4.EL CONTE EXPLICAT

COM EXPLICAR CONTES?

Si volem explicar un conte, cal tenir presents els tres factors que hi intervenen, si volem que tot surti bé:

• el conte en si
• el narrador que l’ha d’explicar
• el públic que l’ha d’escoltar
  

a)L’Adaptació del conte:

                   Pel que fa al conte, un cop seleccionat seguint els criteris exposats en el capítol anterior, si l’hem d’explicar haurem de procurar: per una banda, que no sigui massa llarg, ja que podria cansar els oients; i per l’altra, que hi ha contes que entren per la vista però no per l’oïda. En ambdós casos, caldrà fer una adaptació del conte per poder-lo explicar. L’adaptació pot donar-se en dos sentits: fer-lo més breu o més ampli.

1.Condensació:

          Quan un conte és molt llarg i pretenem explicar-lo, ens veiem en la necessitat d’escurçar-lo, i això essencialment vol dir eliminar tot el superflu. Primer ens cal analitzar la història i veure quin és el fil de l’aventura, què és el més important, el que no pot faltar. Després alliberarem la nostra narració de personatges o llocs o situacions no necessaris per entendre la història. Traurem també tot allò que pot portar a confusió, deixant la història el més simple i comprensible possible. Utilitzarem un llenguatge senzill, proper a l’original, però estalviant tecnicismes i altres termes difícils d’entendre.

           Com a exemples, podríem citar el Mag d’Oz i el Petit Petit Príncep. El Mag d’Oz és un conte moooolt llarg, amb molts personatges i moltes situations. Per això, quan el vaig seleccionar oper a explicar-lo, vaig haver de fer una Condensación. El primer que vaig fer va ser eliminar alguns personatges com ara el guardià de la ciutat Maragda o els micos alats, i també algunes escenes com l’episodi de les roselles que els feien adormir, quan la bruixa els té captius i fa que l’home de laina quedi totalment destrossat i l’hagin de tornar a muntar, i tot el vitage cap a casa de la fada del Sud, que faig aparèixer màgicament quan arriba el moment.

          El Petit Príncep no és un conte tan llarg, però volia adaptar-lo a infants una mica més petits, als mitjans. Pel què fa als personatges vaig eliminar l’aviador, que de fet és el narrador que es troba amb el Petit Príncep, però en aquest cas són els mateixos infants els que tenen l’experiència de trobar-se’l i poden interactuar amb ell. També elimino altres personatges secundaris com el guarda-agulles i el comerciant, i algunes situacions com els dibuixos de la boa que s’ha menjat un elefant i quan van a buscar una font.

2.Expansió:

          Si la narració és massa breu o esquemàtica, si té moltes imatges que ho expliquen tot i un text massa simple, caldrà fer la transformació contrària. Explicarem amb la veu tot allò que es veu en les imatges, per tal que el conte es pugui entendre sense elles i pugui ser explicat. Per  tal d’allargar la  narració de manera satisfactòria, podem també explicar anècdotes dels personatges, o descriure els llocs on passa l’acció. Podem, fins i tot, inventar-nos detalls interessants que siguin recurrents. Igual que en la condensació, és fonamental no perdre de vista el fil de la història, seguint tots els passos fins arribar al desenllaç, i utilitzar  un estil senzill  i clar per explicar-ho.

          Com a exemples d’Expansió tenim: el Núvol gris, gras i gros, i La Maria Castanyera i els follets. Quan vaig seleccionar el conte del Núvol per explicar-lo, en aquest cas amb els més menuts, em vaig trobar que era un conte molt breu, bàsicament amb imatges i amb molt poc text, només una o dues frases que explicaven cada imatge, per tant gairebé tot ho deien les imatges. El personatge del Núvol, que és un titella construït per mi i que jo porto a sobre, és el que explica als infants on està, el què veu, el què sent, el què li passa, el què fa… i interactua amb els altres personatges que es troba i que són titelles de guant, i parlen entre ells per fer el fil de la història.

          La Maria Castanyera també l’he explicat amb els menuts, i he tingut l’oportunitat i l’experiència de fer-lo amb avis i àvies, que és el que es veu a la foto. És un conte popular molt senzill i curt, que en aquest cas vaig optar per allargar-lo a l’hora d’explicar-lo. De fet la castanyera símplement va al bosc una primera vegada a collir castanyes, i s’equivoca perquè és molt velleta i no hi veu gaire, enlloc de collir castanyes agafa cargols i no se’n adona fins que no és a casa i els posa al foc per torrar-los, aleshores comença a ploure i com que són cargols, treuen les banyes i s’en van. És clar que la castanyera ha de tornar al bosc per buscar més castanyes per torrar. Llavors vaig pensar: no li fem tan fàcil i ja que ha de tornar, per allargar el conte faig que es torni a equivocar i aquest cop cull bolets, així introdueixo un altre element de la tardor que també es troba al bosc, i ara seran els follets, un altre personatge conegut i entranyable pels infants, que ajuden a la vella castanyera a omplir el cistell, ara sí, de castanyes finalment.

b) El narrador:

Aquestes són les condicions per a un bon narrador, segons ens indica la Sara C. Bryant (2):

1. Assimilar la història: no podem explicar un conte que no ens digui res, primer l’hem d’entendre, és a dir, captar-ne tot el sentit.
2. Experiència característica: no n’hi ha prou d’entendre un conte, cal sentir-lo, tenir l’experiència, copsar-lo realment. El conte ens ha d’agradar, ens l’hem de creure si volem tenir èxit explicant-lo.
3. Domini dels fets: l’orador ha de dominar el públic, ha de saber traspassar les seves impressions i fer-lo vibrar. Narrar, encara que sigui un art, també té les seves regles, cal saber-les i seguir-les.
4. Saber el conte: la primera regla és aprendre’s el conte. Cal conèixer tots els detalls de la història i assimilar-los perfectament. No ens podem deixar cap tros, o dir una cosa abans d’una altra. Cal seguir la seqüència lògica i dominar tots els detalls en el moment adequat.
5. Assimilació i no memorització: la memorització no és bona perquè talla l’espontaneïtat. És millor l’assimilació, és a dir, no ens podem aprendre el conte de memòria sinó assimilar la història i les paraules fluiran sense adonar-nos-en. Per això, el millor que podem fer per preparar-nos el conte és explicar-nos-el a nosaltres mateixos, és l’única manera de comprovar que ens surten les paraules i no ens quedem encallats. En alguns casos especials sí que ens caldrà memoritzar, per exemple en el cas dels contes de repetició, o en frases concretes que diuen els personatges sempre de la mateixa manera.
6. Prendre’s seriosament el conte: de vegades pot semblar absurd però si no ens el creiem no el podrem explicar bé.
7. Alguns consells breus:senzillesa en la manera de di

• ser natural
• usar moviments lògics
• expressió dramàtica
• veure el que s’explica
• tenir calma
• no atabalar-se
• fer pressentir la broma
• deixar assaborir la broma
• tenir entusiasme
• tenir cura de l’elocució
• no parlar massa alt
• netedat en l’articulació
• atenció a la veu.

c)El públic:

1. Cal que els infants seguin si pot ser en una sola fila davant del narrador, ni molt lluny, ni molt a prop. La millor posició és el semicercle si es tracta d’un grup petit, ja que el narrador estarà a la mateixa distància de  tots. Si es tracta d’un públic més nombrós se situaran en fileres amb el narrador al mig de l’escenari. I que estiguin còmodament asseguts, en cadires o a terra, però en condicions adequades per evitar el cansament provocat per males postures o incomoditat.
2. També és important que puguin veure bé la cara del narrador, a més de sentir-lo bé. Les expressions gestuals són molt importants en l’explicació d’un conte. No cal dir que moltes de les emocions es transmeten a través de la mímica.
3. Cal, naturalment, que es faci el silenci abans de començar, però és més important que hi hagi una disposició adequada, sense irritacions ni enuigs. Per això, podem utilitzar fórmules de començar com dir unes paraules màgiques o cantar una cançó.
4. Per últim, no s’ha de trencar mai el fil màgic de la narració un cop s’ha començat, no es pot interrompre. A vegades, A l’escola o quan els infants són molt petits, això és força difícil d’aconseguir, i per tant en aquests casos caldrà ser una mica flexible.
5. Per acabar, per tal de reeixir en una sessió de conte explicat, cal tenir disposició d’esperit, és a dir, tant el públic com el narrador han de fer un acte de voluntat i concentració. Això vol dir tenir el conte davant nostre i posar-nos dins d’ell per fer-hi entrar als que ens escolten.

BIBLIOGRAFIA:

                 (2) SARA C. BRYANT: Com explicar contes.

                     Editorial Nova Terra, Col·lecció Nadal.

EL REPTE:

A VEURE SI US ATREVIU VOSALTRES MATEIXOS A EXPLICAR UN CONTE, SELECCIONANT EL QUE MÉS US AGRADI I CONSIDEREU ADEQUAT PER AL VOSTRE PÚBLIC, I SEGUINT TOTS AQUESTS CONSELLS I RECOMANACIONS QUE US HE EXPOSAT. SI HO FEU PENGEU-LO A LES XARXES SOCIALS, AMB ALGUNA FOTO O UN PETIT VIDEO, AMB EL HASHTAG:

#EXPLIQUEMCONTES