31. MARY POPPINS

31.MARY POPPINS

Pamela L. Travers

Adaptació Imma Villegas

          “Hi havia una vegada una casa molt ordenada, on hi vivien uns nens i nenes molt entremaliats, amb els seus pares i la seva mainadera…”

*Música-1: “Simfonia del rellotge” de Hydn

          Sona la música 1, sobre la taula hi ha un gran paraigua de colors vius on hi diu: “Mary Poppins”, en un racó una caseta de nines de dues plantes. La música para i se sent el soroll d’un rellotge que sona les 6 seguit d’un tret de canó, per darrera la casa apareixen dos titelles de guant.

         -On són els nens? Com és que no vénen a saludar-me i dir-me bona nit? -diu el senyor Banks molt enfadat.

         -Estimat, és que no són a casa, encara no han tornat del parc! -respon la senyora Banks.

         -Això no pot ser! On deuen ser a aquestes hores? Ja haurien de ser a casa! Què hi diu la mainadera?

         -Estimat, la mainadera se n’ha anat, ens ha deixat perquè els nens se li han tornat a escapar, i no pot més amb ells!

         -Doncs haurem de posar un anunci als diaris! I avisar un guàrdia perquè els busqui!

         -Un anunci als diaris, estimat?

         -Als diaris… facebook, Twiter, watsap, tant se val! Apunta!

         -Sí, estimat, de seguida! -i la senyora Banks agafa un paper i un llapis.

         -Ehem! -el senyor Banks s’escura el coll i continua amb veu severa i ferma, mentre la senyora Banks escriu- Es necessita una mainadera per a uns nens molt entremaliats. Ha de ser una persona justa i estricta en tot. Cal que els tracti amb fermesa i disciplina. Els ha d’ensenyar a obeir sense queixar-se, i a ser polits i endreçats. Han d’aprendre que cada cosa té el seu lloc i cadascú ha de fer la seva feina, de seguida i ben feta. És molt urgent!

         -Oh! Que bé, estimat! -exclama la senyora Banks- Jo no sabria dir-ho millor! Segur que, amb aquest escrit tan ben fet, aconseguirem la millor mainadera del món. Però, estàs segur que aquesta és la mainadera que necessiten els nostres nens?

         -Naturalment, sens dubte! -respon el senyor Banks- I ara penja-ho a les xarxes socials de seguida, perquè demà puguem tenir ja la mainadera.

*Música-2: “Mary Poppins Obertura” de la pel·lícula

         El senyor i la senyora Banks desapareixen darrera la casa, sona la música 2, i veiem passar per sobre els caps dels nens la Mary Poppins (titella de pal) volant amb el seu paraigua obert en una mà i la bossa de viatge a l’altra, porta un vestit llarg molt bonic i un barret blanc ple de flors. Quan la Mary Poppins-titella desapareix, la música para i surt la Mary Poppins personatge de darrera el decorat. Va vestida igual que el titella, i porta el paraigua en una mà i la bossa a l’altra. Plega el paraigua i de seguida es dirigeix als infants i es posa a parlar amb ells.

         -Hola! -diu tot saludant amb una veu dolça i alegra- Sóc la Mary Poppins, i vosaltres com us dieu? -espera pacientment que els nens i nenes contestin amb una pluja de noms, i després continua- Molt bé! He vingut perquè sembla que penseu que us cal una mainadera, i precisament això és el que sóc! Entenc la urgència, però no m’han quedat gaire clares les condicions de la demanda. A veure: com voleu que sigui aquesta mainadera?, com voleu que us tracti?, què us ha d’ensenyar?, què voleu que faci amb vosaltres?

         Mary Poppins deixa que un a un, li expliquin com volen i què esperen de la seva mainadera, i quines coses els agradaria fer amb ella. Mary Poppins se’ls escolta amb paciència, i fins i tot s’apunta coses en una petita llibreta que traurà de la bossa de viatge, amb compte de tornar a tancar la bossa de seguida.

*Música-3: “Jazz Pizzicato” de Legatol

          En acabat, torna a obrir la bossa i aquest cop en treu uns cistellets o paneres de colors, mentre que per terra haurem escampat prèviament tot de coses diferents (pilotes de diferents mides i colors, ninots de peluix, llibretes i llapis, peces de roba petites, etc.) que la canalla haurà de recollir tot fent un joc mentre sona la música 3, i col·locar les coses endreçades en cabassos o cistelles que la Mary Poppins ha tret de la seva bossa.

         -Primer de tot cal endreçar l’habitació, però ho farem tot jugant! -diu la Mary Poppins tot picant de mans- Vinga, vinga! Un, dos! Cada cosa al seu lloc, si us plau!

         Un cop està tot recollit, la Mary Poppins els anuncia que aniran al parc, a buscar el seu amic Bert.

-Molt bé! -Diu la Mary Poppins tota satisfeta- Ara que està tot recollit podem anar al parc, segur que hi trobarem el meu amic Bert, que té molts oficis però sempre a l’aire lliure, a veure quina proposta ens té reservada per avui?

*Música-4: “Xim-ximini Karaoke”

         Mentre sona la música 4 apareix de darrera la taula un titella de fils que porta una jaqueta de colors clars i una gorra del mateix color, i en una mà porta una cera de color enganxada en un pal llarg. És en Bert, que mentre xiula la tonada que sona va dibuixant a terra. Quan la música para, deixa de dibuixar i aixeca el cap per mirar els nens i la Mary Poppins que els acompanya.

         -Hola Mary Poppins! -diu en Bert alegrement- ja us esperava!

         -Hola Bert! -el saluda la Mary molt contenta- Aquí estan els nens i nenes -assenyalant els infants-, què ens proposes de fer, avui?

         -Hola, nois i noies! -diu tot mirant als infants que també se’l miren- I benvinguts al meu museu a l’aire lliure! Continua assenyalant al voltant- Avui faig de pintor de voreres, voleu provar-ho? Només heu de pensar algun lloc bonic on us agradaria anar, i dibuixar-lo el millor que pugueu. Al final segur en resultarà un museu ben interessant! -i mentre diu això, en Bert els dóna fulls blancs  i ceres de colors perquè pintin el lloc on els agradaria anar.

         *Música-5: “Quadres d’una exposició” de Mussorsky

         Mentre sona la música 5 els nens i nenes pinten en el full blanc el que els sembla, després els recollim i els pengem a la finestra perquè els vegi tothom. Quan la música para deixarem que cadascú, si vol, pugui explicar el seu dibuix als altres i ens digui de quin lloc es tracte i perquè l’ha escollit, què es pot fer allà, etc.

         El titella desapareix, tot acomiadant-se dels infants fins un altre dia, i llavors la Mary Poppins els diu que és hora d’anar a dormir, que ja han treballat prou per avui i que si no poden dormir els donarà el xarop de la son.

         -Molt bé! És hora d’anar a dormir! Ja hem treballat prou per avui! -els diu la Mary Poppins amb to autoritari -Com? que no teniu son? Doncs us donaré el xarop de la son i no vull sentir ningú!

*Música-6: “Cançó de bressol” de Brahms

Mentre sona la música 6 repartim als nens i nenes xarop de grosella o de menta amb una cullereta de plàstic, i els demanem que facin veure que dormen. Quan para la música la Mary Poppins desperta els nens i nenes tot dient-los que avui aniran a visitar el seu oncle Albert.

    -Molt bé! Avui anirem a visitar el meu oncle Albert, i berenarem amb ell. -diu la Mary Poppins- L’oncle Albert és un home molt alegre que viu sol i li agrada que el vagin a visitar de tant en tant, si no el va a veure ningú se sent sol i es posa molt trist. Avui és el seu aniversari i ens ha convidat a berenar, segur que estarà molt content de veure-us. Si us plau, comporteu-vos, l’oncle Albert és un senyor molt correcte, no feu cap entremaliadura!

*Música-7: “What flatt’ring noise” de Purcell

          Mentre sona la música 7 apareix un titella de fils que porta una roba divertida, un barret vermell sota el que li surt el cabell blanc força llarg, i una cistella en una mà . L’home no para de riure i sacsejar-se mentre sona la música, i poc a poc es va elevant com si volés fins a situar-se per sobre els caps dels infants, rient tota l’estona. Quan la música para, l’oncle Albert els saluda:

          -Hola a tots i a totes! Sigueu benvinguts a casa meva! -els diu l’oncle Albert entre rialla i rialla- La Mary Poppins ja em va avisar que vindria acompanyada, però no m’esperava que anés tan ben acompanyada! -i no parava de riure mentre ho deia- Us he preparat berenar però no sé si ens el podrem menjar, perquè un cop més m’ha agafat el gas de les rialles -segueix parlant i rient tot alhora- Em passa sempre que és el meu aniversari i em vénen a veure. Oh!, no us penseu que sempre estic igual! Mireu: visc sol i sovint em sento molt deprimit d’estar tan sol. A vosaltres us agrada estar sols? Segur que esteu més contents entre amics! -i segueix sense parar de riure tot volant per sobre els caps dels nens i nenes- És que estar sol és molt trist i avorrit, us ho dic jo! Però no parlem de coses tristes avui, que és el meu aniversari i m’heu vingut a veure! -i segueix rient- Sabeu què és el gas de les rialles? Doncs és una cosa que sents aquí a la panxa, com unes formiguetes, quan penses en coses alegres que et fan riure… i rius i rius… i no pots parar de riure! Voleu provar-ho? Només heu de pensar en coses divertides, i explicar-les als companys perquè tots puguin riure! -i no para de riure i de volar per sobre els caps dels infants-. A veure, qui vol començar? Tu mateix, va explica’ns alguna cosa ben divertida!

          Per torn, deixem que expliquin coses divertides, acudits o historietes curtes, amb la condició que siguin divertides, i tots riem i riem. Al final, la Mary Poppins diu que és hora de tornar a casa, tot consultant el seu rellotge de cadeneta, i l’oncle Albert es posa molt trist i s’acomiada demanant que tornin un altre dia. Quan el titella ha desaparegut, la Mary Poppins els diu que ara han de dormir. Sona la música 6 i tots dormen.

*Música-6: “Cançó de bressol” de Brahms

          Quan para la música Mary Poppins desperta els nens dient-los:

  -Molt bé!  Avui anirem al banc perquè el pare vol que veieu el lloc on treballa. -els diu la Mary Poppins amb veu suau- És un lloc molt important perquè allà el pare fa diners, heu d’estar molt callats i portar-vos bé. -els infants protesten i diuen que no hi volen anar, que serà molt avorrit, però la Mary Poppins els talla- Com? Que no hi voleu anar? Hem d’anar al banc perquè el pare ens espera, però potser el més interessant està pel camí… -i segueix tot ensenyant-los una bola de neu on es veu una ciutat- El banc és a la ciutat, al centre, passarem carrers i places… veurem gent que passeja o treballa… trobarem edificis importants com la catedral, amb les seves columnes i les seves estàtues de sants… i a les escales de la catedral segur que hi haurà la Dona dels Ocells!

*Música-8: “J’s suis jameis alté” d’Amélie

         Mentre sona la música 8 apareix un titella de guant gran que representa una dona gran que porta un mocador al cap i un cistell al braç ple de paperines. Un estol d’ocells de diferents colors volen al voltant d’ella (titelles de pal), mentre la dona va repetint una i altra vegada com si cantés:

         -Menjar pels ocells!… Compreu menjar pels ocells!… A euro la paperina!… Doneu menjar als ocells!…

         -Aquí la tenim! -crida la Mary Poppins assenyalant el titella- Voleu que donem menjar als ocells? -pregunta als infants, i se’n va cap a la Dona dels ocells, li dóna un euro i li agafa una paperina- A veure com mengen els ocells? -i es posa a escampar paperets per sobre els caps dels infants, que han de fer veure que són ocells, mentre la Mary Poppins els diu el què han de fer- Què fan els ocells? Vinga, vinga, què fan els ocells? -diu la Mary Poppins animant als nens i nenes perquè es moguin com els ocells mentre torna a sonar la música 8- I quin altre animal sabeu fer? -els nens diuen un altre animal i Mary Poppins els demana que imitin aquell animal, i així juguem a imitar animals a proposta dels mateixos nens i nenes, mentre sona la música 8. Finalment la música para i la Dona dels Ocells s’acomiada tot donant les gràcies, i desapareix. Llavors, Mary Poppins els diu que el joc s’ha acabat i que han d’anar a dormir.

*Música-6: “Cançó de Bressol” de Brahms

         -Molt bé! Ara a dormir! Demà pot ser un dia important per als nens i nenes que han après a ser bons! -segueix dient la Mary Poppins amb veu molt dolça mentre sona la música- Recordeu que us vaig dir que em quedaria fins que canviés el vent? Dormiu i quan us desperteu, potser us adonareu que en realitat, no necessiteu cap mainadera!

          Quan la música para, de darrera la casa surten els titelles del senyor i la senyora Banks. La Mary Poppins ha desaparegut a darrera el decorat.

         -Has vist quin vent fa avui, estimat! -diu la senyora Banks.

         -Sí, avui bufa de l’oest! -respon el senyor Banks.

         -No et sembla que podríem aprofitar aquest dia tan esplèndit per anar a fer un passeig pel parc amb els nens, estimat?

         -Tens raó, fa un dia radiant! I amb aquest vent segur que l’estel volarà d’allò més bé!

         -Oh, estimat! Vols anar a fer volar l’estel amb els nens? Oh, en el fons ets un bon pare, estimat!

         Els titelles desapareixen darrera la caseta i apareix en Bert-personatge vestit igual que el titella, amb la cara bruta, i un mocador al coll, porta una escombra al braç i un drap a l’altra mà.

         -Hola de nou, nois i noies! Us recordeu de mi? Sóc en Bert!, ja sé que vaig una mica brut, però és que avui faig d’escura-xemeneies. Voleu provar-ho amb mi? -i els reparteix una escombreta petita i un drap a cadascú perquè juguin a fer d’escura-xemeneies- Sembla molt brut oi? I ara! Veureu: l’important no és el que fas, si no fer-ho amb ganes i passar-ho bé!

          Apareix la Mary Poppins-titella volant amb el paraigua per sobre el cap dels infants.

          -Adéu, Mary Poppins! Torna aviat! -fa adéu amb la mà a la Mary Poppins-titella i tots l’imiten dient a déu a la Mary Poppins que desapareix pel fons mentre sona la música 9. I acabem tots junts cantant la cançó del Bert.

*Música 9: “Cançó de l’escura-xemeneies”

PROPOSTA DIDÀCTICA-31

CONTE: Mary Poppins

TIPUS: Conte de fades

EDAT: més de 6 anys

ACTIVITATS:

  • Construcció d’una estació meteorològica (Llenguatge Verbal, Llenguatge Plàstic, Descoberta de l’Entorn i d’un Mateix)
  • Jocs de taula sobre el vent: (Llenguatge Verbal, Descoberta d’un mateix i de l’Entorn)
  • Aprendre la cançó de l’Escura-xemeneies (Llenguatge verbal i musical, Descoberta de l’Entorn)

a) Objectius:

  • Escoltar el conte amb titelles i personatges, llegir-ne alguns fragments
  • Escoltar i aprendre la cançó dels Escura-xemeneies
  • Observar fotografies i llegir targetes plastificades per ampliar i classificar vocabulari sobre el vent
  • Aprendre i utilitzar expressions sobre el vent
  • Jugar amb jocs de taula, respectar el torn de joc i les normes
  • Construir aparells meteorològics i observar el temps que fa

b) Desenvolupament de l’activitat:

  1.El conte:

          Explico el conte amb l’ajuda de música, titelles de fils i de guant, i personatges. Al final escoltem i aprenem la cançó de l’Escura-xemeneies. Durant la sessió demano als infants que participin fent diferents activitats: dibuixar i explicar el que han dibuixat, recollir i classificar objectes diversos, explicar acudits, imitar animals, cantar i ballar, etc.

          En funció de l’edat dels alumnes, podem dedicar algunes sessions a llegir fragments del conte. Per fer-ho més àgil i divertit, podem fer lectures dramatitzades, és a dir, cadascú llegeix el que diu el personatge que li toca i algú fa de narrador. Després de cada sessió comentem i fem preguntes de comprensió per veure si ho han entès, i aclarim el vocabulari nou.

2.Estació meteorològica:

  • Observem fotografies d’aparells meteorològics, i ens fixem com estan fets, i per a què serveixen. Podem construir alguns de senzills com ara un molinet de vent, un panell, un pluviòmetre, un higròmetre, un mirall per observar els núvols, mentre que ens proveirem d’altres com ara termòmetre, baròmetre.
  • Com fer el molinet: agafa un paper quadrat, marca les diagonals i retalla-les sense arribar al final, ajunta les puntes al mig una sí una no, i amb una xinxeta posa-li un pal, pots decorar-ho amb gomets o dibuixos.
  • Com fer el Puviòmetre: talla la part de dalt de l’ampolla, posa-la cap per avall tot fent un embut, introdueix-la dins de la part de baix, lliga-hi un regla al costat de l’ampolla.
  • Com fer un penell: per començar hauràs de dibuixar una rosa dels vents on es vegin ben clars els punts cardinals i clava-hi un clau amb baga ben bé al mig, després retalla un fletxa amb cartró i lliga-la a una canya que col.locaràs a la baga de la rosa dels vents perquè pugui girar.
  • Com fer un higròmetre: Aquest savi frare predictor del temps està construït en cartolina i ens assenyala amb un bastonet el temps que farà en una columna, tot pujant o baixant el braç.  Si el pronòstic és de pluja, fins i tot es cobreix el cap amb la caputxa! Pots fer-ho col·locant uns quants cabells enganxats al darrera del braç del frare, aquest anirà agafat al cos amb un clau enquadernador, per tal de donar-li mobilitat al membre. Amb la humitat els cabells s’estiren, i per tant el braç assenyalarà cap avall, i per tan el braç anirà cap amunt, mentre que si fa sequedat s‘arrissen tot fent anar el braç cap amunt. També pots fer-ho amb altres figures com ara un ase, en aquest cas el simpàtic animalet porta un manyoc de pèls de cànem a la cua, de manera que si se li aixeca és que el temps serà sec, i si li cau és que plourà
  • Mirall per a observar els núvols: Per tal de veure bé els núvols, com són i com es mouen, posarem un mirall tombat cap amunt, i hi farem una quadrícula amb retolador permanent, de manera que ens permeti veure com es mouen els núvols en passar d’un quadrant a l’altre. Com més quadres passin en el mateix temps, més de pressa es mouen.

          Posarem els aparells que ens hem construïm, juntament amb un termòmetre, en un lloc a l’aire lliure on no li toqui el sol directament, i excepte en el cas del pluviòmetre, tindrem cura que sigui un lloc a recer de la pluja. Farem observacions periòdicament, anotant-ho en un quadre de doble entrada. Al cap d’un temps podrem veure com ha variat el temps durant el període que hem estat observant, i treure’n conclusions. També és important posar les dades en comú amb els companys, i comparar els resultat obtinguts amb els d’altres estacions meteorològiques.

3.Jocs de taula sobre el vent:

  • Expressions sobre el vent         

Llegim algunes expressions sobre el vent, i juguem a endevinar quin és el seu doble
sentit:

  1. Aire, que vol dir vent!
  2. Amb bon vent, tothom navega!
  3. Bon vent, i barca nova!
  4. De Ponent, ni vent ni gent.
  5. Tant en plou, com el vent n’eixuga!
  6. Tocats per la Tramuntana.
  • El vent s’ha endut les paraules:

    Presento un text sobre el vent en targetes plastificades perquè llegeixin una cadascun, però resulta que el vent s’ha emportat algunes paraules, i han de buscar i col·locar cada paraula al seu lloc. Per comprovar si ho han fet bé, poden llegir el text original.

  • Juguem amb la Mary Poppins: Col·loca’t a la casella central, tira el dau i avança tantes caselles com t’indiqui; Quan caiguis en una casella amb número, assegura’t de contestar la pregunta correctament, o hauràs d’esperar que et rescati una altre concursant que hi caigui i la respongui bé; Quan passis per la casella central, hauràs de superar una prova per aconseguir un objecte; Guanya qui aconsegueix tots els objectes de Mary Poppins, havent superat totes les proves.

c)Material:

  • Per al conte:
    1. Titelles de fils i guant amb els personatges del conte i disfresses per als personatges
    2. Música
    3. Decorats
      1. Llibre per llegir
  • Per a l’estació meteorològica:
    1. Molinet: paper o cartolina de colors, tisores, xinxeta, pal.
    2. Penell: cartró, cartolina, retoladors, tisores, cordill, canya clau amb baga.
    3. Pluviòmetre: una ampolla de plàstic transparent, unes tisores, un regle i un cordill.
    4. Higròmetre: cartolina, retoladors, tisores, clau enquadernador, cabells.
    5. Mirall per observar els núvols, retolador.
    6. Termòmetre
  • Per als jocs de taula:
    • Jocs plastificats “Juguem amb Mary Poppins”, “El vent s’ha endut les paraules”, “Expressions sobre el vent”,“Aparells meteorològics”
    • Daus i figuretes

Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *