23. AUCA DE LA NENA QUE VA ARRIBAR AMB LA CIGONYA

23. AUCA DE LA NENA

QUE VA ARRIBAR AMB LA CIGONYA

Glòria Juan Villegas

(Germana d’acollida, 12 anys)

Adaptació: Imma Villegas

1. El dia que tu vas arribar,

la nostra historia va canviar!

       

2. Mira-t’ho de cara… mirat’ho de perfil,

però la Dúnia ja és aquí!

                              

3. De lluny o d’aprop…

a la platja hi tornaràs un altre cop!

         

4. Mentre els pares s’acostumen a tenir-ne 3…

tu ja en tens tres!

             

5. Sabem que t’agradara esquiar,

però primer amb el trineu t’has de tirar.

6. Amb amics o familiars,

la Carta als Reis fem arribar.

7. De Campaneta o Peter Pan,

anem creixent cap endavant.

8. Les tres sirenes s’han refrescat…

i de cop i volta ja estan jugant!

9. A dansa catalana t’has apuntat,

i amigues t’hi has trobat!

10. El novembre ha arribat,

i els teus 4 hem celebrat!

11. El Carnaval ha arribat…

i de tres Fades Bones ens hem disfressat!

12. A Viella hem anat..

i el cul ens hem congelat!

13. A Disneyland vem anar…

i unes ulleres de “Minnie” ens vem posar!

14. Un bateig vem celebrar…

amb unes padrines que al ciri no podien arribar!

15. Un barco molt gran vem gafar…

i de Santorini ens vem enamorar!

T’ESTIMEM, DÚNIA!

FI

_________________________________________________________

Dúnia

Teresa Alba,   novembre de 2002

(Iaia  d’acollida)

            No et podré ajudar, li vaig dir a la filla que, plena de generositat, volia acollir una nena petitona, una desconeguda aleshores. El meu cos necessita calma, i entre moviment i moviment, repòs. Recordo el que s’ha mogut feliς per uns i altres, més per uns per circumstàncies diverses. Ara em ve al cap filosofar sobre la decadència del nostre cos, i no vull passejar-me per camins desagradables per contar com és de trist fer-se vella. Sort que amb l’inteŀlecte clar i fent abstracció del cos, podria dir que em sento com tota la vida, plena de ganes de fer coses, fins i tot me n’aniria a ensenyar en aquells desheretats de la seva terra que busquen caliu aquí. Mira la Dúnia com m’ha fet parlar en primera persona.

            L’Imma, calculo jo, em devia anomenar molt a la petita i, pobreta, tenia unes expectatives de la iaia impressionants; tan cert això que ho demostaré amb fets. Ja quan era uns dies fora de Barcelona, la mare novella va fer parlar la Dúnia per telèfon amb mi, i es veu que hi havia davant el pare novell, també molt donat a estimar un altre filla, que en veure, crec, que la criatura no sabia on mirar, vaig sentir que deia: -digues a la Dúnia que la iaia no és el telèfon. De la nena li va sortir un filet de veu inoïble.

            El dia que vaig arribar, vaig córrer a la casa esplèndida a peu de carrer que els pares novells de la Dúnia van tenir l’encert de comprar; com si m’hagués vist de sempre, aquella volveta de carn tova, d’ulls grans i negres que renyen, i rínxols més aviat rossos i que es gronxen, em va venir a rebre amb el cant més preuat de: “iaia, iaia, iaia” o més iaies, les que calien per omplir el buit del llenguatge que tenia, i és normal que el tingués, i crec que demostra un gest de personeta inteŀligent que el volgués omplir, encara que fos d’un nom tan xurro. Només tenia dos anys i mig i es pot pensar, pel que deduïm, que sentia molt castellà. La terra catalana es veu que és així: acotxa tant les altres cultures que es va plomant com un periquito; però li tornaran a sortir plomes oi?.

            La Dúnia pesava poc, i agafar-la m’afalagava, i davant no hi havia fred de peus de les rosses precioses de les nétes, que en dic meves, però pobre de mi si tingués aquestes propietats!, només amb tres cases petites dues de les quals cauen de velles, ja em sembla administrar un muntanya de perills que m’omple moltes estones d’interrogants com ara aquest: què passarà quan el petit control que en porto no el pugui dur?, és que a les cases també me les estimo, són l’arca que guarda molts records de família i amics. I perdoneu la disgressió, tenia ganes de dir el que he dit i aquí ha anat a parar.

            La Dúnia m’ha acompanyat a regar les plantetes del pati, que en sóc l’encarregada per autonomenament, i després, res de deixar-me córrer, ella amunt i avall amb mi: s’agafava als meus pantalons amb les puntes del dits, puc dir meus, als pantalons, i ningú no els herederà, ni Càritas, us ho asseguro. I la Dúnia vol que l’aixequi a coll, és clar, però ho faig poquet, no convé. Voldria cantar-li aquelles canςonetes que cantava a l’Andreu i a l’Anna, i a l’Elisenda i a la Glòria, i alguna cosa surt, però encara no li entra, no s’hi encanta ni riu com els altres. Té belluguets al seu cos, i dins d’un cert desfici, demana això, després allò, tira coses a terra: la qüestió és ser vista?. Sí Dúnia, ets al món, i estàs voltada de persones que t’estimem i t’estimaran, estigues tranquiŀla, no et deixaran sola buscant-te les manetes potser hores o mirant de conviure amb un grup de desesperats inconscients com tu. Vine a la falda, encara que només sigui per uns moments, ja que tampoc no hi estàs feta a endormiscar-t’hi i a mirar què hi ha al voltant d’aquest seient, i saltes cap a una altra cosa, no assossegues,  sort que el son arribarà i durarà molt; que descansis, i si pot ser, aprenguis a mastegar les viandes cada dia una mica més, sinó la teva mare novella acabarà ronca i amb arrugues a la cara, au no siguis tan llaminera i acaba’t el tallet, que fa ser gran.

PROPOSTA DIDÀCTICA 23

CONTE: Auca de la nena que va arribar amb la Cigonya

TIPUS: Novel.la històrica

EDAT: A partir de 6 anys

ACTIVITAT: Taller de cuina “L’Escudella de Nadal”

ESCUDELLA DE NADAL

(per a 12 persones)

Ingredients

  • Os de pernil i/o de vedella (1/2)
  • Cigrons (1 kg)
  • Peu de porc (1)
  • Morro (1)
  • Carn picada de porc i vedella (1 Kg i ½)
  • Ous (2 dotzenes)
  • All i Julivert
  • Farina blanca
  • Farina de galeta
  • Botifarra blanca
  • Botifarra negre
  • Menuts de pollastre o gall d’indi (i/o pit de gallina)
  • Verdures: patates, col, api, porro, ceba, pastanaga
  • Galets (1 kg)
  • Sal

Preparació

  • Deixar els cigrons amb aigua tota la nit
  • Preparar les pilotes amb la carn picada, ou i farina de galeta, all i julivert, i passar-ho per farina blanca.
  • Tallar i netejar bé les verdures
  • Posar al foc l’olla grossa plena d’aigua lleugerament salada (3 cullerades grosses), i quan l’aigua bulli anar-hi tirant els ingredients cada mitja hora en el següent ordre (cada vegada cal esperar que bulli mitja hora abans de tirar el següent)
  1. Cigrons, os de pernil, peu de porc i morro (i/o os de vedella)
  2. Menuts del pollastre i/o gall d’indi (o pit de gallina)
  3. Pilota i botifarra (la negre es pot tirar més endavant ja que es desfà molt)
  4. Verdures: patata, col, api, porro, ceba i pastanaga (si cal, afegir o treure aigua, i reservar-la)
  5. Mitja hora més bullint i ja es pot escórrer, separant el caldo de la carn d’olla
  6. Bullir els galets amb el caldo (20 minuts)

 

BON NADAL I BON PROFIT!

Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *