Tot i que desconec el context en el qual Sofia Kovalèvskaia va fer aquesta afirmació, crec que té raó. I crec que comparteix allò que jo he dit diverses vegades en aquest bloc i que sé que tu també subscrius.
El fet que el saber humà, amb majúscula, abraça totes les disciplines, perquè no té límits i tot està relacionat. Aquesta frase demostra també que, per a la gent intel·ligent, no existeix aquesta absurda separació artificial entre ciències i lletres.
Abans, els grans homes, els erudits, els estudiosos, els intel·lectuals, els filòsofs, s’interessaven per tot. I gràcies a ells és que la humanitat ha pogut avançar.
Molt bonica aquesta petita actualització del bloc.
Endavant i volem més!
Anna M.
Nota: De tota manera, tu, com a matemàtic i coneixedor de l’obra de Kovalèvskaia, potser podries fer una mica la interpretació de la dita. Aclarir realment en quin sentit ho deia ella. Era perquè per a ser un bon matemàtic s’havia d’usar també la imaginació? Era perquè considera que la matemàtica, en el fons, està plena de poesia? Digues què en penses tu, m’interessa.
Elies Villalonga FernándezPost author
És molt probable que estigués influïda pel seu mestre i amic Karl Weierstrass, qui ja va afirmar alguna cosa semblant al respecte. De fet, aquest matemàtic era un gran professor, no només pel seu bon explicar, sinó també perquè els seus deixebles van ser bons matemàtics.
Jo crec que es referien més a la segona part de la teva pregunta, ja que Weierstrass va ser el pare de l’anàlisi matemàtica moderna, del concepte de límit, de derivada, etc.. tal i com les coneixem, i hi veien una bellesa intrínseca en aquesta rigorositat i en tot el món que se’ls hi obria davant seu.
A banda, la Sofia també va dedicar-se a la literatura, tot i que només es conserva una novel•la seva.
Gràcies, un cop més per la teva fidelitat.
Per la meva part, jo també crec en la bellesa i en certa manera, en la poesia que emanen de les matemàtiques (tal com indica el subtítol del bloc).
Oscar Granados
Bona tarde-nit Elies
Acabo de fer les proves remotes, però l’exercici del l’area del triangle no ho he entés. Era per demanar-te si em podries passar alguna aclarasió per fer-lo ja que com he faltat a la preevaluació i hem lio en exercicis semblants a aquell. Gracies!!
Te escrit aqui perque no sabia on fer-ho! 😛
Fins dema!!
PD: Vull arribar a l’exelent XD, però ja veig que mi quedo curt jejeje
Tot i que desconec el context en el qual Sofia Kovalèvskaia va fer aquesta afirmació, crec que té raó. I crec que comparteix allò que jo he dit diverses vegades en aquest bloc i que sé que tu també subscrius.
El fet que el saber humà, amb majúscula, abraça totes les disciplines, perquè no té límits i tot està relacionat. Aquesta frase demostra també que, per a la gent intel·ligent, no existeix aquesta absurda separació artificial entre ciències i lletres.
Abans, els grans homes, els erudits, els estudiosos, els intel·lectuals, els filòsofs, s’interessaven per tot. I gràcies a ells és que la humanitat ha pogut avançar.
Molt bonica aquesta petita actualització del bloc.
Endavant i volem més!
Anna M.
Nota: De tota manera, tu, com a matemàtic i coneixedor de l’obra de Kovalèvskaia, potser podries fer una mica la interpretació de la dita. Aclarir realment en quin sentit ho deia ella. Era perquè per a ser un bon matemàtic s’havia d’usar també la imaginació? Era perquè considera que la matemàtica, en el fons, està plena de poesia? Digues què en penses tu, m’interessa.
És molt probable que estigués influïda pel seu mestre i amic Karl Weierstrass, qui ja va afirmar alguna cosa semblant al respecte. De fet, aquest matemàtic era un gran professor, no només pel seu bon explicar, sinó també perquè els seus deixebles van ser bons matemàtics.
Jo crec que es referien més a la segona part de la teva pregunta, ja que Weierstrass va ser el pare de l’anàlisi matemàtica moderna, del concepte de límit, de derivada, etc.. tal i com les coneixem, i hi veien una bellesa intrínseca en aquesta rigorositat i en tot el món que se’ls hi obria davant seu.
A banda, la Sofia també va dedicar-se a la literatura, tot i que només es conserva una novel•la seva.
Gràcies, un cop més per la teva fidelitat.
Per la meva part, jo també crec en la bellesa i en certa manera, en la poesia que emanen de les matemàtiques (tal com indica el subtítol del bloc).
Bona tarde-nit Elies
Acabo de fer les proves remotes, però l’exercici del l’area del triangle no ho he entés. Era per demanar-te si em podries passar alguna aclarasió per fer-lo ja que com he faltat a la preevaluació i hem lio en exercicis semblants a aquell. Gracies!!
Te escrit aqui perque no sabia on fer-ho! 😛
Fins dema!!
PD: Vull arribar a l’exelent XD, però ja veig que mi quedo curt jejeje