Tag Archives: Nadal

Rudolphus, reno nasi rubri

Voleu saber què vàrem fer dia vint-i-dos de desembre just abans de posar vacances de Nadal a la classe de llatí de primer de batxillerat? Doncs, uns acabant de fer els seus apunts per publicar, d’altres explicant el perfet d’indicatiu o bé entenent per primer cop els verbs llatins, o acabant de fer les tasques del Moodle o comentant els últims articles dels blocs, o fent la felicitació de Nadal o bé assajant una nadala en llatí per demostrar que som iguals perquè som diferents i ser diferent pot tenir premi. Al final de la classe,  el resultat va ser espectacular i si no us ho creieu. mireu:

Reno erat Rudolphus
Nasum rubrum habebat;
Si quando hunc videbas,
Hunc candere tu dicas.

Omnes renores alii
Semper hunc deridebant;
Cum misero Rudolpho
In ludis non ludebant.

Santus Nicholas dixit
Nocte nebulae,
“Rudolphe, naso claro
Nonne carrum tu duces?”

Tum renores clamabant,
“Rudolphe, delectus es!
Cum naso rubro claro
Historia descendes!”

Felices ferias vobis exopto!

Commercium epistularum: LAETUM FESTUM NATIVITATIS et ANFF

Ecce tibi faustum, Germanice, nuntiat annum
inque meo primus carmine Ianus adest.
Ouidius, Fastorum liber primus, 63-64

Aquests versos de felicitació de l’any nou els va introduir Ovidi en el primer llibre dels Fastos. Per cert, ja sabeu qui és Ianus, veritat? LAETUM FESTUM NATIVITATIS!

Ja tenim poema: Nadal a l’Olimp! Ja comencen a arribar les primeres felicitacions en llatí, en grec, …. així com cartes (commercium epistularum) al pare Noel (Pater Natalicius) i a Ses Majestats els Reis Mags (Reges Magi) demanant regals i joguines als infants, tota una tradició grecoromana! També tenim els millors propòsits per aquest MMXII en forma de consell extret de les faules d’Isop (1r ESO):

He reconegut alguna nadala? Quina és la lletra? En quina llengua…? Si aneu perduts, cliqueu aquí.

In Ianuarium!

Ja han passat quatre anys! FELICITER!

Quatre columnes

Ja han passat quatre anys d’aquesta aparició inconscient a la xarxa per felicitar les festes de Nadal i, per tant, El Fil de les Clàssiques ja té quatre anys!:

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=0B569TzQZ4g[/youtube]

Les conseqüències d’aquesta gosadia ja tots les sabeu: el projecte digital El Fil de les Clàssiques i els seus blocs fills, Aracne fila i fila, i néts, així com l’aula virtual el Fil Moodle, xerrades com aquesta última de dissabte a València, etc.

PLURIMAS GRATIAS VOBIS AGO!

FELICITER, Fil de les Clàssiques, filadors i filadores per seguir-me cada dia, Joan Marc Ramos per haver-me iniciat en tot això, Chiron per haver-me ajudat a seguir el fil… No sé com serien les meves classes ara, si no hagués arribat a publicar aquest vídeo a la xarxa fa quatre anys, uns dies després d’haver fet el primer apunt al bloc? Hagués conegut els companys de Chiron personalment? M’hagués pujat al carro de les TIC, d’internet a l’aula, del treball i avaluació per competències, de la pràctica compartida, del treball cooperatiu, etc? El que fa un vídeo per felicitar les festes!

ANNUM NOVUM FAUSTUM FELICEM VOBIS PRECOR!

Videofelicitació de quart!

Els alumnes de quart de l’ESO de llatí han fet aquesta videofelicitació plurilingüe per a tots els filadors i filadors i per a tots els aràcnids i han volgut publicar-la a El Fil de les Clàssiques perquè encara creuen que publicar aquí té més honor que al premiat Aracne Fila i Fila. Els he concedit aquest desig, tot i que no és cert el que pensen; però és Nadal!

