Tag Archives: Mitologia

Els treballs d’Hèrcules, per Pepe da Rosa

Pepe da Rosa. Portada dun dels seus àlbums

Pepe da Rosa, en la portada d'un dels seus àlbums

Enguany fa 23 anys que ens va deixar el cantant i showman sevillà Pepe da Rosa.

Fa anys, quan em passejava per l’institut amb un radiocasset, posava a classe aquesta gravació que vaig fer, en una cinta de casset (alguns ja ni deveu saber de què parlo!), de la ràdio dels dotze treballs d’Hèrcules i aconseguia que els meus alumnes vinguessin contents a classe i en sortissin encara més. Aquest estiu vaig trobar per la xarxa un material fantàstic del company Pedro Luján sobre el foment de la lectura i Hèrcules amb alumnes de la ESO. Em va venir al cap aquesta gravació, la vaig buscar, l’he penjada a la xarxa i aquí la teniu. A veure si també aconsegueixo, com abans, el vostre somriure i les ganes de llegir i saber més dels dotze treballs d’Hèrcules. Els coneixia bé Pepe da Rosa? Què n’opineu?
També m’hauríeu d’ajudar a replegar tots els enllaços que a hores d’ara tenim publicats a El Fil de les Clàssiques i a Aracne sobre l’heroi per si us inspiren i en fem més!

Artis aenigma III

25 Replies

El curs passat ja us vaig proposar algun enigma mitològic (Artis aenigma i Aenigma II), inspirada pels famosos enigmes del company chironià Lluís Inclan. Enguany continuarem perquè crec que estimulen l’interès i la curiositat i ajuden a adquirir la competència comunicativa. Us fan pensar i interrelacionar el que estudíeu. Jo crec que part del fracàs escolar és perquè s’estudia fragmentàriament i es col·loca el coneixement en compartiments, en calaixos, com els de la Venus de Dalí de l’aenigma II (tot al seu lloc!); però precisament la bellesa de la Venus no és un calaix, sinó tota l’obra, ara bé també seria imperfecta si li faltés només que fos el pom d’un dels calaixos.

Dit això, l’enigma d’art d’avui és aquest:

Caserta. Wiquimèdia

Si heu visitat Caserta a Itàlia potser heu pogut contemplar aquest curiós grup escultòric de temàtica mitològica. A quin mite pertany? Ens el podeu explicar sense faltes d’ortografia i amb bona expressió, tot citant el nom de l’escriptor llatí que ens el preserva i a on vosaltres l’heu llegit. M’agradaria conèixer també la vostra opinió personal (us ha agradat, a què us recorda,…) i tot el que us vingui de gust sobre aquest enigma.

Us dono una pista, tot i que no sé si us serà de massa ajut, Jean-Paul Sartre en la seva obra filosòfica L’être et le néant 1943 l’utilitzà per donar nom a un complex, a una perversió d’ordre psicosexual en què la mirada curiosa i lasciva desencadena la búsqueda.

Alfabet mitològic grotesc

9 Replies

En el British Museum es podem observar uns gravats del segle XVI de Giacomo Paolini amb el títol “Grotesque Alphabet in Mythological Landscapes”:

Gravats lletres mitològics

Leer más publicaciones en Calaméo

Què en sabeu d’aquests personatges mitològics? Quins heu trobat a Narracions de mites clàssics? Estan ben il·lustrats en aquest alfabet grotesc? Ara hauríeu d’inventar-vos el mite que us imagineu amb la inicial del vostre nom i si dibuixeu bé fer-ne la il·lustració en forma de punt de llibre per participar en l’exposició de punts de Sant Jordi. Vosaltres ho haureu de fer durant el curs, però jo ja començo a rumiar el mite i el dibuix de la meva inicial. A veure si les Muses m’inspiren!

Dones ciclop i llibres!

20 Replies

Acabo de rebre un e-mail de la nostra amiga i col·laboradora, Mercè Otero, en què em donava a conèixer una col·lecció de l’editorial Errata naturae que desconeixia: La mujer cíclope i em passava la portada del llibre que li acabaven de regalar: Las bibliotecas de Dédalo d’Enis Batur; per tant, no us puc dir encara què tal és però aquest petit tast és molt suggerent i ens motiva segur a la lectura:

“Todos los escritores ligados a la Biblioteca a través de las suyas personales, para mí uno de los pilares fundamentales de la vida (aunque tenemos muchos congéneres que no han escogido dicho pilar o no le han dado importancia), han formado una especie de cadena desde Alejandría hasta la actualidad. Desde el Museion y la Bibliothekai, para nosotros siempre ha existido un director simbólico de la Gran Biblioteca en cada era. El primer director de nuestra época creó a partir de los libros un espejo de metáforas que no tardó en influirnos a todos: de no haber sido por Jorge Luis Borges, no habríamos buscado, encontrado y perdido nuestra singularidad en la repetición. En cierto sentido, cada uno de nosotros ha demostrado los lazos de sangre que nos unen creando variaciones de la Biblioteca de Babel, de los libros quemados, de las pérdidas irreemplazables, de los diseños de Boullée, de los grabados de Piranesi, del final de Auto de fe, de El nombre de la rosa, de los poemas de Char. “ (pàg. 93)

Promet, oi! De referents clàssics a la tapa del llibre, n’hi ha una pila. Quins heu trobat? (Cliqueu damunt la imatge)

En la mitologia grega, hi havia almenys tres tipus diferents de ciclops. Sabríeu definir-los. A quin d’ells pertany el treball de Cultura Clàssica de la Maria Salat? Existeixen, però, les dones ciclop? On les trobem?

D’Errata naturae, us recomano El bibliómano ignorante de Llucià de Samòsata, publicat a la col·lecció Los Agripianos.

Aquest llibret inclou dos textos: El bibliòman ignorant i Si busqueu una nova vida, compreu un dels nostres estils filosòfics! Són dos textos breus de caràcter humorístic. El bibliòman ignorant (Quina diferència hi ha entre bibliòman i bibliòfil?) es presenta com un escrit, una carta, on una persona se’n fot del seu destinatari, ja que només compra llibres per poder dir que els té però que mai no se’l llegeix. Sols els compra per semblar culte.(La història no us recorda la notícia de Michael Jackson, entre d’altres, i els deu mil llibres que tenia a la biblioteca de casa seva, notícia que va sortir a la premsa quan es va morir? Bé, jo conec gent que té un piano de cua, sense saber-lo tocar, i una biblioteca envejable amb tots els fulls intactes!)

A la segona història, hi ha una subhasta organitzada pels déus grecs on hi ha a la venda alguns dels filòsofs grecs de més renom, caracteritzats amb molt d’humor: Sòcrates, Pitàgoras, Diògenes i Heràclides. (Qui no compraria un bon pensador! Què seria dels polítics sense els seus ideòlegs i trenadors de discursos!) Els déus se n’alegren, és clar, de desfer-se d’uns personatges que només els creen problemes! (Ja sabeu què passa amb qui pensa massa o destaca massa!).

Llegiu!

Il·lustracions inèdites a la recerca d’un text

41 Replies

Heu endevinat a quin mite de Narracions de mites clàssics pertany aquest dibuix que la condiscipula vestra, Marta Gijón, ha fet ad hoc per a tots nosaltres?

Com veiem continuem amb la tradició pictòrica del curs passat (vid. Aracne). Així m’agrada! Qui més s’anima? Necessitem moltes il·lustracions i molts relats per poder obrir el llibre digital El Fil de contes mitològics! Quin goig farà!

Una vegada hàgiu encertat a quin mite fa referència, per tal d’anar adquirint la competència literària, n’hauríeu de fer una petita recreació. No es tracta d’explicar el mite sinó d’inserir-lo en un relat vostre, de recrear-lo, actualitzar-lo… Si voleu pot ser també en vers (per a El Fil més poètic). Espavileu que els millors formaran part d’un audiollibre amb il·lustracions i tot!

En aquesta nova aventura de El Fil de les Clàssiques, hi pot col·laborar tothom que vulgui. Heu d’enviar el vostre relat com si fos un comentari o obrir un apunt a Aracne fila i fila. Si preferiu, però, fer més il·lustracions, aleshores anireu obrint més articles a Aracne que també és col·laboratiu, amb el requisit que la temàtica sigui clàssica. Quin Sant Jordi! Enguany tot l’any!

Palamedes, inventor de l’alfabet

41 Replies

Palamedes d’A.Cànova (Foto W.Sauber, wiquimèdia)

L’heroi grec Palamedes (en grec, Παλαμήδης) es caracteritza per la seva precoç saviesa. També fou educat, com Aquil·les, Hèracles o Jàson, pel centaure Quiró. Se’l considera un guerrer pacifista i un heroi inventor; se li atribuïa la invenció de l’alfabet, una o més grafies (sovint s’explica que va tenir la idea de la lletra Υ tot veient volar unes grues); l’ordre de les lletres; de la moneda; de les mesures; dels pesos; dels números; del joc de dames, d’ossets o de daus; també dels jocs d’atzar i de l’astrologia, entre d’altres. Tot i ser un savi enginyós i benefactor, fou víctima de l’enveja col·lectiva i de la calúmnia fins arribar a patir una mort innocent, considerada injusta per excel·lència. Ulisses mai no li va perdonar que el desemmascarés, quan es feia passar per boig (tot llaurant amb un ase i un bou) sembrava un camp de sal, per no participar en la guerra de Troia i es va aturar en sec quan Palamedes va posar davant de l’arada el petit Telèmac. S’explica que Ulisses obligà un troià a escriure una carta en la qual quedava pal·lès que Palamedes havia ofert al troià Príam trair els grecs. Quan Agamèmnon, el cap de l’expedició grega contra Troia, es va assabentar, va fer lapidar Palamedes.

Sols jo he trobat les regles per remeiar l’oblit, en inventar les consonants, les vocals i les síl·labes, i en ensenyar als homes l’ús de les lletres de manera que qui es troba absent sap perfectament tot el que s’esdevé més enllà de la plana marina, a casa seva, i el pare moribund diu per escrit als fills la part d’herència, i l’hereu se n’assabenta. Els mals que fan caure en discòrdia els homes, una tauleta els sufoca i no permet que es diguin mentides.

EURÍPIDES, Palamedes, fr. 578

El timbre ens va impedir comentar aquest text (Grec 1de M.Capellà Ed. Teide ex.8 pàg. 16) a classe i tal com us vaig dir, l’heu de comentar aquí. Abans busqueu informació sobre l’autor (Eurípides) i l’obra (Palamedes) i per comentar-lo heu de relacionar el tema del text (la invenció de Palamedes) amb la importància de l’escriptura com a eina de comunicació i fixació de les lleis.

Mentre anem aprenent les lletres gregues per tal de poder llegir i escriure el més ràpid possible: Qui de vosaltres s’atreveix a experimentar amb les lletres de l’alfabet i ens fa un rap amb els noms de les lletres gregues, un dibuix o un muntatge amb les lletres de l’alfabet grec (majúscula, minúscula, nom, pronúncia, exemple), una coreografia, una fotografia original amb aparença de lletra grega com aquest arbre…?

La nissaga dels déus VIII

37 Replies

Avui presentem amb gran joia la segona història d’herois “Teseu i Ariadna” (el mite del nostre bloc!) i última d’aquestes vacances dins els relats mitològics LA NISSAGA DELS DÉUS de Neus Jordi que tots els dimecres d’estiu s’han publicat de manera inèdita a El Fil de les Clàssiques:

HISTÒRIES D’HEROIS

TESEU I ARIADNA

Minos era el poderós rei de l’illa de Creta. En aquesta illa hi vivia un monstre, mig home i mig toro, el MINOTAURE.

Pintor de Londres.Wikimedia

Per tenir-lo tancat, el rei va fer construir a un arquitecte anomenat Dèdal un LABERINT molt complicat i ple de passadissos. Quan algú hi entrava ja mai més no en podia sortir i moria devorat pel monstre.

Feia temps que el rei Minos havia imposat un tribut al rei Egeu d’Atenes. Havia d’enviar a Creta cada any set nois i set noies per tal que fossin devorats pel Minotaure. Però un any el príncep Teseu, fill del rei Egeu, va fer una proposta al seu pare:

-Pare, deixa’m anar amb els nois i noies que aquest any seran enviats a Creta. Aniré d’amagat, em barrejaré amb ells perquè no se sàpiga qui sóc. Vull matar el Minotaure i així alliberar Atenes d’aquest terrible tribut.

Teseu   moltes vegades s’havia enfrontat  a enemics molt perillosos per defensar el seu poble i sempre havia vençut gràcies al seu valor i intel·ligència. Tot i així Egeu no estava gaire convençut de deixar-li anar. Tenia por que el seu fill morís devorat pel Minotaure, però finalment:

-Ves-hi, –li va dir – Però, si aconsegueixes matar el monstre, recorda bé que de tornada hauràs de canviar les veles negres del vaixell per unes de blanques. Així  sabré que has vençut el monstre.

Aquest era el costum. El patró del vaixell, Nausítous, en el viatge d’anada posava les veles negres perquè era un viatge trist, però si algú aconseguia matar el Minotaure les havia de canviar per les blanques, símbol d’alegria. De moment ningú no ho havia fet.

Aquell mateix dia havia de salpar cap a Creta el vaixell  que portava els nois i noies per pagar el tribut d’aquell any. Al port tohom plorava,  els nois i noies s’abraçaven amb els pares i germans perquè pensaven que no es tornarien a veure mai més. Era un comiat molt trist. Però aquella vegada Teseu es va barrejar amb ells per anar a matar el Minotaure, una empresa molt difícil i arriscada. Després de navegar tres dies i tres nits, al quart dia, just quan es ponia el sol, van arribar al port de Creta.

La princesa Ariadna, filla del rei Minos, havia anat al port a veure l’arribada dels pobres nois i noies. Tant bon punt va veure   Teseu  es va enamorar d’ell.

Jean Baptiste Greuze. Wikimedia

Aquella nit Ariadna es va escapar del palau sense que ho veiés el seu pare i va anar a trobar Teseu. Ell li va explicar que volia entrar al laberint i matar el Minotaure, però : – Com sortiria d’aquell laberint tant enrevessat? – va pensar Ariadna.

Aleshores va proposar-li un pla per ajudar-lo: “ Estimat Teseu,- li va dir – et donaré un cabdell de fil molt llarg. Quan entris al laberint has d’anar descabdellant-lo. Deixa el fil estés per allà on passis i així, quan hagis mort el Minotaure, podràs sortir seguint el fil.

A Teseu li va semblar un bon pla i van decidir que així ho farien. L’endemà de matinada, Teseu va entrar el primer al Laberint. No portava cap arma perquè el rei Minos ho havia manat així: “Si algú podia matar el Minotaure sense armes quedaria lliure”.

Barye. Wikimedia

Per tant va lluitar amb ell cos a cos i va aconseguir matar-lo! Després tal com havien quedat va sortir seguint el fil que li havia donat Ariadna.

Molt feliços i contents van celebrar que Teseu havia mort el Minotaure i havia salvat els companys. Però havien d’emprendre el retorn i Ariadna volia marxar de Creta i anar a Atenes amb Teseu per casar-s’hi.

Així doncs es van embarcar per tornar a Atenes. Després de navegar dos dies es van aturar a l’illa de Naxos per descansar. Ariadna es va adormir. Mentre dormia, Teseu i els seus companys se’n van anar i la van deixar abandonada.

Evelyn De Morgan. Wikimedia

Diuen, però, que va ser el déu Dionís, déu del vi i del teatre, que s’havia enamorat de la bella Ariadna, qui va dir a Teseu que la deixés perquè volia casar-se amb ella.

I així va succeir. Dionís se la va endur de l’illa i s’hi va casar. La voluntat dels déus era molt poderosa.

Staatliche Antikensammlungen. Wikimedia

Tots els altres van seguir el viatge cap a Atenes, però es van distreure xerrant i rient. No es van recordar de complir la promesa que havia fet Teseu al seu pare: canviar les veles negres per les blanques.

Egeu, que esperava el vaixell amb impaciència, va pujar a dalt de l’Acròpolis per veure’l des de lluny. Quan va veure que s’acostava, s’adonà que portava les veles negres. Aleshores va pensar que Teseu havia mort devorat pel Minotaure. Desesperat, es va tirar al mar des de dalt de l’Acròpolis. Aquell mar que el va acollir va agafar el seu nom, mar Egeu.

En arribar Teseu es va adonar del que havia passat. Es va entristir molt i per honorar el seu pare va organitzar uns solemnes funerals. Després va haver de governar la ciutat d’Atenes. Així doncs es va convertir en el seu rei durant molts anys.

La nissaga dels déus VII

23 Replies

Ha arribat el setembre, i els dimecres continua essent el dia de La nissaga dels déus de Neus Jordi, però ara li ha tocat el torn als herois:

HISTÒRIES D’HEROIS

AQUIL·LES

Aquil·les era fill de la nereida Tetis, una divinitat marina, i de Peleu, rei de Ptia, un territori de Tessàlia, una regió de l’antiga Grècia.

Quan va néixer, la seva mare va voler que el seu fill fos immortal perquè l’oracle havia vaticinat que moriria si anava a la guerra. Aleshores Tetis, per fer-lo immortal, el va banyar en el llac Estigi, un llac sagrat. El va agafar pel taló i el va submergir dins del llac. Només hi va haver una part que no li va tocar l’aigua, la part de darrera del taló per on la seva mare l’agafava.

Quan va tenir l’edat d’anar a l’escola els seus pares van confiar-lo a un centaure molt savi que es deia Quiró perquè l’eduqués i li ensenyés tot el que sabia.

Quan tenia nou anys, l’endeví Calcas va predir que la ciutat de Troia, una ciutat molt rica que els grecs volien conquistar, no podria ser conquerida sense la seva ajuda.

Aleshores, Tetis, la seva mare, que no volia que anés a la guerra per por que el matessin, el va disfressar de noia i el va enviar a la cort del rei Licomedes. Allà vivia amb les filles del rei com si fos una de les seves amigues. Però el van descobrir.

Un dia Odisseu, rei d’Ítaca, que era molt enginyós i sabia on era Aquil·les perquè li havia dit l’endeví Calcas, es va inventar un parany per descobrir-lo. Es va presentar a la cort del rei Licomedes amb molts regals per a les filles del rei. Entre els regals, joies i bonics vestits, hi havia una llança i un escut. Les noies van triar els vestits i les joies però Aquil·les, no va poder dissimular i va triar les armes. Es va descobrir l’engany i aleshores van veure que realment era un guerrer i que havia nascut per ser un heroi.

Per tant els seus pares van haver de resignar-se a la vocació guerrera del seu fill que va voler anar a la Guerra de Troia. Va ser una guerra molt llarga. Van lluitar els grecs contra els troians durant deu anys. Aquil·les va lluitar en el bàndol dels grecs. Es va haver d’enfrontar amb Hèctor, el valent fill del rei de Troia, defensor de la seva ciutat, a qui va matar.

Quiró a més a més d’ensenyar-li tot el que era necessari perquè fos un jove savi i prudent, el va alimentar amb tripes de lleó i de senglar i també amb medul·les d’óssos, perquè creixés ben fort. Se’n va fer molt de fort i tan ràpid en la cursa que li deien “el dels peus lleugers”.

Finalment els grecs van guanyar la guerra, però Aquil·les va morir. El princep troià Paris, germà d’Hèctor, li va tirar una fletxa al taló, la part del cos que era mortal perquè no li havia tocat l’aigua del llac sagrat.

Així doncs, es va complir l’oracle que tant temia la seva mare.

(CONTINUARÀ…)

Fem poemes inspirant-nos en la mitologia

17 Replies

Poetes de tots els temps, des de l’antiga Grècia fins avui, i en diferents llengües s’han inspirat en la mitologia grega per fer noves creacions poètiques. Res no s’escriu del no res, sinó a partir d’una herència, d’una tradició cultural o imaginari en què un poeta o poetessa s’ha format. La mitologia clàssica és, a occident, la nostra herència cultural més preuada i contínua i inesgotable font d’inspiració. Ara que ja sou lectors experimentats en mitologia amb La nissaga dels déus i amb les lectures prescrites (Narracions de mites clàssics, La còlera d’Aquil·les, Les aventures d’Ulisses etc.) i aneu adquirint competència literària, llegiu aquests dos poemes inèdits que ens ha enviat la poetessa Pepita, tot inspirant-se ad hoc en la mitologia clàssica:

MITOLOGIA

I
Mira com llisca la nit,
Misteriosa, obre quimeres
Damunt la ratlla de l’infinit.
S’atura el temps, callen les hores,
Del fons de l’espai surt el passat.

Mira Èol com corre
Entre el arbres amb el seu cavall de vent.
Les nàiades, criatures d’aigua
De llargues cabelleres,
Dibuixen reflexes en els rius.
Instants màgics, transparents…
Quan arriba l’alba, Afrodita,
La més bella, voltada d’escuma
I algues, emergeix de la mar.
I per damunt de tots, Zeus,
Déu suprem de l’Olimp
Movent els fils del destí.

Volten el sol i la lluna
I torna la roda a moure el temps.

Quimeres, que llisquen en la nit.

II
Somnis, il·lusions de l’aire
Que s’ha tornat foll
I obre paradissos impossibles
A la línea corba de l’horitzó.

Dalles de núvols escapcen el cel
I Zeus, torxa encesa, encén
Escenaris oblidats i il·lumina
La immensitat d’uns camins

Que no porten enlloc.
Ariadna, filla de Minos,
Lliga’m el canell amb el teu fil
I porta’m fora del laberint.

La remor d’unes ales
Polsa les cordes del dia
Que ja arriba el seu ocàs.
La llibertat té el color del cel.

Pepita Castellví

Us han agradat? Què us han semblat? Quins personatges mitològics esmenta? Estan ben caracteritzats? Amb quina finalitat fa ús dels personatges mítics? bla, bla, bla.

Ara, intenteu fer el vostre poema mitològic (pot ser a partir de la reelaboració d’un mite, o mitificant mitjançant la paraula circumstàncies personals) i deixeu-lo en comentari o feu-ne un apunt a Aracne fila i fila. Jo quan tenia la vostra edat i era alumna de grec de l’estimada Coloma Blanes i Blanes al cor de l’illa de Mallorca, vaig escriure aquest que fa poc he rescatat de l’oblit i que ara vull compartir amb tots vosaltres per animar-vos a escriure i a publicar el vostre:

Vet aquí Circe encisadora,

que es torna Afrodita quan li convé,

per convertir-se després en casta Minerva

pura i verge com es creu ser,

però tot d’una esdevé cervatell,

tímid i fugisser de la sageta,

llança fletxes d’or i d’argent.

Corre, s’amaga per a no ser ferida

no ho evita tanmateix, i agonitza

d’amor que és nostàgia i defalliment.

Lida adolescent

William Edward, Venus i Cupido (wikimèdia)

William Edward Frost, Venus i Cupido (wikimèdia)

La nissaga dels déus VI

25 Replies

Reprenem els relats de mitologia de Neus Jordi LA NISSAGA DELS DÉUS que anem publicant tots els dimecres amb el corresponent a la dea:

ATENA

Atena era una de les deesses més venerades a Grècia. Era filla de Zeus i de Metis. El seu naixement va ser una cosa sorprenent. Va néixer del cap de Zeus.

Expliquen que quan la seva mare estava embarassada, Zeus va rebre un oracle. Li anunciava que primer tindria una filla però, si després tenia un fill, el destronaria. Aleshores Zeus perquè no es complís l’oracle es va empassar Metis pensant que així solucionava el problema. Quan va arribar el moment del part, a Zeus li va agafar una forta migranya, tenia molt mal de cap i desesperat va cridar el seu fill Hefest, que tenia moltes eines, i li va dir: “Fill meu, vine amb la destral, i obre’m el cap a veure què tinc aquí dins que em fa tant de mal”.

Hefest havia d’obeir perquè Zeus era el déu més poderós de l’Olimp. Tan bon punt li va donar el cop de destral va sortir Atena, vestida i armada amb un casc de guerrer, una llança i un escut.

Wikimedia

Com que va sortir del cap de Zeus era la deessa de la intel·ligència. Per això l’acompanya un mussol, un ocell amb uns ulls molt grans i molt oberts.

També era deessa de la guerra. A la guerra de Troia va ajudar moltes vegades els herois grecs. Al pit o a l’escut portava la imatge de Medusa, una de les tres gorgones. Era un ésser monstruós, amb el cap ple de serps que feia tornar de pedra tot el que la mirava.

Wikimedia

En una ocasió va competir amb Posidó, el déu del mar, en un concurs per veure qui seria el patró de la ciutat d’Atenes. Es tractava de veure qui feia el regal més útil per a la ciutat. Posidó va fer brollar una deu d’aigua salada a l’Acròpolis però ella hi va fer crèixer un arbre, una olivera, i els déus van decidir que havia guanyat.

Per això un altre dels seus símbols és l’olivera que és un dels arbres que es cultiven més a Grècia. Així doncs va donar el seu nom a la ciutat, Atenes, i a dalt de l’Acròpolis s’hi va construir un temple dedicat a ella, el Partenó, tot ell de marbre blanc del Pentèlic i amb unes proporcions estèticament admirables. Es diu Partenó perquè la deessa era una noia jove i en grec parthenos vol dir “noia jove”.

A Atenes cada quatre anys s’organitzaven les Panatenees, unes grans festes en honor a la deessa. Un dels actes més importants de la festa era una processó que anava des de l’àgora, la plaça principal de la ciutat, fins a dalt de l’Acròpolis.

Hi participava molta gent i li feien moltes ofrenes, però la més preuada era un vel que les noies joves oferien a la deessa i que l’havien estat teixint amb les seves pròpies mans.

I és que a més a més de ser intel·ligent i guerrera era protectora de les arts i dels artesans.

Fídias, un gran escultor del s.V aC, li va fer una escultura tota d’or i de vori que estava a la cella, a dins del temple. Se la representava vestida de guerrera, tal com anava quan va sortir del cap de Zeus.

Wikimedia

També Homer en els seus poemes parla d’ella. L’anomena “la dea d’ulls d’òliba” o “la dea d’ ulls clars ”, o també “d’ulls brillants”, cosa que ens la fa imaginar intel·ligent i bella.

Mai no es va casar ni va tenir relació amb cap home, potser perquè era tant important que no hi va haver ningú prou mereixedor de ser el seu marit o amant.

(CONTINUARÀ…)