EL TRENCANOUS
E. T. A. Hoffmann
Adaptació: Imma Villegas
Sona la música “Dansa del Trencanous” (Txaikovsky), es veu un arbre de Nadal molt decorat i a sota regals embolicats en papers de colors. Apareixen dos titelles de guant: una nena i un nen.
Hi havia una vegada dos germans que esperaven amb ànsia poder destapar els regals de Nadal que els havien deixat a sota l’arbre.
-Quin arbre de Nadal més bonic! i és ple de regals a sota!
-Que bé quants regals! i mira: també hi ha llaminadures!
-Mare, ja podem obrir els regals? Si us plau!
Apareix un altre titella de guant que és la mare i els diu:
-Sí, sí, endavant! Aquest és el teu i aquest és per a tu! (els dóna a cadascú els seu regal) Les llaminadures ja les repartirem després!
Els nens obren nerviosos els regals tot estripant el paper de colors, i traient la joguina de dins de la caixa.
-Soldadets de plom! -exclama el nen entusiasmat- M’encanten! n’hi ha molts d’iguals, i tots exactament iguals i amb el seu uniforme impecable. Que bé, així podré jugar a fer desfilades com a mi m’agrada! A veure què t’ha tocat a tu? Ah, és un ninot! Me l’ensenyes, Clara? (la nena li ensenya un ninot de fusta molt estrany) És molt lleig! Té la boca massa grossa i les cames curtes! Ja, ja, ja! (se’n riu del ninot de la Clara)
-No és lleig! És diferent, però a mi m’agrada! (el nen li tira el ninot a terra) Oh! Mira què has fet! Me l’has trencat! Mare! En Fritz m´ha trencat la meva joguina! (recollint-lo de terra i abraçant-lo)
-No et preocupis, Clara! (entra la mare) Dóna-me’l, li demanaré a l’oncle rellotger que te l’arregli. L’oncle té molta traça, segur que quedarà com nou! (se l’enduu i la Clara i en Fritz juguen amb els soldadets)
Apareix un altre titella una mica estrany que porta una gorra i un abric llarg, és l’oncle rellotger.
-Veniu nens: ha arribat l’oncle!
Els nens corren cap a la sala, on es troben l’oncle amb el ninot de fusta a les mans.
-Té Clara, aquí tens el teu Trencanous perfectament arreglat.
-Trencanous?
-Sí, és un Trencanous, per això té la boca tan grossa: si li poses una nou a dins la boca i prems la palanca del darrera, trencarà la closca de la nou per gruixuda que sigui. Però compte! Està fet de fusta, i es pot trencar si li dones cops o li poses una nou massa grossa!
-Moltes gràcies, Oncle! M’encanta el Trencanous! a partir d’ara serà la meva joguina preferida!
-Ara a dormir! -diu la mare- Ja n’hi ha prou per avui!
La mare i l’oncle se’n van i els nens van a dormir, la Clara dorm amb el Trencanous. Durant la nit, apareix el Rei dels Ratolins, que és un titella de Ratolí que porta una corona i una capa, i li diu a la Clara:
-Dóna’m totes les teves llaminadures, nena! si no vols que els meus ratolins roseguin totes les teves joguines!
-Oh, no! Per favor, les meves joguines no les toquis! Et donaré tot el que vulguis, però no em toquis les joguines, si us plau! Té les llaminadures! (li ofereix la bossa de caramels que encara és a sota l’arbre, però el Trencanous li impedeix)
-No, Clara! No li donis les llaminadures! Deixa’m fer a mi, i les joguines lluitarem contra els malvats ratolins!
La Clara es queda tan confosa, que no sap què dir. Llavors, el Trencanous, amb veu ferma i forta es dirigeix a la resta de joguines
-Joguines, escolteu-me! (es dirigeix al públic que escolta el conte) Els malvats ratolins, capitanejats pel dolent Rei dels Ratolins, amenacen amb menjar-se les llaminadures, i destrossar-nos per postres. Esteu amb mi? M’ajudeu a lluitar contra aquests malvats ratolins fins a salvar la vida i les llaminadures?
-Sí, és clar! Trencanous, tu ets el nostre capità, digues què hem de fer?
-Aquí teniu les municions, apunteu bé i feu foc tots alhora quan jo us ho digui!
Sobre la manta que tapa la taula on passa l’acció i li fa de faldilles, hi ha tot de ratolins fets de paper plastificat i pots de iogurt. Repartim taps de suro als infants perquè juguin a fer punteria als ratolins llançant els taps a dins dels pots de iogurt quan el Trencanous els ho indica:
-Joguines, esteu preparats per a la gran batalla
-Sí!
-Doncs endavant: Preparats, llestos, ja!
Els nens i nenes llancen els taps de suro contra els ratolins de paper, segurament molts aniran a fora però potser alguns aniran a dins. Es pot repetir el joc tantes vegades com es vulgui, tot recollint els taps que han anat a fora, i donant-los als que vulguin tornar-ho a provar.
-Finalment, -crida el Trencanous per acabar- tots els ratolins han estat vençuts! Enhorabona, hem guanyat la batalla! Gràcies, joguines!
-No pas tots! -salta de cop el Rei de Ratolins, encarant-se amb el Trencanous i a punt per tirar-se-li al damunt i rosegar-lo- Ja ets meu, Trencanous!
En aquell moment, la Clara, que ha presenciat la gran batalla astorada, es treu una sabata i la tira amb força contra el Rei dels Ratolins deixant-lo ben aixafat:
-Deixa estar el meu Trencanous! Té, ratolí dolent!
En aquell moment, el Trencanous es converteix en un príncep:
-Moltes gràcies, estimada Clara! En realitat jo no era un Trencanous, sinó un príncep encantat pel malvat Rei dels Ratolins, i tu has trencat l’encanteri al tirar-li la sabata al damunt. Oh, estimada Clara! No sé com t’ho podré agrair? Em pensava que seria un Trencanous per sempre més! Has estat tant valenta! Vols ser la meva amiga? Vine amb mi i t’ensenyaré el meu país i el meu palau.
-Benvolgut Trencanous, no desitjo res més que ser la teva amiga i anar amb tu a conèixer el teu país i veure el teu palau. Som-hi!
La Clara i el Trencanous es donen la mà i màgicament es posen a volar per sobre els caps dels infants mentre sona la música “Dansa del Trencanous” (Txaikovsky).
Ve’t aquí un gos, ve’t aquí un gat,
aquest conte s’ha acabat!
PROPOSTA DIDÀCTICA-22
- CONTE: El Trencanous (conte rus d’E.T.A. Hoffmann/Adaptació Imma Villegas)
- EDAT: Menuts (fins a 6 anys)
- TIPUS: De fades
- ACTIVITATS: (Experiència realitzada amb infants de 3 a 6 anys)
- Conte i conversa: El Trencanous / Les joguines
- Descoberta de l’Entorn i d’Un mateix
- Llenguatge Verbal i Musical
- Poema /Cançó: “Els arbres es muden” (Bofill, Puig i Serrat), “Les joguines molt cansades” (Bofill, Puig i Serrat), “Pujaré la tristesa dalt les golfes” (Maria Mercè Marçal), “Joguines” (Les Tres bessones)/Ballet del Trencanous (Txaikovsky)
- Descoberta de l’Entorn
- Llenguatge Verbal i Musical
- Activitats: Ordenar Seqüències /Etiquetem les joguines / Les fruites de tardor
- Descoberta de l’Entorn
- Llenguatge Verbal i Matemàtic
- Racó de l’Escriptor: Fem la Carta als reis
- Descoberta de l’Entorn i d’Un mateix
- Llenguatge Verbal i Plàstic
- El Repte: Fem noms compostos
- Llenguatge Verbal
- Taller: Construcció d’un Joc de punteria
- Llenguatge Plàstic
- Psicomotricitat
- Conte i conversa: El Trencanous / Les joguines
a) Objectius:
- Escoltar un conte amb titelles de guant i objectes
- Expressar els propis sentiments i opinions, respectar i escoltar els companys
- Aprendre de memòria un Poema
- Aprendre i cantar una cançó
- Escoltar i expressar amb el cos una música
- Ordenar les seqüències del conte i explicar què passa
- Jugar a ordenar, classificar i etiquetar les joguines
- Observar diferents fruites de tardor, aprendre’n els noms i classificar-les en fruita fresca / fruita seca
- Jugar a fer noms compostos a partir de dues paraules
- Construir-se un joc de fer punteria
b) Desenvolupament de l’activitat:
- EL CONTE /AUDICIÓ/ CONVERSA
- Escoltem el conte amb l’ajuda de titelles de guant i alguns objectes: un Trencanous de joguina, una caixa amb la imatge de soldadets de plom, una sabata, llaminadures, i el joc de fer punteria als ratolins. Durant el conte escoltarem “El ballet del Trencanous” de Txaikovsky, i jugarem al joc de fer punteria als ratolins. En acabar, Encetem una conversa sobre les joguines fent que cadascú pugui expressar els seus sentiments, opinions, desitjos o experiències, i que s’escoltin i respectin entre ells.
- Conversa: quines joguines t’agraden més?, quines menys o et fan ràbia?, per què?, quina joguina t’agradaria tenir que no tens?, Què pensaries si t’arribés una joguina en mal estat o lletja com el Trencanous?, hi jugaries igual?, per què?, t’has sentit mai rebutjat per ser diferent com el Trencanous?, com et sentiries si algú et trenqués la teva joguina?, què faries?, per què? Has vist mai arribar els Reis? Fas la carta? Què t’agradaria demanar? o què t’han portat?, t’agradaria participar en alguna Cavalcada?, què hi faries?, què no hi faries
- Audició: El ballet del Trencanous (Txaikovsky)
2. EL POEMA /CANÇÓ
- Llegim i aprenem de memòria una poesia, que en funció de l’edat dels infants, l’època de l’any o el que vulguem treballar, podria ser: “Els arbres es muden” (Bofill, Puig i Serrat), “Les joguines molt cansades” (Bofill, Puig i Serrat), “Pujaré la tristesa dalt les golfes” (Maria Mercè Marçal).
Poema-1: ELS ARBRES ES MUDEN
Bufill, Puig i Serrat
ELS ARBRES ES MUDEN
DE ROIG I DE GROC,
LES FULLES TREMOLEN
SOTA UN SOL DE FOC.
EL VENT LES FA CAURE,
LES DUU FINS EL PORT,
QUAN SURTIS DE CASA,
TREPITJA-LES FORT!
Poema-2: LES JOGUINES MOLT CANSADES
Bofill, Puig i Serrat
LES JOGUINES MOLT CANSADES,
ESTAN TIPES DE VOLTAR;
EN UN SAC TOTES PLEGADES
S’HAN POSAT A RONDINAR.
AL REI NEGRE LI DEMANEN
QUE LES DEIXI EN UN BALCÓ;
-“HO FARÉ,-DIU EL REI NEGRE-,
I COM MÉS A PROP MILLOR!
QUAN EL SOL JA DESPUNTAVA,
VAIG ALÇAR-ME DEL MEU LLIT;
-“QUINA SORT! QUANTES JOGUINES
M’HAN DEIXAT AQUESTA NIT!”-
Poema-3: PUJARÉ LA TRISTESA DALT LES GOLFES
Maria Mercè Marçal
Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls
i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut,
la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d’alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.
Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.
Preguntes de comprensió i conversa: Què es troba l’autora del poema a les golfes?, com diu que baixarà de les golfes?, quins animalets hauran teixit el vestit d’alegria? Les golfes és el lloc de la casa on hi deixem les coses velles que ja no serveixen, què hi deixaries tu a les golfes?
CANÇÓ DE LES JOGUINES
LES TRES BESSONES
ARA RECORDEM QUAN FEM LA CARTA ALS REIS
DEMANANT TOTS ELS REGALS QUE ENS FAN IĿLUSIÓ,
UN ANY ESPERANT, I QUAN ARRIBA L’INSTANT,
COM ENS DECEBRIA QUE ENS PORTESSIN CARBÓ:
JO VULL UNA NINA, PER A MI VULL UN TREN,
PORTEU-ME UNA CUINA AMB PLATS I COBERTS,
LLIBRES DE CONTES, DISCOS I CASSETES.
TOTS ELS NOSTRES SOMNIS EN UN FULL DE PAPER!
JOGUINES, COM M’AGRADEN LES JOGUINES!
SÓN UN MÓN FET A MIDA ON LES CASES FAN UN PAM.
I ÉS TAN DIVERTIT, QUAN TOT ÉS PETIT,
TAN SÚPERPETIT QUE NO HI CABEN ELS GRANS.
JOGUINES, M’AGRADA REGALAR JOGUINES!
ENCARA QUE SEMBLI MENTIDA,
SANTA CLAUS ENS HA ENSENYAT:
QUE NO HI HA COLOR, PERQUE ÉS MOLT MILLOR
DONAR QUE NO PAS REBRE, DONAR ÉS FELICITAT!
JOGUINES, COM M’AGRADEN LES JOGUINES!
JOGUINES, M’AGRADA REGALAR JOGUINES!
JOGUINES, OH, OH! JOGUINES, OH, OH!
3. ACTIVITATS
- ORDENAR SEQÜÈNCIES: Amb l’ajuda d’uns cartellets plastificats amb les imatges del conte, juguem a ordenar les seqüències del conte tot posant el nombre corresponent a cadascuna, després expliquem el què hi passa en cada imatge tot fent una frase.
B. ETIQUETEM LES JOGUINES
Juguem a etiquetar les joguines per ajudar als Reis Mags a posar-les a dins del sac, utilitzant un joc d’imatges plastificades i etiquetes amb el nom de cadascuna.
C. LES FRUITES DE TARDOR
A la tardor, més que en cap altra època de l’any, tenim una gran varietat de fruites molt bones, de molts colors i olors. Algunes d’elles tenen una pell fina que de vegades ens podem menjar, i en tallar-les treuen molt de suc, són les que anomenem fruita fresca, com ara la taronja o el raïm, que a més cal tenir en compte que es fan malbé en pocs dies. Per contra, les anomenades fruita seca, com les nous i les castanyes, tenen una closca dura que cal trencar per poder menjar-se el de dins, i en obrir-les aquests no treuen suc, i al revés del què passa amb la fresca, la fruita seca té la virtut que dura molt de temps sense fer-se malbé ni pansir-se.
NECESSITEM:
- Lapis i paper
- Colors i retoladors
- Tisores i pega
- Cel·lo, blu-tack o velcro
- Fruitera i cistell
- Fruites de tardor (naturals o plastificades)
- i… una mica d’IMAGINACIÓ!
Per començar: Si és possible observem fruites de tardor al natural, distingim els colors i les olors, la forma i com són per dins, què passa en obrir-la i també la tastarem. Després, amb l’ajuda d’imatges plastificades classifiquem les diferents fruites tot dient el nom i posant-la en una fruitera si és fresca, o en un cistell si és seca.
Si ho volem una mica més difícl: Entre les fruites hi col·loquem altres objectes que no són fruita tot i ser també de tardor: cargols, moniatos, bolets… Hauran de deixar-los fora del cistell i de la fruitera, i dir què és: un animal, un tubercle, una planta…- Si ho volem una mica més divertit:
Per parelles un posa la fruita al seu lloc i l’altre diu el nom i si és fresca o seca, o bé al revés, un diu el nom d’una fruita i el company l’ha de trobar entre les altres i col·locar-la al lloc corresponent segons sigui fresca o seca.
