És una petita repassada de la vida del matemàtic Leonardo de Pisa (Fibonacci). El seu sobrenom vol dir fill de Bonaccio, el seu pare, mercader del segle xii. La narració explica la seva relació amb els nombres a través de l’estudi durant molts anys. Va introduir la numeració aràbiga al món occidental mitjançant la seva obra Liber abaci (el llibre de l’àbac) gràcies al contacte amb obres àrabs en els seus viatges al nord d’Àfrica.
També fa especial esment en la successió de nombres que porta el seu nom i que s’ha fet universalment famosa per la relació que té amb nombrosos fets naturals i per extensió, amb creacions humanes en moltíssims camps.
Ens explica com la tenacitat d’una persona que es dedica amb cos i ànima a allò que li fascina i li interessa, pot proporcionar una vida plena de satisfaccions més enllà de la incomprensió de molta gent de la seva època.
És un llibre molt ràpid de llegir -té 40 planes- i és força entretingut, amb unes boniques il·lustracions que ens transporten perfectament a l’època. L’únic possible problema és l’edat objectiu de l’obra que és una mica indefinida al meu parer i que malgrat estar explicat amb un llenguatge planer adreçat clarament a un públic infantil, la seva comprensió i assimilació potser requereix una mica més de maduresa. Jo situaria el conte per infants de 8 a 12 anys aproximadament. En qualsevol cas, jo l’he gaudit força.
Visca les matemàtiques!
de l’editorial Carroggio. És un llibre d’una bellesa extrema, en el que es combinen fotografies de la vida quotidiana amb contingut matemàtic amb textos explicatius del fenomen o fenòmens que hi ha al darrere. El seu format també és matemàtic: té les dimensions d’un rectangle auri (31 cm. x 19,3 cm.).
En segon lloc, vull esmentar una obra de l’any passat “El rostro humano de las matemáticas” de l’editorial Nivola. En ell es recull una breu biografia molt didàctica i entenedora d’un bon grapat de matemàtics i matemàtiques de totes les èpoques, des de Pitàgores a Emmy Noether, passant pel català Lluís Antoni Santaló o la científica de moda, Hipàtia d’Alexandria. Al costat de cada explicació hi ha una caricatura de cadascun d’ells. De lectura molt agradable, ens apropa una mica més a tots aquests grans personatges posant-hi un rostre al seus noms.