EL POLLET I LA PUCETA
Conte popular català
Recollit i adaptat per: Imma Villegas
Tal i com el recordo de quan me
l’explicava la tieta Cinteta
El pollet i la puceta feien farinetes a la finestreta.
La puceta cau a l’olla, el pollet plora a la finestreta!
Passa un moixonet i li diu:
-Què tens, pollet, que plores tant?
-Ai, moixonet, si ho sabies, tot et desplomaries!:
El pollet i la puceta feien farinetes a la finestreta,
la puceta cau a l’olla, el pollet plora a la finestreta, i el moixonet desplomat!
Llavors el moixonet, que està tot desplomat,
passa per una figuera i la figuera li diu:
-Què tens, moixonet, que estàs tot desplomat?
-Ai, figuera, si ho sabies, tota t’espampolaries!:
El pollet i la puceta feien farinetes a la finestreta,
la puceta cau a l’olla, el pollet plora a la finestreta,
el moixonet desplomat, i la figuera espampolada!
Al cap d’una estona, passa un bou, i en veure la figuera,
que està tota espampolada, li diu:
-Què tens, figuera, que estàs tota espampolada?
-Ai, bou, si ho sabies, tot et descornaries!:
El pollet i la puceta feien farinetes a la finestreta,
la puceta cau a l’olla, el pollet plora a la finestreta,
el moixonet desplomat, la figuera espampolada,
i el bou descornat!
I, tot descornat, el bou se’n va a beure aigua a la font,
i aquesta, en veure’l d’aquella manera, li diu:
-Què tens, bou, que estàs tot descornat?
-Ai, fonteta, si ho sabies, tota t’assecaries!:
El pollet i la puceta feien farinetes a la finestreta,
la puceta cau a l’olla, el pollet plora a la finestreta,
el moixonet desplomat, la figuera espampolada,
el bou descornat, i la font seca.
Al cap de poc, l’home de les mules va a beure aigua a la font,
i en trobar-la tota seca, li diu:
-Què tens, fonteta, que estàs tota seca?
-Ai, home de les mules, si ho sabies, totes les mules mataries!:
El pollet i la puceta feien farinetes a la finestreta,
la puceta cau a l’olla, el pollet plora a la finestreta,
el moixonet desplomat, la figuera espampolada,
el bou descornat, la font seca,
i l’home de les mules mata totes les mules.
En arribar a casa seva, l’home de les mules es troba la seva dona fent pastes,
i en adonar-se que el seu home havia matat totes les mules, la dona li diu:
-Què tens, home meu, que has matat totes les mules?
-Ai, dona, si ho sabies, totes les pastes tiraries!:
El pollet i la puceta feien farinetes a la finestreta,
la puceta cau a l’olla, el pollet plora a la finestreta,
el moixonet desplomat, la figuera espampolada,
el bou descornat, la font seca,
l’home de les mules mata totes les mules,
i la dona tira les pastes pels racons!
…I conte contat,
ja s’ha acabat!
PROPOSTA DIDÀCTICA-1:
- Conte: “El pollet i la puceta”
- Tipus: Conte burlesc o de dida (conte de repeticions)
- Edat: Menuts (fins a 6 anys)
- Recursos: la veu, els gestos i imatges
- Activitats:
- Escoltar el conte (Llenguatge Verbal
- Dramatització del conte ( Descoberta d’Un mateix i de l’Entorn, Llenguatge Verbal)
- Cançó-Joc de falda: Els dits de la mà (Llenguatge Verbal i Musical, Descoberta de l’Entorn i d’Un mateix)
- Personatges dels dits de la mà (Llenguatge Plàstic)
a) Objectius:
- Escoltar un conte
- Augmentar la comprensió i enriquir el vocabulari
- Reconèixer i anomenar els personatges del conte
- Identificar-se amb un dels personatges i imitar-lo
- Imitar els personatges del conte
- Repetir frases del conte
- Exercitar la memòria
- Aprendre un Joc de falda
- Pintar-se els dits de la mà amb personatges
b) Desenvolupament de l’activitat:
1.CONTE: EL POLLET I LA POCETA
Els nens i nenes seuen a terra sobre una manteta amb cuixins, en forma de ferradura o en fileres procurant que tots em puguin sentir perfectament i veure’m bé. Explico el conte una o dues vegades procurant utilitzar sempre les mateixes frases i les mateixes paraules, cambiant la veu per als diferents personatges, i procurant acompanyar l’acció amb gestos significatius. En acabar faig unes preguntes de comprensió per veure si han entès el fil argumental de la història, i explico les paraules més difícils o estranyes (vocabulari i expressions) amb l’ajuda d’imatges grans.
VOCABULARI:
- Puça: Insecte sinfonàpter, d’uns dos mil·límetres de llarg, color negre rogenc, de potes llargues i fortes que li permeten de fer grans salts; comprèn diferents espècies que viuen sobre diferents animals als quals xuclen la sang. N’hi ha de diverosos tipus, la de l’home es diu Pulex irritans.
- Farinetes: Menjar fet amb farina cuita amb aigua i sal.
- Moixó: Nom comú dels ocells petits.
- Espampolar: Treure els pàmpols (d’un cep, d’una vinya).
- Pàmpol: Fulla de cep i, per extensió, fulla ampla i prima d’altres plantes.
- Espampolada: Sense pàmpols o fulles.
- Pasta: Massa tova i plàstica formada amb una substància sòlida mòlta o polvoritzada mesclada íntimament amb aigua o un altre líquid; especialment la formada amb farina que serveix per a fer pa, galetes, pastissos, etc.
2.DRAMATITZACIÓ DEL CONTE
Després parlarem dels personatges que surten en el conte, qui són, com són, què fan i què els passa amb l’ajuda de ninots de peluix o bé siluetes en cartronets amb el dibuix retallat del personatge. A continuació reparteixo els ninots tot dient el nom del personatge i preguntant als infants si en saben el què fan o què els passa, i tots l’imiten amb gestos i sorolls. Per repartir els papers utilitzo una cançó de comptar i repartir, que pot ser “Dalt del cotxe hi ha una nina” o “Una plata d’enciam”, si son molts també puc fer un sorteig o bé repetir els personatges de manera que n’hi hagiográficos més d’un de cada. Si el grup és reduït i no hi ha gaires discussions és millor que puguin escollir ells mateixos el personatge que vulguin, per tal que els sigui més fàcil identificar-s’hi. Conforme vaig assignant a cadascú el seu paper, li dono el ninot o silueta del personatge perquè en tingui constància, i li recordo la frase corresponent del conte i el gest o so que l’acompanya. Si el grup és nombrós diversos infants poden tenir el mateix personatge, però cal que hi hagi prou ninots o siluetes per a tots. Torno a explicar el conte de cap i de nou, però ara quan anomeni un personatge, el qui o els qui tenen el ninot o silueta corresponent han d’ensenyar-lo i, depenent de l’edat, dir la frase o imitar el gest i el so. Al final tots aixequen els seu personatge alhora tot fent els sons, i ens aplaudim per acabar.
Personatges i accions:
- el pollet ———————- remenar l’olla
- la puceta ——————– remenanar l’olla i caure-hi a dins tot fent un bot
- el moixonet —————- va volant i fent “piu-piu” i perd les plomes
- la figuera ——- aixeca els braços balencejant-los i abaixar-los de cop
- el bou ———fer les banyes amb les mans fent”muuu” tot mirant a l’arbre
- la font ——– obre la boca com si li sortís aigua i la tanca de cop
- l’home de les mules ——va caminant a poc a poc i mata les mules
- la dona ————– amassar amb les mans i llançar la massa endavant
3. CANÇÓ-JOC DE FALDA: ELS DITS DE LA MÀ
AQUEST ÉS EL PARE,
AQUESTA ÉS LA MARE,
AQUEST FA LES SOPES,
AQUEST SE LES MENJA TOTES,
I AQUEST FA: PIU-PIU,
QUE NO N’HI HA PEL CAGANIU?
Primer em pinto els personatges als dits de les mans amb retoladors prims de colors: el pare, la mare, el que fa les sopes, el que se les menta totes, i el caganiu. Mentre els hi mostro vai fent la cantarella al mateix temps que m’agafo el dit corresponent amb l’altra mà. Si els infants són molt petits, puc agafar-los a la falda un a un repetint-ho cada vegada per tal que gaudeixin del joc de més a prop.
4.PERSONATGES DELS DITS DE LA MÀ
Si són més grandets, un cop ho hagi repetit algunes vegades, puc pintar-los a ells els dits o en funció de l’edat deixar que s’ho pintin ells mateixos, o també poden posar-se titelles de dit. Aleshores cadascú intern repetir la cantarella tot fixant-se amb els seus propis dits. Per acabar podem fer la cançó amb melodia enlloc de recitar la cantarella.
c) Material:
- Manta i cuixins perquè seguin a terra
- La veu humana i el gest
- Imatges grans amb el vocabulari
- Ninots de peluix o Cartronets amb siluetes retallades dels personatges (tants com nens)
- Retoladors prims de colors o bé ditelles de dit
- Música de la cançó
Me ha encantado. Lo encuentro muy divertido y como es repetitivo se quedarán en la memoria varias cosas.
La meva avia la explicava, i potser el meu pare s’en recorda més que jo.
Jo recordo que quan cada nou personatge ,afegía la frase: digues, digues, que ho faré, i li dona més sentit a tot plegat, poso un exemple:
-Què tens, fonteta, que estàs tota seca?
-Ai, home de les mules, si ho sabies, totes les mules mataries!:
“”” Digues, digues, que ho faré””””””
El pollet i la puceta feien farinetes a la finestreta,
“”” D’aquesta manera té més sentit que l’home de les mules les mati.
I així amb cada personatge que apareix