5. EL REPTE: FEM NOMS COMPOSTOS
En català, com en moltes altres llengües, podem formar paraules noves ajuntant dues paraules, amb guionet o sense, que tinguin a veure una amb l’altre segons la nova definició. Per exemple, si busquem un instrument o eina per a trencar la closca dura de fruita seca com ara nous, ajuntarem la paraula TRENCA amb la paraula NOUS, per formar la paraula TRENCANOUS. Per fer el joc de fer noms compostos utilitzarem un joc plastificat on, després de llegir la definició, hauran d’aparellar un nom de la llista 1 amb un altre de la llista 2, per formar una nova paraula corresponent a la definició, i complementar-ho amb la imatge corresponent.
*SOLUCIONS AL REPTE:
NOMS COMPOSTOS
- BOCABADAR: Quedar-se amb la boca oberta, a causa de tenir l’atenció fixada en quelcom.
- ESCURA-XEMENIES:P ersona que té per ofici escurar xemeneies.
- LLEVANEUS: Una llevaneu, màquina llevaneu o escombraneu és un vehicle dissenyat o adaptat per a eliminar la neu d’una via o zona transitable.
- PARAIGUA:Un paraigua (col·loquialment, paraigües) o parapluja és un estri portàtil utilitzat per a protegir-se de la pluja.
- PARALLAMPS:Un parallamps és un instrument de protecció envers el llamp inventat l’any 1752 per Benjamin Franklin que té per objecte esdevenir l’element amb més possibilitats de rebre l’impacte del llamp en una àrea determinada.
- PICAPORTA: Un picaporta o també, anella/picador de porta, maneta, balda, baula, baldó, armella, és una peça de metall que es posa a les portes per a poder trucar colpejant sobre la mateixa porta, de vegades sobre la cabota d’un clau gros o fins i tot sobre una petita enclusa.
- RODAMÓN: Aquell que canvia amb facilitat de població de residència i que no té ofici concret tot i que típicament se l’associa amb els captaires.
- TRENCANOUS: Un trencanous és un estri dissenyat per a obrir fruits secs partint-ne la closca.
6. EL RACÓ DE L’ESCRIPTOR: LA CARTA AL REIS
Juguem a fer la Carta als Reis escrivint o dibuixant les joguines que ens agradaria que ens portessin. En funció de l’edat dels infants, també podem triar-les d’un catàleg de joguines, i retallar i enganxar les fotos del catàleg a la carta.
7. TALLER: JOC DE PUNTERIA
Per construir-nos el joc de fer punteria als ratolins, pintem i retallem els dibuixos dels ratolins amb cartolina, i separem el cap del cos, enganxant el cos sobre un pot de iogurt amb una mica de cel·lo, i el cap a sobre amb l’ajuda d’un pal de polo. Ens situarem a la distància acordada, i llançarem un tap de suro a dins del pot. Podem repetir-ho tantes vegades com es vulgui.
c) Material:
- Per al conte:
- titelles de guant amb els personatges del conte: Nena i nen, mare, oncle rellotger, Rei dels Ratolins, príncep;
- Trencanous de joguina,
- caixa amb la imatge de soldadets de plom,
- arbre de nadal decorat,
- bossa de llaminadures o caramels,
- paper de regal per embolicar els regals,
- sabata,
- joc de fer punteria als ratolins.
- Jocs plastificats:
- Ordenar seqüències,
- Joguines al sac!,
- Les fruites de tardor,
- Fem noms compostos.
- Taller:
- cartolines,
- llapis i colors,
- tisores i pega,
- cel·lo,
- pals de polo,
- pots de iogurt nets,
- taps de suro.