Telenotícies 30 de maig de 2009
Si us heu perdut (jo sí que hi he anat!) aquest any el festival romà de Tarragona, Tàrraco Viva, aquí us deixo un petit tastet en què sabreu si els romans tenien estreps i com indicaven la mort o perdonaven la vida als gladiadors. Amb quins gests ho feien? Sabeu de qui és el quadre d’on prové l’error de les pel·lícules d’indicar l’ordre de matar el vençut amb el polze cap a terra?
Set minuts i deu segons que demà podrem veure entre el Telenotícies nit de TV3 i Crackòvia (també a El Fil) van esperonar els jugadors del Barça just abans de sortir a la gespa de l’estadi olímpic de Roma i proclamar-s’hi emperadors.
La conversa dels matins de Josep Cuní (potser li hem d’ensenyar a pronunciar bé el nom de la pel·lícula!) us poden ajudar a fer boca així com l’article de portada de El Periódico del divendres o “Gladiator” como motivación a El País. No us perdeu tampoc Las meditaciones de Pep, talment les de Marc Aureli.
Qui havia de dir que una pel·lícula de romans que nosaltres hem emprat per estudiar la història de Roma amb cinema tingués uns efectes tan emocionants en els jugadors blaugrana!
En el vídeo que Pep Guardiola va encarregar a Santi Padró per motivar la seva plantilla, els jugadors del Barça van veure imatges d’ells mateixos marcant gols, celebrant victòries i patint per arribar a Roma, tot amanit amb escenes de la pel·lícula Gladiator, la banda sonora de la qual cantaria pocs minuts després el tenor Andrea Bocelli en la inauguració de la final. La música del vídeo, però, no era de Gladiator, sinó l’ària més coneguda de l’òpera Turandot de Giacomo Puccini, “Nessun Dorma” que acaba amb un creixent vincero, i això precisament és el que van fer els gladiadors blaugrana: vèncer al colosseu romà!
Aquí us deixo l’ària de Puccini en la veu de qui la popularitzà, Luciano Pavarotti (1935-2007 RIP):
Nessun dorma! Nessun dorma!
Tu pure, o, Principessa,
nella tua fredda stanza,
guardi le stelle
che fremono d’amore
e di speranza.
Ma il mio mistero e chiuso in me,
il nome mio nessun sapra!
No, no, sulla tua bocca lo diro
quando la luce splendera!
Ed il mio bacio sciogliera il silenzio
che ti fa mia!
(Il nome suo nessun sapra!…
e noi dovrem, ahime, morir!)
Dilegua, o notte!
Tramontate, stelle!
Tramontate, stelle!
All’alba vincero!
vincero, vincero!
Els humoristes troben en el llatí un bon filó. Mireu la vinyeta de FER publicada el diumenge 24 de maig al diari Avui. A quina expressió llatina us recorda?
Teniu examen de literatura catalana i avui he decidit posar-vos un far de la literatura catalana, punt d’unió amb el món clàssic: Carles Riba.
Què us ha semblat el documental emès per Televisió de Catalunya El meu avi? Amb qui estava casat? Quins referents clàssics destacaríeu en la vida i obra de Carles Riba? Recordeu algun poema, alguna traducció… Relacionat amb Carles Riba, què celebrem enguany?
N.B.: Clementina Arderiu
Quines són les principals fonts d’energia i a quins personatges de la mitologia clàssica els podeu associar i per què?
Josu Erkoreka, portaveu del grup basc al congrés de Diputats, comença la seva intervenció en el debat de la nació dirigint-se al president del govern amb un popular llatinisme que també dóna nom a una coneguda pel·lícula. Què en sabeu i què n’opineu de tot plegat?
Les dones de Kènia han decidit fer una vaga de sexe, fartes del caos governamental des del frau de les eleccions de l’any passat per part del president Mwai Kibaki. A què us recorda tot plegat? Creieu que amb una setmana en tindran prou per aconseguir la pau i la tranquil·litat que volen? Esperem que se’n surtin!
Si no us ve al cap res, escolteu l’àudio d’una versió sonora de la Lisístrata traduïda al català per Cristian Carandell i que la van llegir dia 3 de març del 2003 actors catalans en un acte en contra de la guerra d’Iraq. Actors de tot el món van triar després de vint-i cinc segles la Lisístrata d’Aristòfanes per reivindicar la pau i ara, potser sense saber-ho, pretenen emular la comèdia aristofànica les kenianes:
Si voleu llegir Lisístrata o representar-la, ara també la teniu a la xarxa. És molt divertida a més de ser completament actual. Els clàssics no moren mai i per això són clàssics!
Potser heu vist la versió amb clau d’humor de Francesc Bellmunt amb Maribel Verdú i Juan Luis Galiardo, versió lliure de l’autor de còmics alemany Ralf König: Lisístrata, 2002.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/hU8SHG0uqCM" width="450" height="350" wmode="transparent" /]
Què tenen a veure aquests episodis de Popeye amb la mitologia? Què n’opineu?
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/PiBKVd-yqH8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Tot preparant el tema 8 Manifestacions artístiques del llibre Grec 1, ed.Teide, i just acabat de veure Els jocs atlètics, quins elements reconeixeu en aquest vídeo de la cerimònia d’inauguració dels jocs olímpics d’Atenes 2004? Què n’opineu?
La boxa:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/79U9OxZm8iY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
L’hípica:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/zkfi4eubis8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
L’atletisme:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/FIXkD0mxubk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
No us perdeu els articles ja publicats en El fil de les clàssiques sobre el temes dels jocs esportius: Living History dels antics Jocs Olímpics; L’esport a Grècia i a Roma; Els últims jocs olímpics així com el treball de classe de Cristian Dedeu.
Del període de màxima esplendor dels jocs olímpics a l’antiga Grècia cal destacar proves com les diferents modalitats de cursa, les lluites, el pugilat, la cursa amb armes o hoplitodromia, les proves hípiques (curses de quadrigues, cursa de cavalls adults, cursa de bigues…)., el pentatló (llançament de disc, salt de llargada, llançament de javelina, cursa i lluita). Quines d’aquestes modalitats encara perviuen en els jocs actuals?
A Olímpia també s’hi celebraven recitals de poesia, música, cant, teatre, lectura, narració de viatges… Quin paral·lelisme actual hi trobeu?
Els jocs panhel·lènics van ser al món grec tot un esdeveniment religiós, esportiu i social: el símbol més clar d’una consciència col·lectiva basada en l’ús d’una mateixa llengua, en la creença en unes mateixes divinitats i en la comunió dels interessos comercials. Què són avui els jocs olímpics?