“What’s This?” Nightmare Before Christmas in Latin! “Quid Est?

Dies Natalis Solis Invicti

Records de les Saturnalia i demà sant tornem-hi!

És ben cert: Tempus fugit! L’endemà de la nostra sortida romana a la Boqueria, de dues a tres vàrem celebrar unes saturnàlies per acomiadar l’any i l’últim dia de classe.  Demà reprendrem les classes, renovats i amb empenta!

Per fer-vos venir ganes de tornar a veure’ns, us deixo aquí les fotografies del nostre ritual de la bona sort amb fruits secs i monedes  (en aquest cas, de xocolata tot i que encara no es coneixia, però en temps de crisi la butxaca no dóna per a més!), amb els vostres deliciosos plats cuinats a casa, amb la lectura de la Camila del seu  conte guanyador, Petita ona, en la mostra literària del Maresme 2008 i amb els acords de la nostra flautista, Carla. Prosit!

El cant de la Sibil·la

Bells records de la meva infantesa a Mallorca em vénen a la ment amb la nit de matines i el bell cant de la sibil·la. He pensat que, ja que la sibil·la de Cumes l’heu trobada acompanyant Eneas en la seva baixada als Inferns, els podria compartir amb tots vosaltres.

Molts coneixereu el cant de la sibil·la per la Maria del Mar Bonet, però també us deixo la versió mallorquina i la de Dead Can Dance. Bona nit de Nadal!

Nativitas from Javier García on Vimeo.

A Santa Maria del Mar de Barcelona fa pocs anys que s’ha recuperat el cant de la Sibil·la prohibit pel Consell de Trento i que sols es va mantenir a Mallorca i l’Alguer.

Bon Nadal en grec modern!

S’acosta Nadal i Cap d’Any i l’altre dia us vaig explicar què feien els romans  aquestes dates que coincideixen amb el solstici d’hivern, com es felicitaven i com es podia fer una felicitació en grec antic. Amb els millors desitjos que Grècia recuperi la calma i la serenor us deixo aquí una cancó de Nadal en grec modern de Despina Vandi. A veure, doncs, si en sabreu dir també bon Nadal en grec modern!

Χριστούγεννα

Καρδιά μου από Δευτέρα σε Δευτέρα
μήνες τώρα νύχτα μέρα
σε σκέφτομαι και πάω να τρελαθώ

Καρδιά μου ο χρόνος σα νεράκι τρέχει
πίσω γυρισμό δεν έχει
κι ό,τι ζούμε είναι μοναδικό

Γι’ αυτό και μην αργείς έλα αμέσως κοντά μου
κι άλλο μόνη μην μ’ αφήνεις καρδιά μου

Χριστούγεννα όπου να ‘ναι φτάνουν
και τα κλάματα με πιάνουν
που δεν μπορώ μαζί σου να ‘μαι εγώ

Βλέπω τον Αϊ Βασίλη να μου χαμογελάει
κι η έλλειψή σου δυο φορές με πονάει

Χριστούγεννα ήρθαν πάλι μα είσαι πάλι μακριά μου
αχ και να σ’ είχα εδώ μωρό μου στο πλευρό μου αγκαλιά μου

Ναι Χριστούγεννα ήταν πάλι μα είσαι πάλι μακριά μου
μόνο εσένα έχω μωρό μου στο μυαλό μου
στην καρδιά μου

Χριστούγεννα, Χριστούγεννα ευτυχισμένα
δεν γίνονται δεν γίνονται χωρίς εσένα
Χριστούγεννα, Χριστούγεννα ευτυχισμένα
δεν γίνονται καρδούλα μου χωρίς εσένα

Γυρνάω στους δρόμους μόνη και χαζεύω
βλέπω ανθρώπους και ζηλεύω
που φαίνονται γεμάτοι από χαρά

Πιασμένα χέρι χέρι ζευγαράκια
καθισμένα σε παγκάκια
πονάει πολύ απόψε η μοναξιά

De les Saturnalia romanes al nostre Carnestoltes

BanquetDel 17 al 23 de desembre tenien lloc a Roma unes festes anomenades Saturnalia. Les Saturnals estaven consagrades al déu Saturn i el ritual començava en el temple d’aquest déu amb un gran sacrifici, després seguia un banquet que era obert a tothom. Els participants duien vestits molt senzills (synthesis) i un barret de llana (pilei). Amb el temps, aquestes festes van durar més dies, plens de diversió i de molt soroll. Es van ampliar els rituals: es procedia a començar la festa amb un bany, que anava seguit d’un sacrifici familiar d’un porquet i després hi havia un intercanvi de regals, sovint figuretes de pasta. Durant les Saturnals eren permesos els jocs d’atzar. Les Saturnals consistien en una inversió de l’ordre social com el nostre Carnestoltes. Els esclaus durant les Feriae seruorum de les Saturnals feien de senyors i gaudien del privilegi de menjar a taula.

En l’origen del nostre Carnestoltes, a més de les Saturnalia hi ha la reminiscència d’altres festes romanes com són les Lupercalia (una festa llibertina que retia culte a la fertilitat),  les Quirinalia i les Fornacalia, festivitats relacionades amb la fecunditat i el cicle de la natura i les Mamuralia, festes que celebren l’any que s’acaba i el començament de la primavera. Totes aquestes festes celebren la fertilitat i el renaixement de la vida amb banquets i purificacions.

 En aquest període de l’any, que abasta des de la fi de l’any fins a l’equinocci de primavera, tenen lloc arreu festes de disbauxa i destrucció de l’ordre establert, amb l’esperança que el cicle de la vida torni a renéixer, exalten la fecunditat que cal per a la recreació de la natura i, en definitiva, de la vida. D’acord amb la dita popular: “De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes”. La gent es disfressa i fa tot tipus d’excessos, ja que més endavant hi haurà la Quaresma, que la iconografia popular la representa com una vella amb set cames, perquè és temps de seriositat, tristesa, recolliment, oració i dejuni. S’acostuma a atorgar un especial protagonisme a classes socials desfavorides o, fins i tot, marginals.

L’etimologia del mot Carnestoltes deriva del llatí carnes tolendas, abreviatura de la frase llatina domenica ante carnes tollendas “diumenge abans de treure la carn”.

El mot carnaval prové de l’italià carnevale i aquest de l’antic carnelevare, a partir del llatí vulgar carnelevare, “treure la carn”, ja que és el començament de l’ajuni dels quaranta dies de la Quaresma. També es parlava de la falsa etimologia:  carne uale “adéu, carn”.

Els alumnes de primer de batxillerat de llatí del IES Cristòfol Ferrer han decidit celebrar el Carnestoltes a la romana; per això, faran un banquet romà i dinarem tots plegats a l’institut per celebrar el Carnestoltes.

S’ha triat com a reina saturnalícia l’Andrea González que comptarà amb la col·laboració de l’Aida Caba. Han buscat a la xarxa i han trobat un taller de cuina romana  amb molts enllaços, un article fabulós de la Charo Marco a De re coquinaria, “Carnevale” i al blog de Fernando Lillo “Actividades sobre el carnaval para cultura clásica” s’han repartit l’elaboració a casa dels plats i l’organització de la festa. El món està capgirat i són els alumnes que organitzen l’activitat. Segur que sortirà molt bé com altres vegades els alumnes del Cristòfol Ferrer han cuinat plans romans.

saturnalia2008.jpg

Els alumnes de la Margalida fan una sorpresa romana a Manel

Nadal en grec

grec.jpg  Aquí teniu la felicitació de Nadal en grec del Nou Testament, tot recordant la meva professora de grec de l’IES Berenguer d’Anoia (Inca, Mallorca), Coloma Blanes i Blanes. Aquests dies previs al Nadal és un bon moment per traduir els textos del llibre de grec de segon (Teide, 2005), pàgs. 277 i 278: L’anunci dels pastors i Els Reis Mags. A veure si trobeu el text de la felicitació i el sabeu traduir.