De la meva recent visita a la ciutat de Sevilla, a banda del clima, la gastronomia i el paisatge, vull fer esment per damunt de tot, dels seus conjunts monumentals. Especial atenció es mereixen la Catedral, la Giralda i Los Reales Alcázares, considerats patrimoni de la humanitat.

En aquest últim monument, format per construccions de diferents èpoques, destaquen clarament els espais conservats dels anys de l’Al-Andalus, a on s’aprecia l’art geomètric que va inspirar les seves decoracions tant en les seves parets com en els seus sostres.

Cal recordar que la seva religió els prohibia representar tant figures humanes com animals, i per això van recórrer a representacions geomètriques fent servir els moviments i les transformacions en el pla (translacions, simetries, rotacions i lliscaments) amb una precisió total.

Aquestes decoracions són presents en els seus frisos (sanefes) i en els seus mosaics.

El concepte principal consisteix en la repetició d’un motiu o motius fent servir aquestes transformacions geomètriques per guarnir una franja de paret amb rajoles o bé recobrir-la tota sencera.

De fet es poden considerar autèntiques poesies matemàtiques realitzades segles abans de la sistematització i classificació d’aquest tipus de moviments en el pla.

Hi ha cinc tipus diferents de moviments per a fer frisos i disset per a fer mosaics. Els àrabs d’aquella època els coneixien tots.

Finalment aquí us deixo un petit reportatge d’aquest fet que es centra en  La Alhambra de Granada el principal exponent d’aquest tipus d’art: . Visita obligada que espero fer en un futur.

Que en gaudiu!

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/oNnK28Eqmj8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]