61.DONES EXTRAORDINÀRIES
QUE VAN CANVIAR EL MÓN
Adapt. Imma Villegas
Hola, sóc l’Imma Villegas, i avui us vull presentar uns personatges moooolt reals: Dones extraordinàries que van canviar el món! Hi havia una vegada…
- Jane Austen
Hola, sóc Jane Austen, i escric novel·les moooolt romàntiques! Segur que us sona alguna: Orgull i prejudici, Emma, Persució… Ah, però no li digueu a ningú que les he escrit jo, sinó no les vendré! Xxxxxt! I és que a la meva època, la gent es pensava que les dones no podíem escriure. Però jo volia escriure tant sí com no, i això que era molt pobra, eh! Era tan pobra que no em vaig poder casar amb el noi que jo estimava, la seva família no em volia. Vaig haver de dependre dels meus pares, fins que vaig aconseguir vendre els meus llibres!
- Coco Chanel
Holaaaa, jo sóc Coco Chanel, de París, i sóc dissenyadora de moda. I és que la moda està per tot arreu, no només en els vestits! A la meva època, les dones vestien d’una manera molt incòmoda, molt formal, i vaig pensar: “Saps què? Faràs roba per a la dona d’avui en dia! Sí, que puguin moure’s més lliurement, i puguin fer més activitats.” Així és que vaig agafar les tisores i… xac-xac!: barrets amb plomes… xac-xac, fora!; llacets i cintes inútils… xec-xec, fora!; faixes i cotilles que ens apreten la cintura… xec-xec, fora!; faldilles massa llargues que ens entrebanquen al caminar… xec-xec, fora! Fins i tot em vaig tallar els cabells! Oh qui escàndol quan em vaig tallar els cabells! I em vaig fer uns pantalons, sí sí, vaig ser la primera dona que vaig anar amb pantalons! També vaig fer pijames per a dones, que aleshores només en portaven els homes, roba d’esport ben còmoda, bikinis per anar a la platja… Vaig haver de treballar molt, perquè jo venia de família humil, però tenia clientes riques que creien molt en mi. I és que jo penso que: “Una dona ha de ser el que vulgui ser, i com vulgui ser!”.
- Marie Curie
Hola, jo sóc Marie curie, de Polònia, i sóc científica! Potser haureu sentit a parlar de mi, perquè he guanyat, no un no, dos premis Nobels, que és el premi més important per als científics! Per a mi no va ser fàcil, no, perquè en aquella època les dones no estudiaven gaire, però jo volia ser científica de totes totes! I vaig treballar molt: vaig estudiar, vaig observar, vaig investigar… molt molt… fins que oh!, vaig descobrir dos elements nous que no es coneixien: a un el vaig anomenar Poloni en honor de la meva pàtria, i l’altre és el Radi. I és que desprenien una llum molt especial que a mi m’agradava molt, perquè són radioactius. Avui en dia s’utilitzen per a tractaments de malalties tan greus com el càncer.
- Anna Frank
Hola, sóc Anna Frank, i tinc 13 anys! Però visc en època de la guerra, i jo i la meva família som jueus. No hem fet res de mal, però ens persegueixen i ens volen posar en camps de concentració. Per això hem de viure amagats, tots junts en una mena de golfes molt petites, i és molt incòmode. A més, tenim molta por que no ens descobreixin. Però sabeu què he fet?: m’he fet un Diari! I en el Diari jo ho escric tot: tot el que veig, tot el que penso, tot el que passa… I al final sabeu què va passar?, doncs que ens van descobrir, i ens van portar a un camp de concentració… bé, ho vam intentar! Però el meu pare, que és l’únic de la família que va sobreviure a la guerra, va fer editar el meu Diari, i ara arreu del món tothom pot llegir totes aquestes coses que ens van passar.
- Frida Kahlo
Hola, sóc Frida Kahlo, de Mèxic, i sóc pintora! Però jo no volia ser pintora en realitat, jo volia ser metgessa. Però sabeu què em va passar, quan estava estudiant?, doncs que vaig tenir un accident de tràfic molt greu, tant que em vaig quedar estirada al llit. Però aleshores vaig començar a pintar, i vaig pensar que podria viure la vida d’una altra manera! Pintar m’agrada, em fa sentir bé! Quan jo pinto, vull pintar-me tal com sóc, sense amagar res de mi mateixa. A més ens els meus quadres hi poso pistes de les coses que em passen, del què penso i el què sento, és molt divertit. La gent diu que els meus quadres són molt expressius!
- Emmeline Pankhurst
Hola, jo sóc Emmeline Pankhurst, d’Anglaterra, i lluito perquè les dones tinguem dret a vot! I és que a la meva època les dones no podíem votar, no no. Feien eleccions per saber qui havia de dirigir el país, però a les dones no ens deixaven votar, només podien votar els homes! I per què? Alguns deien que les dones no tenim prou criteri per saber qui ha de manar i organitzar el país, d’altres que si les dones votàvem no ens voldríem casar… bestieses! Jo vaig aplegar moltes dones i noies de diferents classes socials, que estaven d’acord amb mi, i vam fer molts actes i activitats diverses per convèncer la gent que les dones havíem de poder votar, i per aconseguir tenir dret a vot. Vam fer manifestacions, vam escriure articles i pamflets, vam donar conferències i xerrades… fins i tot vam anar a la presó! Però va valdre la pena, perquè avui en dia, a molts llocs del món, les dones podem votar!
- Rosa Parks
Hola, sóc Rosa Parks, d’Alabama, als Estats Units. Tot va començar un dia que jo anava cap a casa amb l’autobús, com de costum. Estava cansada, venia de treballar, i em vaig asseure… fins aquí tot normal. Però resulta que en aquella època hi havia una llei als Estats Units, que deia que, a l’autobús, les persones negres havíem de deixar seure a les persones blanques. I va venir el xofer i em va dir: “Senyoreta, vol fer el favor d’aixecar-se i deixar seure aquest senyor blanc?” I jo li vaig dir: “No, no ho faré!” “Però senyoreta, la llei és la llei, si no s’aixeca hauré d’avisar a la policia i la detindran!” “Bé, doncs que em detinguin!” I sí, em van detenir, i aquella nit la vaig passar a la presó. Ah, però la notícia que jo estava a la presó va volar, va córrer per tots els meus companys i amics, un ho deia a l’altre… i l’endemà van decidir no agafar l’autobús! Tota la gent negra van fer boicot a l’autobús, i els autobusos anaven mig-buits, un dia un altre i un altre… i és clar, allò no podia ser… al final van haver de canviar la llei. I és que les lleis injustes, s’han de canviar!
- Sacagawea
Hola, em dic Sacagawea, i sóc una noia índia que acaba de tenir una criatura, i la porto aquí, penjant a l’esquena, perquè no li passi res de mal. La vida de les noies índies és molt dura, per això quan van venir en Lewis i en Clark i em van proposar d’anar a fer una expedició per fer mapes, de seguida m’hi vaig apuntar, vaig pensar que seria molt divertit. Com que jo sé algunes llengües dels indis, i a més portava la meva criatura a coll, tothom pensava que anàvem en so de pau, que no volíem fer la guerra. I és que no volíem res dolent, només volíem fer mapes, i sí vam fer mapes! A més, com que jo conec tots aquests territoris, on havia viscut de petita, els vaig guiar i els vaig fer anar pel bon camí. També vaig aconseguir menjar quan no en teníem, perquè jo conec bé la natura i sé de quins arbres, arrels o fruits són bons per menjar. En Lewis i en Clark es van portar molt bé amb mi, sempre em tractaven com a bons companys!
- Mary Seacole
Hola, sóc Mary Seacole, mig anglesa i mig jamaicana, i és que la meva mare era jamaicana, i el meu pare d’Anglaterra. La meva mare, que era infermera, em va ensenyar aquest ofici, per això quan va explotar la guerra de Crimea, vaig decidir enrolar-me com a infermera a l’Hospital britànic, però no em van voler, perquè era negra. Però jo, que sempre he estat molt decidida, vaig agafar tots els diners que tenia i me’n vaig anar cap allà, cap a Crimea, a ajudar els soldats. Vaig pensar: “Si no em volen a l’Hospital, faré el meu propi hospital, i li diré Hotel, i a més atendré a tots els que ho necessitin, m’és igual que siguin d’un bàndol o de l’altre. Així ho vaig fer, i de seguida vaig descobrir que aquells soldats, a més d’una infermera per curar-los les ferides, el que necessitaven era… menjar! Així és que jo els donava un bon plat de sopa… i un sostre per viure. Em vaig gastar tots els diners, i quan em vaig molt velleta, ja no em quedaven diners per viure. Sort que molts dels que havia ajudat es van recordar de mi, i em van ajudar!
- Rosa Sensat
Hola, sóc Rosa Sensat, i vaig néixer al Maresme, al costat de Barcelona. Sóc mestra de Primària, i sóc directora de l’Escola del Bosc, una escola molt bonica que està al mig del bosc, a Barcelona, allà la majoria de les activitats les fem a l’aire lliure, que així és més sa pels nens i nenes. També les fem molt divertides, a través del joc i dels interessos dels infants, no volem llibres ni tasques acadèmiques avorrides. Jo penso que l’educació Infantil i Primària és la més important, ja que és la base de tota l’educació. Per això cal que les i els mestres estiguin ben preparats, per això jo també sóc mestra de mestres: donant cursos i cursets a la Universitat, escrivint llibres i articles…També vaig crear una associació per a les dones, perquè en aquella època les dones no tenien gaire accés als estudis i a la cultura en general, i jo crec que: “Només l’educació i la cultura ens farà realment lliures!”.
PROPOSTA DIDÀCTICA-61
CONTE: Dones extraordinàries que van canviar el món (Kate Pankhurst / Imma Villegas)
EDAT: Totes les edats
TIPUS: Narració històrica
ACTIVITATS:
- Conte: Dones extraordinàries que van canviar el món (Kate Pankhurst / Imma Villegas)
- Descoberta de l’Entorn i d’Un Mateix, Llenguatge Verbal
- Conversa: Com podem nosaltres ajudar a canviar el món?
- Descoberta d’Un Mateix i de l’Entorn, Llenguatge Verbal
- La Recerca: Jane Austen, Gerturde Ederle, Frida Kahlo, Coco Chanel, Mary Anning, Marie Curie, Mary Seacole, Amelia Earhart, Agent Fifi, Sacagawea, Emmeline Pankhurst, Rosa Parks, Anna Frank, Rosa Sensat.
- Descoberta de l’Entorn, Llenguatge Verbal i Plàstic
- Joc: Galeria de dones extraordinàries
- Descoberta de l’Entorn, Llenguatge Verbal
- Racó de l’escriptor: Com canviaràs tu el món?
- Descoberta de l’Entorn i d’Un Mateix, Llenguatge Verbal
- El Repte: Què faràs tu per canviar el món?
- Descoberta de l’Entorn i d’Un Mateix, Llenguatge verbal i Plàstic
- Taller: Dibuixa’t a tu canviant el món
- Llenguatge Plàstic
a)Objectius:
- Escoltar o llegir el conte “Dones extraordinàries que van canviar el món”
- Escoltar i respectar les intervencions dels companys
- Buscar i compartir informació sobre les dones que van canviar el món
- Aprendre vocabulari sobre les dones que van canviar el món i la seva època
- Pensar què faràs tu per canviar el món, i escriure-ho
- Imaginar-te que estàs canviant el món i dibuixar-ho
b)Desenvolupament de les activitats:
- CONTE I CONVERSA
Explico el conte amb l’ajuda de titelles de pal i imatges, o bé, en funció de l’edat dels infants, llegim el conte entre tots.
A continuació faig preguntes de comprensió per veure si ho han entès tot, i aclareixo el vocabulari. Tot seguit encetem una conversa a partir del què passa en el conte, i els demano si han pensat mai com poden ells canviar el món, si coneixen algú com les dones del conte, que han ajudat a canviar el món, i deixem que ens ho expliquin… pot ser que ens parlin dels seus pares, avis o germans. Deixo que expliquin les seves experiències, idees, opinions… és molt important que s’escoltin entre ells, així, poden fer-se preguntes.
Has pensat mai que les coses no sempre han estat així?, creus que tothom ho té igual de fàcil per aconseguir els seus somnis i objectius?, quines coses creus que s’haurien de canviar del teu entorn?, com ho podríem fer entre tots?, què podries fer tu per contribuir a tenir un món millor, més humà, més fàcil per a tothom?
- LA RECERCA: DONES EXTRAORDINÀRIES QUE VAN CANVIAR EL MÓN
Per equips els demanem que busquin i recopilin informació, fotografies i imatges sobre dones que van canviar el món. Podem repartir a cada grup un personatge, poden ser proposats per nosaltres o per ells mateixos, universals o del seu entorn. Per acabar amb una posada en comú on cada equip expliqui la seva part amb les tècniques que vulgui: PowerPoint, murals, representació…
DONES EXTRAORDINÀRIES QUE VAN CANVIAR EL MÓN
Informació extreta del llibre de
KATE PANKHURST:
Dones extraordinàries
que van canviar el món,
d’editorial Barcanova.
1-JANE AUSTEN
QUI VA ESCRIURE AQUESTS LLIBRES TAN FANTÀSTICS?
Xxxt! Quan va publicar el primer llibre, l’escriptora britànica Jane Austen no va poder dir a ningú que l’havia escrit ella! El 1811 no estava ben vist que una dona fos escriptora, encara que tingués molt de talent.
Els llibres de la Jane Austen són tan emocionants i romàntics i tenen tanta intriga, que, al cap de dos-cents anys, encara agraden molt. Perquè són històries molt ben escrites.
AQUESTS SÓN ALGUNS DELS PERSONATGES DE LES NOVEL·LES DE LA JANE: HEROIS, HEROÏNES I DOLENTS…
Orgull i prejudici:
Una noia molt llesta i sense pèls a la llengua, en una època en què una senyoreta educada no podia dir la seva. Un home guapo, ben plantat i ric, canvia les seves maneres estirades per guanyar-se el cor de l’Elisabeth.
Emma:
Ajuda a les amigues i a les noies de la família a buscar un bon marit, però descobreix que ha d’aprendre moltes coses sobre l’amor i la vida.
Persuasió:
Un home ric, cregut i desagradable, que valora més la bellesa de la gent que no pas la bondat.
Mansfield Park:
Una dona malcarada, sempre embarretada, que ho fa passar molt malament a la seva neboda, La Fanny Rice, que ve d’una família pobra.
L’Abadia de Northanger:
Li costa aprendre que la vida real no funciona exactament com en les novel·les romàntiques que li agraden tant.
En les cartes que escriu a la seva germana, Jane explica que té el cor trencat, com les seves heroïnes. Sospirava per un home que es deia Tom Lefroy. No els deixaven casar perquè la família d’ella no era rica. Soltera, va dependre de la família per poder viure fins que els seus llibres es van fer famosos!
2-GERTRUDE EDERLE
“Tres homes han travessat el Canal? Doncs jo també ho puc fer!
VA NEDAR AMB EL SEU PROPI ESTIL!
En la dècada de 1920, la joveníssima nedadora olímpica Gertrude Ederle, de Nova York, als Estats Units, va voler demostrar que una dona podia superar un repte que es considerava tan perillós i difícil com fer l’Everest: travessar nedant les aigües fredes del Canal de la Mànega. La Gertrude (o Trudy, com li deien) va ser la primera dona que ho va aconseguir.
La gent pensava que el pla de la Gertrude era impossible, sobretot després que no se’n sortís en un primer intent, el 1925, per culpa del mal temps. Però ella no es va donar per vençuda…
EQUIP BÀSIC DE NATACIÓ:
- Banyador de dues peces: Enlloc de portar un feixuc vestit de bany de llana, la Trudy es va fer ella mateixa, a partir de peces de roba interior, un dels primers biquinis. (Els homes creuaven el canal despullats, però!)
- Greix!: La Trudy es va empastifar de dalt a baix de greix per conservar l’escalfor del cos dins l’aigua freda.
- Casquet vermell brillant: Així, els espectadors la podrien distingir entre les onades.
- Ulleres: Perquè no li entrés l’aigua salada als ulls.
SEGUEIX LES FLETXES PER FER EL TRAJECTE DE LA GERTRUDIS
L’agost de 1926, la Trudy, que tenia dinou anys, va entrar al mar, a la riba francesa, i va llançar-se de cap en el segon intent de travessar nedant el Canal de la Mànega.
La Gertrude va fer servir l’estil crol, amb què sabia que podia resistir més, (tot i que tothom li deia que la braça era millor).
Havia de vigilar amb els taurons i les meduses picadores!
Va haver de lluitar contra forts corrents (sense fer cas dels qui li deien que abandonés).
La Gertrude va anar menjant terrossos de sucre (tot i que tothom li deia que era massa poc menjar) i va mantenir el ritme escoltant en un gramòfon la seva cançó preferida.
Finalment, després de nedar uns 56 km en 14 HORES i 31 MINUTS, va arribar a la costa anglesa. La Gertrude havia superat el repte i havia batut un nou rècord: havia trigat DUES HORES MENYS que l’home que havia travessat l’estret més de pressa! Quan va arribar a Nova York va tenir una sorpresa! Tothom coneixia la seva proesa i sortia al carrer a celebrar la seva gesta.
3-COCO CHANEL
“Una noia hauria de ser dues coses:
qui vulgui ser i allò que vulgui ser…”
Dissenyadora de moda, la Gabrielle Chanel, o “Coco” (es pronuncia “Cocó”), va obrir la seva primera botiga a París el 1910. La Coco va dissenyar roba per a clientes riques, però ella venia d’una família humil i va haver de treballar molt per tirar endavant el seu negoci.
En aquell temps, les dones vestien molt formalment. La Coco pensava que aquella mena de roba no convenia gens a les dones, que estaven canviant molt ràpidament la seva manera de viure. Era l’hora de fer una moda diferent. I la Coco va aplicar el XAC-XAC! de les tisores a diferents peces de roba i les va adaptar a la dona moderna, que, vestida amb aquesta roba, podia fer tot allò que volgués!
Cotilles incòmodes? XAC! Oh la là!
Llacets i cintes inútils? XAC! Au revoir!
Barrets extravagants amb plomes? XAC! Sacré Bleu!
Tallant per aquí i per allà, la Coco va obrir la porta a la roba d’avui dia…
- El vestit curt negre:
La Coco va dissenyar aquest vestit el 1926. Fins aquell moment un vestit així s’hauria considerat poca cosa.
- Roba esportiva:
El 1914, la Coco va començar a utilitzar teles molt lleugeres que fins aquell moment només servien per fer roba interior masculina. En va fer peces per a dones actives, com un vestit de bany!
- Pijames:
Fins que la Coco no va llançar un línia de pijames per a dones el 1918, només en duien els homes.
- Pantalons:
Sí, pantalons! La Coco va ser una de les primeres dones que es van posar pantalons. Els va incloure en la seva col·lecció del 1930.
- Els cabells:
La Coco va provocar un gran enrenou quan el 1917 es va tallar els cabells ben curts!
“La moda no la trobem només en els vestits.
La moda és al cel, al carrer. La moda són les idees.
la manera de viure, el que passa…”
4-FRIDA KAHLO
Va veure la vida d’una altra manera…
La vida de l’artista mexicana Frida Kahlo no va ser gens fàcil, però va saber convertir les seves experiències en obres d’art úniques i meravelloses. El 1925 tenia 18 anys i s’estava preparant per ser metgessa. Però va patir un accident de trànsit molt greu, tan greu, que no va poder acabar els seus estudis de medicina. Mentre es recuperava a l’hospital, la Frida va començar a pintar-se ella mateixa i la vida li va canviar. Pintar feia que se sentís millor. I va decidir que no perdria mai més un sol instant de la seva vida. Passaria el temps pintant!
“M’interessen molt els antics pobladors de Mèxic, els asteques. Aquest poble considerava els gossos els seus guies; per això jo pinto gossos quan he de prendre una decisió important.”
ELS SENTIMENTS DE LA FRIDA:
La Frida reia molt, però sempre es pintava seriosa. I això ho feia perquè volia provar maneres poc habituals d’expressar el que sentia, i pintava imatges curioses com si fossin pistes…
“En aquest quadre porto els cabells lligats amb cintes. Vull expressar que tot s’endreça i es posa a lloc després d’una discussió.”
FASCINANT FRIDA:
“No vull amagar res de mi mateixa.”
La gent trobava la Frida molt interessant, perquè amb l’art deia exactament el que pensava. No volia amagar res d’ella, cosa que les dones de l’època sí que solien fer. Per això s’exagerava les celles i el pèl de la cara en els autoretrats. Estava molt orgullosa de ser mexicana i sempre anava vestida amb roba tradicional, virolada i portava joies i pentinats molt elaborats.
“La família és molt important per a mi. Per expressar-ho, em pinto amb els micos.”
VISCA LA VIDA!
La Frida va pintar prop de 200 obres d’art que ara són molt conegudes arreu del món. La seva salut va anar empitjorant a poc a poc, però, fins i tot quan estava malalta, la Frida volia viure intensament. En el seu últim quadre, un bodegó amb síndries, hi va escriure: “VISCA LA VIDA!”. La Frida mirava el món d’una manera molt personal i única, la qual cosa la va convertir en una de les artistes més importants de tots els temps.
5-MARIE CURIE
Preguntes, preguntes…
La Marie es va fer moltíssimes preguntes sobre la ciència.
La Marie, que venia d’una família polonesa molt humil, va haver de lluitar molt per poder estudiar ciències a la Universitat de París, a França. I va dedicar la seva vida a trobar respostes i tractaments per a malalties molt serioses.
Era a París quan va saber d’un descobriment científic fabulós que la va intrigar molt:
“Fascinant! Mmm…
Em pregunto si hi deu haver substàncies naturals
que desprenen radiació…”
Els Raigs X!
El primer científic que va estudiar els raigs X va ser l’alemany Wilhem Röntgent, el 1895. Els raigs X són raigs que passen a través dels objectes, com ara el nostre cos. Són un tipus de radiació.
Les investigacions de la Marie no van ser solament descobertes emocionants. Es va passar una pila d’hores observant i esperant fins que…
ELEMENTS:
Els metalls, els minerals, els líquids i els gasos de què està feta la Terra. Trobar-ne un de nou és una gran descoberta!
RADIOACTIU:
La Marie va dir que les substàncies que desprenien radiació eren radioactives. La Marie va ser la primera persona que va fer servir aquesta paraula.
“CARAM! He descobert dos elements químics nous: el Poloni i el Radi! Tots dos brillen i desprenen una estranya radiacióinvisible. Són RADIOACTIUS!
Mmm… Em pregunto si serviran per alguna cosa…”
Diversos experiments van revelar que el radi era un element fantàstic, que es podia fer servir en tractaments contra el càncer.
El 1903 i el 1911 la Marie va rebre el premi més important del món que es dona a la recerca científica: El Premi Nobel. És l’única dona que l’ha guanyat dos cops.
PERILL DE RADIACIÓ:
A la Marie li agradava dormir al costat d’un pot amb radi que brillava una mica, sense saber que era perillós! La Marie estava malalta molt sovint. Ara sabem que el que li va passar va ser que va patir contaminació radioactiva.
6-MARY ANNING
VA TROBAR PETJADES DE DINOSAURES!
Mary Anning va néixer a Lyme Regis, Anglaterra, el 1799. En aquell temps la gent pensava que el món tenia pocs anys d’antiguitat. L’interès de la Mary pels fòssils va ajudar a demostrar que el món té realment milions i milions d’anys. La família de la Mary es dedicava a buscar fòssils per la platja per vendre’ls als turistes rics. A principis del segle XIX, ningú no tenia gaire clar què eren els fòssils exactament. La Mary estava molt intrigada i va buscar i buscar fins que va fer unes descobertes INCREÏBLES!
“Imagina’t què podem tenir sota els nostres peus!”
ELS FÒSSILS:
Els fòssils tenen milions d’anys i es formen quan els minerals ocupen (o envolten) l’espai dels esquelets, les petjades i fins i tot les caques d’éssers que van viure fa moooolt de temps!
1812: La Mary va descobrir l’esquelet d’un animal que ningú no havia vist mai. Els científics van anar a veure el fòssil i van anomenar el monstre marí…
ICTIOSAURE!
1820: La Mary va trobar l’esquelet d’una criatura marina de cinc metres. Un cop més, els científics van córrer a veure la nova descoberta i li van posar el nom de:
PLESIOSAURE.
1828: La Mary va descobrir l’esquelet d’un
PTEROSAURE,
un dinosaure volador que, fins aleshores, no s’havia trobat mai a la Gran Bretanya.
“Fa molt de temps al mar hi havia monstres enormes!”
COPRÒLITS:
Molta gent es preguntava què eren els copròlits. La Mary va suggerir, amb molt d’encert, que podien ser caques fossilitzades de dinosaure!
La Mary era molt bona trobant fòssils. Molt més que els homes científics que escrivien sobre els fòssils que ella trobava. Però com que ella era humil i dona i no havia pogut anar a escola, durant molts anys ningú no va parlar de la seva feina, tan important i dura.
Actualment, la Mary és reconeguda com una de les primeres i més importants paleontòlogues (científiques que estudien els dinosaures) que hi ha hagut mai.
“Ostres! Sóc una paleontòloga.”
7-MARY SEACOLE
Digues a la Mary Seacole que no aconseguirà fer una cosa.
Això nomes servirà perquè s’hi esforci més!
Al 1854 la Mary va viatjar des de casa seva, a Jamaica, fins a Anglaterra. Volia trobar-se amb un grup d’infermeres que anaven a ajudar els soldats ferits a la guerra de Crimea (Gran Bretanya, França, Turquia i Sardenya lluitaven contra Rússia a Crimea, que formava part de Rússia). La Mary, que havia treballat com a infermera en un hospital dirigit per la seva mare, es moria per ajudar les tropes britàniques. Però no li van oferir el lloc.
“Una infermera mig escocesa mig jamaicana?
No penso que vostè hi entengui, de medicina de veritat!”
“Si no em volen, marxaré a Crimea
i faré el meu propi hospital!”
La Mary va emprendre un viatge molt llarg cap a Crimea, un lloc perillós i destrossat per la guerra, i va construir-hi el seu propi hospital! (Tot i que ella l’anomena “hotel”): HOTEL BRITÀNIC.
“Benvingut!
M’és igual si vostè és britànic o rus;
un ferit és un ferit!”
Però la Mary de seguida va veure que les ferides no eren l’únic que matava els soldats. La Mary va proporcionar-los menjar calent i va obrir una botiga de fruita i verdura fresques i de roba d’abric.
“El fred i la gana estan matant aquests homes. Hi he de fer alguna cosa!
SOPA! Aquests homes necessiten sopa!”
QUI VA AJUDAR LA MARY?
Quan la guerra va acabar, el 1856, la Mary va tornar a la Gran Bretanya com una heroïna, però completament pobra. Havia gastat tot el que tenia ajudant els soldats a l’Hotel Britànic. Per sort, la gent que havia salvat no havia oblidat ni la seva amabilitat ni la feinada que havia fet. Totes aquestes persones i les que van anar coneixent la seva història no van permetre mai que la Mary es quedés sense casa ni menjar.
“Es mereix que li diguem “mare Seacole”!
Si no hagués estat per la Mary,
hauríem passat dies sense menjar!”
8-AMELIA EARHART
AVENTURES D’UNA AVIADORA!
Amelia Earhart, una autèntica aventurera, volia ser la primera dona a sobrevolar l’immens oceà Atlàntic en solitari. Tot i que aquest perillós viatge anteriorment només l’havia aconseguit fer un home, i molts altres havien mort en l’intent, l’Amelia estava ben decidida a enlairar els seus somnis…
L’AVENTURA COMENÇA AQUÍ!
El 20 de maig de 1932, l’Amelia va enlairar-se de Harbour Grace, al Canadà, cap a París, França.
ROBA D’AVIADORA:
- Abric de cuir,
- pantalons d’aviador,
- gorra,
- ulleres
- CELS DE TEMPESTA!
Els forts vents i el fred gelat van provocar problemes mecànics. L’Amelia es va adonar que no podria arribar a París…
SOLUCIONAT!
Va pensar de pressa i va canviar el rumb per aterrar, sana i estàlvia, a Londonderry, a Irlanda del Nord! (Uf!), 14 hores i 56 minuts després d’enlairar-se. Ja podia dir que era la primera dona que havia travessat volant l’Atlàntic en solitari!
A L’OCEÀ PACÍFIC:
L’11 de juliol de 1935, l’Amelia es va convertir en la primera persona que va travessar volant sola l’Oceà Pacífic. Durant el vol per mig món anava fent glops de xocolata calenta que tenia en termos.
LA VOLTA AL MÓN!
El 1937, l’avió de l’Amelia va desaparèixer en el Pacífic mentre ella intentava convertir-se en la primera dona aviadora que feia la volta al món. Tot i els esforços, no la van trobar mai. Ningú sap exactament què va fallar en aquell vol final, però el que és ben cert és que va demostrar a tothom el que pot aconseguir una noia amb esperit aventurer.
9-AGENT FIFI
NOM AUTÈNTIC: Marie Christine Chilver
PROESES:
Al començament de la Segona Guerra Mundial, el 1940, la Marie era una noia de vint anys que estudiava idiomes a la Universitat de París. Quan Alemanya va envair França, la Marie va ser enviada a un camp de presoners per a dones britàniques. Però va idear un astut pla per escapar-se i tornar a la Gran Bretanya, al seu país. El govern va quedar tan admirat de la determinació de la Marie, que li van donar una identitat secreta i una feina molt important per fer…
MISSIÓ SECRETA:
“SETEMBRE DE 1942, SEGONA GUERRA MUNDIAL
Ha de posar a prova els nostres futurs espies per veure si poden guardar un secret. Si vostè (una agent Britànica) aconsegueix enganyar-los, qui sap quins secrets podrien arribar a explicar a un agent enemiga en el cas que els convertíssim en autèntics espies. Sabem que vostè pot fer-ho, Fifi. Tothom diu que és una dona “amb unes capacitats extraordinàries” i no solament és el nostre agent secret, sinó que és “el nostre agent especial”.
Atentament,
CAP D’OPERACIONS ESPECIALS, SERVEI D’INTEL·LIGÈNCIA BRITÀNIC”
LA PROVA DE LA FIFI PER ATRAPAR BOCAMOLLS:
Els aspirants a espia havien de passar una sèrie de proves sobre coses molt diverses: interpretar mapes, desxifrar codis secrets, llançar-se en paracaigudes, saber manipular explosius o interpretar disfresses. Però la prova de l’agent Fifi era la més difícil. Actuava amb una identitat falsa mirant de treure informació als aspirants, que no sabien que els estava posant a prova.
TRUCS DE LA FIFI PER A AGENTS SECRETS:
1.TRUC U: Tenir una tapadora convincent.
“Jo feia veure que era periodista perquè ningú no sospités que en realitat era una agent secreta. Perquè la meva tapadora fos més convincent, escrivia articles per a revistes de debò.”
2.TRUC DOS:
Vigilar els aspirants a espia i fer-ho molt bé observant les seves tècniques. La Fifi rebiadescripcions detallades de l’aspecte dels aspirants a espia.
“Ni s’imaginen que vigilo tots els seus moviments!”
3.TRUC TRES: Estar a punt per viatjar on calgui en qualsevol. Pot ser que hagis d’anar a trobar els aspirants en cafeteries, restaurants i fins tot al zoo.
“ASPIRANT: Cabells foscos, celles espesses.
A la zona de les girafes, zoo de Londres,
a les 14.30h.”
4.TRUC QUATRE: Ser molt hàbil en les converses per convèncer els aspirants perquè comparteixin informació d’alt secret.
“És clar que pot confiar en mi!”
5.TRUC CINC: Escriure els informes amb seguretat i determinació.
“Un altre bocamoll! No és apta per a missions secretes.”
TOP SECRET:
Guardar secrets era tan important que l’agent Fifi va haver de prometre que no explicaria mai res de la seva feina a ningú, ni a la seva família. Després de 70 anys s’han fet públics els documents de la Fifi. Ara ja no és cap secret la bona feina que va fer la Fifi.
10-SACAGAWEA
ELS EXPLORADORS
Pel maig de 1804, els exploradors Lewis i Clark van organitzar una expedició cap a l’oest inexplorat dels actuals Estats Units per conèixer-lo i cartografiar-lo. En l’expedició per muntanyes rocalloses, per rius de ràpids perillosos i sota fortes tempestes, hi anaven més de quaranta homes i una jove índia que acabava de tenir una criatura…
SEGUEIX LES FLETXES PER TROBAR EL RASTRE DE LA SACAGAWEA
Considerades propietat dels homes de la tribu, la vida de les dones indígenes nord-americanes era molt dura. Quan era petita, la Sacagawea, de la tribu shoshone, va ser segrestada pels hidatsa, una altra tribu amb la qual va viure fins que va conèixer en Lewis i en Clark. La Sacagawea parlava les llengües de les dues tribus i per això els va acompanyar com a intèrpret. No li va costar gaire demostrar que era molt útil en moltes altres coses…
“Vaig fer tot el viatge amb el meu petit acabat de néixer a l’esquena.”
Quan els nadius americans veien la Sacagawea i el seu fill, confiaven que l’expedició tingués intencions pacífiques.
“Venim en to de pau!”
Conservant sempre la calma, la Sacagawea va aconseguir que no es perdés el material important que havia caigut a l’aigua.
Els exploradors van patir atacs d’óssos i núvols de mosquits!
La Sacagawea va reconèixer els terrenys del voltant de la tribu shoshone on havia crescut. Per això va poder ensenyar a en Lewis i a en Clark la millor ruta.
“Ei, reconec aquesta muntanya!”
Durant l’expedició va ser difícil trobar menjar, però la Sacagawea sabia com proveir-se d’arrels comestibles i fruits.
“Algú vol regalèssia?”
La Sacagawea va recórrer més de 400 quilòmetres a peu, a cavall i en barca!
UN FINAL INESPERAT PER A L’EXPEDICIÓ:
L’expedició es va acabar el 1806. Els esforços de la Sacagawea van fer que en Lewis i en Clark la consideressin com una igual, cosa extraordinària en aquella època, sobretot per a una dona índia.
11-EMMELINE PANKHURST
ACTIVISTA APASSIONADA CONVENÇUDA
QUE LES DONES HAVIEN DE TENIR:
DRET A VOT!
A Anglaterra, el 1903, l’Emmeline Pankhurst va encoratjar dones de totes les classes socials (joves i grans, riques i pobres) a tirar endavant una campanya per posar fi a la llei que no permetia que les dones votessin. Aquestes activistes foren anomenades “sufragistes”.
Amb l’Emmeline de líder, les sufragistes estaven disposades a demostrar als qui pensaven que les dones no tenien res a dir sobre com havia de funcionar el país que estaven completament equivocats… MOLT EQUIVOCATS!
FETS, NO PARAULES!
L’Emmeline deia que l’única manera de convèncer la gent que el missatge de les sufragistes anava de debò era amb FETS, NO AMB PARAULES, encara que poguessin tenir problemes amb la policia i, algun cop, anar a la presó.
FETS DE LES SUFRAGISTES:
- Protestes amb pancartes
- Interrompre discursos polítics
- Encadenar-se a les reixes
DONES VOTANT? MAI!
A l’Emmeline li va costar molt convèncer la gent que era una bona idea que les dones poguessin votar. De fet, la protesta sorprenia i a alguns els espantava i tot.
“Caram! Si les dones voten, no es casaran!”
“Que absurd! El cervell de la dona és massa petit per poder tenir un criteri i votar.”
VISCA! LES DONES ACONSEGUEIXEN VOTAR
A poc a poc, la llei va permetre el vot femení. A Finlàndia, les dones van poder votar l’any 1907; a la Gran Bretanya, l’any 1918; a l’estat espanyol, amb la Segona República, l’any 1931.
ELS SUFRAGISTES ET NECESSITEN
Si haguessis estat l’activista que va repartir més exemplars del diari Suffragette, podries haver guanyat una bicicleta completament nova. La bici estava pintada amb els colors de les sufragistes (morat, blanc i verd). Amb aquella bicicleta hauries pogut anar amunt i avall reclutant més sufragistes!
12-ROSA PARKS
La Rosa Parks es va alçar
pels seus drets i pels dels altres…
…restant asseguda.
Quan pel desembre del 1955 va seure a l’autobús que la duia a casa, a Montgomery (Alabama) no sabia que estava a punt de fer una cosa extraordinària. En aquella època, als Estats Units, unes lleis molt estrictes separaven els blancs dels negres. És el que s’anomena segregació. Segons la llei, en cas que l’autobús anés ple, les persones negres havien de cedir els seients als blancs.
BITLLET PER CANVIAR EL MÓN
NOMÉS ANADA
NO SE CEDIRÀ EL SEIENT
Com que en aquell autobús no quedaven seients lliures, el conductor va demanar a la Rosa que s’aixequés per deixar seure un passatger blanc… Però la Rosa va pensar: “Per què ho he de fer?”. La Rosa no es va moure del seient.
No va discutir ni es va barallar, ni tan sols quan la van detenir. No calia cridar perquè tothom s’adonés que les normes eren injustes.
“Es vol aixecar?”
“No, no ho faré.”
La notícia de la detenció de la Rosa es va escampar de pressa. De seguida, altres persones negres van decidir no agafar més l’autobús fins que la llei canviés.
“Faré boicot als autobusos.”
“Visca! Jo també!”
Al final, es va haver de canviar aquesta llei i moltes altres que eren igual d’injustes.
Negant-se a aixecar-se,
la Rosa va fer un pas endavant molt important
per a la igualtat entre blancs i negres!
13-ANNA FRANK
Durant la Segona Guerra Mundial, Anna Frank, una noia que volia ser escriptora, es va haver d’amagar amb la seva família. La vida dels jueus, i per tant, la dels Frank, va ser molt insegura i duríssima en aquella guerra, perquè els jueus estaven perseguits pel partit nazi. Els jueus van ser tractats injustament i enviats a camps de concentració, tot i no haver fet res dolent.
Els Frank van viure amagats en unes sales camuflades de la fàbrica que el pare de l’Anna dirigia abans de la guerra. Allà no hi podien tenir gaires coses, però l’Anna s’havia assegurat d’emportar-se el seu diari…
L’Anna, en el seu diari, s’adreçava a una amiga imaginària anomenada Kitty.
“Estimada Kitty, Juny de 1942
Vull explicar-te coses que no he explicat mai a ningú.
Una abraçada:
Anna Frank
13 anys, Amsterdam (Holanda)”
LA FAMÍLIA FRANK:
- EL PARE DE L’ANNA: l’Otto Frank
- LA MARE DE L’ANNA: L’Edith Frank
- LA GERMANA DE L’ANNA: La Margot Frank
- L’ANNA FRANK
“Tinc molta por que descobreixin el nostre amagatall.”
Ningú no sabia on s’amagaven, llevat d’uns amics molt íntims que els portaven menjar i tot el que necessitaven. L’entrada quedava amagada darrera d’una prestatgeria.
L’Anna va dipositar les seves esperances, pors i frustracions en el seu diari..
“No hi pot haver res pitjor que et detinguin.”
L’Anna trobava a faltar el seu gat, el
Moortje, que havien hagut d’abandonar. Tenien poc menjar, però l’Anna sabia que calia resignar-se.
“Amb tantes discussions n’hi ha per tornar-se boja.”
Una altra família que s’havia d’amagar van anar a viure amb els Frank. L’Anna trobava que era difícil haver de compartir un espai tan petit amb vuit persones.
“Malgrat tot, jo encara crec que, en el fons, la gent és bona.”
UN LLIBRE QUE VA IMPACTAR EL MÓN:
Després d’haver estat dos anys a l’amagatall, tots els qui hi vivien van ser descoberts i van ser enviats a camps de concentració. Només el pare de l’Anna va sobreviure a la guerra. Com a reconeixement a la seva filla, l’Otto Frank va publicar el diari de l’Anna, un dels llibres més importants de la història. L’Anna no va deixar de somniar mai en un futur millor. El seu coratge i el seu talent han commogut milions de persones d’arreu del món que han llegit el seu diari, titulat
Anna Frank, el diari d’una noia.
14-ROSA SENSAT
“La llibertat és una conquesta a la que arribem
mitjançant l’educació i la cultura.”
Rosa Sensat i Vilà va néixer al Masnou, el Maresme, el 1873.
- Va ser mestre i directora de l’Escola del Bosc, a Barcelona, una escola enmig del bosc on les activitats es feien a l’aire lliure, i els infants aprenien a través del joc, el treball del dia a dia i el respecte a les persones, sense llibres ni tasques acadèmiques avorrides.
“No ens preocupem ni per les lliçons ni pels llibres, la primera cosa és aprendre a viure.”
- Al llibre Vers una nova escola es recullen les seves experiències a l’escola, la seva metodologia activa i moderna, i les seves reflexions sobre l’educació.
“El joc i el treball són el més eficaç agent educatiu.”
- També va ser Mestra de Mestres, donant cursos i conferències a la Universitat, a l’Escola d’Estiu i a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, i publicant articles i llibres diversos com: Diaris d’Escola.
Es va posar el seu nom a l’Escola de Mestres
Rosa Sensat de Barcelona.
- Creia en la igualtat de drets entre sexes, i que l’educació i la cultura és el camí per a ser lliures. L’obra d’educació feminista més notable de Rosa Sensat és l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, un espai per a dones, concebut i gestionat per dones. Rosa Sensat en fou la creadora i l’ànima del seu actiu i progressiu pla de formació, de 1921, per assolir la nova dona a què la institució aspirava.
A Catalunya, hi ha gairebé 40 carrers o places dedicades a Rosa Sensat.
La informació sobre Rosa Sensat
està extreta de la
WIKIPÈDIA.
- JOC: GALERIA DE DONES EXTRAORDINÀRIES
Aquest joc de material plastificat consisteix en retrats de les dones, rètols amb els noms, frases amb el què van fer per canviar el món i imatges que ho il·lustren.
- Primer: Col·loquem els retrats de les dones com si estiguessin en un museu. Llegim el nom d’una d’elles, i els altres han d’endevinar qui és i què va fer per canviar el món, posant el rètol i la imatge sota el retrat corresponent.
- Si ho volem una mica més difícil: Ara ho farem al revés, llegirem el que va fer una d’elles, i els altres han d’endevinar de qui es tracta, i col·locar la imatge i el cartell sota el retrat corresponent.
- Un mica més divertit: Enlloc de llegir el què va fer, ho representem amb gestos i sons, els altres han d’endevinar què va fer i qui era.
4.EL RACÓ DE L’ESCRIPTOR: COM CANVIARÀS TU EL MÓN?
Com han fet aquestes dones, cadascú de nosaltres pot posar el seu granet de sorra per aconseguir un món millor, més just, més humà. Pensa què pots fer tu, i explica-ho per escrit.
5-6.EL REPTE I TALLER: COM CANVIARÀS TU EL MÓN?
Enganxem la nostra fotografia, o ens dibuixem, en el quadre que hi ha buit al final de l’exposició, també hi posem el nostre nom en el rètol corresponent al núm. 15. Finalment, ens dibuixarem a nosaltres canviant el món, tal com ho hem descrit prèviament en el racó de l’escriptor. Així, ampliarem la Galeria de dones extraordinàries amb els nostres propis retrats, noms i fets de vida, passant a formar part de les persones que han canviat el món.
*RESULTATS AL REPTE:
Hola! Sóc l’Imma Villegas, mestra d’Infantil i Primària. No sóc una dona extraordinària, però crec que he ajudat a canviar el món perquè he ensenyat molts nens i nenes, a més de a llegir i escriure, a compartir, respectar i estimar els que tenim al voltant, siguin amics o no. També he procurat donar-los eines i encoratjar-los perquè puguin ser autònoms, tenir les seves pròpies idees i prendre les seves pròpies decisions en els diferents moments i situacions en què es trobaran al llarg de la seva vida, defugint de lliçons dogmàtiques i avorrides, i procurant fer-los la feina més fàcil i divertida.