24- LOUIS ARMSTRONG:
UN PERSONATGE EXCEPCIONAL
Nova York, Abril 2012
El divendres vaig tenir la oportunitat d’anar a visitar la casa de Louis Armstrong, com a excursió amb l’escola. Cal dir que em va sorprendre, i em va semblar una vida molt interessant, la d’aquest famós personatge americà. La casa es troba situada al barri de Corona a Queens, un dels barris més senzills de la ciutat, i la casa és petita i coquetona. D’entrada sobta que una persona que va arribar a ser tan important i segurament va arribar a guanyar molts diners, visqués en un lloc com aquest. Només s’entén quan coneixes la seva trajectòria i la seva manera de ser.
Tots els que ens agrada el Jazz sabem que Louis Armatrong va ser el músic que el va popularitzar arreu del món. Aquest tipus de música, tan profundament americana, va néixer a Nova Orleans a començaments del segle XX. Louis Armstrong també, en un barri molt senzill, fill d’una família molt pobra, el pare els va abandonar quan era petit i la mare de vegades treballava de prostituta per poder portar alguna cosa de menjar a casa, ell i els seus germans sovint menjaven el que trobaven a les escombraries. I de vegades, amb una colla d’amics, es posaven a les cantonades dels carrers a cantar, per guanyar algunes monedes. L’atzar va fer que un dia, després d’haver fet alguna malifeta amb els seus amics, la policia l’arrestés i l’ingressessin en un centre d’acollida per a infants que la família no els pot cuidar. I va ser allà on va aprendre a tocar la trompeta! I es veu que tenia un do especial per a tocar-la, que ell mateix deia que havia rebut de Déu, ja que era cristià. La seva gran oportunitat va ser anar a tocar, de ben jove, amb l’orquestra del que aleshores anomenaven el rei del Jazz. Aquest personatge podem dir que va ser el que va descobrir el seu talent i el va catapultar a aquest món de l’espectacle sovint força hostil. A més, cal dir que Louis tenia un caràcter molt alegre, sempre estava fent bromes i rèia amb la seva boca grossa, cosa que li va valdre el sobrenom de “saltchelmounth”, que traduït al català més o menys vindria a ser “boca de sac”. Jugava amb la música, era un expert en improvització, i es va inventar el que s’ha anomenat “nonsense”, que literalment vol dir “sense sentit,” i consisteix en improvitzar tot cantant, amb sons que en realitat no volen dir res però que imiten el so de la trompeta. La seva fama aviat es va escampar per tots els Estats Units, i després va donar la volta al món. Va viatjar molt i va arribar a cobrar molts diners, però sempre va conservar el seu caràcter modest, obert i senzill. Els últims anys de la seva vida va viure a New York. Es veu que quan la seva darrera dona li va comprar la caseta a Queens, era la seva primera casa, perquè després del lloc on va néixer, que no sé si se li podria arribar a dir casa, i de la casa d’acollida on va aprendre a tocar, sempre estava viatjant i vivint pels hotels. La seva dona, que feia de ballarina però que a més era tot una artista, va tenir cura de decorar la casa ella mateixa. No van tenir fills, però s’estimaven tots els nens i nenes del barri com si fossin fills seus. Diuen que quan Louis tornava a casa després d’una gira, repartia xocolata i caramels entre la canalla que acudia al sentir el soroll del seu cotxàs. També sembla ser, com es pot veure en les fotos, que quan tenia temps lliure ensenyava a tocar la trompeta a la mainada del barri a la porta de casa seva.
Ara la seva casa és un museu i un recordatori del què va ser, i sobretot de com va ser, Louis Armstrong. Al costat mateix, i aprofitant que es va tirar una casa a terra, hi van fer un jardí on al bon temps s’hi fan concerts de jazz, dels que espero poder gaudir algun dia.
Crec que és un bon exemple a seguir, una persona que ha triomfat gràcies al seu talent i al seu esforç, però també gràcies al seu caràcter i a la seva humanitat.