Ja arribat el desembre, i en la nostra cultura occidental, el calendari d’advent és present a nombroses llars.
Jo vinc a presentar-vos un calendari molt especial: el calendari d’advent matemàtic de la revista “Plus Magazine”.
Cada dia, des de l’1 fins al 24 de desembre, tindreu accés a una finestreta que ens durà fins a meravellosos mons matemàtics, portant-vos reflexió, diversió i cultura.
No ho dubteu, endinseu-vos-hi! (a més, no engreixa ;-))
Us deixo l’enllaç, que en gaudiu!
És una petita repassada de la vida del matemàtic Leonardo de Pisa (Fibonacci). El seu sobrenom vol dir fill de Bonaccio, el seu pare, mercader del segle xii. La narració explica la seva relació amb els nombres a través de l’estudi durant molts anys. Va introduir la numeració aràbiga al món occidental mitjançant la seva obra Liber abaci (el llibre de l’àbac) gràcies al contacte amb obres àrabs en els seus viatges al nord d’Àfrica.
També fa especial esment en la successió de nombres que porta el seu nom i que s’ha fet universalment famosa per la relació que té amb nombrosos fets naturals i per extensió, amb creacions humanes en moltíssims camps.
Ens explica com la tenacitat d’una persona que es dedica amb cos i ànima a allò que li fascina i li interessa, pot proporcionar una vida plena de satisfaccions més enllà de la incomprensió de molta gent de la seva època.
És un llibre molt ràpid de llegir -té 40 planes- i és força entretingut, amb unes boniques il·lustracions que ens transporten perfectament a l’època. L’únic possible problema és l’edat objectiu de l’obra que és una mica indefinida al meu parer i que malgrat estar explicat amb un llenguatge planer adreçat clarament a un públic infantil, la seva comprensió i assimilació potser requereix una mica més de maduresa. Jo situaria el conte per infants de 8 a 12 anys aproximadament. En qualsevol cas, jo l’he gaudit força.
Visca les matemàtiques!
Quan només manca un dia per tancar la pregunta d’agost al voltant de l’exposició Imaginary, us porto un modest reportatge gràfic per aquells que no hi puguin anar . No és ben bé el mateix, però us podreu fer una idea del contingut.
Es tracta d’una sèrie d’imatges generades per ordinador a partir d’unes equacions algebraiques tot mostrant la seva representació geomètrica en tres dimensions, juntament amb unes explicacions aclaridores. Al seu costat, es mostren els objectes físics fets amb fusta per a la seva comparativa.
També vull afegir, que el fet que una companya de promoció de la universitat hagi format part d’aquest projecte – la Maria Alberich, cosa que desconeixia- fa que tingui encara més ganes d’explicar-lo.
Aquí us el deixo i desitjo que us agradi.
(Si hi cliqueu a sobre veureu les imatges més grans)
Que la successió de Fibonacci i el nombre auri són a gairebé tot arreu de la natura ja no resulta cap novetat. El que sí que és fascinant un cop més és com aquesta realitat matemàtica s’adapta i ens proporciona solucions a problemes actuals.
En aquest cas, un jove de 13 anys nortamericà, Aidan Dwyer, ha descobert que la disposició de les fulles en les branques dels arbres –que ho fan seguint alguns termes de la successió, això no és nou- tenen la funció de recollir més quantitat i durant més hores la llum solar i així ser més eficients en la seva alimentació.
Aquesta propietat aplicada als nostres panells solars, poden millorar el seu rendiment en un 20% de mitjana segons els seus estudis.
Us deixo l’enllaç del seu assaig per a que el llegiu (està en anglès, però paga la pena).
Visca les matemàtiques!
Gràcies a un bon amic sempre inquiet per conèixer coses noves i interessat pel món que l’envolta, l’Alfons, he fet la troballa d’aquesta original obra.
Logicomix és una novel·la gràfica que fa una recreació del camí que van recórrer grans pensadors, filòsofs i matemàtics de finals del segle XIX i segle XX per tal de construir els fonaments de les matemàtiques mitjançant el raonament lògic.
A través de les experiències viscudes pel seu principal protagonista -Bertand Russell- els autors expliquen les grandeses i les misèries d’aquests grans homes i de tot el que va suposar aquesta recerca de la veritat absoluta, amb èxits i fracassos, frustracions i pors, amanit amb les relacions humanes i les repercussions socials de les seves tesis.
Brillantment explicada, la història fa referència no només a la filosofia i les matemàtiques sinó també al teatre, la tragèdia grega, la informàtica i fins i tot el nazisme i les guerres mundials.
Als amants del còmic de qualitat, als matemàtics, als filòsofs i a tot aquell amb afany d’aprendre us recomano vivament Logicomix. No us defraudarà.
Tot i que l’editorial la ven com una obra per tots els públics si que és cert que cal tenir un cert nivell cultural per abordar la complexitat de la novel·la, no tant per l’estil narratiu que és molt planer (el vehicle del còmic aquí és vital) com per la profunditat del que s’hi diu.
Un llibre certament per reflexionar, no només en matemàtiques, sinó en les relacions humanes i en la filosofia de viure.
Un bon producte per gaudir-ne ara a l’estiu.
Que vagi bé!
Aquest dimarts dia 28, hi ha l’acte inaugural de l’exposició “Imaginary” al CosmoCaixa de Barcelona amb una conferència que porta per títol “Mesurant simetries en art, ciència i matemàtica”, a càrrec d’Antonio F. Costa González, Director del Departament de Matemàtiques Fonamentals de la UNED.
La publicitat de l’exposició diu així:
“Tot sovint sentim tòpics sobre com en són, de complicades, les matemàtiques, però la veritat és que ens ajuden a entendre la complexitat del món de la manera més simple possible. En aquesta exposició descobrirem que, a causa de la convergència entre àlgebra i geometria, qualsevol equació es pot dibuixar en l’espai i que la figura que s’ha generat d’aquesta manera es pot comprendre a través de l’equació.”
Que en gaudiu!
.
Quan esta a punt d’arrencar la 43a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges, tenim una bona notícia pels amants del gènere i les matemàtiques.
Dins la secció d’Oficial Fantàstic Competició Panorama Curts,s’emetrà la producció “Rites of love and math” (Ritus d’amor i matemàtiques) el dilluns 11 d’octubre a les 14:15 hores.
El curtmetratge francoamericà, de la cineasta Reine Graves i el matemàtic Edward Frenkel, explica com un matemàtic troba la fórmula de l’amor, i per tal d’evitar que les forces del mal li prenguin la fórmula, la tatuarà en el cos de la seva amant. Un homenatge a Rite of Love and Death, de Yukio Mishima.
Matemàtiques, bellesa i sensualitat en un curt que promet ser una veritable joia.
Malauradament, jo no podré assistir al passi i hauré d’esperar a veure’l per altres canals, però si algú de vosaltres ho pot fer, crec que no se’n penedirà.
Ja em direu què us ha semblat.
“La filosofia està escrita en aquest gran llibre contínuament obert davant dels nostres ulls (em refereixo a l’univers); però no la podem entendre si abans no aprenem a comprendre la llengua en què està escrit. Està escrit en llenguatge matemàtic i els seus signes són els triangles, cercles i altres figures geomètriques, sense les quals és humanament impossible entendre res; sense ells és com endinsar-se vanament en un laberint ben fosc.”
Galileu Galilei
Per mostra, aquest fabulós vesper que he trobat aquest matí a l’institut al reincorporar-me a la feina. Guaiteu les perfectes cel·les hexagonals amb les que recobreixen l’espai.
.
Feliç inici del curs escolar!
.
L’altre dia vaig tornar a veure (la vaig veure de jovenet ja fa uns anys) la pel·lícula “L’increïble home minvant”, un film de l’any 1957. Jo ho vaig fer per un canal de televisió d’aquests que et trobes a vegades fent “zapping” però també es pot veure per internet.
A banda de recomanar-la per moltes raons -pels seus efectes especials que són força bons per l’època segons el meu punt de vista, per la seva temàtica i sobretot per un fantàstic monòleg final- vaig pensar que seria una bona manera de tornar a enfocar el concepte d’infinit però en aquest cas centrant-me en la idea d’infinitesimal, que és el substrat de la teoria de límits dins l’anàlisi matemàtica clàssica.
Gràcies a la característica de continuïtat (sense forats) de la recta real els nombres es poden fer tant petits com es vulgui, sense necessitat de desaparèixer; o bé es poden sumar infinits nombres i que el resultat sigui un altre nombre concret i finit. Aquests principis també es poden aplicar a nombrosos problemes físics (de fet problemes físics i mecànics van impulsar bona part de l’anàlisi matemàtica dels segles XVII i XVIII, i encara ara ho fan).
A partir d’aquí ja entraria en detalls massa tècnics i per tant aquí m’aturo.
Abans però, veieu aquest vídeo realitzat per TV3 on es veu la comparativa entre allò “infinitament” gran i allò “infinitament petit”.
Que en gaudiu!
L’Anna Maria, fidel seguidora d’aquest bloc, va deixar un comentari a l’altre article de l’infinit en el què feia referència a un relat circular de Borges, “Un sueño”. En aquest sentit, la realitat matemàtica que més s’apropa a aquesta idea és la de “fractal” objecte matemàtic que té com a una de les seves principals característiques que és autosemblant, és a dir, que té la mateixa estructura a grans trets independentment de la escala amb la que s’observi.
A reveure!
Continuant amb la meva cacera de fotografies matemàtiques d’aquest estiu, aquí us deixo aquesta successió de paràboles del poble de Batea (Terra Alta).
Desitjo que us agradi.
Si us fixeu bé però, veureu que les dues darreres arcades no són paràboles realment, sinó arcs ogivals gòtics.