60. LA FOCA BLANCA

60-LA FOCA BLANCA

Rudyard Kipling

Adaptació: Imma Villegas

          -Hola! Sóc Kotick, la foca blanca!

          Vaig néixer blanca, com totes les foques, però anaven passant els dies i les setmanes, i la meva pell no s’enfosquia ni li sortien taques, com els passa a la majoria de les foques. Quan jo era un bebè foca la meva mare em bressolava damunt les ones del mar, i em cantava cançons de bressol de foques. A la meva mare no li importava que jo fos blanca, la meva mare m’estimava molt. Però em sembla que al meu pare no li va fer gens de gràcia!

         -Ganxo de mar -li va dir la meva mare-, em sembla que el nostre menut serà blanc.

       -Blanc? -va remugar el meu pare- Pels meus bigotis! No hi ha hagut mai cap foca blanca!

          -Doncs aquesta ho serà!

          La meva mare m’ensenyava a nedar, i em donava bons consells:

          -Fill meu -em deia-: quan estiguis cansat, estira’t a l’aigua panxa amunt, i deixa’t gronxar per les ones… però quan nedis, vigila que no et caigui el cap a sota la cua, o et podries ofegar!

             -Mare, i com sabem cap a on hem de nedar?

-Mmmmm… això ja ho aprendràs quan siguis gran, de moment seguirem el Porc de mar, que és molt savi!

          -Porc de mar, com ho fas per saber cap a on has de nedar?

     -Mira menut, és molt senzill: quan sentis un pessigolleig a la cua, neda fort cap endavant, perquè això vol dir que et ve una tempesta per darrere!

            -Ah! Un pessigolleig a la cua!

            La meva mare també em va ensenyar a pescar:

          -Mira, fill meu: les foques mengem peix, que capturem amb la boca i les dents. Al mar és ple de peixos molt bons per menjar, com ara: el llenguado, el bacallà, el lluç… però cuida’t dels taurons i els peixos martell, que es mengen les foques quan són petites!

           -Ah! Que bo que és el peix, mare!… Oh! ostres, tu no ets cap peix, oi? qui ets tu?

         -Hola, petita foca! Jo sóc l’Albatros, i no, no sóc cap peix, sóc un ocell, però també menjo peixos, com tu!

          -Ah!  I com t’ho fas?, perquè veig que no tens aletes ni dents!

-Vaig volant per sobre el mar, i quan veig un peix des d’aquí dalt, em  llenço de cap a l’aigua i… nyap!, l’agafo amb el bec! Escolta, com és que ets blanca tu?, les foques no són blanques!

          -Ostres, doncs no ho sé!

          Quan va arribar la primavera, amb la mare vam tornar a l’illa on vaig néixer, es veu que a les foques els agrada tornar sempre al mateix lloc per passar-hi l’estiu i tenir cura de les cries. Va ser molt divertit, perquè vaig retrobar els companys que havien nascut l’any anterior com jo.
-Fill meu -em va dir llavors la meva mare-: Ja no ets un bebè foca, ara ets un fadrí foca, pots anar a jugar a l’interior de l’illa amb els altres fadrins foca, mentre les mares ens quedem a la platja vigilant els bebès, i els pares es barallen per aconseguir un bon lloc.

-Gràcies, mare!… Ei espereu-me, companys, que vinc amb vosaltres!

           -Per què ets blanc tu?

            -Doncs no ho sé… m’he quedat així!

          Mentre jugava amb els altres fadrins foca, van arribar uns homes que portaven uns bastons a les mans, i van començar a guiar les foques cap endins de l’illa. De primer jo també els vaig seguir, però quan em van veure em van fer fora, es veu que el meu color de pell no els agradava… o més aviat els espantava, com si haguessin vist un fantasma!

          -Has vist? Aquí n’hi ha una de blanca!

          -Què dius, les foques no són blanques!

          -Doncs aquesta ho és!

          -No la toquis!… Ni te la miris!… deu ser l’esperit d’aquell home que es va morir l’any passat, que ha vingut per venjar-se!

          No em volien, però jo volia veure on anaven i què feien, i el que vaig veure no em va agradar gens ni mica!: De cop i volta, aquells homes van començar a colpejar els meus companys amb els garrots que duien a les mans, i llavors van treure uns ganivets i van començar a treure’ls-hi la pell. Allò era horrorós! Ja no podia veure més, em vaig allunyar d’aquell lloc tan de pressa com vaig poder, i no vaig parar fins a arribar al mar!

          -Ei, minyó! -vaig sentir una veu que em cridava-: Què fas aquí?, i per què estàs tan esverat? Però, si ets blanc!

          -Sí sóc blanc, i encara no sé per què!… Perdona si t’he molestat, però acabo de veure una cosa horrorosa: uns homes s’han endut els meus companys cap endins de l’illa, els han pegat al cap amb bastons, i els hi han tret la pell amb uns ganivets!

          -Ah, els homes! Sí, això ho fan cada any! Però deixa’m que em presenti: jo sóc el Lleó marí!

          -Cada any? I com és que ningú no fa res per evitar-ho? Això és terrible!

        -Sí, potser sí, però sempre ha estat així, i penso que sempre serà així! A més, pensa que mai fins ara cap foca ha pogut veure-ho i tornar per explicar-ho!

         -Doncs jo sí, i ho explicaré a tothom qui em vulgui escoltar! En algun lloc hi deu haver alguna illa on no hi vagin els homes!

         -Jo això no ho sé, però com que veig que hi estàs molt interessat, et recomano que vagis a veure Sea Vitch, a l’illa dels Cavalls de mar, ho sap tot sobre el mar!

          -D’acord, ara mateix hi vaig! Gràcies, Lleó marí!

      -Ei, pren-t’ho amb calma, minyó!, que hi tens un bon tros de nedar, i et veig molt acalorat!

      No podia de cap de les maneres prendre-m’ho d’una altra forma, la situació era desesperada i havia de posar-m’hi de seguida, si és que volia, de totes totes, fer-hi alguna cosa. Jo que sóc bon nedador, no em va costar gaire arribar a l’illa dels Cavalls de mar:

        -Bona tarda tinguin, senyors -vaig saludar-los educadament-!… Hola, estic aquí!… aquí a baix!, que no em veuen?

         No, aquells senyors no em volien fer cas, ni em miraven, com si no existís! Sort que les Gavines ho van veure, i totes divertides, es van  posar a cridar:

-Sea Vitch és una endrapaostres! Endrapaostres! Endrapaostres!

            -Maleïdes Gavines! Deixeu-me en pau d’una vegada!

          -Endrapaostres! -vaig cridar jo també, només per cridar l’atenció- Sea Vitch és una endrapaostres!

          -Quèèèè! Qui ets tu, mocós! I per què ets blanc!

          -Em faràs cas ara? Jo sóc Kotick, i sí, sóc una foca blanca! Ets tu Sea Vitch? El Lleó marí m’ha dit que tu ho saps tot sobre el mar. Potser saps on puc trobar una illa on no hi vagin els homes, per portar-hi els meus companys? He vist com els homes se’ls enduien, els pegaven amb garrots, i els treien la pell amb un ganivet. Penso que hem de trobar un lloc més tranquil per viure, on els homes no vinguin a buscar-nos!

          -Jo no en sé res d’això, mocós! I de fet, tant se me’n dóna, tota la vida ha estat així! Si vols, pots anar-ho a preguntar a la Vaca marina, que és molt sàvia!

          -La Vaca marina? I com la trobaré la Vaca marina?

          -La Vaca marina? -van cridar les Gavines- La reconeixeràs perquè és l’únic animal del mar que és quasi tan lleig com Sea Vitch!

           -Gràcies, Gavines! Me’n vaig de seguida a buscar-la! Que divertit: quasi tan lletja com Sea Vitch!

          L’oceà és molt gran, i la Vaca marina podria ser a qualsevol lloc, sabia que seria un viatge molt llarg. Per això, primer vaig anar a acomiadar-me dels meus pares:

          -Pare i mare! -els vaig dir-: He vist com els homes s’enduen els meus companys cap endins de l’illa, els peguen amb uns bastons, i els treuen la pell amb uns ganivets. Me n’aniré a viatjar per l’oceà a veure si trobo alguna illa on no hi vagin els homes, on les foques puguin viure tranquil·lament, sense por.

          -Fill meu! -em va dir la meva mare-: Ara ja ets gran i pots anar on vulguis tu sol. Que tinguis molta sort!

          -El que has de fer -va grunyir el pare-, és menjar molt i fer-te un Ganxo de mar com el teu pare, i trobar una bona companya com ta mare per aparellar-te!

          -Què?, menjar?, companya?

-Hola, Kotick! -vaig sentir que em deia una veu molt dolça al meu darrere- Vols ser el meu company? Vés a buscar l’illa dels teus somnis, que jo t’esperaré per aparellar-me amb tu l’any que ve!

           -Sí, gràcies! Adéu, pare, mare i companya! Tornaré a buscar-vos quan l’hagi trobada!

             -Que tinguis sort, Kotick! -cridaren els tres alhora.

            Així va ser com em vaig passar tot l’any viatjant per tot l’oceà, i preguntant a tothom qui em trobava, en busca d’una illa per a les foques on puguin viure tranquil·les, on no hi vagin els homes i puguin criar els seus fills en pau, l’illa de la Llibertat!

*************

           -Hola, sóc Kotick, la foca blanca! Qui sou vosaltres?

           -Nosaltres som el Tauró i el Peix Martell! On vas amb tanta pressa, foca blanca?

       -Busco una illa per viure-hi les foques, on no hi vagin els homes. Sabeu on la puc trobar?

-Els homes? Els homes estan per tot arreu! No la trobaràs pas, aquesta illa que tu dius!

          -Gràcies, seguiré buscant!

************

-Hola, jo sóc Kotick, la foca blanca! Qui sou vosaltres?

          -Hola! Jo sóc el Dofí i ella la Balena!

          -No havia vist mai una foca blanca! Per què ets blanc, tu?

          -No ho sé pas! Escolteu, sabeu on puc trobar una illa on no hi vagin els homes?

        -Nosaltres viatgem molt, i per tot arreu on hem estat hem trobat els homes! Per què no vols que hi hagi homes?

          -Perquè he vist com els homes colpejaven els meus companys amb uns bastons, i els treien la pell amb uns ganivets. Vull trobar una illa on les foques puguem viure sense por que els homes vinguin a buscar-nos i s’enduguin les nostres cries.

          -Nosaltres no sabem si existeix aquesta illa que tu dius. Que tinguis sort, foca blanca!

          -Gràcies!

************

          -Hola! Sóc Kotick, la foca blanca! Qui sou vosaltres?

          -Som la Petxina i el Cavallet de mar! Hola, foca blanca!

          -Sabeu on puc trobar una illa on no hi vagin els homes?

          -Aquesta illa no existeix! Per què no vols que hi hagi homes?

-He vist com els homes s’enduien els meus companys, els colpejaven amb garrots, i els treien la pell amb un ganivet. Per això vull trobar una illa on no hi vagin els homes, on les foques puguem viure sense por i criar els nostres fills tranquil·lament.

          -Que tinguis sort, foca blanca!

          -Gràcies, seguiré buscant!

************

          -Hola, Albatros, vell amic! Et recordes de mi?

          -I tant, foca blanca! Què fas tan lluny de casa teva?

         -Busco una illa on no hi vagin els homes! He vist com els homes s’enduien els meus companys, per colpejar-los i treure’ls la pell, i cal que trobem un lloc on viure en pau.

        -Òndia, però sempre ha esta així! I d’homes en trobaràs allà on vagis, segur!  No et voldria desanimar, però em sembla que questa illa que busques no existeix. En fi, que tinguis sort, amic!

          -Gràcies, potser sí que tens raó! Potser més val que ho deixi córrer!

************

          -Caram, la foca blanca! Ara sí que ja em puc morir tranquil·la!

          -Hola! Sóc Kotick, i sí, sóc una foca blanca! Per què ho dius que ja et pots morir?

         -Sóc una foca molt vella, jo! Recordo que quan era jove hi havia una antiga llegenda de foques, que contava que un dia vindria una foca blanca i guiaria les foques a l’illa de la Llibertat, una illa on no hi van els homes, i on les foques poden viure en pau i criar els seus fills sense por que els homes se’ls emportin per treure’ls la pell.

          -Ostres, quina llegenda tan bonica! Àvia foca, tu creus que  puc ser jo aquesta foca del conte?

          -Segur que sí! Ja has trobat aquesta illa?

       -Encara no, però segur que la trobaré! Gràcies, àvia foca! Tornaré a buscar-te quan l’hagi trobat!

          -Adéu, foca blanca! Que tinguis sort! I torna aviat!

************

          -Quin animal més lleig! És quasi tan lleig com Sea Vitch!… La Vaca marina!… Hola! sóc Kotick, la foca blanca! Qui ets tu? Ets la Vaca marina?

          -ññññññññ

       -No pots parlar? És clar, amb aquest morro tan gros… i partit pel mig!

          -ñññññññ

          -Segur que ets la Vaca marina! Sea Vitch m’ha parlat de tu!

          -ñññññññ

       -Diu que tu ets molt sàvia! Potser saps on puc trobar una illa on no hi vagin els homes? Hi vull portar totes les foques perquè puguin viure tranquil·les i criar els nostres fills sense por que els homes se’ls emportin per treure’ls la pell. Digues, tu saps on és aquesta illa?

          -ñññññññ! -fent que sí amb el cap-.

          -Sí? De de bò? Vols que et segueixi?

         -ñññññññ! -torna a fer que sí i es posa a nedar a poc a poc-.

        Vaig seguir la Vaca marina enllà, enllà… em posava nerviós haver de seguir els seu ritme tan calmat, però no hi podia fer res més! De cop i volta es va posar a nedar molt de pressa, i llavors vaig veure que s’enfonsava i entrava dins d’una mena de cova sota les roques. Sort que vaig agafar una bona glopada d’aire, perquè per poc m’ofego abans de sortir d’aquell forat que no s’acabava mai més. Però valia la pena! Llavors sí que em vaig quedar sense alè, en veure aquella meravella, aquella era del cert l’illa dels meus somnis: unes platges de sorra fina precioses, ideals per a viure-hi les foques i criar els seus fills. I el millor de tot era que segur que allà no hi havia homes: no podrien pas arribar-hi! Per mar, els seus vaixells de fusta s’estavellarien a les roques i esculls que havíem passat nedant per sota l’aigua; i per terra, no podrien salvar els alts penya-segats que envoltaven les platges. Era el lloc ideal!

           -Moltes gràcies, Vaca marina! Ara de pressa, a buscar els altres!

          -ñññññññññ!

************

          En tornar a ser a les platges on jo havia nascut, vaig retrobar els companys, el pare i la mare, però també la foca que m’esperava, tal com m’havia promès, per aparellar-se amb mi.

          -Kotick ha tornat! Kotick ha tornat! – cridava contenta de veure’m-.

          -M’has esperat! Que bé!

          -Has trobat l’illa dels teus somnis, Kotick?

        -Sí, i tant! I és meravellosa! Allà podrem criar els nostres fills, sense cap temor, els homes no hi poden arribar de cap de les maneres!

         -Fill meu! -va dir la meva mare-, que contenta que em fas!

         -Ostres, fill meu! -va exclamar el meu pare-, t’has fet un veritable Ganxo de mar com ton pare! Estic orgullós de tu!

          Però la resta de foques no ens creien, i no estaven disposades a deixar el lloc on havien passat tots els estius de la seva vida, per anar qui sap on, perquè una foca blanca diu que “vindran els homes i ens trauran la pell”!

          -Està bé, vosaltres mateixos! Si cal ens barallarem! Per què no em voleu creure? Us estic dient la veritat!

          I així fou com, tal com conta la llegenda, una foca blanca va guiar les altres foques a l’illa de la Llibertat: una illa on els homes no hi poden arribar, i on les foques poden viure tranquil·les i en pau, i criar els seus fills sense cap por ni temença. La veu anava corrent, i aviat s’estengué per tot l’oceà com una taca d’oli. Any rere any cada cop eren més les foques que s’afegien a la comitiva, i aviat els homes que els arrencaven la pell van haver de buscar-se una altra ocupació.

Fi

PROPOSTA DIDÀCTICA-60

CONTE: La foca blanca (Rudyard Kipling)

EDAT: A partir de 6 anys

TIPUS: Paràbola de la natura

ACTIVITATS:

  • Conte: La foca blanca (Rudyard Kipling/ Adaptació: Imma Villegas)
    • Descoberta de l’Entorn i d’Un Mateix, Llenguatge Verbal
  • Conversa: La vida al mar
    • Descoberta d’Un Mateix i de l’Entorn, Llenguatge Verbal
  • Audició: El camí dels dofins (Medwyn Goodall) / Poema: Cançó de bressol de les foques (Rudyard Kipling),
    • Descoberta de l’Entorn i d’Un Mateix, Llenguatge Verbal
  • La Recerca: Els animals marins
    • Descoberta de l’Entorn, Llenguatge Verbal i Plàstic
  • Joc: Els amics marins de la foca blanca
    • Descoberta de l’Entorn, Llenguatge Verbal
  • El Repte: Estranys animals del mar
    • Descoberta de l’Entorn, Llenguatge Verbal, Llenguatge Plàstic
  • Racó de l’escriptor: Vivint al fons del mar
    • Descoberta de l’Entorn i d’Un Mateix, Llenguatge Verbal
  • Taller: Un nou animal marí
    • Llenguatge Plàstic, Descoberta de l’Entorn

a)Objectius:

  • Escoltar o llegir el conte “La foca blanca”
  • Escoltar i respectar les intervencions dels companys
  • Llegir i aprendre a recitar un poema
  • Buscar i compartir informació sobre els animals marins
  • Aprendre vocabulari sobre els animals marins
  • Imaginar-se que vius al mar i explicar-ho per escrit
  • Inventar-se un nou animal marí i dibuixar-lo

 

b)Desenvolupament de les activitats:

 

  1. CONTE I CONVERSA

Explico el conte amb l’ajuda de titelles de pal i imatges, o bé, en funció de l’edat dels infants, llegim el conte entre tots.

A continuació faig preguntes de comprensió per veure si ho han entès tot, i aclareixo el vocabulari. Tot seguit encetem una conversa a partir del què passa en el conte, i els demano si han estat mai al mar, si coneixen alguns animals marins, i quins, quin animal els agrada més i per què, si els agradaria viure al mar, quin animal els agradaria ser… Deixo que expliquin les seves experiències, idees, opinions… és molt important que s’escoltin entre ells, així, poden fer-se preguntes els uns als altres.

La foca del conte se sent diferent i decideix ajudar els seus companys. Ets sents diferent tu?, en què?, com creus que pots ajudar els teus companys?, fins on series capaç d’arribar?, què haguessis fet tu al seu lloc?

 

  1. AUDICIÓ I POEMA

Escoltem la música: El camí dels dofins (Medwyn Goodall), i ens imaginem que estem viatjant sota l’aigua, podem moure’ns lliurement per l’espai si disposem d’un ambient adequat. Després posarem en comú el què hem sentit i ens hem imaginat.

Llegim i aprenem a recitar un poema de Rudyard Kipling: Cançó de bressol de les foques

CANÇÓ DE BRESSOL DE LES FOQUES

Rudyard Kipling

 

Fes nones, menut: la nit ja s’atansa

i l’aigua es fa negra (tan verda i brillant!).

Damunt de la mar la lluna va alçant-se

i ens veu ajagudes pels clots que s’hi fan.

És dolç el coixí d’onades topant-se;

rebolca’t-hi força, la cua torçant!

Taurons no vindran, ni temps de recança:

Oh, dorm-te en els braços de l’aigua bleixant!

 

 

  1. LA RECERCA: ELS ANIMALS MARINS

Per equips els demanem que busquin i recopilin informació, fotografies i imatges sobre els animals marins. Podem repartir a cada grup un aspecte dels animals: definició, respiració, tècniques d’adaptació… Per acabar amb una posada en comú on cada equip expliqui la seva part amb les tècniques que vulgui: PowerPoint, murals, representació…

 

ELS ANIMALS MARINS

          Segons l’entorn natural on viuen, els animals es poden classificar com aquàtics o terrestres. Quan els animals viuen a l’aigua, tenen adaptacions especials que els ajuden a sobreviure en hàbitats aquàtics. Com més temps passa l’animal a l’aigua, més ràpid s’adapta al seu entorn. Hi ha moltes maneres de fer que un animal aquàtic s’adapti al seu hàbitat.

          Un animal aquàtic és un animal, vertebrat o invertebrat, que passa la major part o tota la seva vida a l’aigua. Poden respirar l’aire, o extreure’n l’oxigen que està dissolt a l’aigua, a través d’òrgans especialitzats anomenats brànquies, o directament a través de la seva pell.

          A més d’aplicar-se als animals que respiren a l’aigua, com els peixos o els mol·luscs, el terme animal aquàtic es pot aplicar també als animals aquàtics que respiren per mitjà de pulmons, com els cetacis, els quals no poden sobreviure a terra, així com a alguns mamífers de quatre potes com la llúdria i els castors.

         Els animals aquàtics també inclouen els ocells marins, com els albatros o els pelicans, i la major part dels anseriformes, com els ànecs, cignes i oques.

          En canvi, no són considerats aquàtics els amfibis, com ara la granota, ja que la majoria dels amfibis presenten un estadi larvari aquàtic, com el capgròs, però d’adults viuen a terra, retornant a l’aigua tan sols per aparellar-se.

          El terme aquàtic pot, en teoria, ser aplicat a animals que viuen tant en aigua dolça com en aigua de mar. No obstant això, l’adjectiu marí s’utilitza més comunament per descriure animals que viuen en aigua de mar, tant als oceans com als mars.

VIKIPÈDIA

  1. JOC: ELS AMICS MARINS DE LA FOCA BLANCA

Aquest joc de material plastificat consisteix en imatges d’alguns animals marins, rètols amb els noms d’aquests, i una fitxa tècnica de cadascun d’ells amb dades sobre com són, on viuen o què mengen.

  1. Primer: Col·loquem les imatges damunt la taula o penell, i un dels participants llegeix la fitxa tècnica d’un dels animals, la resta han de trobar la imatge corresponent i posar-hi el rètol amb el nom al costat.
  2. Si ho volem una mica més difícil: El que llegeix la fitxa tècnica no dirà el nom de l’animal, i els altres a més de saber de quin animal es tracta, han de dir el seu nom, després posen el rètol amb el nom al costat de la imatge corresponent.
  3. Si ho voleu una mica més divertit: Enlloc de llegir la fitxa tècnica el concursant representarà amb gestos i sons l’animal, i els altres han d’endevinar de quin animal es tracta, així com el seu nom, finalment posaran el rètol amb el nom al costat de la imatge corresponent. Després, si es vol, es pot llegir igualment la fitxa tècnica, per tal d’obtenir més informació de l’animal.

 

ALBATROS: Els albatros són una família de grans aus marines que viuen a la zona de l’oceà Àrtic i al nord del Pacífic. Són els ocells voladors més grans del món, i es mouen de forma molt eficient per l’aire gràcies al seu pelatge dinàmic, poden cobrir grans distàncies sense esforç. S’alimenten de calamars, peixos i petits crustacis, que capturen a la superfície de l’aigua o bussejant, tot i que també poden recollir animals morts. L’albatros estableix relació amb una sola parella, que li dura tota la vida.

BALENA: Les balenes són un grup divers de mamífers marins placentaris, de vida aquàtica i àmplia distribució geogràfica. El mot balena, nom vulgar sense validesa taxonòmica, es refereix a gairebé qualsevol cetaci del subordre dels misticets, i tenen els hipopòtams com a parents més pròxims. Les balenes viuen a mar obert, on s’alimenten, donen a llum, alleten les seves cries i les cuiden. Aquests animals estan tan adaptats a la vida marina, que no poden viure a terra ferma.

DOFÍ: Els dofins (col·loquialment a València i a Eivissa, galfins) són mamífers aquàtics de l’ordre dels cetacis. Són carnívors, excel·lents nedadors, remarcables per les seves qualitats psíquiques, que viuen en uns mars temperats i càlids. Aquest animal pot nedar a 63 Km/h sense provocar turbulències, saltar fins a 3 metres d’altura fora de l’aigua, submergir-se ràpidament i durant força temps, i disposa com a qualitat única entre els animals d’un veritable llenguatge sonor i ultrasonor de 400 paraules. Està dotat d’un cervell comparativament tan desenvolupat com l’humà, i manifesta una gran sensibilitat pel què fa al dolor i al plaer.

ELEFANT MARÍ: Gènere de mamífers aquàtics d’una gran llargada (6’5 m), amb un apèndix en forma de trompa erèctil (40 cm) present només en els mascles. Té el cos molt gros i pot pesar fins a 3.000 Kg o 3.500 kg segons l’espècie. El tronc és fusiforme, i la pell bruna grisosa, canvia de color segons l’edat, el sexe i l’estació. Es considera la foca més grossa del món. Habita als mars meridionals, des de l’Antàrtida, i es reprodueix a terra en platges de les illes subantàrtides.  Té una extraordinària capacitat de viatge en l’oceà i de capbussada.

FOCA: Les foques, llops marins o de mar, vells marins, o serenes (en rossellonès), són la família de carnívors més adaptada a la vida aquàtica, amb totes les característiques que això comporta. S’emparenten estretament amb els lleons marins, i es distingeixen fàcilment per l’absència d’orelles i per arrossegar les potes al darrere quan es desplacen sobre terra, enlloc d’utilitzar-les per a caminar. Popularment duien els noms de vell marí, bou marí, ca marí, llop marí, llop de mar…

FREGATA: Les fregates són aus d’una grandària considerable, amb una envergadura d’ales que supera els 1’80 m. Malgrat les seves dimensions són aus molt lleugeres, amb un pes de pocs centenars de grams. Totes tenen una coloració negre o negre i blanca, i els mascles tenen unes característiques bosses a la gola de color vermell intens. No neden ni caminen ni poden enlairar-se des d’una superfície plana, per volar es deixen caure des d’un lloc elevat. Poden romandre a l’aire durant més d’una setmana, i assolir velocitats de 400 Km/h. Viuen en boscos al llarg de la costa, i pesquen peixos, mol·luscs i meduses, que veuen des del cel.

GAVINA: Les gavines són ocells marins i excel·lents voladors, tot i que no volen mai en ple oceà, sinó que es limiten a migrar vorejant les costes. Tenen un aspecte robust, les ales punxegudes i estretes, la cua arrodonida i curta, i el bec massís i acabat en ganxo. Els tres primers dits estan units per una membrana per tal d’adaptar-se a la vida aquàtica, mentre el quart resta posterior i lliure. La majoria tenen el plomatge gris, blanc i negre, barrejats en proporció variable, mentre que els joves presenten tonalitats terroses. Els mascles solen ser més grossos. L’alimentació és omnívora, aprofitant tota mena de recursos, fins i tot escombraries humanes.

LLEÓ MARÍ: Els lleons marins són diferents espècies de mamífers de la família dels otàrids que viuen en regions de baixes temperatures i s’alimenten principalment de peixos, a més de mol·luscs. Formen un grup sense cap mena de valor taxonòmic. El seu nom deriva del fet que els mascles adults tenen un pelatge diferent del de les femelles, que consisteix en una mena de crinera com els lleons, i també emeten un tipus de rugit greu.

MORSA: La morsa és un animal mamífer carnívor subaquàtic que viu a les costes dels mars freds àrtics de l’hemisferi nord. Les morses es caracteritzen per les seva pell gruixuda i arrugada de color gris i rosat, els seus llargs bigotis, les aletes planes, els seus cossos greixosos, i sobretot pels llargs queixals blancs. Durant l’època de pubertat, com a caràcters sexuals secundaris, als mascles els apareixen nòduls a la pell. El pelatge de la morsa canvia de color segons la temperatura:  a l’aigua freda tenen un color gris clar, i rosat en temperatures més càlides a causa de la dilatació dels vasos sanguinis. Tenen pèl a tot el cos menys a les aletes.

ÓS POLAR: L’ós polar o ós blanc  és el mamífer terrestre carnívor més gros del món, viu dins del Cercle Polar Àrtic, i està considerat marítim per la seva habilitat per desplaçar-se i caçar tant sobre el glaç com nedant. Els mascles fan uns 2’5 m de llarg, i un pes de 400 a 600 Kg. Les seves potes són curtes i amb urpes adaptades a caminar sobre les condicions ambientals de la zona àrtica, i completament recobertes de pèl per tal de no relliscar per la neu. El pèl és llarg i espès, de color blanc que es va esgrogueint a mesura que va creixent. S’alimenta de tots els animals àrtics, excepte de guineus i llops. També pot menjar ous o fer-se totalment vegetarià.

PINGÜÍ: Els pingüins australs són un grup d’espècies d’ocells no voladors que viuen a l’hemisferi sud. S’alimenten de peixos, calamars i petits crustacis, que capturen en les seves immersions marines. L’espècie més grossa és el pingüí Emperador, que en els adults tenen una alçada mitjana de 1’1 m i pesen 30 Kg o més, mentre que la més petita és el pingüí blau nan, que té una alçada d’entre 35 i 40 cm i pesen al voltant d’1 Kg. Les espècies més grosses viuen en zones més fredes ja que retenen millor la calor, i les petites es troben en climes temperats o tropicals.

VACA MARINA: Les vaques de mar o sirenis són l’únic mamífer marí herbívor. Els seus parents actuals més pròxims són els elefants. Juntament amb els cetacis, són els únics mamífers adaptats completament a la vida aquàtica, i no abandonen l’aigua ni per a donar a llum les seves cries. Són animals grans, pesats, i de moviments lents, famosos per ser molt dòcils. El seu cos és cilíndric, de 2’5 a 4 m de longitud, i pot pesar entre 250 i 1500 Kg. Té les potes del davant convertides en aletes, i les del darrera molt reduïdes, no té aleta dorsal, i la cua és una aleta horitzontal amb forma de pala. El morro li sobresurt considerablement del cap.

  1. EL REPTE: ESTRANYS ANIMALS DEL MAR

Alguns animals del mar prenen estranyes formes que, amb una mica d’imaginació, ens  poden recordar animals o coses que podem trobar a la terra o al cel. Pensa a què et recorden tots aquests, i intenta posar-los nom.

  1. Peix aranya
  2. Cabra de mar
  3. Cargol de mar
  4. Cavallet de mar
  5. Cogombre de mar
  6. Drac blau
  7. Drac de mar foliós
  8. Peix espasa
  9. Esponja de mar
  10. Estrella de mar
  11. Peix globus
  12. Peix lluna
  13. Peix manta
  14. Peix martell
  15. Porc de mar
  16. Peix vela

*SOLUCIONS AL REPTE:

Peix aranya

Cabra de mar

Cargol de mar

Cavallet de mar

Cogombre de mar

Drac blau

Drac de mar foliós

Peix espasa

Esponja de mar

Estrella de mar

Peix globus

Peix lluna

Peix manta

Peix martell

Porc de mar

Peix vela

  1. EL RACÓ DE L’ESCRIPTOR: VIVINT AL FONS DEL MAR

Imagina’t que podem viure al fons del mar. Com viuries?, què hi faries allà?, què menjaries?, quins animals o plantes et trobaries?, com és el paisatge?… Explica-ho per escrit i posa-hi un títol ben escaient, després llegeix-ho als companys, i deixa que et facin preguntes.

 

  1. TALLER: UN NOU ANIMAL MARÍ

Inventa’t un nou animal marí que sigui ben original, pot estar format a partir de parts d’altres animals, o recordar coses que hi hagi a la terra o al cel. Dibuixa’l i posa-li nom, després fem una exposició amb tots els animals marins nous.

c)Material:

  1. Per al conte i conversa:
    • Titelles de pal dels personatges
    • Imatges
    • Text del conte
  2. Per a l’audició i el poema:
    • Música de l’audició
    • Text del Poema
  3. Per a la recerca:
    • Ordinador i llibres
    • Llapis i paper
    • Fotografies i imatges dels animals
    • Cartolines i retoladors
  4. Per al joc:
    • Joc amb material plastificat ELS AMICS MARINS DE LA FOCA BLANCA amb imatges dels animals marins, els rètols amb els noms, i les fitxes tècniques amb les caractéristiques de cada animal
  5. Per al taller:
    • Llapis i paper
    • Colors o retoladors

Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *