16. LA FAMíLIA DELS MÚSICS

16. LA FAMíLIA DELS MÚSICS

Abeyá i M. Aránega

Adapt. Imma Villegas

            Hi havia una vegada una família que eren set germans, i a tots els agradava molt la música. Per això, cadascun dels germans aprenia a tocar un instrument, el que més li agradava. No és cosa gaire estranya si es comprèn que aquesta bonica afició els venia del pare, que també era músic; i compartida per la mare, que es passava el dia cantant mentre feinejava per la casa.

            El més gran dels germans, en Manel, tocava molt bé la guitarra, cada dia es tancava una estona a la seva habitació per practicar aquest instrument.

            El seu germà bessó, en Ferran, gaudia d’allò més tocant la seva lluent trompeta, cosa que solia fer tot passejant pel jardí.

            La  Mª Àngels, la germana que els va darrera, està aprenent a tocar el contrabaix, un instrument molt gran i molt difícil, per això sempre que pot puja a les golfes a assajar.

            No cal dir que el que s’instal·la a la sala és el pare, que toca molt bé el piano. Afortunadament aquesta família té una casa gran, i un elegant piano de cua decora la sala d’estar, que el pare fa sonar magníficament sempre que té una estona.

            L’Helena, està aprenent a tocar la flauta dolça, i quan assaja al costat de la finestra de la seva habitació, sembla que vulgui fer la competència als ocells.

            Del garatge surt el soroll que fa la bateria de l’Enric, sobretot els timbals: bum-bum!

            En Pepet diu que vol estudiar violí, però sembla que li calen moltes hores d’estudi, encara, ja que aquest és un instrument molt difícil.

            La darrera adquisició de la colla dels músics, la petita Roseta, també vol fer com els altres, i martiritza les orelles del Tom, el gos, tot martellejant un xilòfon de joguina.

            Avui és l’aniversari de la mare, i entre tots li han preparat una sorpresa, i és que  per primera vegada toquen tots junts formant una orquestra, el pare n’és el director, perquè és el més gran i el que en sap més.

            Després del concert la mare es posa a plorar emocionada, els abraça a tots i els diu tot fent-los un petó: nois, aquest és el millor regal de la meva vida, gràcies,

GRÀCIES PER LA MÚSICA!

PROPOSTA DIDÀCTICA-16

  • Conte: “La família dels músics”
  • Proposta didàctica: Taller d’instruments (Llenguatge musical i plástic)
  • Edat: de 3 a 6 anys
  • Recursos utilitzats: música, imatges

a) Objectius:

  • Escoltar un conte
  • Realitzar una petita audició de diferents instruments
  • Observar diferents instruments i escoltar-los
  • Aprendre a construir alguns instruments senzills
  • Conèixer algunes característiques dels instruments més importants
  • Desenvolupar la creativitat a l’hora de fer servir el propi instrument.                                                                                                                                                                                             b)Desenvolupament de l’activitat:

          Explico el conte amb els nens i nenes asseguts en semicercle davant meu. Tinc un pannell o pissarra darrera on vaig enganxant la imatge de l’instrument que va sortint al conte; al costat tinc un magnetòfon amb una casset on hi ha la música dels diferents instruments i del concert; a més, tinc a l’altre cantó un xilòfon de joguina. Mentre explico el conte, vaig descrivint una mica l’instrument que apareix a cada moment i escoltem com sona. Quan la petita de la casa diu que toca el xilòfon, jo toco el xilòfon que tinc preparat al meu costat. Al final tots escoltem el concert.

          Després d’escoltar el conte (pot ser una altra sessió), i amb l’ajuda de les imatges, parlem dels diferents instruments: com són, com estan fets, com es toquen, com és el seu so, quin ens agrada més i perquè (si és possible portarem l’instrument de veritat a la classe, i si no, observarem fotografies i escoltarem).

         Ara els dic que tots nosaltres podem jugar a ser una mica músics (pot ser una altra sessió), i que per això construirem els nostres propis instruments i després els tocarem tot fent un petit concert tots junts. Primer ensenyo els models que jo porto fets, presento el material i explico com es fan cadascun per separat. A continuació els reparteixo per grups segons l’instrument que vulguin fer; puc deixar que escullin ells mateixos o, si tinc diferents edats a la sala, procuraré repartir els instruments segons l’edat dels alumnes.

  • Maraques (P-3): es folra la llauna de refresc amb paper de xarol de colors i, abans de tapar-la, s’omple amb una mica de pedretes o arròs o cigrons (depenent del so que vulguem aconseguir); es tapa bé enganxant un tros de paper xarol a la boca i es decora, si es vol, amb serrells de paper de seda de colors.
  • Timbal (P-3): es folra el pot de sabó rodó amb paper xarol de colors i es tapa la boca amb paper vegetal, lligant-lo amb cordills i procurant que quedi tensat; després es pot decorar amb cordills pels costats, aguantats per xinxetes a dalt i a baix del timbal; també podem posar-hi una cinta per penjar.
  • Simbomba (P-4): es folra el pot de iogurt o flam i es tapa amb un tros de paper de seda lligant-lo a la boca del pot amb una goma elàstica, es clava la canya de refresc al mig del paper de seda tot foradant-lo una mica i s’assegura amb un tros de cel.lo perquè no s’estripi; finalment, es pot decorar amb gomets i amb unes cintes lligades a la part de dalt de la canya.
  • Flauta (P-4): es tallen les canyes o tubs de plàstic de diferents mides i s’ordenen posant-les una al costat de l’altre, es lliguen ben juntes amb un cordill i, si es vol es pot pintar amb colors de plastidecor, cal que les canyes estiguin prèviament foradades per dins.
  • Guitarra (P-5): es folra la caixa de sabates amb paper de xarol de colors i si es vol també es pot decorar amb gomets; amb un punxó es forada una rodona al mig de la tapa, s’enganxen les gomes elàstiques a banda i banda del forat procurant que quedin ben tensades i s’assegura amb un tros de cel.lo per sobre de les xinxetes; finalment es tanca i s’enganxa la tapa amb cel.lo perquè no s’obri.
  • Pal de la pluja (P-5): abans de folrar el tub de paper de cuina o plata, cal clavar-hi uns clauets per diferents punts de tota la superfície de manera que quedi la punta cap a dins, després s’omple amb arròs o similar i es folra amb paper de xarol o de seda de colors procurant tapar bé els dos forats (perquè no s’escapi) amb trossos de cartolina tallats a mida i enganxats amb una mica de cel.lo, finalment es podrà decorar amb gomets o amb retoladors.

          Quan tots han acabat el seu instrument (pot ser una altra sessió), fem un concert tots junt fent sonar el propi instrument com es vulgui; jo en sóc la directora i puc fer que callin uns en un moment donat o que vagin entrant paulatinament. Si es prepara per un festival o festa de l’escola (com per exemple el dia de la música), caldrà assajar-ho diverses vegades. També es pot gravar i escoltar-ho després (opcional).

c) Material:

  • Imatges del conte i fotografies dels instruments a estudiar
  • Gravacions amb el so dels instruments i concert
  • Material de rebuig: llaunes de refrescos, pots de iogurt o flam, pots de sabó rodons, canyes d’escombra o tubs de plàstic, caixes de sabates, tubs de paper de cuina o paper de plata
  • Canyes de refresc
  • Gomes elàstiques
  • Xinxetes i clauets llargs i prims
  • Arròs, cigrons, sorra o similar
  • Cel.lo o cinta aïllant de colors
  • Paper xarol i seda de colors
  • Tisores i pega
  • Punxons i felpes
  • Cordills i cintes de colors
  • Colors de plastidecor i retoladors

 

Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *