnauzer estàndard, Setter irlandès, Springer spaniel gal·lès, Terrier australià, Terrier d’Airedale, Terrier de Bedlington, Terrier irlandès, Terrier de Manchester, West Highland White Terrier, Whippest.
- Races canines espanyoles: Alà espanyol, Llebrer espanyol, Ca de bestiar (pastor mallorquí), Ca de bou (presa mallorquí), Ca de conills (coniller de Menorca), Ca eivissenc (podenc eivissenc), Ca mè mallorquí, Ca rater mallorquí, Gos rater valencià, Gos ratoner andalús, Pastor basc, Pastor lleonès, Gos d’atura català (pastor català), Mastí dels Pirineus, Mastí espanyol o Mastí lleonès, Pastor garafiano, Perdiguer de Burgos, Pachon navarrès, Gos d’aigua espanyol, Gos majorero, Presa canari, Podenc andalús, Podenc canari, Rastrejador espanyol, Can de palleiro, Villano de las Encartaciones, Xarnego valencià.
Una raça de gat és un grup de gats que tenen característiques molt similars i que està acceptada per alguna organització internacional com la Federació Internacional Felina.
- Llista de races de gats: Gat american Curl, Gat americà de pèl aspre, Gat americà de pèl curt, Gat britànic de pèl curt, Gat d’angora, Gat Bengala, Bobtail japonès, Gat birmà, Gat blau rus, Gat Bombai, Gat del bosc de Noruega, Gat comú europeu, Cornish rex, Devon rex, Dragon Li, Gat exòtic, Fold escocès, Rex alemany, Habana Brown, Gat himalaià, Gat Korat, Maine coon, Gat manx, Mau egipci, Gat munchkin, Ocicat, Gat oriental, Gat oriental de pèl llarg, Gat persa, Ragdoll, Gat sagrat de Birmània, Gat salvatge, Gat salvatge europeu, Gat salvatge africà, Gat salvatge asiàtic, Gat siamès, Siamès tradicional, Siamès modern, Selkirk rex, Gat siberià, Gat silvestre, Gat esfinx, Gat serengeti, Gat seychellois, Gat snowshoe, Gat tonquinès, Gat van turc.”
Informació extreta de: Wikipèdia
- Activitat: Fem Mates amb les mascotes
Avui us proposo una activitat per jugar amb les mascotes tot fent matemàtiques: Classificacions, Comptar i Sèries. Podem jugar amb animalets reals (les nostres mascotes), cargols o petxines, ninots de peluix o figuretes de plàstic, o bé amb imatges plastificades (com he fet jo), però si ho feu amb paper podeu retallar les imatges i enganxar-les en el lloc corresponent.
NECESSITEM:
- Mascotes (reals o bé imatges en paper o plastificades, ninots de peluix o de plàstic, cargols-petxines-etc.) de diferents espècies i races
- Les cases de les mascotes (també poden ser imatges, o capsetes, o marques al terra) per a cada espècie i raça
- Tisores i pega (en cas de ser imatges)
- Cel·lo, Blue-tac o velcro (si es tracta d’imatges plastificades)
- i… una mica d’IMAGINACIÓ!
- Per començar: Posem cada mascota a casa seva per famílies, o sigui els que són exactament iguals (mateixa espècie, mateixa raça) en una mateixa caseta (com si fossin una família mama-papa-fills). Un cop els tenim tots classificats per famílies, els comptarem per saber quants en tenim de cada família i de cada tipus. En aquest cas tenim tres famílies de cada tipus (gossos, gats, peixos, ocells i hàmsters), i tres membres a cada família.
- Si ho voleu una mica més difícil: Barrejarem a cada casa animals de les diferents famílies però de la mateixa espècie (gossos o gats, etc. de diferents races), i els col·locarem dins de cada casa seguint sempre el mateix ordre (per exemple: el gat taronja, el gat negre i el gat gris), i dins de cada caseta repetim el mateix ordre. És molt important mantenir el mateix ordre perquè estem fent sèries (en aquest cas de tres elements), que poden ser més o menys difícils en funció del nombre d’elements que es repeteixen.
- Si ho voleu una mica més divertit: Ara els barrejarem tots, totes les espècies i totes les races de les diferents espècies, com si féssim una gran festa amb totes les mascotes juntes (gats, gossos, etc.), i els col·locarem fent una gran rotllana ordenant-los un de cada espècie (per exemple: un gos, un gat, un peix, un ocell i un hàmster), sense tenir en compte la raça (o el color), només l’espècie (és a dir, quin tipus d’animal és: gat o gos, etc.). És molt important mantenir sempre el mateix ordre perquè estem fent una sèrie, en aquest cas més difícil que l’anterior perquè es compon de més elements que es repeteixen (5 en aquest cas) i més divertit ja que els barregem tots sense tenir en compte el color, només la forma (en aquest cas, l’espècie enlloc de la raça).
5. Racó de l’escriptor: Descriu la teva mascota i dibuixa-la
Per escrit (en cas d’infants molt petits es pot fer oralment o bé seguint dibuixets), i de forma individual, fan la descripció de la seva pròpia mascota (si en tenen), o bé de la que els agradaria tenir (o la que més els agrada o desagrada). Després, en fan un dibuix, i els pengem tot fent una petita exposició, on tots podem conèixer les mascotes dels companys, i comentar-ho o fer-se preguntes entre ells.
6. El Repte: Gossos i gats
Des de sempre, els humans han volgut aprofitar els animals per al treball o per a la companyia. Algunes espècies d’animals s’han sabut acostumar a viure amb els humans i fer-los servei, són els anomenats animals Domèstics. A veure si Coneixeu aquestes races de gats i gossos, de les més utilitzades com a mascotes.
- Gossos:
- Gos d’atura català
- Bulldog
- Canitx o púdel
- Cocker
- Dàlmata
- Fox terrier
- Husky
- Llaurador
- Llebrer espanyol o Galgo
- Llebrer afganès o Afgà
- Pastor alemany
- Sant Bernat
- Gats:
- Gat d’angora
- Gat de Bengala
- Gat blau rus
- Gat Bombai
- Gat comú europeu
- Gat esfinx
- Gat exòtic
- Fold escocès
- Gat persa
- Gat siamès
- Gat siberià
- Gat silvestre o Moix
- Gats:
*SOLUCIONS AL REPTE:
GOSSOS I GATS
A. Gossos
- Gos d’atura català
2. Bulldog
3. Canitx o Púdel
4. Cocker
5. Dàlmata
6. Fox terrier
7. Husky
8. Llaurador
9. Llebrer Espanyol o Galgo
10. Llebrer afganès o Afgà
11. Pastor alemany
12. Sant Bernat
B. Gats
- Gat d’angora
- Gat de Bengala
- Gat blau rus
- Gat Bombai
- Gat comú europeu
- Gat esfinx
- Gat exòtic
- Gat Fold escocès
- Gat persa
- Gat siamès
- Gat siberià
- Gat silvestre o moix
7. Taller: Fem bombolles de sabó
NECESSITEM:
- Per començar:
-
- un potet,
- una mica de sabó líquid,
- i una canya de refresc.
- Si ho voleu una mica més difícil:
- una mica de filferro tou,
- unes alicates o tisores fortes,
- una palangana o cossi,
- a més del sabó líquid.
- Si ho voleu una mica més divertit:
- dos pals,
- un cordill,
- unes tisores,
- dues bagues o armelles (cargols que tenen una anella enlloc de cap),
- una volandera de fusta,
- un cossi o galleda,
- aigua i sabó líquid,
- i… una mica d’IMAGINACIÓ!
- Per començar: poseu sabó líquid en el pot, remeneu bé amb la canya i després bufeu suaument tot fent que el sabó que ha quedat a dins de la canya passi a través d’ella, i en arribar al final surti en forma de bombolla. Cal bufar seguit-seguit i sobretot suau, perquè si deixeu de bufar no arribarà a sortir, i si ho feu massa fort la bombolla petarà de seguida.
- Si ho voleu una mica més difícil: Amb l’ajuda de les alicates o tisores fortes, modelarem el filferro per aconseguir unes formes tancades i buides, amb un mànec per agafar. Després, posem aigua i sabó líquid dins la palangana o cossi, i hi suquem els motlles de filferro a dins, tot agafant-los pel mànec. En treure’ls de l’aigua ensabonada hauran agafat sabó a dins i, al bufar o bé moure’ls suaument en l’aire amb el braç, sortiran bombolles amb la forma i la mida del motlle: quadrades, triangles, rodones… fins i tot poden ser en forma de cor!
- Si ho volem una mica més divertit: Primer cargolem cada baga o armella a la punta de cada pal, per tal de lligar-hi un cordill d’1 metre. Després, tallem un tros de cordill una mica més llarg, de metro i mig aproximadament (1.6 m.), i també el lliguem a les bagues dels pals, però passant-li la volandera de fusta pel mig. Aleshores, aguantant el cordill amb els pals un amb cada mà, el suquem al cossi o galleda ple d’aigua amb sabó, i en treure’ls haurem de fer moviments molt amplis en l’aire per tal d’aconseguir… bombolles gegants!
- Per començar: poseu sabó líquid en el pot, remeneu bé amb la canya i després bufeu suaument tot fent que el sabó que ha quedat a dins de la canya passi a través d’ella, i en arribar al final surti en forma de bombolla. Cal bufar seguit-seguit i sobretot suau, perquè si deixeu de bufar no arribarà a sortir, i si ho feu massa fort la bombolla petarà de seguida.