Aquí teniu un text de les Metamorfosis d’Ovidi que heu de traduir per saber a quina metamorfosi correspon; així recuperarem, digitalment parlant, la classe d’avui ja que participaré a les III Jornades de Clàssiques amb la nostra experiència d’aula: El fil de les clàssiques. Espero rebre les vostres traduccions. Carpe diem!
Hanc quoque Phoebus amat positaque in stipite dextra
Sentit adhuc trepidare nouo sub cortice pectus
Complexusque suis ramos, ut membra, lacertis
Oscula dat ligno: refugit tamen oscula lignum.
Cui deus: “at quoniam coniunx mea non potes esse,
Arbor eris certe” dixit “mea”.
Compte amb UT! Si us cal fer un repàs dels participis, Sebastià Giralt us ajudarà!
Fa uns dies us proposava declamar la primera Catilinària de Ciceró, i mireu per on Camila Pérez, de primer de batxillerat, s’hi ha atrevit. L’enhorabona, Camila! Crec que tal com diu Licini Cras (a De l’orador de Ciceró) Apol·loni d’Alabanda et voldria entre els seus alumnes ja que rebutjava, tot i ensenyant amb paga, aquells que no tenien uns dots naturals adduint que “en l’orador es requereix l’agudesa dels dialèctics, els conceptes dels filòsofs, el llenguatge gairebé dels poetes, la memòria dels jurisconsults, la veu dels tràgics, els gestos si fa no fa dels actors cabdals. Per això entre els homes res no es pot trobar més rarament que un orador perfecte.”
La Camila, sense cap classe d’oratòria, té dots naturals; ara li caldria, a més de millorar en la dicció del llatí, amor a l’art de l’eloqüència i exercici per arribar a ser l’oradora perfecta. Avui més que mai cal ser un bon orador, perquè sensu lato ni els polítics, ni els dirigents, ni els directors, ni els conferenciants… gaudeixen de les qualitats que esmenta Cras en el tercer llibre De l’orador de Ciceró, potser aquest també és un argument que caldria afegir a la nostra llista de Per a què serveix avui estudiar llatí? Aquesta setmana mateix sortia a El paísque les empreses valoran ara (ja era hora!) els llicenciats en humanitats perquè entre altres facultats saben defensar oralment un tema, i es ressalta l’habilitat crítica que dóna el llatí.
Qui més s’anima a seguir el model de la Camila i ho penja a Aracne fila i fila perquè tots ho poguem veure!
Mentrestant, us formulo unes preguntes, que no són retòriques, per anar ampliant els nostres coneixements i, a la vegada, us permeten comentar aquest post amb més judici de valor, a més d’opinar sobre l’art de parlar bé:
Quan els joves romans rebien classes de retòrica i d’oratòria?
Com havia de ser un bon discurs? i avui?
Qui de vosaltres ens escriu el text llatí i la traducció del principi de la primera Catilinària que ens ha declamat la Camila?
Quan la va pronunciar Ciceró i per què?
Per cert, qui era Ciceró?
Qui era Catilina? De què se l’acusa?
Què era el Senat? Quina era la funció dels cònsols? Quin nom rebia la mesura excepcional amb què el Senat conferia poders extraordinaris als cònsols per restablir l’ordre polític?
Què vol dir l’expressió Quousque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?
Quin llatinisme prescrit per les PAU de llatí a Catalunya ha esdevingut famós a partir del text declamat?
Avui els estudiants feu vaga; però jo no deixaré de publicar el nostre tradicional enigma llatí dels dimecres. Ja en portem nou de seguits! Espero que l’intenteu endevinar si no avui, demà o un altre dia!
Dentibus innumeris sum toto corpore plena;
frondicomam subolem morsu depascor acuto;
mando tamen frustra, quia respuo praemia dentis.
Qui ho reconeix? Quins referents clàssics hi trobeu? En quina frase llatina hi veieu el vers 625 de l’Eneida de Virgili: Iuppiter omnipotens, audacibus annue coeptis? i quina s’inspira en les Bucòliques IV 5 de Virgili: magnus ab integro saeclorum ordo?
També apareixen en el bitllet d’un dòlar americà:
Per cert, sabíeu que el símbol del dòlar $, entre altres, pot tenir relació amb els romans: podria provenir del símbol HS (H= dos i S= semis “mig”) amb què els romans indicaven el valor d’un sesterci que, en època republicana, equivalia a dos asos i mig. Els americans en van superposar les dues lletres i el resultat fou $.
També es relaciona el símbol $ amb la mitologia grega i concretament amb les columnes d’Hèrcules:
Amb una lupa, podreu observar encara un altre referent clàssic en el bitllet d’un dòlar!
Quins referents clàssics observeu en aquesta targeta antiga de Sant Valentí? Qui s’atreveix a fer-ne una en llatí?
Els romans de Pompeia ens han deixat en les parets una pila de declaracions d’amor. Això de fer graffitti o d’escriure el nom de l’estimat o de l’estimada a les portes del lavabo i als troncs dels arbres ve de lluny!
Observem algun d’aquests graffitti amb missatges amorosos amb aquest taller de Fernando Lillo que també té textos interessants per traduir per al dia dels enamorats . Posarem en nominatiu la persona que estima i en acusatiu l’estimat o estimada que no és correspost com es voldria; per exemple: Catullus Lesbiam amat et non curatur. Compte amb les grafies!
Qui s’atreveix a traduir aquest graffitti pompeià?
Quisquis amat valeat;
pereat, qui nescit amare.
Bis tanto pereat
quisquis amare necat.
i aquets llatinismes, tots ells encara ben vigents?:
Amantes, amentes.
Si vis amari, ama.
Qui non zelat, non amat.
Amor odit inertes.
Sine Cerere et Libero friget Venus.
Amor et melle et felle est fecundissimus.
Amor omnia vincit, et nos cedamus amori.
Amor tussisque non caelatur.
Consuetudo concinnat amorem.
Amor, qui magister est optimus.
Sit bufo quod amas; id lunam vincere clamas.
Maior lex amor est.
Amor crescit dolore repulsae.
Sic ego non sine te, nec tecum vivere possum.
Omnis amor caecus; non est amor arbiter aequus.
Odi, nec possum cupiens non esse, quod odi.
Amicitia semper prodest; amor aliquando etiam nocet.
Amantium irae amoris integratio est.
Antiquus amor cancer est.
Oculi sunt in amore duces.
Multum facit qui multum diligit.
Mille modi Veneris.
Ad vitam aeternam.
N.B.: Ja sabeu que a Catalunya el dia tradicional dels enamorats se celebra per Sant Jordi! Celebreu Sant Valentí? Si és així: Felicem diem Sancti Valentini omnes habeatis!
Qui s’atreveix a traduir aquest graffitti pompeià?