ELS 13 FOLLETS NADALENCS
Llegenda d’Islàndia
Adaptació: Imma Villegas
Hola! Em dic Gila, i soc un Trol. Els trols vivim molts, molts anys, (jo en tinc moooolts d’anys!), i sempre tenim algun do màgic: el meu és que quan miro a un nen o nena als ulls sempre, sempre, sé si s’ha portat bé o malament, segur! Visc molt al Nord, al cim de les altes muntanyes nevades d’Islàndia, on el vent udola i l’aurora Boreal pinta el cel de colors.
Però no estic sola! El meu company, que és un Trol terrorífic i mandrós, em fa molta companyia, i li encanta el menjar que jo cuino… s’ho menja tot, sempre té gana!
Tenim un gat, un gat negre, toooot negre (bé, excepte els ulls, que resplendeixen com fanals enmig de la blancor dels camins nevats). La gent dels pobles de les valls el coneixen prou bé: l’anomenen el Gat del Nadal, perquè per aquestes dates es passeja pels carrers i les places, decorats i il·luminats com mai!
També tenim tretze fills (sí sí 13!), cadascun amb els seus trets característics i la seva pròpia manera de ser, però tots, tots, són mooooolt entremaliats. Els anomenen els Follets Nadalencs, perquè just 13 dies abans de Nadal baixen de les muntanyes a les valls enclotades, es passegen pels carrers i entren a les cases a fer les seves bromes i malifetes: les seves rialles cridaneres ressonen pels cims silenciosos. No són dolents, només entremaliats!
Però no hi van tots junts, no, ni de dos en dos o en grupets, no no: només un de sol cada nit, seguint un ordre estricte, del més gran al més petit. La gent del poble, que els coneix bé, no s’enfaden, no, s’ho prenen amb humor: són una espurna d’alegria enmig del fred i cru hivern!
Però els que més en gaudeixen, és clar, són els infants! Els encanta buscar-los entre els racons, o descobrir-los embadalits mirant per les finestres entelades pel fred. Saben que, segur, els deixaran alguna cosa: una petita joguina o llaminadures…
Per això, no es descuiden mai, durant aquests 13 dies pre-nadalencs, de deixar les sabatetes a la finestra abans d’anar a dormir, perquè els follets els hi posin els seus regals a dins. Però compte, només tindran regal si s’han portat bé durant l’any! Els que no, potser es trobaran alguna broma com ara una patata podrida… Els voleu conèixer? Segur que estaran encantats de presentar-se ells mateixos:
Hola! Jo soc el primer, el més gran de tots, i em diuen Cames-de-fusta, perquè soc una mica coix, bé una mica no, molt coix. És que els meus genolls estan encarcarats, no es poden doblegar, i no és pas d’un accident ni res que m’hagi passat, no, ja vaig néixer així. També em diuen el de les ovelles, perquè quan arribo al poble el primer que faig és ficar-me dins el corral de les ovelles i esvalotar-les totes, quin enrenou: Beeee, beeee, beeee! Les persegueixo i si n’enxampo una, ja ha begut oli: li prenc la llana per fer-me bufandes i guants, que aquí a l’hivern hi fa molt fred. Llàstima que gairebé sempre elles corren més que jo, com que soc coix… però jo m’ho passo la mar de bé!
Jo soc el segon, el més àgil i astut! Em diuen el Lleter, perquè m’amago en el cobert de les vaques, i em quedo ben quiet esperant el moment adequat per sortir, llavors em bellugo sigil·losament entre elles per prendre’ls-hi la llet. I és que m’encanta la llet, tan blanca i tan dolça, mmmm… a vosaltres no? Oh, que bona, no en tinc mai prou!
Ara em toca a mi: jo soc el més baixet de tots. Em diuen l’Escura-paelles, perquè m’agrada anar a la cuina i arreplegar el que hagi quedat per les paelles: potser una mica de truita, pizza o restes de sofregit… mmm, i em poso les botes!
Eeeeeh, soc el Llepa-culleres, i ja us imagineu per què, oi? Quan arreplego una cullera d’aquelles de fusta grosses que serveixen per remenar el menjar, l’agafo ben fort amb les dues mans i au… a llepar s’ha dit! També soc el més prim i escanyolit dels germans, i és que sempre em quedo amb gana!- Ara jo, aquest és el meu torn: el Rasca-olles! Jo vaig directe a la cuina a veure si hi trobo alguna olla, plena o buida, perquè per buida que estigui jo rasco i rasco fins que en trec tot el que n’ha quedat enganxat al cul. I no em va pas malament, la veritat… ja, ja! Ah, i per si no us aneu adonat, també soc el més divertit de tots… Ja, ja, ja!
Jo soc el Buida-tapers! M’amago sota els llits, i espero que se’n vagin a dormir per buscar els bols amb tapa on sé que guarden les sobres del dinar o del sopar, perquè aquí no es llença res! No ho llenceu, no, que ja m’encarrego jo de deixar-los les carmanyoles ben buides!
Hola! Em diuen Pica-portes, a que no sabeu per què? Pam, pam, pam… pico les portes i faig molt de soroll, per despertar tothom qui dormi! Pom, pom, pom… amunt dormilegues, que ha arribat el Pica-portes!
Je, je, em toca, em toca, ara jo, jo! Jo només busco el iogurt, síiiii, el iogurt, aquella crema feta de llet que es fon a la boca. Per això em diuen Iogurter, je, je! Mmmm… m’encanta el iogurt, és el meu deliri, estic boig pel iogurt! Iogurt, iogurt, iogurt, doneu-me iogurt! Aaaaaaah!
- Hola! Soc el novè, i em
diuen Endrapa-botifarra! Jo m’amago a les bigues del sostre, i agafo els embotits que pengen per assecar-se o fumar-se: salsitxes, fuets, xoriços, llonganisses… fins i tot potser algun pernil! Nyam-nyam, que bo! 
Cucut! Soc el Mirador: obro bé els ulls i miro per les finestres a veure si veig alguna cosa que valgui la pena per rampinyar, sigui el que sigui. I fins que no ho trobo no entro, només miro i remiro per tots els racons… i llavors nyac! Vist i no vist!
- Em diuen Nas-gros, perquè tinc el nas enorme! Però a mi em va bé, em serveix per ensumar i ensumar… sssh, ssssh, ssssh… vaig ensumant fins que detecto alguna cosa
bona per menjar que hagi quedat abandonada per allà sobre: una coca, un tros de pastís, quatre galetes, ni que sigui un tros de pa sec! Aaaam, quina gana! - Hola a tothom! Jo soc el Ganxo, i em diuen així perquè sempre porto amb mi un ganxo molt gros. Em serveix per arreplegar algun tros de carn que hi hagi per la nevera i au! Cap a casa!
Jo soc el darrer dels follets, el més petit de tots. A mi em diuen l’Espalmatòria, i és que a mi m’agraden les espelmes. Però no pas per fer llum, no, sinó per menjar! Com?, que les espelmes no es mengen? Això és ara, però abans… Abans, les espelmes les feien amb seu o greix d’animals, com ara balenes, ho sabíeu? I jo me les menjo! Sí, sí, me les menjo totes, i els deixos a tots a les fosques!
- Aquesta llegenda és molt, molt antiga, i com tot, ha anat evolucionant i adaptant als nous temps. Avui en dia, els tretze follets nadalencs segueixen sent l’ànima de les festes de Nadal a Islàndia, però cada vegada aquests follets són menys terribles, i més entremaliats!
FI
PROPOSTA DIDÀCTICA-82
CONTE: Els 13 follets nadalencs (Llegenda d’Islàndia /Adaptació: Imma Villegas)
EDAT: Totes les edats
TIPUS: Llegenda o narració històrica
ACTIVITATS:
- Conte: Els 13 follets nadalencs (Llegenda d’Islàndia /Adaptació: Imma Villegas) /Conversa: El Nadal arreu del món
- Llenguatge Verbal, Descoberta d’Un Mateix i de l’Entorn
- Cançó: El maridet (Tradicional catalana /Popularitzada per Xesco Boix)
- Llenguatge Verbal i Musical
- La Recerca: Què i com són els follets / Diferents tipus d’ésser mitològics arreu del món
- Descoberta de l’Entorn
- Activitat: Els follets… i altres éssers mitològics
- Descoberta de l’Entorn, Llenguatge Verbal i Plàstic
- Racó de l’escriptor: Imaginar-se que ens trobem un ésser fantàstic i inventar-se una història amb ell
- Llenguatge verbal, Descoberta d’Un Mateix, Llenguatge Plàstic
- El Repte: Nadal arreu del món
- Llenguatge Verbal, Descoberta de l’Entorn
a)Objectius:
- Escoltar el conte: Els 13 follets nadalencs
- Escoltar i respectar les intervencions dels companys
- Expressar les pròpies vivències i opinions sobre les diferents formes de celebrar el Nadal arreu del món
- Escoltar, aprendre i cantar una cançó que parli d’un follet
- Buscar informació sobre els follets i altres éssers mitològics
- Distingir diferents maneres de celebrar el Nadal arreu del món, i dir a on correspon cadascuna
- Conèixer què són i com són els follets, i altres ésser mitològics de diferents tipus
- Buscar aquests éssers en contes coneguts
- Inventar-se i escriure una historieta d’un mateix trobant-se amb un ésser fantàstic, i fer-ne un dibuix
b)Desenvolupament de les activitats:
- CONTE/ CONVERSA
- CONTE: Els 13 follets nadalencs (Llegenda d’Islàndia)
Escoltar el conte amb l’ajuda d’imatges i titelles de pal dels personatges: La mare Trol, i els 13 follets
B. CONVERSA: Nadal arreu del món
Sabies que arreu del món hi ha diferents maneres de celebrar el Nadal?, com ho celebres tu?, quines altres formes de celebrar-ho coneixes?, quina t’agrada més?, per què?, coneixes el follets?, quins personatges fantàstics t’agraden més o menys i per què?, què faries si te’n trobessis un?
- CANÇÓ
Escoltem i aprenem a cantar una cançó que parla d’un follet.
EL MARIDET
Tradicional Catalana
Popularitzada per Xesco Boix
Tan petitet maridet m’heu dat
que la geladeta se me’l menja;
tan petitet maridet m’heu dat,
que la geladeta se me l’ha menjat. (bis)
Amb una cua de cirera
jo n’hi he fet biga serrera;
me n’ha sobrat un boci, bocinet,
jo n’hi he fet un bastonet.
Tan petitet… Tan petitet…
I amb una closca d’avellana
jo n’hi he fet casa i cabana;
me n’ha sobrat un boci, bocinet,
jo n’hi he fet un corralet.
Tan petitet… Tan petitet…
I amb una closca de pinyó
jo n’hi he fet un gran sarró;
me n’ha sobrat un bocinet,
jo n’hi he fet un sarronet.
Tan petitet… Tan petitet…
I amb un pam i mig de drap
jo l’he vestit de cap a cap;
me n’ha sobrat un bocinet,
jo n’hi he fet uns calçotets.
Tan petitet… Tan petitet…
I amb una fulla de noguera
jo n’hi he fet la calaixera;
me n’ha sobrat un boci, bocinet,
jo n’hi he fet un calaixet.
Tan petitet… Tan petitet…
- LA RECERCA: Què i com són els follets / Diferents tipus d’ésser mitològics arreu del món
Definició
Un follet (derivat de foll, que vol dir boig), és un esperit fantàstic de la mitologia catalana de caràcter entremaliat, que fa parar bojos els humans.
Origens
Aquests éssers sempre relacionats com a habitants de cases, guarden certa relació amb els lars romans, divinitats menors del panteó romà que protegien la família i la casa, als quals hom feia ofrenes com a agraïment per la protecció dels seus habitants. Això no obstant, amb l’arribada del cristianisme com a religió oficial de l’Imperi Romà el seu culte fou perseguit i s’anaren transformant en l’amalgama de creences del folklore europeu. En general, es considerava invisible, o que podia prendre formes d’animals.
Característiques
Actualment es presenta com un homenet petit que viu molts d’anys. La seva principal característica és el seu caràcter entremaliat, burleta i juganer, actuant de nit tot fent malifetes, per bé que normalment fa malifetes sense maldat. També tenen un caràcter feiner i són amants de l’ordre. De vegades també són treballadors compulsius, que exigeixen feina.
Tipus
A. La gent menuda:
L’ésser menut per antonomàsia del folklore català és el follet. Si fa no fa, el nostre follet és anàleg al duende del folklore castellà, al folletto italià, al lutin francès i als occitans gripet, trufandèr, folet i fadet; també al gnom de la literatura europea i al gòblin o el hobgoblin del folklore europeu, si més no en la seva cara més amable. Dins el mateix territori català, el follet reb diferents noms com el cerdet a Alacant, la caterineta, el perot i el donyet a València, el dimoni boet i l’homenet de colzada a Mallorca i Menorca.
B. Fruit dels boscos:
Conèixer l’efecte medicinal d’algunes espècies requeria llargues estades als boscos, on es podien trobar, si es tenia molta sort: fullets i petites fades, bruixes i bruixots, la mandràgora i els simiots, i nimfes protectores del bosc i la natura.
C. Follet d’aigua o fada de l’aigua:
És un terme general per a un esperit elemental associat a l’aigua. Es diu que els follets d’aigua són capaços de respirar aigua o aire i que de vegades poden volar.
En cursos d’aigua continental tenim:
les aloges, païtodes, encantades, encantàries, dones d’aigua o goges; i el peix Nicolau.
Al mar: la maruga o el vell del mar, les ondines i les sirenes.
D. Monstres errants:
Els camins no són lloc gaire segur, ens hi podem trobar: el Marraco, les bubotes i l’home del sac, la vella Brígia, el Nonell, el Dip, l’ànima de cantiret, el pare llop, l’home de neu, l’home dels nassos, la Clemència, l’home del paraigües, el papu, el comte Estruc (Llers, Alt Empordà), el comte Arnau o comte Mal (Mallorca)… Tots són presentats com a personatges descarrilats, que apareixen de tant en tant i que rarament encaixen en la vida en societat, ja que, quan apareixen, són motiu de desgràcies o mals averanys. El monstre català per excel·lència és el Drac. A Europa tenen els Trols.
E. Éssers tel·lúrics (d’origen terrestre):
La terra i tot allò que n’aflora té un fort component sobrenatural. El sòl ha generat múltiples rondalles i llegendes, moltes sobre gegants: a Catalunya trobem: el Trucafort, el Tombatossals, l’Arrancapins, el Bufanúvols, el Cagueme, el Tragapinyols, el Milhòmens i el Rei Barbut (Castelló de la Plana ), el pare Esmè (Montseny) i naturalment el Gegant del Pi.
L’arribada del cristianisme coronà molts dels cims amb creus per tal d’apoderar-se de l’espiritualitat d’aquelles muntanyes especialment venerades, on sovint s’hi han trobat les Maradedeus (imatges de la Verge amb el Nen) amagades en coves.
F. Fantasmes i esperits:
Moltes són les representacions d’allò que resta invisible: Ànimes en pena, la santa companya, els incubii i els sucubii, assaltants nocturns, i diversos dimonis menors, i fins i tot el mateix Satanàs prenen formes per temptar l’ésser humà i aprofitar-se de les seves febleses.
INFORMACIÓ EXTRETA DE:
VIKIPÈDIA
4. ACTIVITAT: Els follets… i altres éssers mitològics
NECESSITEM:
- Buscar informació sobre els follets i altres éssers mitològics
- Confeccionar fitxes tècniques amb la informació recollida
- Buscar imatges de follets i els altres éssers mitològics
- Dibuixar i pintar o bé treure per impressora les imatges
- Fer cartells amb els noms i paraules-clau
- I… una mica d’IMAGINACIÓ!
Aquesta activitat es pot fer per equips: cada equip es prepara una part per tal de poder exposar als companys el què han après, amb l’ajuda de les fitxes tècniques, les imatges i els cartells.
- PER COMENÇAR: QUÈ SÓN I COM SÓN ELS FOLLETS?
- El follet és un esperit fantàstic de caràcter entremaliat, que fa tornar bojos als humans.
- El seu origen ve dels Lars romans, déus de segona categoria que protegien la casa i la llar, els romans els feien ofrenes. Amb l’arribada del cristianisme, religió que només accepta un sol Déu, els déus romans i amb ells els Lars van desaparèixer, transformant-se en aquest cas en esperits invisibles, que de vegades podien agafar formes d’animals.
- Actualment es considera que són homenets petits que viuen molts anys.
- La seva principal característica és el seu caràcter entremaliat, burleta i juganer, però sense maldat. A més, són intel·ligents, ordenats i de vegades treballadors compulsius.
- Reben diferents noms segons les zones, a casa nostra destaca el Minairó del Pirineu, que neix d’una planta la nit de sant Joan, igual que els seus cosins de les illes Balears: el Boet i el Fameliar. A València, entra altres tenen el Donyet, i a Occitània el Gripet. Trobem figures similars a Europa amb diferents noms: el Duende a Espanya, el Lutin a França, el Folletto a Itàlia, el Gnom a Europa central, i el Gòblin al nord.
- Segons la classificació dels ésser mitològics que hem trobat, se’ls anomena:
- Gent menuda
MINAIRÓ – BOET – FAMELIAR – DONYET – GRIPET
DUENDE – LUTIN – FOLLETTO – GNOM – GÒBLIN
2.Si ho voleu una mica més difícil: ALTRES ÉSSERS MITOLÒGICS
B. Fruits del bosc:
Als boscos hi podem trobar: bruixes i bruixots que utilitzen les herbes remeieres per fer-ne remeis, follets i petites fades que viuen al bosc, i també les anomenades Nimfes o fades protectores de la Natura.
BRUIXES I BRUIXOTS – FOLLETS I PETITES FADES – NIMFES
C. Fades d’aigua:
Les fades o follets d’aigua viuen sempre en llocs on hi hagi aigua, de vegades poden respirar tant a dins com a fora de l’aigua, i en alguns casos també poden volar. Reben diferents noms segons els llocs on viuen. Al mar tenim les sirenes, també anomenades Ondines, mentre que en aigües continentals (prop de rius, cascades, gorgs…) s’anomenen: dones d’aigua o aloges, i les encantades o encantàries.
SIRENES – DONES D’AIGUA – ENCANTADES
D. Monstres errants:
Errants vol dir que van d’un lloc a l’altre, es tracta de personatges desarrelats que se situen fora de la societat. El nostre monstre per excel·lència és el drac, també hi ha altres personatges estranys com ara l’Home del Sac, i a Europa tenen els Trols (si recordeu en el conte, els follets eren fills de dos trols).
DRACS – L’HOME DEL SAC – ELS TROLS
E. Éssers Tel·lúrics:
Són els éssers d’origen terrestre, principalment gegants, és a dir personatges que són molt grans i forts: poden aixecar i traginar coses que pesen moltíssim, i a casa nostra en tenim molts exemples, com ara el Gegant del Pi. Les muntanyes també són considerades de vegades màgiques o sagrades, com ara Montserrat. Es tracta de llocs on s’hi han trobat les anomenades Marededeus Trobades, que són estàtues de la Verge amb el Nen a la falda, i que estaven amagades en coves de la muntanya.
GEGANTS – MAREDEUS
F. Fantasmes i Esperits:
Entre ells hi ha tota mena de diables i diablons, així com el mateix Dimoni, que pot agafar diversos noms com Satanàs. També s’inclouen en aquest apartat esperits i fantasmes de tota mena, com La mateixa Mort.
DIABLES I DIABLONS – EL DIMONI – LA MORT
3. Si ho voleu una mica més divertit: BUSCAR CONTES ON HI SURTEN AQUESTS PERSONATGES
Us proposo que aneu a la biblioteca i busqueu contes i llegendes on apareguin algun o diversos d’aquests personatges. Per part meva, he revisat el meu Canal de Youtube, i aquí teniu un llistat de contes on en trobareu:
A. Gent menuda:
A Catalunya:
- Els Minairons del Pirineu i altres follets de sant Joan (en el vídeo: Fades, follets i dones d’aigua)
- La Maria Castanyera i els follets (Conte popular adaptat per mi mateixa)
Arreu:
- El sabater i els follets o Els follets sabaters (Germans Grimm, Europa)
- En Rúdolf i la llegenda del Pare Noel (Estats Units i Canadà)
- Els 13 follets nadalencs (Llegenda d’Islàndia)
B. Fruit del bosc:
A Catalunya:
- La bruixa de la pinta d’or i altres llegendes de bruixes (recull de diverses llegendes de bruixes de casa nostra)
- Els remeis de l’avia Remei (trementinaire que fa remeis amb herbes)
- Les Nimfes de les Estacions
Arreu:
- La Reina de la Neu (Hans Christian Andersen, inspirat en una llegenda escandinava)
- Ell conillet de Pasqua (llegenda del Nord d’Europa)
C. Fades d’aigua:
- Na Ruixa Mantells i altres Dones d’Aigua (en el vídeo: Fades, follets i dones d’aigua)
- Les Encantades de Montserrat (en el vídeo: Llegendes de Montserrat)
D. Éssers Tel·lúrics o de la terra:
- La Moreneta (en el vídeo: Llegendes de Montserrat)
- El Gegant del Pi (conte popular català)
- En Gil i el paraigua màgic (conte de Mercè Company)
E. Monstres errants:
A Catalunya:
- La llegenda de sant Jordi
- El monstre de Banyoles (també hi surt un bruixot)
- El Serpent de Manlleu
Arreu:
- El monstre del llac Ness (llegenda escocesa)
- Teseu i el Minotaure (llegenda de l’antiga Grècia)
F. Fantasmes i esperits:
A Catalunya:
- Els Pastorets (conte de Josep Maria Folch i Torres, on hi surten molts dimonis)
- Pacte amb el Diable (llegenda de casa nostra on un pagès, o pagesa en la meva adaptació, vol fer un pacte amb el diable)
- El cavall Bernat (en el vídeo: Llegendes de Montserrat, és el cavall del Diable)
Arreu:
- En Jack el Garrepa o el de la llanterna (llegenda irlandesa, ha donat lloc a la festa de Halloween)
- Conte de Nadal (de Charles Dickens, hi surten fantasmes)
Llegendes on hi surten diversos éssers mitològics:
- L’origen del desert (llegenda tuareg)
- L’espasa de Thor (llegenda viking)
- Racó de l’Escriptor:
Imagina’t que et trobes un personatge fantàstic: on el trobes?, estàs sol?, com és aquest personatge?, quin tipus d’ésser és?, què sents en veure’l?, t’ha vist o t’has amagat?, què fas quan el veus? Explica-ho per escrit, i fes un dibuix on hi surtis tu amb aquest personatge.
- El Repte: Celebrem el Nadal… arreu del món
En el conte hem vist com els nens i nenes d’Islàndia posen les sabatetes a la finestra perquè els follets nadalencs els hi posin regalets. A veure si sabeu a quins llocs del món preparen i celebren el Nadal d’aquestes maneres diferents:
- Una àvia porta dolços i regals als nens i nenes
- Una velleta amb una escombra neteja la casa i porta regals i dolços
- Al Pessebre no hi pot faltar el Caganer
- Els nens i nenes canten cançons de Nadal i reciten poesies
- Enmig de la neu i el fred, l’anomenat mag de l’hivern ve de les muntanyes amb el seu abric de pells i la seva cistella plena de regals per a tothom
- Les famílies es reuneixen per dinar Escudella el dia de Nadal i sant Esteve
- La nit de Nadal i Cap d’Any es fan Focs Artificials
- Uns follets de colors surten de l’Estrella Polar per ajudar al Pare Noel a repartir les joguines
- Una noia vestida d’àngel toca la campana i porta dolços als nens i nenes
- La nit del 24 de desembre les famílies es reuneixen per sopar
- Noies amb túnica blanca porten candeles enceses
- Els Patges reials recullen les cartes als Reis Mags, que els nens i nenes els envien demanant el què volen
- Els nens i nenes colpegen una pinyata per fer-ne caure els dolços i llaminadures
- Santa Claus deixa els regals a sota l’arbre i posa llaminadures als mitjons
- Les famílies es reuneixen per sopar a la platja
- El Pare Noel va amb un trineu tirat per sis cangurs blancs
- La nit del 5 de gener els nens i nenes van a rebre els Reis Mags a la Cavalcada de Reis
- Els nens i nenes fan cagar el Tió
- El Papa Noel és un vellet simpàtic
- Els nens i nenes esperen el Papa Noel cantant Villancicos
*SOLUCIONS:
- Catalunya
- El Caganer: figureta del pessebre que representa algú cagant
- Dècima: poema o cançó que els nens i nenes reciten o canten dalt d’una cadira davant de tota la família
- Escudella: plat típic d’aquestes festes que la família solen menjar durant el dinar de Nadal i Sant Esteve
- Patges Reials: ajudants dels Reis Mags, que recullen les Cartes que els nens i nenes els escriuen
- Cavalcada de Reis: rebuda que els nens i nenes fan als Reis Mags la nit del 5 de gener
- B. Espanya
- Nochebuena: sopar típic que les famílies fan la nit de Nadal
- Villancicos: cançons típiques de Nadal que tota la família canta la nit de Nadal, acompanyats d’instruments tradicionals, mentre esperen l’arribada del Pare Noel
- C. Europa
- Els Follets Nadalencs: 13 dies abans de Nadal, els nens i nenes deixen les sabates a la finestra perquè els follets nadalencs els hi posin regals (Islàndia)
- Babushka: àvia que porta regals i dolços (Rússia)
- Befana: velleta que deixa regals i escombra la casa (Itàlia)
- Dedek Mraz: avi amb abric de pells i una grossa cistella, que per Nadal baixa de les muntanyes i porta regalsD. (Eslovènia)
- El Missatger del Nen Jesús: noia vestida d’àngel que toca la campana i porta dolços uns dies abans de Nadal (Alemanya)
- Les Candeles: noies vestides amb túnica blanca i candeles (Suècia)
- D. Estats Units i Canadà
- Follets de colors: surten de l’Estrella Polar i ajuden a Santa Claus a repartir les joguines
- Santa Claus: la nit de Nadal deixa regals a sota l’arbre, i posa llaminadures als mitjons
- E. Austràlia i Nova Zelanda
- Focs Artificials: la nit de Nadal i Cap d’Any
- Sopar a la platja: la nit de Nadal les famílies es reuneixen a la platja per sopar
- El Pare Noel va amb un trineu tirat per sis cangurs blancs
- F. Sud-Amèrica
- Pinyata: Els nens i nenes colpegen una pinyata per fer-ne caure dolços i llaminadures
- F. Viejito Pascuero: El Papa Noel és un vellet simpàtic
- F. Sud-Amèrica