Del 17 al 23 de desembre tenien lloc a Roma unes festes anomenades Saturnalia. Les Saturnals estaven consagrades al déu Saturn i el ritual començava en el temple d’aquest déu amb un gran sacrifici, després seguia un banquet que era obert a tothom. Els participants duien vestits molt senzills (synthesis) i un barret de llana (pilei). Amb el temps, aquestes festes van durar més dies, plens de diversió i de molt soroll. Es van ampliar els rituals: es procedia a començar la festa amb un bany, que anava seguit d’un sacrifici familiar d’un porquet i després hi havia un intercanvi de regals, sovint figuretes de pasta. Durant les Saturnals eren permesos els jocs d’atzar. Les Saturnals consistien en una inversió de l’ordre social com el nostre Carnestoltes. Els esclaus durant les Feriae seruorum de les Saturnals feien de senyors i gaudien del privilegi de menjar a taula.
En l’origen del nostre Carnestoltes, a més de les Saturnalia hi ha la reminiscència d’altres festes romanes com són les Lupercalia (una festa llibertina que retia culte a la fertilitat), les Quirinalia i les Fornacalia, festivitats relacionades amb la fecunditat i el cicle de la natura i les Mamuralia, festes que celebren l’any que s’acaba i el començament de la primavera. Totes aquestes festes celebren la fertilitat i el renaixement de la vida amb banquets i purificacions.
En aquest període de l’any, que abasta des de la fi de l’any fins a l’equinocci de primavera, tenen lloc arreu festes de disbauxa i destrucció de l’ordre establert, amb l’esperança que el cicle de la vida torni a renéixer, exalten la fecunditat que cal per a la recreació de la natura i, en definitiva, de la vida. D’acord amb la dita popular: “De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes”. La gent es disfressa i fa tot tipus d’excessos, ja que més endavant hi haurà la Quaresma, que la iconografia popular la representa com una vella amb set cames, perquè és temps de seriositat, tristesa, recolliment, oració i dejuni. S’acostuma a atorgar un especial protagonisme a classes socials desfavorides o, fins i tot, marginals.
L’etimologia del mot Carnestoltes deriva del llatí carnes tolendas, abreviatura de la frase llatina domenica ante carnes tollendas “diumenge abans de treure la carn”.
El mot carnaval prové de l’italià carnevale i aquest de l’antic carnelevare, a partir del llatí vulgar carnelevare, “treure la carn”, ja que és el començament de l’ajuni dels quaranta dies de la Quaresma. També es parlava de la falsa etimologia: carne uale “adéu, carn”.
Els alumnes de primer de batxillerat de llatí del IES Cristòfol Ferrer han decidit celebrar el Carnestoltes a la romana; per això, faran un banquet romà i dinarem tots plegats a l’institut per celebrar el Carnestoltes.
S’ha triat com a reina saturnalícia l’Andrea González que comptarà amb la col·laboració de l’Aida Caba. Han buscat a la xarxa i han trobat un taller de cuina romana amb molts enllaços, un article fabulós de la Charo Marco a De re coquinaria, “Carnevale” i al blog de Fernando Lillo “Actividades sobre el carnaval para cultura clásica” s’han repartit l’elaboració a casa dels plats i l’organització de la festa. El món està capgirat i són els alumnes que organitzen l’activitat. Segur que sortirà molt bé com altres vegades els alumnes del Cristòfol Ferrer han cuinat plans romans.
Os deseamos desde De Re coquinaria que el taller de cocina romana os vaya muy bien. Ya nos enseñaréis los resultados.
Felices Carnavales.
Valete!
Quan ho fareu, això, Margalida?
marga no trobo lo dels vestits q em vas dir sobre com es faria una túnica amb un tros de tela digamu 6pla
No vam poder celebrar les Saturnalia abans de Nadal perquè els alumnes no van venir a classe ja que no hi havia calefacció. Ho celebrarem tot plegat aquest dilluns, dia 28 de gener a les 14 h. perquè per Carnestoltes se’n van a esquiar.
Aziza, trobaràs els passos per fer-te una túnica a l’article De Carnestoltes amb els déus. Has de clicar sobre “mostra la resta de l’article” i després sobre “els vestits i els pentinats”, has de passar Grècia i a Roma ho trobaràs. Bona sort i bon cap de setmana!
Pingback: El Gran Duc · Que vinguen carregats!
Lida!!
Al final l’obra ens va quedar molt bé, (crec jo). Encara que hi havia gent que no s’havia disfressat, però no hi podem fer res.
A mi personalment, m’agradaria tornar-me a disfressar i estic segura que als altres també.
Adéu,
Fio.
Ei Gali! estem a classe i et comentem perquè no diguis que passem de tu.un peto!
Una altre entrada que s’hem havia passat..
QUE GUAPOS TOTS MARE MEVA!
La veritat esque ens ho vem passar molbé aquell dia:D!
Amb el papa-Codina i la mama-Gali, enfin, som com una gran familia! hahah.
i sense dir que vem aprendre molt de la Saturnalia
(paraula que jo si no agues fet llatí no l’agues sentit mai:O)!
MuA!
Aquesta foto es molt bona, a mi m’agradaria coneixer a la noia que porta un drap al cap, sembla una xicota molt guapaaa
Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » Carnestoltes, el rei dels poca-soltes
Salve:D
Espero que us ho passeu molt bé en aquesta recreació de la Saturnalia, que sembla una festa molt interessant i sobretot divertida.
Vale!
Quina sort que tenen els del Cristòfol! És un article bastant interessant, jo no sabia pas que era Saturnalia encara que l\\\’hagués escoltat un munt de cops. Tampoc no tenia ni idea d\\\’on venia el mot carnaval… M\\\’ha agradat! i perquè a mi m\\\’agradi de evritat…:P jajaja ave!:)
buah no tenia ni idea d’aixo del mot de carnaval tampoc mai mo havia preguntat pero ara no veig molta relacio a difrasarse per bueno esta molt be tot aixo un article masa interesant
vale!
Salve 🙂 !
No sabia res del que era la Saturnalia! Molt interessant, i a més sembla una festa bastant divertida i entretinguda.
VALE 😀
Salve!!
Jo sabia més o menys que era la saturnalia pel que m’havia explicat la meva germana però que tal si un dia la celebrem a classe?
Vale!
Salve! no sabia que el carnestoltes també es celebrès a l’època romana. Penso que la saturnalia era una festa molt interessant.
Salve!
Aquesta festa de saturnalia es una festa molt interessant i divertida, no la coneixia .
no tenia ni idea que aquella època és celebrès el carnestoltes!Pe`r els del cristòfol tenen molta sort!
Los orígenes del Carnaval http://www.nationalgeographic.com.es/articulo/historia/actualidad/9018/los_origenes_del_carnaval.html
Pingback: L’EMPREMTA D’ORFEU » Lvpercalia de Faun
Pingback: Carnestoltes en Llatí | Clàssics a l'Olivar Gran