Examen de matemàtiques

No us amoïneu. No us vaig a posar cap examen que encara estem a l’agost.

Però per a que aneu posant-vos les piles, aquí us deixo aquesta petita perla d’un episodi de Mr. Bean fent un examen de matemàtiques.

Que acabeu de passar unes bones vacances!

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ojA3Xg_kRqI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Acudit matemàtic

El mes passat vaig assistir a una conferència al CosmoCaixa a càrrec de Claudi Mans, catedràtic emèrit d’Enginyeria Química de la Universitat de Barcelona i gran divulgador científic.

En aquesta xerrada presentava el seu últim llibre, “La vaca esfèrica” , que és una reflexió sobre la relació que hi ha entre el llenguatge científic i el món de la publicitat. Us el recomano.

En un moment donat, va explicar un acudit que es podria qualificar de tecnològic (informàtic o matemàtic) i que us reprodueixo tot seguit, ja que considero que ara a l’estiu és també un bon moment per gaudir amb la ciència.

Explicació: En base dos, els nombres s’escriuen només combinant zeros i uns, essent els coeficients del desenvolupament polinòmic del nombre en potències de dos.

Així:   2 = 1 · 21 + 0 · 20 en base 10   ———–> 10 en base 2.

Vermell o negre

07portada

El meu afany divulgador i la meva passió matemàtica han fet una passa més enllà.

Em vaig decidir a escriure un relat breu que tingués les matemàtiques com a rerefons, i el resultat ha estat una història anomenada “Vermell o negre”, que vaig enviar a una editorial d’Ontinyent (País Valencià) que publica una revista de relats de ficció en format de llibre anomenada “La lluna en un cove”.

Aquesta història sembla que ha agradat, ja que s’han decidit a publicar-la.

En el número 7, corresponent al mes de juliol, apareix el meu escrit juntament amb altres narracions escrites en català.

Si algú es decideix a llegir-lo, desitjo de tot cor que li agradi.

Visca les matemàtiques!

Premis Blocs Catalunya 2009

He inscrit aquest bloc als Premis Blocs Catalunya 2009 al millor bloc en català dins la categoria d’Educació.

Els cinc finalistes s’elegeixen per votació popular, i entre aquests, un jurat especialitzat declararà el bloc guanyador.

Els premis es lliuraran a Vic el primer cap de setmana d’octubre i hi ha temps per votar fins a mitjans de setembre.

Si doneu un cop d’ull al bloc i us agrada, feu clic en aquest enllaç per realitzar la votació.

Vull votar aquest bloc!

Gràcies

Trivial matemàtic

Per la diada de Sant Jordi, el departament de matemàtiques de l’IES Rovira-Forns va fer una proposta de taller adreçada al primer cicle d’ESO consistent en un joc basat en el format del “trivial pursuit”.

En aquest joc, vam aprofitar el tauler i les peces originals (a l’espera de crear-ne nosaltres unes de pròpies), confeccionant unes targetes de colors segons la categoria, canviant la tipologia de preguntes per altres de caire matemàtic.

Concretament, les sis categories eren:

El mecanisme del joc és l’habitual només introduint la novetat del “tots juguen”, fent una prova de qualsevol altre categoria, per dinamitzar una mica més la partida i ampliar la interacció entre els participants.

El taller va ser un èxit i l’alumnat en va sortir força satisfet.

Fins l’any vinent!.

Quadrats màgics

Un quadrat màgic és una disposició de nombres dins d’un quadrat en files i columnes de tal manera que la suma dels nombres de cada columna, la de cada fila i la de les dues diagonals és la mateixa: l’anomenada constant màgica.

El primer quadrat màgic que coneixem és del tercer mil·lenni abans de Crist en la Xina de l’emperador Yu. Diu la llegenda, que es va trobar escrit en la closca d’una tortuga un quadrat d’aquest tipus d’ordre tres (tres files i tres columnes) que anomenaren Lo Shu. Vegem-lo.

6

1

8

7

5

3

2

9

4

Si ens fixem, en aquest cas la constant màgica és 15.

Durant l’Edat Mitjana, els quadrats màgics s’usaven com a amulets per espantar els mals esperits i com a talismans.

Un altre de molt famós és el que es troba en el gravat d’Albrecht Dürer “malenconia”, on n’apareix un d’ordre quatre.

melencolia_i.jpg Amplieu la imatge i busqueu-lo.

Com a curiositat destacar que el quadre va ser pintat el 1514, que coincideix amb les xifres de les dues caselles inferiors centrals.

Molts han estat els estudiosos que s’han ocupat d’aquest tema, entre ells Fermat i Mersenne, que es van intercanviar correspondència al respecte. No obstant, destacaré la figura de Benjamin Franklin, que va crear un quadrat màgic d’ordre 8 ple de característiques especials.

franklin-8×8.jpg

Animeu-vos i intenteu fer-ne algun d’ordre 8, o de qualsevol altre ordre, la qüestió és fer servir el cervell!

Si aneu a visitar la Sagrada Família de Barcelona, busqueu-ne un d’ordre 4, amb algun nombre repetit, la constant màgica del qual és 33, l’edat de Crist!

Matemàtiques en les ciències i la societat

El passat dijous 29 de gener, vaig assistir a una conferència de matemàtiques a l’auditori del CosmoCaixa de Barcelona. Aquesta conferència era la primera d’un total de sis emmarcada dins d’un cicle titulat “matemàtiques en les ciències i la societat”.

Aquesta conferència, a càrrec del doctor Gerhard Frey, de la universitat d’Essen, tractava de les matemàtiques i la seguretat de les dades dins del món digital i tecnològic que ens envolta. En aquest cas la llengua vehicular era l’anglesa però es disposava d’un sistema de traducció simultània.

L’orador, de gran prestigi internacional, va ser qui va iniciar les línies d’investigació sobre les quals es va a demostrar el darrer teorema de Fermat.

Tot i que la xerrada anava adreçada a un públic universitari d’ampli espectre, certament hi havia una primera part de clar caràcter divulgatiu amb el propòsit de captar l’atenció d’un cercle més ampli de persones. La segona part, força més tècnica, era territori dels especialistes.

Més enllà del tema que es va tractar, però,  sempre és un plaer poder gaudir d’un entorn cultural universitari de primera magnitud i més quan es combinen matemàtiques i vida real (a voltes aparentment tant allunyades).

Per més informació sobre el cicle cliqueu aquí.

Aprofito l’avinentesa per recomanar-vos la visita a aquest museu dirigit a les ciències i la tecnologia perquè val molt la pena, ja que apropa la cultura científica al gran públic, fent-la més propera i entenedora.

Visca les matemàtiques!

Pintura i matemàtiques

Mà amb globus reflectant.jpg

Nombrosos han estat els artistes que s’han aproximat al fet matemàtic de manera més o menys explícita. Però si algú destaca entre tots ells és Maurits Cornelis Escher.

Aquest pintor holandès es va caracteritzar per les seves obres amb fort component matemàtic. De fet, mitjançant un tractament molt específic de la perspectiva, aconsegueix recrear universos impossibles, amb recursos matemàtics i geomètrics molt diferents als que s’havien realitzat fins al moment.

Entre les seves obsessions, poden citar el tractament del còncau i del convex, mosaics i tesselacions per aconseguir efectes de metamorfosi, així com el concepte d’infinit, simetries i recursivitat. També juga molt amb el pas de les dues a les tres dimensions.

De la seva extensa obra se’n poden destacar diverses obres, però les meves preferides són “Metamorfosi” i “Rèptils”.

Aquí teniu una mostra del seu art: Galeria d’imatges.

Per acabar, m’agradaria proposar-vos un petit joc: aconseguir completar un trencaclosques amb un quadre d’Escher. Cliqueu sobre el quadre i a jugar!

Cel i infern

Notes de batxillerat

Hola!.Tal i com us vaig prometre, ja teniu les notes de l’últim examen disponibles. Només cal que aneu a les proves remotes i amb la vostra contrasenya, podreu accedir a les qualificacions.Llegiu-vos també l’article de més amunt, i intenteu fer el trencaclosques, a veure què tal.

BONES VACANCES DE NADAL!!

Música i matemàtiques

Així com la música és un art que sempre ha estat associat amb la sensibilitat i l’expressió de sentiments, la matemàtica ha estat associada sovint, encara que cada cop menys (així ho desitjo), amb una disciplina freda i hermètica. No obstant això, estan íntimament relacionades. És més, la música s’ha servit i es continua servint de les matemàtiques per descobrir, innovar i progressar dia a dia.

Ja a la Grècia clàssica, Pitàgores, i juntament amb ell, tota la seva escola, van dissenyar el quadrivium pitagòric, on hi constaven les disciplines d’astronomia, aritmètica, geometria i música, estant totes elles interrelacionades, com a base del saber. Pitàgores fou el primer en trobar la relació entre les octaves i certes fraccions numèriques.

D’aleshores ençà, el fet musical es pot interpretar en bona part matemàticament: els compassos, la durada de les notes, etc. Dins les partitures dels grans compositors de música clàssica podem trobar tota mena de recursos matemàtics, i com a mostra dir que fins i tot existeix una peça de Mozart, composada al 1787, Musikalisches Würfelspiel (joc de daus musical) on s’han de llançar dos daus, i la suma dels seus valors serveix per escollir l’ordre dels compassos ja dissenyats segons una taula predeterminada on n’hi ha distribuïts 176, setze per fer un minuet i la resta per fer un trio, creant així una composició musical diferent cada vegada.

Si cliqueu aquí fareu una simulació d’aquest mètode de composició: Musikalisches Würfelspiel.

A banda de tot això, hi ha moltes altres consideracions, però és impossible fer aquí una llista exhaustiva, per això ja hi ha pàgines especialitzades que en parlen a bastament.

Per acabar, m’agradaria fer una aproximació a aquest fet veient un fragment del conegut curtmetratge Donald en el país de las matemáticas.

Que no pari la música!

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/H5tOVFDlXPc" width="425" height="350" wmode="transparent" /] 

EXERCICI DE MATEMÀTICA COMERCIAL

Si col·loco 1200 euros a un dipòsit a termini durant 3 anys amb un interès nominal del 6%, amb abonaments d’interessos mensuals. Respon:

a) Quina és la TAE de l’operació?

b) Quins interessos hauran generat els meus diners després d’aquests 3 anys?

c) Quant de temps hauria de tenir els diners invertits en les mateixes condicions si volgués acumular un total de 6000 euros?

Aquí tens la solució: