Propostes didàctiques sobre l’Ase d’Or

23 05 2012

Sembla que allò que diferencia l’aprenentatge amb un esperit competencial d’un aprenentatge més centrat en els coneixements és la capacitat de mobilitzar tot allò que s’ha après en una situació parcialment diferent d’aquelles que s’han plantejat en la seqüència d’aprenentatge. Sembla, a més a més, que reeixir a aquest repte d’aprenentatge (paraula en voga en cursos i cursets), cal tenir uns coneixements. Potser en la disbauxa de l’aprendre a aprendre alguns van perdre els coneixements en alguna bugada i així ens ha anat. Saber, aprendre, estudiar, assimilar i després mobilitzar. Les noves tecnologies faciliten dos factors que potencien el valor competencial de l’aprenentatge. En primer lloc, la possibilitat d’establir reptes diferents per a cada alumne, fins i tot donar-los la possibilitat de plantejar-se ells un repte que, un cop acceptat pel professor expert, puguin crear activitats noves, denses i satisfactòries. En segon lloc, la possibilitat de fer públics els resultats d’aquests treballs, fet que ens facilita a tots veure’ls i, sobretot, els fa esdevenir significatius. En l’enllaç als treballs sobre la lectura de L’ase d’or dirigits per la professora de l’Institut de Premià de Mar Margalida Capellà podem veure una mostra excel·lent d’aquest procés.



El lector ante la obra intertextual

19 11 2011

He trobat a la xarxa una ressenya d’aquesta obra en la qual em van publicar un treball del qual estic prou satisfet.



La gramàtica costa als alumnes de 5è

1 11 2011

Efectivament, tard o d’hora havia de passar: l’hereu s’enfronta al repte colossal d’identificar el subjecte, el predicat i els seus respectius nuclis. Fa cinquè i, com ell diu, ho fem perquè és al llibre. I si apareix al llibre, s’ha de fer. Realment, tot i ser professor de llengua, em costa trobar una raó convincent per torturar els nens i les nenes de deu anys amb aquesta mena d’anàlisi. Si a secundària ja costa fer-los veure alguna relació entre la gramàtica i l’expressió escrita, què pot passar a cinquè?

El noi no ho pela malament del tot però, com era de preveure, va necessitar l’ajut del pare professor de català.

El dia que els subjectes van arribar a casa va ser a bord d’un exercici creatiu. La mestra els havia dictat cinc paraules, a partir de les quals els alumnes havien de crear cinc oracions i, un cop escrites, fer-ne l’anàlisi pertinent (separar Subj de Pred i indicar-ne els nuclis). No cal ser gaire perspicaç per intuir que tindríem problemes. Quan jo vaig arribar a l’argument d’aquesta narració, les oracions ja estaven escrites. N’hi havia una d’especialment incòmoda: contenia el verb haver-hi i, per tant, era impersonal. No li vaig saber explicar, simplement li vaig dir que era impersonal i avall, que no hi havia subjecte. Encara no l’han corregida, però vaja, vés a saber què passarà.

Aquest pont ha arribat el gran moment de practicar. Calia que jo escrivís oracions per tal que ell s’exercités (m’agradaria veure com se n’han sortit els alumnes que no tenen pare professor de llengua). I aquí ha arribar al drama. La manera d’identificar el subjecte era descobrir “el protagonista de l’acció“, que deu ser la fórmula avançada de preguntar qui fa l’acció. He hagut d’intervenir de manera fulminant per censurar aquesta pràctica i, ja que s’havia d’aprendre, intentar ensenyar-ho mitjanament bé, és a dir, observant el concepte de concordança. Més o menys ens n’hem sortit, això sí, després d’insistir en els conceptes de nombre i persona que, per bé que s’havien estudiat, no estaven gaire frescos.

Ja veurem com ens va el control. Tanmateix, com demostra la frase que titula el post, l’estratègia que els alumnes estan desenvolupant és errònia. Segurament no funcionarà ni en les oracions que apareixeran al control i, com ja s’ha vist, resulta insuficient per entendre les pròpies oracions creades pel nano. No hi ha res pitjor que un aprenentatge mal fet, això ho sabem els professors que ens passem la vida “corregint” vicis adquirits. Davant d’això, es posa de manifest d’introduir cada concepte en el moment que sigui més oportú però introduir-lo com Déu mana. No hi ha prou regles ortogràfiques, continguts gramaticals i lèxic per omplir les hores a primària? De ben segur que sí. Posats a exercitar la memòria, fem-los aprendre els verbs irregulars, que bon servei els faran, però no els ensenyem coses que després hauran de desaprendre.

Ep, i que consti, la culpa no és de la mestra ni del llibre (bé, potser s’hi haurien pogut esmerçar més), el problema és que aquells que elaboren currículums no hagin parat mai prou atenció a aquest tipus de coses. La indefinició del currículum de primària i secundària obliga cada professional a ser savi en aquest aspecte quan no caldria.

 



Abordemos las competencias

27 10 2011

Tengo el placer de anunciar que ya está disponible en línea un trabajo que puede ser muy útil para todos aquellos que quieran introducir de manera razonable el tema de las competencias en su trabajo diario en el aula de lengua y literatura: Abordemos las competencias.

Se trata de un trabajo colaborativa entre Alba Ambròs, Marta Rovira y yo mismo que publicamos hace unos años en lengua catalana, Enfilem les competències. Gracias a la colaboración del Doctor Joan Parera y al ICE de la UB, hemos podido elaborar la versión en lengua castellana.

Esperamos que os sea útil.



La construcció d’un text hipertextual…

1 10 2011

Ahir vaig presentar aquesta comunicació al II Simposi Internacional sobre “Llegir Intertextos” que el grup de recerca FRAC i la Universitat de Barcelona ha organitzat aquests dies. La veritat és que la trobada ha tingut un gran nivell i ha estat ple de troballes. Jo em vaig centrar a parlar de com les cançons de La Trinca es poden convertir en hipertextos didàctics. Crec que no em va sortir malament del tot, encara que les diapositives, per si mateixes, no ho expressin tot.