Sembla que ja és ferm, que pel curs vinent hi haurà una hora setmanal més de matemàtiques a segon i una altra hora més a quart d’ESO. D’aquesta manera, es cursaran tres hores a primer i a tercer, i quatre a segon i quart. Amb aquesta mesura es pretén evitar el fracàs escolar en aquesta matèria i que millorin els resultats acadèmics (si més no pel que fa a proves PISA i de competències bàsiques).
El problema és -segons el meu parer- molt més complex que tot això. És clar que més hores dedicades mai podran ser negatives, i en molts casos són necessàries i positives però crec que no tot rau en això; és més, crec que aquest potser és un dels aspectes menys rellevants.
Cal fer una reflexió a fons sobre els continguts o l’orientació que es vol donar a aquesta “hora extra”, és a dir, si es tracta d’augmentar l’horari per acabar de consolidar els continguts o també implicarà un augment d’aspectes curriculars.
El problema que es fa palès en les matemàtiques també afecta a d’altres disciplines però és potser en aquesta on es veu més clarament l’efecte pervers del gir que està fent la nostra societat d’un temps ençà.
L’esforç individual, la perseverança, la curiositat, la superació personal, van a la baixa clarament. Jo voldria repescar la famosa dita de Thomas Alva Edison: “El geni és un 1% d’inspiració i un 99% de transpiració” per il·lustrar el fet que sense esforç és molt difícil l’èxit en qualsevol empresa que vulguem dur a terme. En l’aprenentatge, per tant, és d’aplicació obligada, i més en el cas de les matemàtiques.
Podríem parlar és cert, de professors esgotats, de currículum encarcarat, d’aplicació -o no- de noves tecnologies, de motivació de l’alumnat i d’un llarg etcètera, però sense l’ingredient principal de voler aprendre i de la feina pròpia, no ens en sortirem.
Cal buscar doncs, noves estratègies per aconseguir repescar al gran gruix d’alumnat que es va allunyant de la matèria progressivament, malgrat que no és una tasca fàcil i per descomptat, no exclusiva per part del docent. Les famílies, l’entorn, la societat en general, hi tenen un paper cabdal en tot plegat. Esperem que no sigui massa tard.
M’acomiado per avui. Gràcies per llegir-me.
Visca les matemàtiques!
Em sembla de calaix la teva reflexió, aplicable a moltes altres matèries i fonamental per a les més bàsiques, aquelles sense les quals és molt difícil tirar endavant qualsevol currículum. És tasca de tota la societat aconseguir que les coses facin el tomb necessari. No sóc optimista, però cal lluitar cada dia. Endavant!
No és la solució. A València ja fem aquestes hores i els resultats són encara pitjor que al Principat. El problema principal és la comprensió lectora i escrita, si es millora això, les matemàtiques milloraran automàticament. La majoria dels alumnes fa operacions i equacions rutinàries més o menys bé, el problema és quan ha de llegir, entendre el que llegeixen i explicar els resultats que han obtingut. A més crec que també és un problema de ganes d’afrontat els problemes, quan veuen un enunciat un poc llarg, ja diuen NO, d’entrada.
Si Vicent, aquest és un problema real i tens raó en què la manca de comprensió lectora és un dels factors que afecten directament als resultats acadèmics. Però crec que aquesta mancança lliga amb el fet que la societat cada cop valora menys l’escrit i es centra pràcticament en la seva totalitat en l’audiovisual, cosa que relaxa la necessitat d’esforç per part dels alumnes.
Gràcies per la teva fidelitat al bloc i per la teva opinió.
I tant, és que el jo anomene efece comandament a distància, tot és fàcil de fer i es pot fer en dos segons, i això no és així a la vida real.